Una trentena de científics de tota Europa ens hem reunit a la facultat de jurídiques de la nostra universitat
per tal d'abordar com ha estat l'evolució del clima en els darrers 150 anys.
Aquesta reunió parteix d'un projecte europeu que va ser subvencionat per la comunitat europea
i que intenta esbrinar quines són les causes, quins són els mecanismes, les anomalies
que estan determinant que el clima europeu hagi registrat una deriva tèrmica molt abrupta,
sobretot a partir dels darrers 40 anys, i es baixin produint aconteixements meteorològics de caire extrem o excepcional.
Aquest seria una mica el motiu principal d'aquesta trobada.
Aquesta trobada durarà tres dies, avui estem en el segon dia.
Ahir es va abordar fonamentalment la influència que les anomalies en la circulació de l'aire,
en la circulació de l'atmosfera amb el seu comportament normal i amb el seu comportament anòmal
està tenint sobre el clima europeu.
Mentre que avui, en aquesta sessió del matí, els experts de l'oficina meteorològica britànica
ens han plantejat les seves metodologies i els seus resultats obtinguts
respecte de quin ha estat la influència dels canvis en la temperatura de la superfície marina,
a l'Atlàntic nord i a l'Atlàntic central i fins i tot a la Mediterrània sobre el clima europeu.
Entenem que és una reunió en la que s'està analitzant amb dades,
amb base a dades l'evolució del clima bàsicament al continent europeu.
Vostè parlava d'una deriva tèrnica, s'ha observat especialment en les últimes dècades, en els últims anys.
Quins són els principals elements que explicarien aquests canvis que estem vivint
al nostre entorn més proper en aquestes últimes dècades?
Doncs sembla ser que cada vegada hi ha menys dubtes,
que aquesta abrupta, aquesta sostinguda deriva tèrmica
que indica un fort caldejament del planeta en general,
però en concret algunes regions com la regió europea
o fins i tot com la nostra península ibèrica,
doncs està força associat al creixent increment en gasos d'efecte hivernacle en l'atmòsfera
que fa que la radiació terrestre o l'efecte hivernacle
que de forma natural l'atmòsfera juga en el nostre planeta
s'eixi incrementat notablement i això ens estigui portant cap a un clima
molt més càlid que el que teníem fa escassament 50 anys o 150 anys,
com és el període d'estudi que nosaltres estem tractant en aquesta reunió.
És a dir, dit d'una manera planera perquè la gent ens entengui,
tendim a un clima cada cop amb temperatures més extremes
pel que fa a la calor, no? Temperatures altes.
Exactament. En el cas, bueno, centrant en el cas espanyol,
encara que això serà aquesta tarda i demà quan debatrem els resultats
que el meu grup de recerca hem pogut obtindre,
doncs clarament s'indica no tan sols un canvi en l'estat normal del clima,
un canvi tèrmic important, doncs que clarament està indicant
unes més altes temperatures mitjanes, sinó també aquest canvi
ha estat molt forçat, molt associat a un fort increment dels dies càlids,
dels dies tropicals, acompanyats també amb un important creixement
de les nits tropicals, de les nits d'altes temperatures,
una mica distribuïdes, bueno, aquest canvi en l'ocorrència,
de nits més càlides i sobretot de dies més càlids,
doncs distribuït al llarg de l'any,
però principalment durant l'estiu i durant l'hivern.
El grup de recerca, doncs, d'aquí de la Universitat Rubí i Virgilis
està estudiant bàsicament sobretot el cas i el clima de l'estat espanyol?
Exactament.
Aquesta entrevista, evidentment, no pretén fer una previsió meteorològica
a llarg termini, però per les dades d'aquesta reunió científica
d'aquests dies a Tarragona, podem entendre, doctora Brunet,
que tendim en un clima en el nostre entorn més proper,
a Tarragona, a Catalunya, al conjunt d'Espanya i fins i tot a la base europeu,
tendim, doncs, o tendirem, en un clima cada cop més càlid,
més calorós.
Absolutament.
És a dir, no hi ha possibilitat de canvi, no?
De canvi d'aquesta tendència no a curt ni a mitjà termini.
És possible que si la societat civil, els governs,
arribessin a adoptar algun conjunt de mesures
que determinessin una mitigació en les emissions,
o una reducció en les emissions de gasos d'efecte hivernacle,
podríem parlar que de mig a llarg termini,
es podria arribar a estabilitzar el clima, però no és el cas.
El cert és que el protocol de la Kyoto no ha estat ratificat,
que els acords que es van prendre no s'estan portant a terme,
i en aquest sentit, doncs, tot sembla indicar
que anem irremissiblement cap a un món més càlid,
amb les implicacions negatives o fins i tot en algunes altres àrees,
poden ser de caire positiu, que això pot determinar.
D'aquesta reunió d'aquests tres dies a Tarragona
sortiran algunes conclusions definitives,
o de fet és una reunió més dins d'aquest projecte
que comentava vostè abans finançat per la Unió Europea
i en què participen diferents institucions científiques
i en què s'ha de continuar treballant?
Exactament. És més aquesta segona idea que has llançat.
El projecte té una durada més llarga, no?
El projecte té una durada més llarga,
el que obtindrem ara seran uns resultats parcials,
però, evidentment, esperem que quan l'any que ve,
cap a finals d'any, el projecte estigui acabat,
els resultats seran molt més concluients
que els que podem treure ara mateix.
Imagino que pel grup de recerca del canvi climàtic
de la Unitat de Geografia de la Rovira i Virgil
és molt important, i de fet és molt important
per a Tarragona tenir una reunió científica
d'aquestes característiques aquí a la nostra ciutat.
Evidentment.
És per nosaltres un veritable plaer
tenir aquest grup de ben coneguts científics
de l'àmbit europeu,
però amb molt de prestigi en l'àmbit internacional
i, evidentment, que puguem celebrar aquesta trobada a Tarragona
a la seu de la Universitat de la Rovira i Vigília
i en aquests dies, en què, a més a més,
podem compaginar les sessions rigoroses i sèries
que estem portant terme durant el dia
amb les activitats que en el carrer s'estan fent
per la diada de Santa Tecla,
doncs és una mica, doncs,
bueno, absolutament,
està sortint una activitat absolutament rodona.
I per vostès, a més, un reconeixement a nivell internacional
de la tasca que s'està fent a la Rovira i Virgil, imagino.
Bueno, evidentment, d'alguna manera,
doncs els grups de fora, els grups europeus,
tant d'Anglaterra com de Suècia, Alemanya i França,
doncs estan estimant que la feina que nosaltres estem portant a terme
doncs està dintre de l'adequat nivell de rigorositat científica
i, en aquest sentit, evidentment que estem prou orgullosos.