.
Ara passant set minuts i mig,
de dos quarts d'una del migdia,
obrim el temps que al matí de Tarragona Ràdio
cada dilluns dediquem a parlar dels festivals
d'estiu 2004. El Fet 2004
és un festival
que comentem setmanalment
en companyia del seu director Jordi Ginamé.
Bon dia. Bon dia a tots.
Jo primer que tot, tant el Jordi Ginamé com els convidats que els presentaré
immediatament, els vull agrair moltíssim
la paciència que han tingut perquè els havíem convocat
a l'hora de sempre a partir de les 12 del migdia
i la sessió plenària, com que és imprevisible
la durada que pot tenir, doncs han aguantat aquí
estoicament, però no estoicament, encantats
de la vida a més a més i fins i tot
em tranquil·litzava, no et preocupis, no et preocupis,
per tant, que vagi pel davant, per pura cortesia
d'entrada, doncs l'agraïment de la paciència
que han tingut. Però és que valia la pena
que esperessin perquè val la pena que els expliquem
tot el que ha de passar al fet i més concretament
al Teatre Auditori del Camp de Mar de Tarragona
al llarg dels propers dies i en particular
el proper dissabte.
Però abans de parlar del que passa en el futur
més immediat, parlem del present
que hem deixat enrere fa no res.
Una d'aquestes activitats... Bé, d'entrada,
la dansa, el cicle de dansa cel obert
que va anar bé, com era previsible, no, Jordi?
Sí, sí, amb la presència
molt important de gent, tant els dos dies
que vam fer a la Rambla
davant del Teatre Metropol, com l'últim dia
a la plaça de la Font amb RQR.
Per tant, doncs, bé, continuïtat
amb la línia molt consolidada
d'aquesta setena edició de dansa cel obert
i aquesta oportunitat de veure propostes
de dansa contemporània, que és un llenguatge
que a la gent li costa més d'entrar-hi
i que d'aquesta manera, trobant-se-la pel carrer
estant una estona, doncs, gaudint
d'uns solos, o bé de dues
o bé d'espectacle més complet
com va ser el de dissabte
doncs la gent es va introduint poca poqueta
en aquest llenguatge
que quan s'hi entra jo crec que reporta
grans satisfaccions.
No dins d'aquest cicle, que aquest
esperem que torni l'any vinent
però ja sabem que per Santa Tegla
també hi ha un bon costum
que és ballar al carrer
i també tindrem altres propostes de dansa.
Un dels espectacles
que també va crear una gran expectativa
era la Juli César de William Shakespeare
amb aquesta adaptació i direcció de la Rigola
Què tal?
Bé
Que la sentia allò que jo sé
que t'agrada posar l'orella
i amb què diu la gent
Sí, agrada
el que passa és que, esclar
tu poses l'orella
però hi ha tanta gent
que només escoltes les paraules
de dos, tres, quatre persones
i a vegades pots tenir una impressió
una mica errònia
en el bon sentit
i en el mal sentit
Sí, sí
A vegades pots escoltar opinions molt tèbies
i per tant et quedes amb una sensació
que potser l'espectacle
no ha anat prou bé
i en canvi et quedes
si parles amb dues o tres persones
que els hi hagi entusiasmat
doncs et quedes amb una impressió
a vegades excessivament cofugista
jo diria que hi va haver impressions
per tots els gustos
però si tenim en compte
que els actors van sortir a saludar
quatre vegades
jo diria que la impressió majoritària
va ser molt positiva
és a dir
potser va desconcentrar
o descentrar una mica
els primers
desconcertar els primers 20 minuts
I això que vam avisar
que no era un espectacle convencional
No, jo crec que també
en la publicitat
doncs ja ho dèiem
que és un espectacle diferent
amb segill propi
amb el segill de l'Àlex Rigoli
per tant és una versió
molt contemporània d'un clàssic
les fotografies
jo crec que ja parlaven
bastant suficientment
sobre quin tipus de posada en escena era
però els 20 minuts
suposo que la gent
fins que no agafi aquest codi
aquest codi determinat
d'acostar-se als clàssics
doncs hi pot haver
un cert desconcert
però jo crec que
després dels 20 minuts inicials
la gent va entrar perfectament
amb la proposta del teatre lliure
amb un repartiment molt jove
amb una visió molt jove
molt àgil
amb elements coreogràfics
a dins d'aquest clàssic
amb una il·luminació
també molt especial
un vestuari molt especial
i jo crec que
la gent va sortir molt satisfeta
en el sentit de dir
hem vist un clàssic
no van amb togues
no és la pel·lícula
del Monkey Beach
però en canvi
ens està aportant
una visió molt contemporània
amb aquesta introducció
que jo deia
de dansa
i això sí
el text es respecta molt
la dicció
i la dicció dels versos
amb aquesta introducció
del Joan Sallent
jo crec que fa arribar
tota la potència
del llenguatge de Shakespeare
amb tota la seva claretat
i per tant
si t'agrada més o menys
la proposta
o la posada en escena
et pot agradar més o menys
però sempre et crea de Shakespeare
i això evidentment
és una garantia
perquè amb aquestes rèpliques
extraordinàries
amb aquest discurs
del Marc Antoni
que fa girar
tota la voluntat del poble
