És un quart de dotze del migdia, tal com els comentava en el sumari d'aquesta hora.
Saludem Joan Baussells, és el professor coordinador d'aquestes jornades
que s'iniciaran demà a la Universitat en Rovira i Virgilet,
titulades genèricament la reforma penal de 2003.
Se'n parlarà molt i bé del món del dret,
però tindrà un caràcter molt personal i molt emotiu també,
perquè són unes jornades que es fan en homenatge al professor Josep Miquel Prats Canut,
que, com moltes persones saben, ens va deixar aquest passat estiu després d'una malaltia.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Jo no sé si començar per la part justament aquesta més emotiva i més personal de les jornades
i després, si vols, anem derivant cap al que és el contingut de les mateixes molt importants.
Abans em deies que a la facultat feu broma aquests dies dient que a les facultats de tot l'Estat
els alumnes no tindran la classe de dret penal
perquè els millors especialistes estaran aquí, no?
Sí, i tant.
Fèiem broma l'altre dia amb el Degà.
Comentàvem que durant aquests tres dies
segur que a la resta de facultats de dret, a la resta de l'Estat,
no hi haurà classes de penal perquè tothom estarà aquí a Tarragona.
El fet que tots aquests especialistes que ara esmentarem hagin vingut,
d'entrada es podien sentir atrets perfectament per a unes jornades d'aquestes característiques,
però el nom de Josep Miquel Prats feia una mica l'efecte de verita màgica, no?
Sí, el principal mèrit de poder reunir aquests 40 catedràtics i professors titulars de dret penal de l'Estat espanyol
és un mèrit exclusiu del doctor Prats, això és evident.
Nosaltres hem pogut trucar-los, però des del primer moment tots hem mostrat una molt bona predisposició
a venir a participar en aquestes jornades
i demostra, doncs, això, que no només era una persona estimada per els companys de Tarragona,
pels seus alumnes, sinó també per la resta de companys, no només de l'Estat espanyol,
sinó de més enllà, perquè també hi ha companys d'Itàlia, professors de dret penal d'Itàlia,
que també participaran en aquest acte d'homenatge, també s'han pogut unir en aquest acte de rendre homenatge al doctor Prats.
I afortunadament també és una d'aquelles persones que no només se'n parla i es reconeix la feina,
ara que ja no hi és, sinó que quan hi era, també se li reconeixia.
I hi ha tota una sèrie d'adjectius que sembla que se n'han aplicat al doctor Prats.
Persona brillant, elegant, dialogant, professor que era capaç d'omplir les aules d'una manera extraordinària.
No és fàcil.
Classes magistrals, classes que mantenien l'atenció dels alumnes.
Això no forma part d'un mite que s'ha creat al voltant del doctor Prats,
sinó que totes aquelles persones que van compartir, ja sigui com a col·legues o com a alumnes amb ell,
doncs tots coincideixen en el mateix.
Sí, és veritat. Això és cert.
I a més a més per nosaltres, pels companys que teníem el pla de compartir la vida quotidiana amb ell,
és que ha estat un referent, un referent de totes les qüestions.
Nosaltres diem que a la universitat hi ha com tres pilars.
Parlem de la gestió, de la recerca i de la docència.
En tots aquests tres àmbits universitaris, per les persones que el vam tractar, era un referent.
En matèries de gestió sempre s'havia compromès amb la gestió, no només de la facultat, sinó de la pròpia universitat.
Per exemple, mentre ell era de Gà, va ser el responsable que es portés la Facultat de Ciències Jurídiques de la plaça Pallò,
de la seu de l'antigua audiència, fins a l'Avinguda Catalunya.
En temes de recerca hi va ser el pioner en imaginar-se que el futur de la facultat
liderant l'especialització en temes de medi ambient, molt conscient de la implicació que havia de tindre la universitat en el territori.
