Un quart i tres minuts, doncs, al matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Si avui ens escolten des del cotxe,
segurament, si vostès ara busquen la seva guantera,
podran trobar una armilla reflectant.
Si no la troben malament, rai,
perquè ja saben que des del cap de setmana
aquesta armilla és obligatòria.
No només l'armilla, també el sistema de retenció
per menors de 12 anys.
D'aquestes i d'altres qüestions en volem parlar
ara mateix en conversa amb el director
de servei català del trànsit, en Rafael Aumós.
Rafael Aumós, molt bon dia.
Hola, bon dia.
D'entrada, com ha anat aquest cap de setmana
pel que fa a aquesta obligatorietat
de portar l'armilla d'una banda?
Però també, com dèiem, el sistema de retenció
per menors de 12 anys.
Miri, no hem fet una avaluació
per veure quants ciutadans
han hagut de fer ús
i no en portaven.
I, per tant, això ho sabem, doncs,
preguntant a veure si han posat alguna denúncia
que espero que no n'hi hagi cap.
Però jo m'agradaria dir-vos una cosa.
La gran notícia
és que, finalment,
és obligatori
que els menors de 12 anys
o amb una talla inferior de 1,50 metres
baixin amb sistemes de retenció.
Ho dic perquè érem l'únic país de la Unió Europea
on no era obligatori,
que semblava una mica ridícul.
I era ridícul, a més a més,
perquè s'havien produït molts accidents
en els quals els pares
s'havien resultat en alguns casos il·lesos
i, en canvi,
els nens o les nenes
s'havien resultat morts
perquè anaven estirats,
dormint, allò viatja llarg,
el nen,
ai, doncs mira, estira't aquí,
no,
ves amb el pijama
que així arribem tard a casa
i ja vas directe al llibre.
Aquestes coses
que fan que davant d'una petita col·lissió
o una frenada molt important,
doncs, el nen tingués conseqüències nefastes.
Per tant, aquesta és la bona notícia.
L'altra notícia
que vostè deia de les armilles,
doncs, jo li volia dir una cosa,
és curiós, no?,
per dir-ho a ser així.
Jo diria que ha entrat primer a l'ús
que l'obligació.
Ho dic perquè,
com vostè molt bé ha dit,
el dia passat,
el dissabte, el dia 24,
va entrar en vigor
l'obligació de portar armilles
i jo li puc assegurar
que feia molt de temps
que ja veia els ciutadans
amb les armilles.
Potser per reflex
del que feien
les policies,
que vostè ja sap que porten armilles,
o perquè els propis empleats
a obres i serveis
ja em portaven prou cas,
o per les pròpies empreses
a venda, no?,
els comerços.
El cas és que tothom
aquesta prenda
ja és un ús habitual.
És curiós, vull dir,
que el que està costant
que tots els ciutadans i ciutadanes
vagin amb el cinturó,
que no molesta gens,
i que és gratuït
i que està incorporat
en els vehicles,
i en canvi,
les armilles,
que són
per situacions esporàdiques,
extraordinàries,
a la via del vehicle,
sortirà,
i a més a més,
a via interurbana,
doncs això
ha entrat dintre
de la normalitat,
com a mínim percebuda
per mi,
de la normalitat
d'ús
per part dels conductors
i de les conductores.
Una qüestió,
referent a la sistema
de retenció
per menors de 12 anys,
exactament,
en què consisteixen?
Estem parlant
del cinturó de seguretat?
Estem parlant
del cinturó de seguretat
en funció de les característiques.
Miri,
què és l'acne?
Oblidem la norma.
Oblidem la norma.
Ara anem a parlar
de seny.
El seny,
què diu?
Que els vehicles
poden anar molt ràpids
i els ocupants
dels vehicles
han d'anar protegits.
Un dels millors
elements de protecció,
hi ha molts,
però un dels millors,
si no el millor
element de protecció
davant d'un accident
és,
entre d'altres,
per tant,
mesures que li diem
de seguretat
passiva
de protecció
dels ocupants
és el cinturó.