només amb la força
de les paraules
bé
sempre et queden
aquests elements
del Juli César
doncs molt contundents
amb aquest Juli César
el festival
ha traspassat
ja el seu Equador
pràcticament
estem en les dues
darreres setmanes
avui tenim un
contes de prop
canvia l'escenari
en la narració
d'avui
és amb l'Agus Ferre
i la Montse Plana
i es farà
a la terrassa
de la Sala Gòtica
al Praetori
a les 10 de la nit
també tenim música
als patis
en aquest cas
el pati de l'Arxiu Històric
serà dijous
amb l'orquestra
Camerata 21
una de les orquestres
ànima
d'aquest cicle
com vam comentar
també en el seu dia
amb els organitzadors
l'Ànima
però que es va incorporar
ja quan ja portava
forces edicions
la música als patis
perquè estem
a la catorzena edició
dir per continuïtat
perquè no fallen
cada any
és de les orquestres
que estan passant
al cicle
sí, sí, sí, sí
i en tot cas
la variació
respecte dels darrers anys
és que l'any passat
ja van començar
aquesta línia
d'orquestra professional
i per tant
se'ns presenta
com a orquestra professional
ja a la Camerata 21
dirigida
per Tobias Gosman
un concertino
de violí
doncs important
que ara ha estat al Japó
amb un estatge
amb músics importants
i ha dirigit
l'orquestra aquesta
i per tant
ja fa temps
que treballa
amb la Camerata 21
en aquest cas
ens oferiran
un repertori
jo crec que
molt interessant
amb les dues
melodies eligíques
de Griek
ens oferiran
també el concert
per violència
i l'orquestra de corda
número 3
en sol major
de Boquerini
i la Sinfonia
número 29
de Mozart
per tant
és un repertori
molt
atractiu
per al públic
en general
i pel públic
que ja habitualment
segueix
els concerts
de música
als patis
això serà dijous
5
i el Pati
de l'Arxiu Històric
s'ha consolidat
també com un dels espais
bé
més favorables
per oferir
aquest tipus
de concerts
per bé
que sempre fem
l'esforç
de buscar
altres tipus
d'espais
molt bé
doncs dijous
el cicle musical
els patis divendres
descansen
i dissabte
tenen una cita
ineludible
al teatre auditori
del Camp de Mar
de Tarragona
un plat fort
soñé
cubanita preciosa
que te adoraba
flor hermosa
de un jardín
de un jardín
soñé
primorosa
hermosura
que embeleza
tu figura
de carubín
i si hem estat
parlant de cicles
veterans
dins del fet
avui
podem parlar
tenim la sort
que podem parlar
d'una incorporació
el fet acull
en guany
la primera edició
del Festival
de Vaneres
i Boleros
de la Costa
Daurada
una aposta
que jo m'imagino
estar una mica
en sintonia
amb aquella demanda
que feien la setmana passada
alguns oients
d'un determinat
tipus d'espectacle
que trobava
una miqueta falta
jo crec que quadra
perfectament
aquest espectacle
del que podrem gaudir
aquest cap de setmana
si em permets Jordi
presento els convidats
immediatament
comencem a parlar
del contingut
d'aquest festival
saludem a la coordinadora
podríem dir-ho així
tot aquí podríem afegir
altres tasques
que està desenvolupant
en aquesta trobada
que és la Xiomara Suárez
molt bon dia
benvinguda
ens acompanya
Cecilio Tieles
molt bon dia
Cecilio
és entre altres coses
pianista
catedràtic de música
president de l'associació
cultural catalana
iberoamericana
a banda de ser president
i ostentar altres carres
i un currículum
extraordinari
amb el Cecilio
hem parlat altres vegades
al matí de Tarragona Ràdio
per altres tipus
de concerts
ens acompanya
la Xavier Pardina
que és
integrant
d'un sant
dels grups
també que tenen
molt a veure
amb aquesta trobada
el grup ben fort
i la Montserrat Sotero
la directora del grup
de dansa
Montserrat Sotero
que és l'entitat
el grup que s'ocuparà
del que és la part
allò
jo tinc la sensació
i ens ho explicaran
que ell va anar
una miqueta
tot l'espectacle
Montserrat
bon dia
hola bon dia
per què anirà una mica
la cosa
més o menys
bé
és un conjunt
de tots els artistes
per tant
és una part més
bé
que
és la part no musical
és la part més visual
per dir d'alguna manera
però jo penso
que hi queda
molt ben integrada
doncs aviam si donem
unes quantes pistes
als oients
perquè no faltin
a la cita dissabte
i sàpiguen
en el bon sentit
de la paraula
què és el que els espera
què els espera això mare
dissabte
a l'auditori
moltes sorpreses
no moltes
però podem desvetllar-ne alguna
aviam
quin és l'esperit
que hi ha darrere
d'aquesta convocatòria
perquè això no es fa
perquè si dius
mira muntem un festival
no
darrere hi ha molta cosa
hi ha molta gent
molt important
que treballa en música
a prop d'aquestes comarques
hi ha una certa
militància musical
fins i tot podríem dir
en defensa de l'habanera
del bolero
d'aquest tipus de gèneres musicals
aquí estan integrados
no solamente
en defensa
del bolero
i l'habanera
sinó en defensa
de tot
lo que és
la música
també catalana
i la iberoamericana
en general
que és
por lo que
treballamos
dentro de l'associació
i en aquest cas
tenim la suerte
de contar
amb el...
