Ara són tres quarts de dotze del migdia,
aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio
i és el moment de parlar amb representants del que, sens dubte,
també seran protagonistes a aquesta primera cita de la festa major.
A les set de la tarda es fa la crida a les festes,
l'actat tradicional de la crida,
que enguany tindrà com a protagonistes
la colla castellera dels xiquets de Tarragona,
la jove dels xiquets de Tarragona.
Mira, ja comencem bé, eh?
Ara ja em renyaven i ho havíem assajat.
Bon dia, ara de seguida presento els convidats.
Abans ho deia l'alcalde,
no sé com t'aclareixes amb tants papers i tants de moviments.
Ara em passen més papers i els tinc gràcies, ja ho tinc aquí.
Doncs el que dèiem, és el dia de la crida.
Primer que tot, em val a dir que enguany el títol,
l'honor de ser perpetuador de les festes,
és la grellera Gemma Rossell Rigau.
Hi haurà un moment important i emotiu aquest vespre
a l'Ajuntament de Tarragona.
Els teclers d'honor, com ho dèiem,
doncs el que homenatjarà enguany
haurà estat aquests amb 25 anys
dels de la camisa lila de la colla jove.
Hi haurà 19 castellers que seran homenatjats
i representant una mica, podríem dir,
aquest col·lectiu,
ens acompanyen Màrius Castellbí,
Joan Olivant i Gregori Luengo.
Molt bon dia a tots, benvinguts.
I ha estat un lapsus, eh?
Que consti que ha estat un lapsus.
Tinc testimoni que són els oients que ens escolten cada dia,
que en això normalment no ens equivoquem.
era normal fins a cert punt.
Enguany sou força protagonistes dins de la festa
amb el 25è aniversari de la història de la colla,
que coincideix amb el 25è aniversari
de la recuperació de la festa major
en els ajuntaments democràtics.
Un paral·lelisme interessant.
Sí, suposo que d'alguna manera
la colla també és fruit d'aquells moments
en els quals hi va haver tota una represa,
una recuperació de moltes coses
del que era la cultura popular
i potser aquell jovent que hi havia amb ganes de fer coses
i amb ganes de participar,
de recuperar el que era propi d'aquí,
de Catalunya, de Tarragona en concret,
doncs va cristal·litzar en un moviment
que en aquell moment va ser la colla jove
i que ha participat molt a la ciutat.
Jo no vull ser indiscreta.
Per què aquests 19 castellers i no uns altres?
Perquè vau ser dels que estàveu ja al començament?
O quin criteri s'ha seguit?
El que es va demanar, em sembla, des de l'Ajuntament
és que es passés una relació d'aquells castellers
que realment fes 25 anys que estaven participant
en les festes majors de Tarragona de manera activa
amb una entitat, que és el criteri que se segueix
per concedir aquest homenatge, aquest honor
d'anomenament de tecler d'honor de les festes
i el que s'ha buscat és aquella gent
dels 50 o 60 que van començar la colla jove
que al cap d'aquests 25 anys
encara estem al peu del canó
que evidentment d'aquests 50 o 60
han anat plegant per diverses circumstàncies
i aquests 19, diguem que són els que encara
estan a la colla en actiu.
I més joves que mai.
No? O què?
És que llavors érem molt joves.
És que us anava a dir, devíeu ser molt joves.
pel vostre aspecte, no?
Suposo, en aquell moment, jo diria que la mitjana d'edat
devia estar entre els 18 i 20 anys
o 19 i 20 anys, una cosa així.
Com a anècdota, fins i tot en la junta gestora
que es va constituir primers de l'any 79
per tirar endavant el projecte de la colla jove
i els tràmits burocràtics de preparar uns estatuts,
de legalitzar-se com a entitat, etcètera,
van tenir problemes perquè hi havia menors d'edat
a la pròpia comissió gestora.
És a dir, que no, a l'hora de presentar els papers
no podien constar legalment com a...
Com a...
Com a...
Com a...
Com a...
Com a...
Com a...
Com a...
Exacte.
Necessaven el permís patern oficialment
per formar part de la colla
i en canvi estaven a la junta.
Hi havia gent de 16 o 17 anys.
Jo en tenia 16, i un de 13, el Javier Grau, el Pau Descansi,
el casteller que en aquell moment tenia 13 anys.
