Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
una hora que dedicarem amb bona part al gimnàstic de Tarragona,
que, sens dubte, és un dels protagonistes de l'actualitat
des de fa setmanes, però sobretot aquests dies,
i a poques hores, a només 48 hores,
del partit més transcendental de la temporada.
Perquè tota la temporada, la 2003-2004,
es jugarà a una carta en un únic partit el proper diumenge,
a partir de les 6 de la tarda,
al nou Estadi Municipal de Tarragona i contra l'Ourense.
Una victòria significarà l'ascens a segona divisió A.
Josep Maria Andreu, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Josep Maria Andreu és el president del gimnàstic de Tarragona
i m'imagino que una de les persones més nervioses
o amb més ansietat d'aquesta ciutat, no?
Bé, realment és així, no?
Ja tots tenim ganes que arribi el diumenge,
que sigui les 6 de la tarda i que comenci el partit, no?
I que les coses surtin bé, no?
I que surtin tal com tenen que sortir, que el nàstic guanyi,
i que tornem a ser equip ja de segona, no?
Que penso que s'ho mereixem tots.
Alguna vegada en la seva vida havia passat tants nervis
com en les darreres setmanes?
Bé, home, jo diria que possiblement sí, no?
Jo recordo en l'aspecte esportiu, no?
Doncs l'any que vam baixar, no?
Vam patir moltíssim i també l'any que vam pujar també molt
i l'any abans de pujar, doncs jo recordo aquell partit
al camp de l'Hospitalet que vam tindre molts nervis
perquè se la jugàvem per no baixar tercera.
I amb el futbol pateix sempre, no?
Però, clar, les coses cada vegada són diferents
i en funció del lloc que ocupes,
doncs la responsabilitat encara és més gran, no?
En aquell moment, doncs bé, la preocupació del diumenge és màxima.
Ara ocupa una màxima responsabilitat el club,
és el president,
però a més a més estem davant d'una oportunitat,
jo qualificaria gairebé d'històrica,
de poder tornar a pujar
només dos anys després del descens.
Sí, així és, no?
Jo penso que s'ha fet una bona feina,
aquest any es va fer una magnífica planificació
el mes de juny, juliol,
amb la comissió esportiva,
es va treballar molt, moltíssim, diria jo,
i es va fer un equip completament nou, renovat,
tots eren conscients que aquest any se la jugàvem tots de veritat,
es van fitxar 16 jugadors nous,
el desembre es van fitxar 3 més,
en total es van signar a 19 jugadors
i tots eren conscients que no es podíem equivocar,
i que teníem que encertar amb els fitxatges
i penso que així ha sigut, no?
S'ha fet un bon equip,
jo diria que un magnífic equip,
tant amb el que fa,
doncs amb l'aspecte esportiu, no?
O professional i amb l'aspecte humà, no?
L'equip del Nàstic ha sigut una autèntica pinya
i per el que fa els tècnics,
jo penso que també l'Encer ha sigut màxim,
són gent identificada,
tant al Jordi com a l'Alfons,
identificada amb el nostre projecte
i molt treballadors, no?
I que al final han fet que pugui ser possible
o aconseguir el gran objectiu del Nàstic
que és tornar a recuperar la categoria.
Parlàvem dels nervis al principi de l'entrevista,
dels nervis d'aquesta setmana.
Com ha passat aquests dies
el president del club després de la tornada d'Andorense?
Bé, pensant ja sempre en el partit, no?
Perquè sempre t'imagines el que pot passar el diumenge, no?
I en què pensa?
Què li passa pel cap?
Que hem de guanyar, no?
Que hem de guanyar
i que vull veure l'alegria de la gent
i vull veure la gent de Tarragona feliç, no?
Com el vam veure el diumenge, no?
Allí de l'Aorense, no?
Quan tot el dia vam estar a Santiago
vivint amb els aficionats
els moments previs al partit
i després quan va acabar el partit.
I tu veus la gent molt feliç
quan les coses van bé, no?
I penso que seria molt bonic, no?
Que tot sortigués bé
perquè així...
Per poder veure tota la gent de Tarragona feliç, no?
Perquè jo crec que serà un dia molt important.
I realment jo heu dit algun dia aquesta setmana, no?
Portem dos anys esperant aquest partit
Portem dos anys esperant aquesta hora del diumenge, no?
I estic segur que sortirà bé
No em passa pel cap una altra cosa
Diu que s'imagina el partit
S'imagina també la celebració?
O alguna imatge o algun moment de celebració?