apropem una miqueta més
el micro
perfecte
ara et sentim
maravillosa
tenemos la suerte
de contar aquí
en las comarcas
con el grupo
Benford
que és de nuestras comarcas

que da origen
a la habanera
o sea
lo que se tocaba
en los salones
en los salones
de la aristocracia
habanera
y en fin
daremos
inicio con eso
que son donde están
los primeros
pasos
de la habanera
hi ha un aspecte important
jo abans ho he sentit
parlar per aquí
però és evident
que afortunadament
l'habanera
el bolero
que té una essència
de música popular
ha assolit un nivell
del que podem dir
música majúscula
de música important
fa probablement dècades
doncs era música
que escoltava el poble
només
ara ha assolit
una categoria
la prova
és que en aquest festival
actuaran mestres
com el Cecilio
o molts altres artistes
que hi prendran part
per tant estem parlant
d'una música
que sense ser erudita
se li dona una categoria
important
en el marc
d'aquest festival
que heu creat vosaltres
nosotros
la propuesta
la hicimos
a la dirección
del festival
y agradecemos
esta comprensión
de la dirección
del festival
y del ayuntamiento
de Tarragona
porque hacía tiempo
que con Xavier
y con Montse
habíamos acariciado
la idea
de hacer un festival
que no solamente
repitiera
otros festivales
yo he estado
en Mallorca
he estado
en otros festivales
por aquí
y que hace
un tipo
de habanera
que es muy bonita
más agradable
pero queríamos romper
un poco
y presentar
las distintas
digamos
formas de expresarse
la habanera
esto es una apuesta
que yo creo
que es interesante
porque presenta
lo que es la música clásica
que en la Habana
del siglo XIX
no se tomaba
como música clásica
la habanera
es un híbrido
que es clásico
y popular a la vez
y que después pasó
aquí a Cataluña
como una música
nostálgica
pero más bien
Xavier puede explicarlo mejor
más ligado a la taberna
a los marineros
mientras que en Cuba
era una música
refinada
digamos
y esto yo creo
que se explica
un poco históricamente
por los lazos profundos
que unen
a nuestros pueblos
y yo creo
que es muy importante
destacar
estos tres bloques
de la que hablaba
Xiomara
que es el bloque
digamos
de música clásica
el bloque
de música
cubana
con habanera
y bolero
y lo que sería
la habanera
como se conoce
aquí tradicionalmente
que sería
el bloque
que canta
el Benford
Xavier
la habanera
que nosotros
coneixem aquí
que ha vingut
de tota la vida
amb aquella habanera
que es cantava
a Cuba
és molt diferent
aquella habanera
de salut aristocràtica
aquesta habanera
de taverna
de la vella Lola
del meu avi
de tots aquests clàssics
de la habanera catalana
que nosaltres coneixem
o basca
també en molts casos
és molt diferent
home
és diferent
i no és diferent
és diferent
la interpretació
perquè la música
i la lletra
pràcticament
és la mateixa
a vegades
la lletra
sí que ha canviat
per la transmissió oral
que s'ha perdut
alguna lletra
o sea
s'ha afegit
alguna altra
diferent
segons
la zona
que cantava
o la gent
que cantava
en quant
a la forma
o sea
la composició
sí
és la mateixa
però la forma
d'interpretar
és diferent
i ha que tenint
en compte
com ha dit
Cecil
l'Havana
quan van sorgir
les Sabaneras
a principi
del segle XIX
lògicament
era un ambient
molt més
tipus cult
era més de saló
de tipus música
clàssica
com ha dit
Cecilio
i que després
aquí
quan arriba a Espanya
entra
per les tavernes
de los ports mariners
principalment
encara que després
entra pel interior
com és el cas
de Mallorca de Campos
en la provincia
de Valladolí
concretament
o a l'Aragó
inclús també
que no són
zones marítimes
precisament
ni de port
i si efectivament
entra per les tavernes
aleshores
se dona una diferència
un enfoc
diferent
però les porten
els mariners
o aquells indians
carregats de duros
qui les porta?