Per tant, a Tarragona vam tenir la problemàtica de la petroquímica, de l'aigua, del turisme,
doncs havia d'anar per aquí.
Ja, el seu testimoni és el del nostre futur més immediat.
I en temes de docència hi sempre estava molt amoïnat en comprometre els alumnes,
en l'autoaprenentatge, que deixeixin de ser individus que adquireixen coneixements,
que aprenen d'un professor, sinó que aprenen per ells mateixos.
I en aquest sentit, per exemple, també hi ha una assignatura de dret i presó,
dels quals també...
La va introduir, no?
Es tracta en alguna ocasió, en parlant també en aquest programa,
que la va introduir i va ser reconeguda per la Generalitat de Codoroña
com un premi de la innovació de la qualitat docent.
Per tant, us ho imagineu, en tots aquests àmbits ha estat un referent,
i per nosaltres, doncs, malgrat la seva absenció, continua sent-ho.
Un reconegut penalista, no?
Sí.
Ell, a més a més, no només pel que tu comentaves,
que tenia una gran facilitat en comunicar.
Era una persona d'una immensa cultura,
per tant, tenia molta facilitat en comunicar, en construir idees,
des de qualsevol cosa més planera, com el futbol,
del qual era un fanàtic...
Perquè era un gran conversador.
Sí, era un gran conversador, des del futbol,
fins a qualsevol tema més jurídic
i era d'una conversa excel·lent.
Però és que, a més a més, era molt treballador
i, per tant, havia publicat sobre moltíssims temes.
De fet, les jornades tenen una estructura
que no es deu a la casualitat,
sinó que totes i cadescuna de les taules
tenen un títol, un tema de debat,
que són temes sobre els quals el doctor Prats havia treballat.
I que, a més a més, coses de l'atzar han fet
que les noves reformes penals fossin objecte de reforma.
Per tant, el sentit té actualitat
discutir sobre els temes de la reforma,
però que, curiosament,
en cada un d'aquests temes havia treballat el doctor Prats.
De manera que cada una de les ponències
començarà llegint els articles o els llibres
que el doctor Prats havia treballat
respecte a aquests temes de les taules.
En el qual també demostra una mica
la capacitat de producció intel·lectual
que tenia el doctor Prats.
Sí, perquè és un programa molt heterogèni,
per tant, una persona capaç de moure's
en diferents àmbits del mateix dret penal,
que, com sabem, és una matèria amplíssima.
De totes maneres, prèviament a les jornades
es vol fer un acte com a més entranyable,
més emotiu,
l'audiatio, l'audiatio.
L'acte d'homenatge,
a més, també es va dir en el seu dia
que vindria una alumna
que té una dimensió així molt popular,
molt pública, com és el president del Barça,
que va ser alumna seu.
Sí, la idea, en aquesta l'audiatio,
que la veritat és que
teníem ganes de fer-ho molt bé
i de cuidar l'acte d'homenatge,
vam pensar que el millor era que,
com que la idea era parlar del perfil del doctor Prats,
vam pensar que la millor forma de fer-ho
era que intervinguessin persones
des de diferents perspectives.
En aquest sentit, per exemple,
vindran alumnes de l'última promoció,
a parlar d'ell com a alumnes,
vindran alumnes de la primera promoció,
de les quals,
un dels que formava part d'aquesta primera promoció
ja a la Universitat de Barcelona,
eren en Joan Laporta,
que actualment tu no em coneixes,
que és president del Futbol Club Barcelona.
Després també parlaria d'algun company de la facultat,
dels que vam compartir des del primer moment,
des de la primera arribada del doctor Prats a Tarragona,
tots els projectes de facultat.
Parlaran també amb company seu d'escola,
parlant d'alguna deixeble seva,
que ara és professora també de la facultat,
la Carolina Morán,
i també parlaran algunes persones
que van compartir responsabilitats de gestió
en altres facultats,
mentre ell era de Gà,
per exemple, la Joana Saragossa.