Clar,
els vehicles
estan adaptats
en un cinturó
per talles,
diguem-ne,
de ciutadans
ordinaris,
entre 1,50 m
i 1,90 m
per entendre's,
o 2 metres.
però clar,
hi ha ciutadans
que són més petits,
més baixets
i aleshores
necessiten
també anar protegits.
Què es fa?
Una de dos,
hi ha cinturons
que vostè sap
que poden pujar
i baixar,
cada vegada
ja s'estan estilant més,
per què?
Perquè el cinturó
ha d'anar
per damunt
de la clavícula
i per evitar
que vagi pel coll
perquè si no
encara seria pitjor
una mica
la malaltia.
I aleshores
què fa?
La norma
diu,
miri,
els nens
fins a 3 anys
tenen dificultats
perquè s'aguantin,
doncs han d'anar
uns amb un cuco
perquè no el poden
ni seure
i per tant
un cuco
en sentit contrari
a la marxa
de l'aigua,
totes aquestes coses
que es comenten.
El nen
o la nena
resulta
que sí,
que s'aguanta
però encara
no té la capacitat
d'aquesta
retenció personal,
física,
doncs haurà d'anar
a una cadireta,
a muralleres
i totes aquestes coses.
I quan és més gran,
doncs aleshores
què es fa?
Posar-se un aixecador,
un aixecador
que el que fa
és que el cinturó
ni que sigui
a la mateixa cintura
del vehicle
li baixi per la clavícula.
Aquesta és la norma.
Què fan els comerciants?
Posar
ja
cadiretes
en funció
d'aquestes
característiques.
I aleshores
d'una manera
de coneixement
doncs
hi ha
la classe 0,
la 1,
la 2,
la 3
en funció
de les talles
i dimensions
que sempre són
doncs
consells
més que
no pas
obligacions.
És a dir,
aquesta cadireta
l'aconsellem
per
8 anys.
El nen
pot fer
8 anys
però si fa
1,40 m
doncs
haurà de
posar-se
un aixecador.
Perfectament,
s'entén perfectament.
Rafael Olmos,
una qüestió,
els que vivim
aquí al Camp de Tarragona
i segurament
si ara alguns
escoltes del cotxe,
de vegades
tenim la impressió
que
com que ja
ens anem acostumant
a les cues,
a les retencions,
ja sigui per
la Nacional 340
o per l'AP7
i sobretot ara
de cara a l'estiu
sense anar més lluny
perquè cap de setmana
l'AP7 hi ha hagut
cues quilomètriques.
Què podem fer
per evitar això?
A veure,
jo no sé
si es poden fer
alguna cosa,
dic que no ho sé
perquè realment
tenim dos problemes
o tenim molts problemes.
Des d'un punt de vista
viari
les carreteres
s'han de dissenyar
per donar resposta
al 80%,
per dir
una norma,
el 80%
de l'ús quotidià
d'aquella carretera.
Per tant,
el que es pot fer
és dissenyar una carretera
perquè no tindria sentit,
perquè seria pitjor
també el remei
que la malaltia,
és a dir,
el cost
seria molt més elevat
que el benefici
que treus,
no?
I clar,
el test
és un tema d'eficiència.
Això normalment
és el que està funcionant
aquí a Europa,
no?
Aleshores,
què vull dir amb això?
Vull dir que dissenyes
les carreteres
per donar resposta
al 80%
de l'ús quotidià.
Fins i tot
podríem arribar
al 90%
pel que fa a l'APS
de la Nacional 340.
Però,
per contra,
hi ha determinats dies
on hi ha
una mobilitat
extraordinària.
És una mobilitat
extraordinària
que seria dintre
d'aquella forquilla
d'aquest 10%.
I aleshores,
què succeeix?
Doncs que,
d'una banda,
entre tots aquells
ciutadans,
fonamentalment,
de l'àrea metropolitana
barcelonina,
que volen anar
a les platges de Tarragona,
a la qual cosa
són meravelloses,
a més a més.