les porten
els indians
perquè molts d'ells
organitzen
cantades d'habaneres
en els seus llocs
de naixement
quan arriben
concretament a Catalunya
són la majoria
i organitzen
elles mateixos
les cantades d'habaneres
però també són
la gent marinera
els pescadors
la gent
que anava
i tornava
per mil motius
de pensar
en una fortuna
en un comerç
por qüestions de guerra
desgraciadament
també
i inclús
en el teatre
bufos
i en la zarzuela
en la zarzuela
per exemple
tenia infinitat
d'habaneres
que es coneixien
com tango
més que com habaneres
o americanes
i és a través
de qualsevol
d'aquests mitjans
que tenien en compte
no sé
Ramon Fabián
que és un dels grans
intèrpretes cubans
que participa
en aquest festival
l'altre dia
estàvem parlant
i l'altre dia
i l'altre dia
i l'altre dia
i l'altre dia
les sabaneres
són d'allà
i jo dic una cosa
ni són d'allà
ni són d'acà
són de mità
del mar
se van trobar
mità
camí
i són
del océan
però bueno
és així
el gran compositor
català
que estava
molt interessada
en la habanera
me contó
que en Cadaqués
había una señora
que nunca había estado
en Barcelona
y había estado
varias veces
en La Habana
y después
en el siglo XIX
el tráfico
entre La Habana
y distintos puertos
de Cadaqués
de Villanova
de la Gertrú
de por aquí
bueno
había muchísimo más
intercambio
y eso ha permitido
que la habanera
penetrase
por distintos lugares
no uno solo
de fet
la habanera
està molt present
no només
a la nostra cultura
sinó que
sobretot
en el que són
localitats de costa
ja sigui Andalusia
o el País Bars
la habanera
està present
en les seves
diferents formes
i el que
és molt bonic
és això que deia
el jove
que s'incorpora
amb molta normalitat
i amb una fluïdés
extraordinària
en altres gèneres
i en altres tipus
de música
alguna cosa
deu tenir la habanera
quan ha sobreviscut
tants anys
i continua
estupenda
com sempre
i continuarà
i continuarà
i quiero decir
que en la formació
de la habanera
los catalanes
tuvieron una
grandísima influencia
por ejemplo
Ramón Pintó
fue un catalán
que era un liberal
que se fue a Cuba
en los años 30
del siglo XIX
se considera
en Cuba
como uno
de los primeros
luchadores
por la independencia
de Cuba
y este hombre
compuso habanera
que están recogidas
en un popurrí
de espadero
y de white
Saumel
tiene una
él es descendiente
de catalanes
nacido en Cuba
pero descendiente
de catalanes
y él tiene una canción
que se llama
El Somatén
yo cuando no sabía
que El Somatén
era un cuerpo
específico a Cataluña
pensaba que era un coche
un carro
pero quiero decir
que Cataluña
realmente
tiene una
grandísima
influencia
por eso también
hemos pensado
que se ha
profundizado tanto
ha calado tanto
porque forma parte
consubstancial
con el espíritu nuestro
Tu parles de compositors
i el Javier deia
que té molt de futur
l'habanera
clar, no, de vegades
quan passen
no passen altres gèneres
es continuen
fent habaneres noves
vull dir
no estem vivint
d'un passat
de habaneres
d'arqueologia
traient-les dels museus
i cantant-les
sinó que se'n fan
de habaneres noves
tu el fas
de habaneres
de fet
n'escoltarem
després una
que és del Batis Group
jo penso
que
passa com a tot
o sigui
per a mi
particularment
les més maques
generalment
són les antigues
a més són molt senzilles
algunes d'elles
en una tonalitat
que no canvia
ni de tonalitat
és així
inclús les lletres
a vegades són molt curtes
molt curtes
les lletres
no fan poemes
interminables
però penso
que també
com amb tot
hem de donar pas
també a les habaneres
modernes
no quedar-nos només
en el museu
com deies tu
de l'habanera antiga
que és molt maca
que és molt important
que ha fet molt
i que encara
hi ha molts grups
que les cantem
perquè pensem
que no es poden
deixar de costar
després
jo us demanarà
que us quedeu
una miqueta més
perquè ara s'acosten
les notícies de la una
i com a mínim
10 minutets més
per acabar
de parlar tot això
jo us ho demano
i us preguntaré després
dic després
perquè la resposta
segur serà més llarga
l'habanera i el bolero
si són cosins germans
si són famílies
si no tenen res a veure
aviam què passa
amb l'habanera i el bolero
en parlem després
també m'agradaria
que intervingués el Jordi
perquè està molt atent
escoltant
en quin moment
el festival es planteja
de dir
doncs escolta
ens encaixa perfectament
aquesta proposta
de fer aquest festival
en tot cas
hi ha una cosa
jo crec que ha afavorit
molt la popularització
de l'habanera
i em sembla que
va aplanant
amb tota la xerrada
que estem tenint
que aquestes bases rítmiques
molt senzilles
aquestes melodies
molt senzilles
a vegades amb lletres
molt senzilles
però jo crec que
el que criden molt
l'habanera
és l'emoció
la nostàlgia
aquest pot ser
un dels secrets
també
d'aquesta popularització
d'aquest gènere musical
a banda de la seva qualitat
o d'aquesta base rítmica
molt senzilla
i molt enganxosa
us sembla que
arribem a les notícies
amb aquesta altra habanera
que és actual
de què parlen
les habaneres
d'avui en dia
de què han de parlar
perquè avui
no naveguem
en aquests vaixells
de l'amor
del desamor
i no tant
del desamor
els tangos
són drames
i aquí s'hi eren
els culebrones
i els boleros
i els boleros
bueno ja
el tres veces
t'enganyé
la primera
por coraje
la segunda
por orgullo
la tercera
por placer
Déu n'hi do
el bolero
escoltem una vanera
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes reals
d'aquines telèfes
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d' Bulación
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
d'aquestes actuals
i de grans sentiments.