De manera que una mica la idea
és dibuixar un perfil de doctor Prats
des de les diferents perspectives,
perquè tot una mica conegui
la seva personalitat
des dels diferents aspectes
de persones que van entrar en contacte amb ell.
I després es farà el que s'ha de fer
en una jornada d'aquestes característiques,
debatre al voltant de temes
d'important transcendència,
ja no només per les persones
que des del punt de vista professional i acadèmic
treballen en el món del dret,
sinó que es parlarà de qüestions
que evidentment tenen repercussió en la societat.
I més en aquest moment,
que bé, s'han fet tota una sèrie de reformes,
com les mateixes jornades
apunten la reforma penal de 2003,
i que ara, amb la nova situació política,
doncs ben bé no sabem on aniran
a parar totes aquestes reformes.
Sí, és veritat.
Hi ha un canvi de govern
que a més a més coincideix
coincideix en un moment
en què algunes d'aquestes reformes penals
encara no han entrat en vigor.
I per tant, és possible
que algunes de les conclusions
de les que es arribin en aquestes jornades
puguin arribar en els partits polítics,
en els gups parlamentaris,
per plantejar algun tipus de reforma.
La idea una mica és,
en torn d'aquests tres dies,
discutir sobre les coses bones,
que segurament també n'hi ha,
d'aquestes reformes penals,
i també, sobretot, les coses dolentes.
Sobretot perquè,
com que va ser un debat
en què no hi hagi massa discussió,
no es van plantejar massa esmenes,
sinó que bàsicament es van plantejar esmenes
que nosaltres anomenem a la totalitat,
doncs hi ha moltes aspectes concrets,
puntuals, de les reformes,
que plantegem uns problemes
tècnics d'aplicació directa.
Quins àmbits són els que presenten aquests problemes?
A veure, per exemple,
és a dir,
un dels paquets de les reformes penals
és una reforma molt ambiciosa.
Una d'aquestes quatre lleis de reforma penal
va arribar a reformar 186 dels 609 articles
que hi ha en el Codi Penal.
Per tant, és una tercera part del Codi Penal
que es modifica.
Això us podem imaginar que el que fa
és que es modifiqui pràcticament tot el Codi Penal.
En les jornades,
si no observa el programa,
és una dona que es parla des de la responsabilitat
penal de les persones jurídiques
fins a la protecció jurídica del medi ambient,
passant per la tutela de la llibertat i la seguretat,
etcètera, etcètera.
No, però al mínim,
només a títol d'exemple,
hi ha una...
en delictes mediambientals,
hi ha una introducció d'un segon paràgraf,
d'un article que pretén agraujar
les radiacions allunitzants,
que són les, per què ens entenc,
les radiacions radiactives,
que s'introdueix amb la intenció
d'agraujar les penes per aquests casos.
Les radiacions ja estaven castigades
abans,
ara volen castigar les radiacions
allunitzants
amb una pena més elevada.
El que passa és que,
bàsicament,
per un tema d'estricta tècnica legislativa,
ens adonem que s'acaben privilegiant,
aquests casos,
o sigui,
se'ls acabin posant una pena inferior
a la del tipus bàsic,
a qualsevol tipus de radiacions,
amb la qual cosa que s'entra en una contradicció,
doncs això són qüestions més aviat tècniques
que se'ns van modificar.
A part d'aquestes qüestions,
doncs, ben segur,
també discutirem sobre
les grans línies de política criminal
que plantegen aquestes reformes,
perquè és evident
que, com a filosofia,
darrere d'aquestes reformes
hi ha una lògica
de cada cop apostar més
per la retribució
o pel càstig,
més enllà del consens
que hi havia hagut
en el primer codi penal
de buscar
o cercar més
la rehabilitació, exacte.
Bé, doncs,
sobre aquestes qüestions
de línies més generals
i sobre aspectes més puntuals
és sobre el que discutirem
aquests dies aquí a Tarragona.