Sí, jo m'imagino
La celebració més important per nosaltres
és que els nostres jugadors
puguin passar pel mig de la plaça de la Font
saludant tota la seva afició, no?
I celebrant aquest gran èxit
que seria per tots nosaltres i per la nostra ciutat, no?
Què farà si el Nàstic puja a segona divisió A?
Home, doncs passar-me molt bé, no?
I disfrutar i ser feliç aquell dia
amb tota la gent del Nàstic, no?
Però no ha decidit de fer alguna cosa en especial?
No, no, no
En especial no hi ha absolutament res, no?
Com ho viu la família aquests dies?
Amb nervis, no?
I amb preocupació
I vam estar dintre tota la família junts
i bé, i es viu l'ambient de preocupació també, no?
Però també d'il·lusió
perquè tots estem il·lusionats davant d'això, no?
I després la família més directa
que és la meva dona i els meus fills
estan també nerviosos i passant-ho malament
perquè saben que és un dia important per tots nosaltres, no?
Però jo estic segur, jo estic segur
que això ha de sortir bé, no?
La seva dona encara pateix més que vostè?
Perquè pateix pel club i pateix per vostè?
Sí, realment la meva dona pateix molt, no?
Perquè, home, ella sap el que costa això
i el que durant tota la temporada significa, no?
Els moments que les coses surten bé
doncs veu d'una forma directa, no?
El que és la preocupació meva, no?
I aleshores, home, realment
això és dur, no?
És dur perquè passes moments francament dolents, no?
I afortunadament, doncs jo sempre he de dir
que el suport de la meva família, no?
Doncs ha sigut importantíssim, no?
Perquè en els moments difícils
és el que t'ajuda a continuar i a tirar
i a pensar que això té que sortir bé, no?
Ahir diu que va dinar amb la família
després a la tarda va anar al nou estadi
va anar a l'entrenament de l'equip
i es va trobar com a mínim
amb uns 300 aficionats
amb ganes de veure l'entrenament
Sí, sí, així és, no?
I la gent amb ganes de fer fotos
amb els jugadors, amb tothom, no?
Vull dir, va ser impressionant, no?
Anar a l'entrenor del Nàstic
que ell feien el partidet de preparació
ja de cara al diumenge
doncs amb més de 300 persones al camp, no?
gent aplaudint
qualsevol detall que hi havia sobre el camp
és realment impressionant, no?
La gent del Nàstic és fantàstic, no?
Quan tu veus tota aquesta gent entregada
il·lusionada
doncs, bé, és el que et fa sentir més feliç de tot
no?
Jo sempre dic que
que per nosaltres, no?
el més important és haver aconseguit, no?
que aquest sentiment de Nàstic
a vegades sigui més gran, no?
Jo sempre he comentat que
esportivament, possiblement
amb aquests dos anys
fins ara no s'havien sortit bé les coses
però sempre he dit que amb l'aspecte social
s'ha fet una gran feina, no?
i s'ha fet que, doncs
que la gent estigui completament
identificada amb aquest projecte
amb aquest club
i això és el que realment és el més bonic
i penso que ha sigut el gran èxit nostre, no?
I en un dia com ahir
o diumenge passat a Gorence
o a Santiago de Compostela
què li diu la gent?
Què li diu l'aficionat?
Solament tot d'ànims
jo sempre dic que jo
solament puc estar content
i agraït a l'afició del Nàstic
perquè mai de la vida
he sentit
o m'han dit ni una mala paraula
ni un mal gesto
sempre és tot el contrari
sempre ànims
i sempre mostres de carinyo
i això realment és
a un li fa sentir molt feliç
quan veu que té el suport
de la seva gent
perquè això no és fàcil
i no és habitual
i aleshores
quan tu veus que això passa
doncs bé
et fa sentir orgullós
Amb el partit de diumenge
s'acabaran deu mesos
s'acabarà una temporada
en fi
que ha estat plena d'emocions
plena de moments bons
però també dolents
perquè ha estat una temporada irregular
el president del club
en quin moment
o en quins moments
es queda d'aquesta temporada
2003-2004?