Oda que el vent recita
i quan l'escoltes
et fa encisar.
Més zones
són les notes
per a la mà
de músiques
que sonen
al teu costat.
Valades
que sonisem
plenes de llibertat.
Donades que el vent
canta i t'enamoren
cada matí.
Ets l'almada que pinta
el cel i l'amor.
Ets cap vespre que brilla
allà a l'horitzó.
Ets la mar
tota calma.
Ets la lluna
i el sol.
poeta i musa
que el meu amor.
que el teu costat.
Més zones
porten notes
per a la mà.
Més zones
diuen versos
Al teu costat notes que són carícia, versos que són petó.
Ritme i paraules sonen de nit i dia en el teu cor.
Ets l'albada que pinta el cel i l'amor.
Ets cap vespre que brilla allà a l'horitzó.
L'albada que pinta el cel i l'amor.
Podem continuar, i ens havíem quedat amb una pregunta.
Què té a veure l'Havanera i el Bolero?
Què té a veure? Som família?
Bueno, yo siempre, no sé si Cecilio está de acuerdo,
siempre he dicho que la Habanera es hija de la Contradanza
y el Bolero hijo de la Habanera.
Sí, estoy de acuerdo, sí.
Uy, aquesta cosa filial ens fa una miqueta...
Família extensa, numerosa.
Sí, estoy de acuerdo.
La Contradanza inicial pues tiene dos ritmos,
digamos 6x8 y 2x4 para hablar un poco técnicamente
y después esto en la Habanera se decanta por el 2x4
y de esta manera pues surgen muchos géneros,
no solamente el Bolero sino también la Guajira,
surge la clave, es decir, un montón, el danzón,
más tarde el cha-cha-cha, más tarde el mambo,
pero todo le tiene la misma raíz.
Es el sentim que si va aixata, va a llenar totes,
però comencem a sentir, però això, exactament,
ens encanta aquest tipus de música,
però som uns grans ignorants, no?
Me está tocando el punto flaco mío.
Sí, venga, venga.
No, porque yo estoy investigando,
porque el problema es que hay mucho...
Hay mucho... La leyenda negra cuesta trabajo
y costará trabajo quitarla, ¿no?
Yo creo que hay un aspecto muy importante
que la cultura afro-hispana es decisiva en el siglo XIX.
Se habla mucho de los esclavos,
pero no se habla de una capa de negros
que tenían acceso a la cultura europea,
que eran europeos,
y que yo citaré, por ejemplo, en España,
en el siglo XVI, está Juan Pareja,
que es un discípulo de Velázquez,
que era un negro, un mulato,
y Miguel de Cervantes, en el Quijote,
habla de Juan Latino, que era otro negro.
Y, bueno, yo estoy investigando esto
porque no es la cultura cubana,
el vallenato, todo este mundo
donde estuvo España,
había una pequeña burguesía negra
que no eran africanos,
que eran españoles, en realidad, ¿no?
Y estos son los que realmente crean
la música latinoamericana.
Y después, otro aspecto muy importante
es que los españoles que estaban allí
consideraban que la música
era una actividad por debajo de su dignidad
y no se ocupaban de la música,
eso se lo daban a los negros.
Y esto produjo que comparan la música
a todos los negros.
Y hay una gran influencia de negros españoles.
Y mulatos.
Y mulatos, claro.
Con cultura europea,
pero también puede ser con raíces africanas.
Claro, claro.
White, una bandera que vamos a tocar,
que baila el grupo de Montse Sotero,
la bandera, la bella cubana,
está hecha por White,
que es un mulato que se formó en Cuba
y que en París tuvo muchísima...
Fue profesor del Conservatorio de París, ¿no?
Y podemos hablar de otros negros españoles,
pero bueno...