És important que parlin
els especialistes,
insistent per la transcendència
i la dimensió social
que tenen tots aquests temes,
en un moment
no només de canvi polític,
sinó la societat.
Sempre s'ha dit
que les societats avancen
més de pressa
que les lleis
que els governen, no?
Per tant,
aquesta dicotomia
es dona molt sovint, no?
No avancen en paral·lel
moltes vegades
la societat
i la legislació.
Sí, és veritat,
però també és veritat
que s'ha utilitzat
en moltes ocasions,
en masses ocasions,
el dret penal
per finalitats polítiques, no?
I això s'entén molt bé
si un, per exemple,
agafa la darrera
d'aquestes quatre reformes,
no?
La famosa,
la coneguda
reforma penal
dirigida a criminalitzar
o considerar delictiva
la convocatòria
de referèndums.
Bé,
jo no sé
si hi havia
un ampli consens social
que reclamava
que això es castigués.
Jo tinc més aviat
la impressió
que ha estat
precisament
una iniciativa legislativa
envellogada
amb finalitats
bàsicament
polítiques,
d'intentar criminalitzar
doncs fixis
el que suposa
convocar
un acte
de participació
democràtica, no?
Vull dir que no,
jo no estic massa d'acord
en que
en que
algunes d'aquestes
reformes
hagin estat
un clamor
de la societat,
sinó
tinc la impressió
que ha estat
al revés.
En algunes ocasions
ha estat
una forma
d'utilitzar
el dret penal
en finalitats
polítiques,
ja sigui
o bé
per captar vots,
per construir
un determinat
discurs
de la seguretat
que no s'adequa
massa bé
a la realitat
o directament
a vegades
per aconseguir
això,
criminalitzar
l'enemic,
criminalitzar
el que pens
diferent que tu.
Per tant,
s'ha de ser
molt curós,
insistim,
perquè el dret penal
és molt ampli
si parlem de,
per exemple,
esmentàvem
l'assignatura
de dret i presó,
quantes vegades
no hem sentit
la societat
escandalitzar-se
davant de la reducció
de penes,
aquest tipus de coses,
la concessió
de determinat grau
a persones
que havien estat
senten...
Aquest tipus de coses
tenen una dimensió pública
més àmplia
i sí que reclamen
per part de la societat.
En tot cas,
aquest exemple
que posava
l'aïllaríem
perquè sembla
que no està
tan en sintonia
amb altres reclamacions
que fa la societat
sovint.
Sí,
el que passa
és que això
em passa també
moltes vegades
amb els alumnes.
Tot això
s'hauria d'explicar
més a la gent.
Exacte,
s'ha d'explicar
a la gent
perquè,
per exemple,
hi ha estudis
criminològics
que demostren
que
com més facilitats
de reinserció
dones a una persona,
és a dir,
quan més
permisos de sortida,
quan més
flexible
és l'execució
de la pena
perquè aquesta persona
a poc a poc
es vagi insertant
a la societat,
més baix
és l'índex
de reincidència
d'aquesta persona.
I això
s'han donat
a compte
als Estats Units
que van ser
els primers
en aplicar
polítiques
molt de càstig,
molt de retribució,
de condemnes íntegres
i se la dona
encara
és el segon
país del món
a més índex
de criminalitat
després de Rússia.
Amb la qual
aquesta política
de càstig,
de repressió
demostra
a la pràctica
que no funciona,
no és eficaç.
I en canvi,
polítiques
de reinserció,
dirigis a otorgar
permisos de sortida,
ajudar a formar-se
laboralment
o educativament
als interns,
aquestes lògiques
més de prevenció
permeten,
ens demostren
la crinologia
i les estadístiques
que al final
les persones
que agudeixen
d'aquests processos
de reinserció
més beneficiós,
en definitiva
acaben reinsertant-se
millor
en la societat.