Bé, jo diria que
que vam tindre una inicia
de temporada
francament bo
vam començar molt bé
semblava que tot seria molt fàcil
que aconseguiríem
el primer objectiu de la temporada
que era jugar al playoff
d'una forma relativament fàcil
i després per circumstàncies
amb 3 o 4 partits a casa
al voltant del mes de novembre
desembre
que vam empatar
jo recordo amb el Novelda
amb l'Espanyol
amb el Lleclano
ho vam passar francament malament
i abans de Nadal
la setmana de Nadal
que començaven les vacances
vam perdre amb el Vilajollós
aquí va ser el moment més dur
perquè home
aquell moment
va ser difícil
perquè
es quedàvem a 6 punts
del líder
que era el Lleida
en aquell moment
i visitàvem el camp del Lleida
i després
continuàvem anant
fora de casa
jugàvem al camp del Sabadell
i aquí va ser
ha sigut el moment més difícil
de la temporada
però afortunadament
la pinya que havia al Bastuari
i l'esforç que van fer els jugadors
ha fet que això sortigués bé
i després ja
al final de temporada
vam tindre una tarda molt bona
que sempre la recordem
tota la gent del Nàstic
que va ser el dia del Girona
que l'equip va fer un partit impressionant
i van guanyar d'una forma molt clara
després va haver-hi algun moment
dolent
com el dia que vam anar
al camp del Novelda
o al partit
que era clau
amb l'Elican
que feia que el Nàstic
depenia d'eixi guanyava
d'una forma clara
i que entràvem al playoff
fàcilment
i aquell dia
va ser també un dia complicat
perquè clar
se la jugàvem
al camp del Vila-Joyosa
no depenent de nosaltres
sinó que depeníem
d'altres resultats
i aquell dia del Vila-Joyosa
també va ser una tarda
molt difícil
perquè nosaltres
havíem de guanyar
i ho vam fer
però clar
també necessitàvem
que la Gramanet
empatés a casa
i que l'Elican
empatés el seu partit
amb el Llec
i aquell dia
va ser un dia difícil
però afortunadament
va sortir tot bé
Té tota la temporada al cap
tota la vida
Tota, tota
Un ho he viscut
de forma molt intensa
perquè sabíem
que aquest any
era o sí o sí
no volia res més
i sabíem que el playoff
per almenys
era el primer objectiu
que ho havíem d'aconseguir
i evidentment
se la jugàvem tots
se la jugàvem
perquè home
dos anys
sense aconseguir
els objectius
és realment complicat
ha estat una temporada
intensa
una temporada
que hem volgut recollir
en un reportatge
sonor
d'en Jordi Blanc
un reportatge
que ens servirà
per repassar
per recordar els moments
els gols més importants
d'un any ple d'emocions
i un reportatge
que justament comença
amb unes declaracions
que fa dos anys
feia el nostre convidat avui
el president
del Nàstic
Josep Maria Andreu
que prometia a l'afició
tornar a segona divisió A
aquest és el recull
de tot un any
de Nàstic
el segon projecte
del Nàstic
a segona divisió B
començava
un 31 d'agost del 2003
ho feia a casa
davant el Sabadell
els granes
encetaven
un nou projecte
amb el cos tècnic
renovat
amb fins 16 jugadors nous
per intentar el retorn
a la segona divisió A
una categoria
que els granes
havien perdut
per un sol punt
i en la que
només s'hi havia pogut
estar una temporada
després de 22 anys
d'absència
a la categoria
de plata
del futbol estatal
el Nàstic
va perdre
la categoria de plata
un 25 de maig
del 2002
i Josep Maria Andreu
el president
prometia
que retornaria
l'equip
a la segona divisió A
puc assegurar
que des de la Junta Directiva
han fet
tots els esforços possibles
per no perdre
la categoria
i l'han perdut
jo prometo
des d'aquí
treballar
a partir de demà
més que mai
més que mai
la Junta Directiva
començarà a treballar
de demà
per intentar recuperar
novament
aquesta categoria
jo crec que tenim
una ciutat
i una afició
que es mereix
tot el que puguem fer
perquè realment
el d'avui
ha sigut impressionant
aquesta temporada
el Nastic va tenir
una arrencada
molt positiva
sent líder
de la categoria
i estan fins a 10 jornades
en llocs de playoff
però les lesions
i les sancions
van fer que els tècnics
no trobessin
l'equip ideal
aquell que ara mateix
tots sabem de memòria
el Nastic va arribar
el 4 de gener
el darrer partit
de la primera volta
en una situació límit
va ser el primer
matchball