La capacidad creativa y de interpretación
de los músicos,
de los compositores negros,
¿era superior porque tenían oportunidad
de ejercitarse?
Porque, claro,
porque yo imagino que los que no eran negros
hubieran tenido las mismas oportunidades,
probablemente también podían haber dado
grandes obras, ¿no?
Hay un problema social,
que es el que...
No se veía bien.
No se veía bien.
No se veía bien que se dedicaran a la música.
Era una cosa menor.
Como baja.
Como si fuera una cosa.
Entonces los blancos se dedicaban, pues,
a otros...
Pues a los negocios.
A los negocios, exacto.
A llevarlos.
Negocios un poco sucios, ¿eh?
Mejor no nombrarles.
No, no, de todo.
No, no, de todo.
No, pero que quería decir
que incluso muchos de los compositores
o músicos cubanos más actuales
son autodidactas.
Sí.
Precisamente tenemos a Miguel Matamoros
o sus famosas lágrimas negras
que ahora está sonando tanto,
o Sindograida,
que tenían otros trabajos
a los que se tenían que dedicar
para poder vivir, ¿no?
Incluso algunos,
tres o cuatro trabajos diferentes.
Y luego estaba lo de músico también.
Exacto, sí.
Donde triunfaron, afortunadamente,
algunos de ellos, ¿no?
Sí, sí.
Toda la música del siglo XIX
de los blancos ocurre esto, ¿no?
Que se dedicaban a la música
como aficionados.
A mí me resultaba chocante
leer en la prensa
cuando actuaba un blanco
que ponía las iniciales,
J, L, L, ¿no?
Y La Habana, en aquel momento,
sería como Tarragona.
Imagínense la esquizofrénica.
Pues casi como un delincuente, ¿no?
Claro.
Poniendo las iniciales.
Pero además todo el mundo lo conocía
porque era 100.000 personas,
todo el mundo se conoce
y sobre todo el mundo,
y sin embargo ponían las iniciales nada más.
Para que no quedara constante.
Para que no quedara constante, sí.
Ja deia el Javier, per exemple,
esmentava el tema de Llàgrimes Negres.
És curiós,
jo tinc la sensació
que hem crescut en aquest país
escoltant boleros,
per uns boleros de vegades
doncs més genuïns,
d'altres vegades molt més comercials.
Tots coneixem els grups,
els vocalistes,
que en aquest país,
al llarg de tota la història,
han cantat boleros.
Jo tinc la sensació,
vosaltres que sou experts,
aviam si ho confirmeu,
que en els últims anys,
sobretot a través dels músics cubans,
La vieja troba,
tot aquest conjunt de músics,
Bebo Figala,
tota aquesta gent
que amb aquest disc ha entret,
també ens estan fent recuperar
l'essència del bolero
i de l'habanera,
que també és comercial,
comercial en el bon sentit de la paraula,
que arriba a la majoria de públic,
però que ens han fet trobar
amb una essència del bolero
molt més autèntica
que no allò que sentíem
d'écades enrere, no?
Sí, sí, totalment d'acord, sí, sí.
És un fill apassionat, no?
Ja et diria el bolero,
el bolero,
el rebelero,
el més apassionat, no?
Sí, sí.
Molt més apassionat,
indiscutiblement, no?
Però...
Jo volia afegir també,
per la part de la dansa,
i això Cecilio,
si ho mara,
més expertos,
per ser cuants
i haver-lo viscut,
segurament,
és curiós que la contradansa
es ballava
separat,
amb els braços excesos,
com jo a vegades explico
en algunes cantades.
Després, quan arriba a la habanera,
se apropan els cosos
i la habanera passa,
i hi ha un diari de Valladolid
del 1890 i tant,
que un dels anuncis diu
Escuela de Baile
donde se enseña a bailar
entre otros ritmos,
la habanera.
És quan passa el cos
a apropar-se
i la habanera
ja és cos a cos,
molt més sentida
i ja no tan distant
com podria ser
la contradansa,
o sigui,
inclús aquesta qüestió
dansística,
diguem-ne.
Sí, digues, digues.
I las parejas,
ara és més difícil
con la discoteca
parlar-se d'amor,
però ara ja no es balla això.
Ara ja no es balla això,
però és qüestió
de posar-ho de moda,
eh?
Sí.
Fins i tot entre la gent jove,
venem bé
o emboliquem bé
i jo crec que cola
en tres dies
i torna l'assumpto
com anys enrere.
Montserrat,
com balleu l'habanera
en el festival de dissabte?
Com heu plantejat
la vostra intervenció?
Després hi ha amb la Xiomara
que ens faci una mica
d'estructura
de com serà l'espectacle,
però parlem del ball,
de la dansa.
Bé, nosaltres,
en principi,
el nostre grup,
malauradament,
és només femení,
perquè
sembla que,
bueno,
aquí tenim certes reticències
amb què el noi
doncs es dediqui més a la dansa,
per tant,
és femení.