Doncs clar,
hi van, no?
I a més a més,
hem d'afegir
que en el camí
de l'APS
hi ha molts ciutadans
també
que treballen
a la rodalia
també d'aquesta àrea
metropolitana.
I per tant,
estem parlant
a un ràdio
de 50 quilòmetres,
no?
doncs encara
afegeix més problemes
a aquesta carretera.
Per acabar-ho d'adobar,
tenim el problema
de la incorporació
també de l'A2,
que en el vendrell
s'ajunta
amb l'AP7.
Per tant,
vostè ja sap
que aquesta,
una també
de les comunicacions
i de mobilitat
més important
que hi ha
en aquest país
és la de Barcelona-Lleida-Madrid,
no?
Saragossa-Madrid,
no?
I que molts
fan servir
aquesta autopista.
Ha hagut de compte
que a més a més
que no teníem oberta,
que sembla ser
que s'obrirà
a finals d'aquest mes,
doncs,
l'autovia
de l'A2.
Per tant,
no hi era,
no era,
hi havia aquell coll
d'ampolla
i per tant
encara produiria
unes característiques
de mobilitat
molt més importants.
Si a això
li afegim
que l'AP7
és un eix
fonamental
i central,
però no solament
pels catalans,
sinó també
per a tots aquells
ciutadans
francesos,
alemanys
i europeus
que s'adrecen uns
cap a
Portugal,
n'hi ha un flux
molt important
de portuguesos,
però també
i molt més important
tots aquests ciutadans
que se'n van
a les platges
les seves
i les de més
al sud
i també
a tots aquests
ciutadans europeus
l'origen dels quals
és del Magrib
i també
van
arreglar
com a destinació
a aquests
països
africans.
Tot això fa
que sigui
un pulvorí
o una
llopressió
i això
fa que...
De sempre,
no obstant,
sempre s'ha dit
que amb
aquesta carretera,
aquesta gran autopista
li mancava
un carril.
Això,
jo em sembla
que...
Miri que porto anys
amb el trànsit.
Fa anys que se'n parla,
correcte.
Fa molts anys
que se'n parlen
i la veritat
és que
mai no s'ha fet
una simulació
de veure si seria
convenient o convenient.
Dos,
veure si fóssim
capaços,
és a dir,
que hi hagués espais
suficients com
per poder-ho fer,
perquè, clar,
està gairebé
amb vorals
d'ús privat
molt important.
El que sí
em permetria
dir-li
és que
el trànsit
és com la circulació
no viària,
la circulació viària
i és com la circulació
de l'aigua,
no?
I què vol dir?
Que vostè
li dona un carril més
i els primers
tres mesos
diu,
carai,
això s'ha
afavorit moltíssim.
Però,
i això
sí que està estudiat,
el que han passat
els tres mesos
que fa que,
com l'aigua,
els cotxes
s'esmunyen
pels llocs
que tenen
de més facilitat,
no?
Per poder
circular
i al cap de quatre mesos
tindríem
una altra vegada
els mateixos problemes
que tenim ara.
Aquesta és la
més o menys
de la realitat.
I no és que vulgui
de fugir
de la realitat,
sinó que
les coses
funcionen així.
Però,
de la mateixa manera
que,
diguem que el cotxe
s'esmuny
per allà
on pot circular,
amb l'aigua,
també,
per exemple,
s'atura quan hi ha un peatge.
De vegades
ens en mirellam
amb d'altres països
a nivell europeu.
Quan hi ha retencions
a les autopistes
europees,
s'obren els peatges?
Eh,
no.
No.
No, no, no.
Miri,
quals n'hi ha
quilomètriques,
quilomètriques
a Estats Units.
I no li vaig explicar
com són les carreteres
als Estats Units,
perquè seria una barbaritat
dir-ho per la meva.
Les entrades
a París...
Que són un llap
als Estats Units,
les carreteres?
No,
que són molt grans.
Que són molt grans.
No, no,
molt bones,
no, molt grans.