dels molts
que ha tingut
que afrontar
al llarg
d'aquesta temporada
a Lleida
els granes
tenien que guanyar
per no perdre
el fil del playoff
una derrota
els hagués deixat
a 9 punts
de la lligueta
el Nastic
a Lleida
va demostrar
que és un equip
que sap jugar
amb pressió
i a la capital
de la terra ferma
Pinilla
i Diego Torres
en dues ocasions
van posar
un 0-3
en el marcador
Abel
que treu el corna
atenció a la centrada
el primer pal
al cop de cap
i el gol
gol
gol
gol
gol
d'Antoni Pinilla
la treta del corna
d'Abel Boades
el primer pal
el cop de Pinilla
i el gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
del Nastic
el trenze
de la primera
a la sortida
d'un corna
quan parlàvem d'ell
ha aconseguit el gol
el cop de cap
del jugador
del Nastic
el cop de cap
de Pinilla
el primer gol
del Nastic
el trenze
de la primera
el camp d'esports
el Nastic guanya
Lleida 0
Nastic 1
ha marcat
Pinilla
el camp d'esports
de Lleida
el camp d'esports
gol
del Nastic
del Nastic
el gol de Diego Torres
la centrada
d'Antoni Pinilla
el cinc
de la segona
la centrada
d'Antoni Pinilla
i el cop de cap
de Diego Torres
el trenzer
del Pichichi del grup
el Nastic
que acaba
que acaba d'avançar
el marcador
el marcador
el marcador
el camp d'esports
de Lleida
el cinc
ara mateix
de la segona
meitat
unió esportiva
Lleida 0
Nastic 2
ha marcat
el Pichichi
ha marcat
Diego Torres
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
que es va abraçar
amb tota la banqueta
del Nastic
el 46 i mig
ara mateix
de la segona
meitat
el gol
de Diego Torres
la passada
extraordinària
del Gerard Bordes
enrere
Diego Torres
que estava sol
ha colat la pilota
a la dreta
d'Edu
el gol
del Nastic
en temps de descompte
el 46 i mig
de la segona
Diego Torres
que és encara
més Pichichi
gimnàstic
en aquest cas
unió esportiva
Lleida 0
Nastic
3 a bord
Can Diego Torres
tot i aquesta victòria
el Nastic seguia
sense rutllar
com a local
un mes després
l'1 de febrer
va tenir un altre partit
clau
al nou estadi
davant el llor
que un rival
direct
els granes
van guanyar
amb un gol
de Lluís Codina
la puntada
de peu de Baqueriza
buscant
jugada
a la banda dreta
la pilota
per Lluís Codina
atenció
Jonathan Torres
a la frontal
per Lluís Codina
Lluís Codina
fins a l'àrea
atenció
Kodina
que hurm...
seg really
to'なので
gold
El gol de l'Àstic, la jugada per la banda dreta.
Codina, Jonathan, Jonathan Codina,
s'han dins l'àrea, ha batut a la dreta de Rafa,
el gol de l'Àstic al 3 de la segona,
l'esclat del nou estadi, 3 de la segona,
l'Àstic s'avança al marcador,
l'Àstic 1 amb el cap Codina, llarga 0.
L'U Sarret explicava després d'aquesta victòria
que els granes amb la tornada de les vacances de Nadal
estaven molt més fins i que tirarien el projecte endavant.
Lo habéis visto, un partido muy trabajado,
creo que el equipo, quizás desde que vino de Navidad,
está trabajando muy duro y muy bien,
y de ahí se nota que el equipo apenas está recibiendo,
creo que en 5 partidos ha recibido nada más que un gol,
y después porque todos los jugadores están trabajando muchísimo
y quizás unos días con más acierto, otros con menos,
pero ya te digo, trabajamos bien los partidos
y yo creo que sacaremos esto adelante.
L'Àstic ha aconseguit dues golejades aquesta temporada,
una a Palamós, una altra davant del Girona.
El nou estadi, un rival direct, el 6 a 0,
va ser determinant per mostrar la millor cara a casa.
La jugada de l'Àstic, la pilota per Suki a l'afronta,
Suki a l'al·la, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol!
Gol!
El dòstic al 6 a,
el gol, gol, gol, gol de Suki a,
la pilota que havia quedat pràcticament morta.
Suki a, que s'ho havia mirat,
Tavia rot el primer...
El primer xut ho ha fet en segona instància,
sí que ha aconseguit el gol,
el gol del Bosch,
el 6è del Nàstic,
el 33 de la segona,
Nàstic 6,
Girona 0.
Jonathan Torres, que juntament amb Alfonso i Marco
havien arribat al mercat d'hivern,
va marcar un hard-trick en aquest partit.
Sí, bueno,
importante encontrarme otra vez con el gol
y bueno, el equipo ganó
contra un rival directo
y poco a poco, no,
nos estamos ya metiendo donde queremos.