Llavors, bueno,
el que ens hem buscat
és l'habanera
que veiem,
que és la vella cubana,
que és una habanera clàssica,
de white,
molt,
molt maca.
quan nosaltres vam estar
a l'habana,
en allà,
verdaderament,
forma part
dels espectacles,
la dansa forma part
dels espectacles,
que munten aquest estil,
més o menys,
amb el qual hi participen
totes les manifestacions
artístiques,
i per aquest,
ells potser ho fan
més en plan
més clàssic,
nosaltres hem barrejat
una mica
el que és
el neoclàssic
i el contemporani
i amb unes reminiscències
ens semblen molt cubanes
pel vestuari,
doncs molt blanques,
amb fandilles molt llargues,
amb molt de vol,
vull dir una mica,
intentant rememorar
el que podia ser
un...
al segle XIX,
doncs a l'habana,
ja que a més a més
tenim la sort
de poder-ho ballar,
cosa que,
bé,
a nosaltres ens entusiasma,
doncs acompanyats
al piano
pel Cecílio
i la violinista,
a veure,
que fan una interpretació
magnífica,
o sigui que és...
jo penso que és una fita
important i interessant
per nosaltres,
de veritat,
molt interessant,
De fet,
és com un bufet lliure,
si parlem de termes gastronòmics
on hi ha moltes delicates,
explica'ns com es muntarà
tota aquesta nit,
tot aquest festival.
No,
exactament,
eso es lo que...
Yo creo que más bien
que debe dejarse
como un poco sorpresa,
porque si decimos mucho
y mejor que la gente lo vea...
Y eran solistas,
grups...
Oye,
es como decir,
pues mira,
hay esto,
si quieres,
ve a verlo,
para que sepas cómo es,
porque si lo explicamos mucho,
ya la gente dice,
bueno,
pues ya me hago la idea
y no voy.
Pero unas pinceladas,
unas pinceladas,
para abrir boca,
para abrir boca.
Unas pinceladitas,
pues sí,
podemos decir eso,
que va a haber un reflejo
de todo lo que es
la contradanza
y los antecedentes
de la habanera
del siglo XIX,
después vamos a tener
boleros y habaneras
de lo que se hace actualmente.
Serán conegudes,
vull dir que la gent
els hi serà familiar,
les peses que es tocaran.
Sí, sí,
totalmente conocidas.
Que ningú es pensi
que és una classe erudita
de la història de la música,
és un espectacle
per gaudir els sentiments
i les emocions.
Además,
los boleros,
hablabas ahora
de uno,
pues...
El de la Paquitala
del barrio.
Los boleros aquellos
tan castigados.
Lágrimas negras,
estar allí como...
Contigo en la distancia.
Contigo en la distancia.
Estarán...
La habanera de Salazate
también para violín y piano.
No, no,
la habanera tú.
Los veinte años.
Los veinte años.
Los veinte años,
que eso también
es muy conocido.
Estarán las rosas rojas,
que es muy bonita también.
En fin,
yo creo que
todas las conocidas,
todas no,
porque hay muchas
y lo dejaremos
para el año que viene
algo también.
I amb uns artistas cubans
molt coneguts allà,
potser aquí menys,
però amb una gran qualitat,
no?
Penso que habría que nominarlos
también.
Yo creo que
lo importante es que
estará entre nosotros
Miguel Ángel Céspedes,
que es un gran
bolerista
y cancionero cubano.
Estará
Eleonor Sallas,
igualmente
ya la conocerán
y la verán,
pero
con garra.
Y, por último,
a Ramón Velós.
yo no quiero hablar
mucho de él,
porque, claro,
es el niño mío,
casi,
casi lo hemos criado.
Lo conozco
desde que era muy pequeño.
Es
hijo de una dinastía
de músicos
cubanos
muy buenos,
dedicados
al punto Guajiro
y a la Guajira,
tanto su abuelo
como su abuela
y sigue
de generación
en generación.
Y yo creo que
es un chico
muy valioso,
no solamente
por sus cualidades
artísticas,
sino también
por sus condiciones
humanas.
Y yo creo
que es...
Está el grupo
Benford
también cantando...
Ya el Benford
lo anunciamos
solo porque
lo tenemos aquí.
Pero, bueno,
es importante
que vean.
Lo de Ramón,
yo tendría que decir
que verdaderamente
no es pasión
de Xiomara,
sino que verdaderamente
es un intérprete
fantástico,
con un saber decir
muy especial,
con...
Sensibilidad.
Sí,
con una sensibilidad
maravillosa.
A nosotros,
que no lo conocíamos
directamente,
la verdad
es que nos ha llegado,
nos ha llegado
muy hondo.
Yo creo
que va a costar.
I tot això
amb acompanyament musical,
¿no?
Sí, sí.
A directa,
claro.