I allò amb 16 anys que et podia treure del món casteller,
que el món casteller d'aleshores no és el món casteller d'ara, ni de bon tros.
Ni molt menys.
Jo crec que en aquell moment, els que ens hi van posar,
7, 4 o 5, que potser ja tenien una mica d'història amb els castells,
que potser havien estat a l'altra colla, o així,
la resta ben bé, el que eren els castells, no ho sabíem.
O almenys havien posat alguna pinya, però la sensació de pujar de la festa dels castells,
jo crec que no la coneixien, perquè potser a Tarragona,
una mica de les pegues que hi havia en aquell moment,
era que els castells estaven una mica segregats de la ciutat,
i formaven part d'un grup social una mica reduït,
en el qual a la festa tenien el seu paper,
però que no tenia aquella projecció ciutadana que després ha agafat.
Aleshores, jo crec que en aquell moment els joves no sabien massa bé on ens posaven,
però com que érem joves i teníem ganes de fer coses i d'alguna manera l'època ens hi portava,
doncs ens hi vam animar i per això ens podíem trobar persones que s'animaven en 13 i 16 anys,
cosa que jo avui en dia, tirar endavant una entitat, gent així, ho dubto que n'hi hagi.
No, han canviat molt i tant.
En aquell moment, a banda que en aquell moment probablement l'únic lloc on se podia trobar tot un grup de gent
que ens van trobar era en la fundació d'una colla de castells.
Pensa que a nivell folclòric a Tarragona estava molt limitat tot,
els gegants, els nanos i el grup de ball de bastons antic i para de comptar,
o els esbars, però a banda de tot això no hi havia res,
i el món casteller estava també molt reduït i molt tancat en si mateix.
va ser probablement el lloc on una colla de castells era la que podia permetre trobar
o que s'ajuntés un nombre més elevat de persones en aquells moments.
Ara mirem els elements del seguici i si comparem fa 25 anys el que hi havia és que,
vaja, sembla impensable, no?, que en 25 anys s'hagi fet tantíssima feina.
Sí, i jo crec que dintre d'aquesta feina els membres de la colla jove,
almenys en un primer moment, van tenir una importància cap dalt,
tenen en compte que la colla va ser un gresol d'on va sortir el Vall de Diables,
tota una sèrie de gent làliga que també és relacionada amb el Vall de Diables,
gran quantitat dels membres de la colla estan formant part d'altres grups del seguici,
i tot això va venir d'aquell nucli de 50-60 persones i famílies
que vam tirar endavant la jove.
Tornant una miqueta a rememorar aquells temps avui en dia,
de pàgines web, llibres, programes als mitjans de comunicació,
revista dedicada al món casteller...
Clar, avui en dia, si una persona vol des de utilitzar la terminologia
dient del món casteller, conèixer la història, la tècnica, etcètera,
ho té molt fàcil.
Aleshores, vull dir, jo no sé si teníeu molta idea,
fins i tot per determinar o definir un castell,
la terminologia en definitiva que s'utilitza en el món casteller
fins i tot devia ser molt desconeguda per vosaltres, no?
Sí, en aquells moments, quan se va començar la colla jove,
una mica el nucli va ser a partir de 3 o 4 persones
que venien dels xiquets de Tarragona,
de gent jove que es havia incorporat a la colla de xiquets de Tarragona
amb ganes de donar-li un altre aire,
fins i tot gent que es va incorporar a la junta directiva dels xiquets
en aquella època, i que a partir de l'any 78,
i tal com estaven anant les coses, amb les dificultats que hi havia
per integrar gent nova i canviar una mica aquest tancament social
que tenien els xiquets de Tarragona en aquella època
i el món casteller en general, perquè no només eren els xiquets de Tarragona,
el mateix passava a Valls, el mateix passava amb altres ciutats,
que el món casteller estava molt tancat amb uns determinats nuclis de gent
i era difícil que s'obrissin a la participació de més gent
i de joves, d'estudiants, d'altres extractes socials.
Llavors, aquell grup que sí que eren 4 o 5 persones
que havien tingut experiència recent amb el món dels castells
van ser els que van començar a propagar com a taca d'oli,
anar buscant coneguts, amics, gent que venia del moviment associatiu
de Tarragona en aquella època, que a nivell de joves es concentrava molt
en algun espai i sobretot els agrupaments escoltes de Tarragona,
i aquest jovent va ser el nucli.