I això
s'ha d'explicar.
Si la gent
li expliques aquestes dades
i li expliques
aquests arguments,
al final,
vaja,
la gent ho acaba entenent.
Per això
dic que moltes vegades
és fruit o responsabilitat
dels polítics,
que s'acabin
optant
per una determinada via.
Segurament a la gent
si se li expliqués
les coses
amb més deteniment,
doncs ho entendria
d'una altra manera.
Sobretot
explica d'una manera
més curosa
i més amb el dret
a la mà
i no tant
fer grans titulars
que de vegades
ens despisten
més que ens informen
en determinats casos.
caldrà restar
molt atents
a tot el que es digui
aquests dies
a la Facultat
de Ciències Jurídiques
de la Universitat
Rovira i Virgili
perquè,
com dèiem
a l'inici de la conversa,
són primeres espases
que estaran aquí
a la ciutat de Tarragona.
professionals del món del dret
del món acadèmic
vinguts d'arreu de l'Estat
però també d'Itàlia
i he vist que hi ha
de diferents universitats italianes
també participació, no?
Sí,
estem molt contents
perquè
comptarem amb la presència
per exemple
d'en Tomàs Faudor
Vives Antón
que és vicepresident
del Tribunal Constitucional
tindrem la presència
també d'en Gonzalo Quintero Olivares
la Mercedes García Arán
el Francisco Muñoz Conde
jo no voldria
que hauria de citar-los a tots
perquè tots són...
I la llista és llarga
La llista és molt llarga
No, però entre els professors estrangers
i això és l'únic i exclusivament
mèrit del doctor Prats
de la simpatia
que tothom sentia per ell
doncs vaig a destacar
la presència de l'Uigi Estorotoni
del doctor Alessio Lanzi
Alberto Cadopi
Gaetano Ancelera
tots ells són professors d'Itàlia
que també participaran
en aquestes jornades d'homenatge
Molt bé
jo crec que a grans trets
no ens deixem res
imagino que per part dels alumnes
hi ha hagut un interès absolut
per inscriure-s'hi, no?
Sí
Home, la veritat és que cada vegada
és més difícil
això de convocar els alumnes
a actes d'aquest tipus
perquè cada cop hi ha més oferta
de crèdits a lliure a l'acció
i cada cop
tinguem que competir més entre nosaltres
oferir aquest tipus de jornades
però la veritat és que sí
que estem contents
perquè els alumnes han respost
i no només han respost
amb la seva participació
a les jornades
sinó també han respost
en l'organització
és a dir
ens ajuden
un grupet d'alumnes
en l'organització de les jornades
Això ho té molt aquesta facultat
també
dels alumnes
i implicar-se en l'organització
Sí
i estem contents
perquè tothom
tothom
jo és nosaltres
hi ha alumnes que et venen pel passadís
i et diuen
jo no podré venir a les jornades
però vindré a l'acte d'homenatge
perquè em ve molt de gust
i si notes que la gent
té ganes
jo crec que
que tindrem
l'aula magna
de la facultat de jurídiques
a plena vessar
és una mica
el que es mereixia
en Miquel
Doncs comencen demà
i es desenvoluparan
fins al proper divendres
en Joan Baussell
professor coordinador de les jornades
gràcies per venir avui a la ràdio
que siguin tot un èxit
i sobretot
que tot el que es parli allà
després ens ho sàpiguen explicar
qui ens ho hagi d'explicar
D'acord
això ja no l'entendem nosaltres
Ja ho sé
Ja ho sé
Moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
Bon dia
i la veritat és que la facultat
de ciència jurídica
no només organitzen jornades
d'aquesta transcendència
sinó que també són
capaços
les persones que estan
en aquesta facultat
de convocar
doncs
aspectes més lúdics
com ara
un primer premi de contes
i còmics
de gènere negre
i policiac
En parlem després d'una pausa
Gràcies a vosaltres