Us parlem ara de l'espectacle que es podrà veure aquest dissabte al Metropol.
La companyia d'Eifurbi arriba a Tarragona amb el seu últim treball,
Divertimento o la comèdia dels criats.
I per conèixer una mica més aquesta representació tenim al telèfon la Gemma Beltran,
directora de l'espectacle i de la companyia.
Gemma, molt bon dia i moltes gràcies per acompanyar-nos.
Hola, molt bon dia.
Bon dia, doncs dissabte, com bé us dèiem, a partir de les 10 de la nit estareu a Tarragona, oi?
Amb el vostre nou treball.
Sí, sí, amb Divertimento.
Què podem veure a Divertimento? Quina història ens expliqueu?
Mira, a Divertimento us expliquem una història prou enrabassada,
que és l'arribada de la pesta a una petita població,
la qual cosa que fa fugir els nobles i es queden els criats davant d'aquest nou governador,
que és en representació de la pesta.
És com una metàfora de la por que s'instal·la com una ordre governamental, d'alguna manera.
La pesta és l'excusa, no?, doncs per explicar aquesta història de la por.
Sí, de la por i de la vitalitat de, en aquest cas, dels criats i de les mascles per combatre la mort.
És una història al més pur estil comèdia de l'art, ja com vau fer ja, seguint la línia del primer treball esquerzo.
Sí, sí, a partir dels personatges de la comèdia de l'art, aquests personatges entranyables que ens arriben del Renaixement,
amb aquest teatre popular, doncs ens hem atrevit a fer una història, també seguint els canovatxos, les estructures de manera antiga.
I quins personatges podem trobar en aquest espectacle?
En aquest espectacle podem trobar el Puiginela, que en aquest cas és un trilero, la bruixa Moet, la Pesta com a figura també representada,
l'Esmeraldina, el doctore de la Pesta, l'Arlequino, bé, gairebé tots els personatges de la comèdia de l'art.
Després estan les joves, l'enamorada, la que és la més èpica, la més romàntica.
El relacionar-ho una miqueta amb la comèdia de l'art ens vindria una mica a la imatge d'Itàlia,
però vosaltres sou una companyia catalana.
Sí, som una companyia catalana, però jo soc especialista de teatre, de comèdia de l'art, vaig estudiar a Itàlia,
i la veritat és que és un terreny nabonat per fer teatre de creació, la comèdia de l'art.
Tens personatges simbòlics que de seguida representen categories socials i revisant les trames de l'actualitat ara mateix és ideal.
per poder fer el tipus de teatre orgànic que a mi m'agrada.
Intenteu relacionar-ho una miqueta amb el que passa avui en dia?
Ah, sens dubte, sens dubte, perquè encara que estigui a través dels personatges del Renaixement,
les trames de les que es parla són les d'avui en dia, per això funciona també, per això té tant de sentit.
I a més està barrejat amb l'estil de comèdia de l'art, no només per revisitar trames i actualitzar-les,
sinó per fer servir les tècniques que es feien servir llavors.
Canten a capella, madrigals, salten, fan acrobàcia, esgrima, ball...
Està tot barrejat amb un espai molt petit, que són 3x4 metres,
que és la representació de la tarima del poble que està enmig de l'escenari.
O sigui que veiem una mica el teatre dintre del teatre també.
Així doncs, el que és la representació, les màscares, la pantomima,
tot això juga un paper molt important, no?, aquests elements?
Sí, sí, importantíssim. Bé, està, diguem-ne que tot va com creuat, va prestat a extractes, no?
Allò que la veu és tan important com el cos i els desplaçaments i l'espai escènic.
Les màscares són aquelles típiques que ens recorden a Itàlia?
Sí, són les mateixes, a més les ha fet un artista italià, que és l'Estefano Perocco,
especialista en màscares de la comèdia italiana.
Molt bé. Així doncs, vestits, coreografia, pantomima, música,
tot ajuda una mica al desenvolupament de la història.
Ens en podies fer cinc cèntims més?
Sí, diguem-ne que tot té un aire de carnaval,
tot té un tempo ràpid i trepitant que ens recorda molt a una festa.
I té aquest guinyo on podem veure el que està passant a sobre de la tarima
i després veure els sectors que estan al voltant d'aquesta petita tarima
fent els sorolls, fent la música,
però vèiem l'actor, no vèiem el personatge.
Ens comentaves abans que hi havia música en directe, música a capella,
hi ha algun instrument?
Bé, hi ha una guitarra, hi ha una flauta,
però en principi l'instrument més important és la veu.
O sigui, canteu?
Sí, sí, canten, canten.
Sí, sí, sí, cantem.