Todo el mundo sabe que a un delantero
lo que le gusta es marcar,
pero lógicamente muchas veces
el trabajo no se ve compensado con el gol,
pero bueno, lo importante es insistir,
seguir trabajando, que los goles llegan solos.
La penúltima jornada de Lliga, el 9 de maig,
els granes tenien que guanyar el municipal del Pla a Villa Joiosa,
perquè el cap de setmana anterior s'havia perdut a casa davant l'Alecan,
un rival directe.
Jonathan, amb un gol a l'inici del partit,
va donar els tres punts als granes
i els deixava, depenent d'ells mateixos,
en la darrera jornada a casa
davant la Unió Esportiva Lleida,
que matemàticament ja tenia assegurat el playoff.
Antoni Pinilla, que aixeca el braç d'esquerra,
Sarai l'encarregat de fer aquest llançament,
atenció a la jugada central d'Acription Pinilla.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gel, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,
de Jonathan!
La centrada d'Antoni Pinilla
pràcticament
la pilota passada cap al segon pal
crec que ha estat Jonathan
no n'estic convençut perquè això s'ha produït
a la porteria contrària on estem nosaltres
i la visibilitat aquí és zero
tot i això jo diria que ha estat Jonathan
el gol del Nastic
sempre s'ha de ser el Nastic però ara més que mai
el diumenge hem d'omplir el camp
i ho hem de celebrar tots junts
perquè avui s'ha patit
no era un dia difícil hem patit tota la setmana
ha estat una setmana molt dura
el diumenge vam rebre un revés important
però avui no ho citàvem
i és que jo estava segur
que ho aconseguiríem
perquè s'ho mereixíem segur
estava seguríssim
El darrer partit davant al Lleida es va complicar
perquè els de la terrafermes van avançant al marcador
però a dos gols consecutius
en un parell de minuts Diego Torres
va demostrar que és el golejador de l'equip
i va donar el passaport a la lligueta
Els mateixos jugadors que es queden per la rematada
la centrada Belboades
al punt de penal
al cop de cap de...
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!


¡Gol!

El dia següent
ens deixava emparellats
amb Lanzarote
Real Madrid B i Ourense
El primer partit es jugava
a la ciutat deportiva
de Recife
Els granes
es van avançant al marcador
tot i que va acabar empatant
en Lanzarote
El fill de la illa
Jonathan Torres
va ser el seu butxí
intenta fer el xucudina
la pilota li torna a arribar
Alfonso
intentarà fer la centrada
ara Alfonso
per aquesta banda dreta
pràcticament apurant
fins la ratlla
Alfonso
fa la centrada
el segon pel
gol, gol, gol, gol, gol
gol, gol, gol, gol, gol
de Nàstic
gol, gol, gol
gol, gol, gol, gol, gol
qui tenia que marcar
tenia que ser Jonathan
tenia que ser Jonathan
no ho ha celebrat
la centrada d'Alfonso
pilota passada
al segon pel
el gol de Jonathan
el segon pel
el gol de Nàstic
a l'11
de la segona
tenia que ser Jonathan
volia marcar aquí, no el volia celebrar
ha marcat Jonathan
a l'11 de la segona
Unió Deportiva Lanzarote 0
Nasi Kun
ha marcat Jonathan
Esto está empezando
empezó a rodar la pelota hoy
y no tiene nada que ver
aquí va a ser muy difícil ganar a cualquier equipo
y yo creo que un empate es importante fuera de casa al principio
En casa te quieres mucho
Sí, hombre, soy de aquí de la tierra
La primera jornada a casa de la Lligueta
visitava el nou estadi el Real Madrid B
i els granes van avançar-se al marcador
amb un matiner gol de Diego Torres
que va donar la victòria als granes
tot i que el protagonista del partit
va ser el porter Felip
que va aturar un penal llançat per Soldado
a les acaballes del mateix
Li han fet falta, atenció a la setmana
Gol, gol, gol, gol, gol
Gol
De Diego Torres
La s'entrada
No sé d'aquí per què no ho han pogut veure
però el gol de Diego Torres
El minut 5, ara mateix
de la primera meitat
La s'entrada de Diego
El gol del Nàstic
ha marcat el Pichichi
5 de la primera al nou estadi
Nàstic 1
Real Madrid B0
ha marcat Diego
És el dorsal número 9 Soldado
el que farà el llançament
Felip sota pals
Felip a més a més ha vist
targeta groga
Atenció al llançament de Soldado
Aturat Felip
Aturat Felip
Aturat Felip
Aturat Felip
Aturat Felip
Aturat Felip
Ara que estem dutxats
estem més tranquils
doncs estem més contents
perquè sabem que
si haguéssim empatat el partit
estaríem una mica fastidiats
i ja pensant que
teníem que anar a Madrid a guanyar com sigui
i jo crec que
el penal s'ha fet subjustícia
amb el partit que hem fet
Els granes
la setmana següent
van sortir a escaldats de Madrid
en un partit estrany
i davant molts aficionats
granes
que van veure com l'equip
sortia apallissat
i podia començar
a dir adéu a la lligueta
tot i que en el darrer sospir
en l'altre partit del grup
que a Recife jugaven
a Lanzarote i a Laurence
als Illencs
van remuntar d'un 0-1
advers
i van guanyar
per dos gols
o un deixant els granes
a tan sols
dos punts del líder
Laurence
el Nàstic
el diumenge següent
es va imposar a Lanzarote
al nou estadi
amb un gol
de l'exjugador
de l'equip Illenc
tal com ja ho havia fet
a la illa
donava la victòria
als granes
i els posava líders
del grup
el Nàstic
estava en una situació
similar
a la de l'anterior ascens
atenció a Marco
la de pilota
per l'Usarreta
a la central de l'Usarreta
ai
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
No, no, sí!