No,
y hay un grupo
de cubanos,
o sea,
tenemos un...
Ariel,
el pianista.
Sí,
tenemos un pianista bueno,
tenemos percusión
y un bajo.
Y yo creo
que, bueno,
en bajo tenemos
a José Antonio Guesada,
en el piano
tenemos Ariel
y en la percusión
tenemos también
a los Balcárcel,
le digo los
porque es padre e hijo,
pero además
abuelo,
tatarabuelo,
todos en Cuba.
Una saga
de una familia
muy importante.
de percusionistas.
Todos en la percusión.
Claro,
es que eso es maco,
¿no?
Estas tradiciones familiars
porque al Miguel
de Céspedes
también me sale
que es germán
del pancho de Céspedes,
¿no?
Sí,
también,
también.
Y eso yo creo
que es importante
para todos nosotros.
Son gente
muy valiosa
y no es que defienda
solo a los cubanos.
Y muy conocida
en Cuba
y en otras partes
y nosotros
hemos pensado
que el público
aquí tuviese
la oportunidad
de conocerlos
y yo creo
que van a quedar
muy encantados
con estos artistas
que darán
una pincelada
a la parte cubana
con el bolero
y la habanera
muy interesante.
Y una tercera
y una tercera
part, si me permets,
con la presencia
catalana
ben fort,
com bé deio,
i també
amb la interpretació
d'aquestes habaneres
més conegudes
i que no poden faltar
amb qualsevol recital
d'habaneres,
com la vella Lola,
el meu avi...
Serà la finalització
de l'espectacle
en la vella Lola
i el meu avi.
Tots els artistes
a l'escènari
i tot el públic
també participant.
Quina nit,
quina nit més bonica.
Serà la primera,
la idea és que hi hagi
continuïtat,
tant de bo que es pugui fer així
i a més s'afegeixi
aquest incentiu
de creació
de noves habaneres,
és a dir,
d'estimular
els amants del bolero
o de l'habanera
d'aquest tipus de ritmes
a que continuï
i a que participin directament
a través de la seva música.
Com passa a cada espectacle,
l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
i Tarragona Ràdio
ja s'han calçut aquí
amb una sèrie d'entrades.
Avui el rellotge
ens empaita aquestes entrades,
estan aquí,
les regalarem aquesta setmana,
però avui no tenim temps
de fer-ho en directe.
Vostès no pateixin,
que ja saben
que som molt generosos
o volem ser,
si més no,
i hi haurà ocasió
en propers programes
ja amb la normalitat horària
de regalar aquestes entrades.
I digueu-me capritxosa,
però jo he triat una avenera
que no és cap de les que heu dit
per acabar,
que és la paloma
que m'agrada a més.
Saps què?
Que m'aprofito
i la posem cantada
per ben fort,
només faltaria.
Els escoltarem en directe
el dissabte.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
De veritat que ha estat
un plaer conversar amb vosaltres,
Xiomara, Javier, Cecília, Montserrat
i Jordi Giram.
Ens retrompem el proper dilluns?
Sí, i si em permets...
Serà l'últim programa ja.
Sí, serà l'últim programa
i aquesta intensitat de festival
acabarem també amb un plat fort
com és el Carmen Carmel,
però això ja en parlarem
la setmana vinent.
Jo simplement agrair
la iniciativa
de la gent que ens ha acompanyat
avui aquí
i de l'Associació Cultural
Catalana i Iberoamericana,
que jo crec que iniciatives
d'aquest tipus
ajuden molt
a popularitzar
un tipus de música
i fan una aportació
de molta qualitat
al nivell musical
de les nostres comarques
i per tant jo crec
que la gent
que els hagi escoltat
són autèntics especialistes
i poden donar-se una idea
del nivell que podrem escoltar
el dissabte al Camp de Mart.
La cita, dissabte,
a dos quarts d'onze de la nit
al Camp de Mart,
al Teatre Auditori
del Camp de Mart de Tarragona.
I gràcies.
Núi, gràcies.
Pálgame Dios, pálgame Dios, pálgame Dios, nadie me ha visto salir, si no fui yo, si no fui yo.
Y una, y una, y una, y una, y una, y una, y una, y una Rex, allá voy yo, allá voy yo, allá voy yo, que se vino tras de mí, que sí, señor, sí señor, sí señor, si a tu ventana llega una paloma,
La paloma de paz, trátala con cariño que es mi persona, cuéntale tus amores, bien de mi vida, mi vida de amor, porónala de flores que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es mi persona, cuéntale tus amores, bien de mi vida, mi vida de amor, porónala de flores que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es mi persona, cuéntale tus amores, bien de mi vida, mi vida de amor, porónala de flores que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es mi persona, cuéntale tus amores, bien de mi vida, mi vida de amor, porónala de flores que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariño que es una parola con cariño que es cosa mía.
La paloma de paz, trátala con cariños que es cosa mía.
Fins demà!