I, evidentment, fora d'aquests 4 o 5 ningú tenia idea de castells,
no hi havia, com dius molt bé, ni pàgines web, ni llibres,
ni retransmissions televisives, és a dir, el món dels castells era un món molt tancat
i els primers assajos recordo que s'havia de començar
per ensenyar com se posava la faixa, la gent no tenia ni idea
de com se posava la faixa, ni per què servia, ni de com se pujava,
ni les 3 passes bàsiques per enfilar-se damunt de l'espatlla d'una altra persona,
és a dir, que els primers assajos eren força divertits
per situacions, fins i tot, còmiques que es produïen.
Tot el primer any.
En algun moment, si us haguessin dit que el món casteller
estaria en el moment que està ara, amb el bo i amb el dolent,
no us haguéssiu imaginat que pogués arribar...
Home, jo crec que els que vam començar en aquell moment
pensàvem en els castells de 6, de 7,
i vèiem aquelles grans construccions que es van començar a fer
als anys 80, a principis, el 4 de 9 de la Vella de Valls,
el 81, el 5 de 8 de les joves, aleshores tots flipàvem,
amb aquelles construccions, i mai ens vam arribar a pensar,
jo crec, d'una manera seriosa, potser algú sí,
potser algú sí, però jo crec que la majoria que no s'ha...
de que naltos arribaríem a estar en aquella élite, no?
I aleshores jo crec que el projecte de la colla jove
realment ha sigut una sorpresa,
perquè del no res, gairebé, va arribar a estar al màxim nivell,
a la divisió d'honor, cara a cara amb les colles històriques
de tota la vida, i d'alguna manera jo crec que la jove
va aconseguir que els castells i Tarragona
poguessin estar al més alt nivell, no?
Cosa que potser fins a aquells moments no era tant així.
I la veritat, avui en dia, doncs potser estem
en un nivell, un empelet més baix,
però tenim ganes de tornar a estar a primera fila.
Diumenge, l'actuació que fareu del 25 aniversari,
amb un 4 de 9 en Folra, sortireu o què?
Nosaltres no ho podem dir, nosaltres hi serem i hi suarem,
però qui ho ha de dir és qui mana.
Qui ho digui a qui correspongui.
Doncs deixem-ho córrer.
Els ensaios han anat bé, però bueno, ja ho veurem.
Us han explicat què heu de fer aquesta tarda,
allà a la Cri de les Festes,
representeu una entitat important de la ciutat de Tarragona,
us han dit què heu de fer,
on us heu de posar totes aquelles coses protocolàries?
No, no, no, ens hem dit que anéssim un quart d'heuret abans
i suposo que allà els hi porti el tema de protocol
o la gent de cultura que estan molt ben organitzats
i ens explicaran el que hem de fer.
Sí, sí.
I imagino que us fa il·lusió, no?
Home, sí.
I tant.
Anirem amb la camisa ben repentinats
i esperar que la ciutat pugui estar orgullosa de la colla
i de naltros que acabi de fer.
Hem sigut uns simples paons dins d'aquest gran projecte de la colla
i la sort que hem tingut és que naltros vam poder estar en el primer moment.
que potser realment naltros som els que hem d'estar una mica més agraïts
que els que potser no han tingut aquest honor, no?
Però jo personalment considero que per mi és un orgull
poder tenir aquest reconeixement,
però sobretot pel que representa per la colla jove, no?
Per aquests 25 anys de castells i del que ha suposat a la ciutat.
Doncs enhorabona a aquests tres castellers,
el Marius Castellbí, el Joan Olivant i el Gregori Luengo,
representant els 19 castellers de la colla jove dels xiquets de Tarragona,
que celebra el 25è aniversari
i que evidentment no només serà el seu homenatge
que els hi retrà en aquesta tarda a l'Ajuntament de Tarragona,
sinó també la incidència i la participació a banda de la tradicional de cada any
doncs el fet que sigui el 25è aniversari d'aquesta colla tarragonina.
Moltíssimes gràcies, enhorabona i molta sort.
I diumenge ens obrem les cares en el millor sentit de la paraula.
Adeu-siau, bon dia.
Vinga, gràcies.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.