Ha marcat Jonathan!
Ha marcat Jonathan!
La pilota havia quedat morta.
La defensa s'ha quedat aturada.
Ningú es pensava que la jugada fos vàlida.
S'ha mirat l'àrbitre.
L'àrbitre ha assenyalat al mig del camp el gol de Jonathan.
Una vegada més es repeteix.
Sempre marca el seu exequip.
El minut dos, tot i les protestes d'algun dels jugadors de l'Anfarote,
el dos de la primera ha avançat Jonathan.
El gol del Nàstic.
Nàstic 1, l'Anfarote 0.
Quasi calcat l'any que vam pujar.
Vam anar a Zamora pensant que havien que guanyar
per tindre el fet de pujar a segona ja d'una forma quasi segura.
Amb un empat a casa es valia l'última jornada.
Jo confio que el diumenge el Nàstic guanyi
i que puguem celebrar a Tarragona, l'ascens,
perquè això seria el més bonic.
El Nàstic ha jugat a l'ascens depenent d'ell mateix
i així visita Okouto, acompanyat de 300 aficionats granes,
tot i que el Nàstic ha de remuntar per dues vegades el partit.
L'empat a 1 el va marcar Diego Torres i l'empat a 2 Alfonso.
La passada de Cudina per Serrano
i pot arribar Diego Torres al chut.
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
De Nàstic!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Diego Torres!
la centrada
Codina avisa Serrano
la passada a la breta
la centrada de Serrano
el segon part li penia Diego Torres
ha impactat la pilota
ha marcat el gol
de l'empata el Nàstic
el cinc de la segona
el gol de Diego Torres
a un couto
a un segon, Nàstic 1
ha marcat Diego
Atenció Toni Pinilla que trobarà el corner
Som Nàstic, vinga, la centrada d'Antonio Pinilla
el cop de Caudre
go, go, go, go, go
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
La sortida del corna, el primer par, hi havia Alfonso, ha marcat el gol d'Elàstic,
l'empat a dos, el 32 de la segona, a Orense dos, l'àstic dos!
El Làstic amb l'empat a Terres Gallegues es jugarà a l'ascens a casa, depenent d'ell mateix.
Tarragona ha de ser un olla pressió.
No me preocupa, yo lo que veo es que el domingo aquello sea un olla pressión
y cuando salga a Orense a jugar, yo creo que se caguen a ver todo aquello.
Continuem depenent de nosaltres i el diumenge la ciutat de Tarragona pujarà l'equip a segona, seguríssim.
Ara, el 27 de juny del 2004, el nou estadi ha de ser l'escenari de l'ascens del nàstic,
tal com ho va ser aquell 24 de juny del 2001.
La centrada la toca Sergio Nara, final, final, final, final, final...
Tarragona torna a la segona divisió...
Sobre el seny de María no vés i Robert Elvira!
Ahir feia justament 3 anys, el 24 de juny del 2001, feia justament ahir 3 anys d'aquell últim ascens a segona divisió A.
Se'n recorda Josep Maria Andreu, no?, m'imagino, tot i que en aquell moment no era president però era membre de la junta directiva.
Sí, perfectament, va ser un dia molt emocionant i molt maco.
S'imagina el proper diumenge en una situació similar?
Similar, igual, igual, m'imagino igual i encara millor, no?, perquè quan les coses costen com han costat aquest any, encara és millor.
