Sí, en guany s'ha vengut alguna cosa més, sobretot així amb bantanill.
El que és l'assumpte d'aquests que fan reserves de participacions,
aquests han disminuït una miqueta, però l'assumpte de dècims ha augmentat.
Jo penso que s'haurà vengut entre un 7 i un 8% més que l'any passat.
Cada any s'explica alguna raó per la qual la gent compra més o menys?
Aquest any hi ha alguna corrent, alguna hipòtesi per la qual la gent s'ha comprat més?
En sabeu alguna o no?
No, bé, més o menys et dic, ve a ser molt similar a allò d'altres anys,
el que passa aquí també influeix molt l'estiu, que és quan s'haven bastant,
sembla així, però és quan hi ha gent de fora, perquè la loteria de Nadal
costa'm arribar sempre al mes de juliol.
Això ho fan precisament perquè és quan la gent s'ha trasllat més d'un lloc a l'altre
i a la gent sempre els agrada comprar fora.
És a dir, això també em passa a mi, si vaig fora, doncs mira,
ara que estem aquí a veure si agafem la sort del d'això.
I en guany s'ha anat venent bastant amb gent de fora,
és a dir, potser l'increment més significatiu, així ho tenen gent forastera,
inclús gent que ha vingut expressament des de fora,
perquè de Barcelona aquests últims dies n'ha vingut molta gent,
no sé per què, bueno, deuen aprofitar per vindre a dinar a Tarragona
i de pas compren loteria.
Alguns, escolta, que deuen pensar, mira, com que se celeb en els 150 anys de la Rambla,
a qui tocarà?
Sí, doncs ja et dic, no, i com així l'anècdota també va ser curiós
perquè un dia tenia aquí exposat un número i diu, ostres,
diu, jo he anat a sort a comprar i diu, ja resulta que tens tu el mateix número
que m'han donat a sort.
I dic, mira, se podia haver estudiat el viatge, no?
Però, bueno, és el que dèiem, de pas ha fet una excursió.
Els números com vas?
A dir, que qui decideix els números?
Tu demanes els números que vols o...?
No, no, això m'ha dit que ho distribueix.
Tenim números que són complets amb una administració,
però has de tenir en compte que de cada número hi ha 195 bitllets,
és a dir, hi ha 195 fulles de cada un.
Llavors això, bueno, per altres anys ja hauràs vist que a vegades
la grossa o els premis importants han caigut en 4 o 5 postos diferents,
perquè clar, va repartit.
Ja et dic, va ser curiós perquè et dic, va ser un que allò que estava mirant els números,
dius, ostres, mira, és el mateix, no?
I jo vaig anar a la bruixa d'hora i nosaltres el tenim a Tarragona.
Però, bueno, això són anècdotes que passen.
És com ara estava comentant també,
que ara últimament fa molt...
Deu fer coses una setmana, es veu...
No sabia si era una bruixa, ara me'n dic que no,
que va ser un capellà que es veu que ha somiat,
salia per a escola a Mare de Déu i diu que sortirà el 16.954.
Ja veurem si serà veritat o no.
Torna a repartir, 16.000...
16.954.
Jo no ho he vist, eh?
Però això ha sortit per la televisió, com ho ha dit la gent.
Perquè va haver-hi un dia que va començar tothom a vindre a buscar el mateix número.
Dic, bueno, això que és una empresa que s'ha quedat sense o què.
Jo, no, no, ha sortit per la televisió un il·luminat.
Ah, vale, si és així, està tot arreglat ja.
L'has tingut aquest número aquí o no?
No crec ni que potser hagi estat aquí a Tarragona.
El que passa, clar, quan passa alguna cosa així,
la gent va a totes les administracions...
Bueno, ja et dic, no ho sé si l'hi he tingut, eh?
Però no em sona, eh?
Potser sí que l'hi he tingut, però no em sona.
De altra manera, jo això ho he vist, eh?
Gent que va comprar el número i que diuen, aquest segur que tocarà.
Sí, bueno, això, hi ha molta gent i els que venen aquí comencen a sumar, a restar.
La suma té de donar tant, i va a fer operacions,
que al final, bueno, tots els números juguen igual.
És a dir, hi ha 66.000 boles dintre el bombo i la qui surt és aquella és la bona, no?
Pere, com viureu la jornada de demà? Es viu amb molts nervis?
Home, sí, perquè sempre tota la...
Vaja, l'administració el que voldria és donar molts premis.
És a dir, encara que no toqui el mateix administrador,
perquè, clar, jo jugo uns quants números, però ja sé que no en puc jugar de tots.
Però una de les grans il·lusions de qualsevol administrador és donar premis.
És la nostra fenya i, vaja, és el que ens agrada més.
Avui ja sigui a la portada d'un diari d'aquí de casa nostra
que amb 200 anys, amb 200 anys, no ha tocat mai la grossa.
Bé, sí, això és veritat. La grossa de Nadal és l'únic que no ens ha tocat mai.
Ens ha caigut la segona de Nadal, dos vegades la del nen.
Els sortejos normals els han donat tots.
En primitiva també s'han donat 4 o 5 vegades els 6 aquí a Tarragona.
L'única assignatura pendent que tenim és veritat.
És la grossa de Nadal. És l'únic que no ens ha caigut mai.