Cantem a quatre i cinc veus,
tres madrigals i després un parell d'intermitxos.
No, no, canten com àngels.
Has hagut d'una cosa divertiment?
La comedia dels criats la vau estrenar l'any passat al Grec.
Sí, sí, aquest estiu passat al Grec.
Ara s'estrena aquí.
Ahà.
I la sensació que rebeu del públic, dels espectadors que s'apropen al teatre, quina és?
Va, sempre és estupenda.
Sí, queden molt sorpresos.
Hi ha aquesta idea de ritme trepitant, de carnaval i d'entusiasme,
perquè la veritat és que treballen en una vitalitat que sorprèn,
que el públic està molt content.
És un tipus de teatre que tampoc no és molt comú, perquè és molt orgànic.
Vull dir que desprèn una energia i és molt contagiosa.
La gent s'anima junta amb vosaltres, doncs.
Sí, sí, sí, va com en progressió.
Bueno, espero que ho pugueu veure, perquè explicar-ho a gent és una mica difícil.
Ens aproparem, ens aproparem a descobrir-ho,
tot i que hi ha gent que suposo que ja us coneix des del primer treball
i suposo que la línia, com dèiem abans, és una mica continuista.
Sí, sí, sí.
Seguim sobre la línia del teatre orgànic vital,
que barreja tantes tècniques com pot.
La companyia, doncs, es dedicarà en aquesta línia sempre,
al proper espectacle, podeu seguir el mateix tipus de treball?
Segur que seguirem el mateix tipus de teatre,
revisant la comèdia més a prop, més lluny.
El que segur que estarem serà sempre, o el temps que ens duri,
perquè això mai es pot dir, no?
El temps que ens interessi dintre del teatre de creació i orgànic, vital.
Ara és a partir dels personatges de la comèdia a l'art,
perquè realment és un terreny que és ideal.
Dóna per molt, no?
Eh, dóna per molt.
Quan s'esgoti aquest material, passarem amb un altre,
però jo crec que l'essència de la companyia és una vitalitat física i orgànica
a favor de l'espectacle molt important.
Molt bé.
Quanta gent formeu part d'aquesta companyia?
Mira, els actors són set.
En aquest espectacle, eh?
En aquest espectacle hi ha set actors i, bueno, n'hi ha dos que fan doble de personatge
i els hi acompanyen dos tècnics.
I després la companyia, hi ha uns quants més, hi ha el Pavel Rouba,
que ens assessora amb els combats i moviment,
l'Estéfano amb les màscares i amb les tarimes.
i després sempre tenim un munt de col·laboradors incondicionals.
Déu-n'hi-do, no?
Que nosaltres veiem en el teatre i tota la feina que hi ha darrere i l'organització.
Això sí, això sempre sorprèn i és molt difícil transmetre-ho,
però només es transmet a través de l'espectacle.
Exacte.
És l'espectacle el que ha d'estar carregat.
Ves a ser com el resultat del treball, no?
El fruit del treball.
Sí.
Tornant a Divertimento, és un espectacle per totes les abats?
Sí.
Sí, té molts nivells de lectura.
I ara aquí es quedarà amb una lectura més plana i altres amb més relleu,
però té unes alternatives visuals molt importants i és aquest ritme
i després té bastantes cites cultes,
amb la qual cosa qui les reconeix s'emporta una altra lectura, però sí, sí.
Un espectacle, doncs, que segons la persona que s'apropi a veure'l
tindrà diferents visions, no?
Sí, sí, sí, però forma part del seu encant.
Sí.
Des del meu.
Finalment, Gemma, què és el que tu recomanaries als espectadors de Divertimento?
O sigui, els haguessis de fer algun tipus de titular,
algun tipus d'anunci perquè vinguessin al teatre?
Hola.
Doncs que vinguin, que ho provin, que ho tastin,
que no sabria com explicar el sí.
Bé, que és com una festa.
Ala, ara m'has enxampat.
Ara no sabia.
En el teatre és com una festa aquest dissabte.
Sí, jo diria que sí, que és com participar d'un petit carnaval.
I veieu que la gent es fa partícip del que feu?
Sí, perquè estan carcajades, estan presents,
el públic està molt present, perquè respira l'espectacle.
Exacte.
Es fa tot com una àurea conjunta, no?
Sí, perquè es reconeixen les trames,
es reconeixen els personatges, els guinyos,
es reconeixen...
És inevitable.
Bé, Gemma, doncs amb aquesta recomanació,
amb aquest desig que el dissabte al Metropol tot sigui una festa,
t'acomiadem i donem moltes gràcies per haver-nos acompanyat a aquesta estoneta.
A vosaltres, per trucar.
Molt bé, gràcies, Gemma.
Una abraçada.