Ara que hem repassat sonorament el que ha estat la temporada, alguna altra imatge que li hagi vingut al cap,
algun moment d'emoció o algun moment fins i tot íntim a nivell personal que l'hagi marcat durant aquests últims mesos?
Bé, jo penso que és un resumen perfecte, no?, perquè heu parlat del dia del Lleida,
que era un partit vital per nosaltres, el dia que vam guanyar l'Orca a casa,
que es ficàvem dins de la lligueta i es ficàvem a prop d'ells també, que si no s'escapaven,
el dia del Girona i el partit de Vila-Joyosa, que va ser la clau, no?,
i per mi el moment més intens de la temporada va ser el diumenge passat, sense dubte, no?,
sense dubte, vull dir, el diumenge passat va ser juntament, possiblement també amb el dia del Vila-Joyosa,
però va ser un dia molt especial, no?, perquè sabíem que si d'ahir sortíem vius,
doncs teníem totes les possibilitats de recuperar la categoria com tenim diumenge, no?,
i s'ho jugàvem perquè realment érem conscients que si el diumenge no sortien bé les coses,
el nostre somni se'n anava a l'aigua, no?, i ara, doncs, home, el nostre somni cada vegada és més una realitat, no?,
i penso que cada vegada està més a prop. Van ser 10 minuts, un quart d'hora, finals duríssims, duríssims.
Ni els va veure pràcticament, no?
Els va veure per darrere de la tribuna, no?, pel passillo, perquè va haver un moment que jo no podia aguantar de cap de les maneres, no?,
perquè era molt complicat, no?, perquè veies que allí tu estaves jugant absolutament tot,
va haver un moment quan queden 10 minuts per acabar el partit, que el Madrid perdia 1 a 2,
jo ja vaig sortir perquè no podia més, i amb un atac del Codina i un ramat del Jonathan es veiem a segona,
però amb uns segons va canviar perquè jo ja tornava enrere i en aquell moment empatava el Madrid, no?,
o sigui que era complicat amb 10 minuts per davant,
jo vaig seguir amb vosaltres els dos o tres últims minuts pendent del Madrid, no?,
perquè sabíem que era vital el que pogués passar al camp del Madrid, no?
Com és el futbol, eh?, com és el món del futbol?
És molt dur, no?, jo sempre dic que la sensació aquesta de ser directiu d'un club la tindria que tindre tota l'afició
perquè es donés compte de lo difícil que és, no?, i de lo intens, de la forma intensa que es viu, no?,
perquè a vegades des de fora, jo ho entenc, no?, opinar és fàcil i tots som entrenadors
perquè, mira, quan al camp van 8.000 o 10.000, doncs hi ha 8.000 o 10.000 entrenadors
i tots faríem les coses d'una manera diferent, no?,
però l'experiència de ser directiu, doncs, el patiment de cada setmana,
doncs, la preocupació per complir el pressupost o no tindre problemes econòmics
i poder pagar tothom, la preocupació màxima dels resultats esportius,
doncs, això et fa que es visqui d'una forma intensa i amb moltíssima preocupació, no?,
i és una experiència que tindria que tindre tothom.
Una experiència inoblidable, segurament.
Josep Maria Andreu, que està a punt de fer 3 anys com a president del Club Gignàstia de Terranó,
no se'n perdeix, però, o sí?
No, no, no.
S'ha perdit alguna vegada?
Ja havia assumit la presidència del club?
En algun moment, evidentment, que t'errepenteixes pels moments que has passat, no?,
però hi ha una cosa que és clara, que ser el president del club que tu estimes
i el club de la teva ciutat és el més bonic que li pot passar a la persona, no?
I jo he de dir que estic orgullós de ser president del Nàstic.
Disposat a seguir, més enllà de l'ascens o no del proper diumenge?
Bé, nosaltres, jo, la setmana que ve, tindrem una reunió amb el Consell
i a partir d'aquí decidirem què és el millor pel club.
Però té ganes o no?
Bé, jo prefereixo esperar-me la setmana que ve.
Com pensa en el futur, ja no del diumenge, sinó el de la setmana que ve
i el de les properes setmanes del Nàstic?
Com el veu?
Bé, bé, que estigui a continuar fent el que s'ha fet aquesta temporada,
treballant amb moltes ganes i continuant amb el sistema aquest que es va crear
de fer una comissió esportiva, que és la que realment ha funcionat
i ha fet que les coses anessin bé.
No es pot donar la responsabilitat d'un club com el Nàstic amb una sola persona.
i jo penso que aquest any es va encertar plenament amb la comissió esportiva
i es té a continuar amb aquest camí.
No et pots equivocar amb els fitxatges que es faci la temporada que ve.
Si l'equip està segona, es té que seguir encertant amb els fitxatges.
El Nàstic va incorporar, doncs, possiblement avui, 10 jugadors nous
i s'han de fer bé les coses, no?,
per no passar per dificultats el pròxim any.
i jo sempre he dit que el Nàstic es mereix estar a segonar,
però que el Nàstic no pot perdre mai de vista
que és un club que un dia té que estar a primera divisió
i estic convençut perquè la nostra ciutat s'ho mereix.
Nosaltres tenim una gran afició,
una gent identificada amb aquest projecte,
una gent que té el Nàstic com a sentiment
i davant d'aquesta situació el Nàstic té que pensar en primera divisió
i jo crec que la gent és conscient que això un dia pot passar.
Ha parlat de 8 o 10 incorporacions,
això vol dir una renovació en part de la plantilla
de cara a la temporada vinent.
Bé, home, jo penso que quan un equip puja
doncs té que reforçar, no?,
i nosaltres d'alguna forma el que volem
és mantindre el projecte que té el Nàstic en aquest moment,
mantindre el bloc de jugadors
i, bé, i reforçar l'equip, no?
També hem de tenir en compte que a segonar
pots tindre més fitxes de jugadors,
pots arribar fins a 25
i aleshores el Nàstic té que mantindre el bloc
però té que també incorporar jugadors bons.
I a nivell tècnic, creu que hauria d'haver-hi canvis?
No, jo penso que la setmana que ve
és un tema que també es tractarà amb l'Alfons i amb el Jordi,
això de les renovacions dels tècnics és una cosa de dos,
i tots hem d'estar molt convençuts del pas que es té a donar.
Nosaltres pensem que la Comissió Esportiva
la setmana que ve es té a reunir amb ells,
es té a parlar i farem sempre el millor que sigui pel Nàstic.
Falten 48 hores, com dèiem, una miqueta més.
Què farà aquest cap de setmana?
Com passarà el temps?
Home, amb dificultat, perquè on ja té ganes.
Com se't retindrà?
Home, doncs mira, el dissabte a la tarda fent un home treballant
durant tot el dia d'avui,
i demà a la tarda aprofitaré per fer una mica de jardiner per casa,
perquè quan regues i arrenques quatre herbes,
doncs estàs distret i no penses en res més.
Cuidar el jardí a vostè li va bé, no?
A mi m'agrada, m'agrada.
El distreu?
Sí, sí, sí, home, soc més aviat un peó, no?
Perquè no entenc gaire, però m'agrada treure herbes
i estirar-me per allà i fer coses, no?
I me distreu, me distreu.
I diumenge?
I diumenge, doncs, ho viurem amb molta preocupació des del dematí, no?
Des del dematí, perquè serà un gran dia per nosaltres,
per tota la gent del Nàstic seguríssima.
Quin paper ha jugat la seva família més propera,
la seva dona i els seus fills?
En fi, en tots aquests moments difícils que ha tingut
com qualsevol altre president d'un club de futbol?
Home, ha sigut el màxim que tinc, no?
Per mi és el millor que tinc en la meva família, no?
Sempre he tingut el suport d'ells en els moments,
com t'he deia abans, els moments difícils, no?
I solament penso que si el diumenge guanyem,
doncs, el que més vull és abraçar-me amb ells, no?
Perquè jo sé el que ells han patit amb mi, no?
Perquè els meus fills, igual que la meva dona,
han viatjat amb mi durant tot l'any
amb els partits fora de casa
i hem vist el que significa això, no?
I tots estan molt llunynes davant del que pot venir el diumenge, no?
Perquè saben que s'ho mereixem, no?
Que tots s'ho mereixem pujar a segona.
Si l'ascens es produeix finalment,
tal com tots en desitgem,
a qui li dedicarà?
Li dedicarà algú especialment?
A la meva dona, no?
A la meva dona que sempre ha estat amb mi.
Doncs així, a veure, Josep Maria Andreu,
que passi el millor possible aquestes hores,
que encara queden pel partit de diumenge
i que ens puguem retrobar el diumenge al vespre
al nou Estadi o a la plaça de la Font
amb l'ascens a segona divisió A aconseguit.
Gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Molta sort.
Gràcies.
Bon dia.
Canten els petits,
griguen els meus grans,
no estic,
no sap tothom.