No dic que siguin bones,
dic que són grans.
bones no tenen,
els europees
no tenim res a envejar,
això també caldria dir.
Però són molt grans,
pensi que són carreteres
de 5-6 carrils,
vull dir que hi ha espais.
En canvi,
les entrades
a les grans ciutats,
a Chicago,
a Nova York,
a Detroit,
etcètera,
o sigui,
les grans ciutats
més comercials
aquelles són
quilomètriques,
quilomètriques.
I no vull parlar
ja d'Europa.
i passant per Madrid
o París,
París,
cada dia
es produeixen
quilòmetres,
és que no voldria dir-lo
perquè semblarà
que estic dient
una barbaritat,
però que són 5 quilòmetres
de caravanes
que es produeixen
a l'entorn de Madrid,
i de París,
per l'entorn
també molt radial
que té,
no?
I Londres,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
això és un problema
que té Europa
i que no el podrà
resoldre
per la via de l'oferta,
sinó per la via
de la demanda,
per la demanda
de la mobilitat.
És a dir,
ofertar molt més
transport públic,
ofertar vehicles
compartits,
ofertar vehicles
de propietat
també compartits,
és a dir,
totes aquestes coses
que s'intenten fer
des d'Europa.
Hi ha una experiència
pilot,
de fet,
ara no recordo el nom,
però em sembla
que ha començat a Barcelona
i que es farà extensiu
de la resta de Catalunya,
no es ben bé
compartir cotxe,
es tracta
que quan algú
hagi d'agafar
un cotxe
d'aquests compartits,
sàpiga el cost
que té,
i d'aquesta manera
s'eviti que la gent
agafi més o menys cotxe.
El que passa
és que el vehicle
és possiblement
la màquina
de menys ús
de tota la història
de l'humanitat
per agafar les màquines.
És a dir,
l'ús d'un cotxe
acostuma a ser
entre el 4 i el 5%
de la seva vida útil.
Aleshores,
perquè normalment
està aturat.
És com si vostè
volgués comprar-se
un rellotge
i li diguéssim,
miri,
de 24 hores
només
donarà resposta
mitja hora.
Com s'últim,
jo veig un rellotge
que va funcionar
a les 24 hores,
no?
O no solament
mitja hora,
o una rentadora,
o una secadora,
o el que sigui.
De tots aquests estris,
de totes aquestes màquines
que hi ha al mercat
i que fa ús
a les persones,
doncs el que menys
es fa servir
és el cotxe.
I aleshores,
en funció d'aquest principi,
doncs es proposava
el car sharing,
que és una mena
de multipropietat
del vehicle.
És a dir,
escolti'm,
anem a compartir un vehicle
i per tant
anem a baratir
els costos
de la despesa d'aquest
en funció
de les necessitats
que pugui tenir.
Això,
llavors es fa una empresa
que compra diversos vehicles
i que,
doncs,
d'una manera
de seguiment,
doncs,
proposa
els que estan dintre
d'aquest projecte,
doncs,
a l'ús del vehicle.
Tot ament està pensat,
o no està pensat
per aquelles persones
que agafen el cotxe diari
i que tenen
un ús,
doncs,
habitual.
Hi ha persones
que poden tenir,
jo necessito aquest,
necessito un cotxe
de 8 a 10 del matí.
I un altre diu,
oi,
miri,
és que jo vaig de tarda,
no?,
i l'altre diu,
jo vaig de nit,
no?,
ja està,
amb el mateix cotxe,
i jo,
miri,
faré servir el dissabte
i el diumenge,
jo,
és a dir,
això està funcionant
en alguns llocs
de la Unió Europea
i aquí està entrant,
jo crec que és una cosa
que costarà,
perquè és una cultura
totalment diferent,
aquí tenim la sensació
de propietat
que tenim del vehicle
i a més a més
de projecció
del nostre jo
en el vehicle
és molt important
i per tant
això costarà.
Abans fèiem referència
que les retencions
són un gran problema
a nivell europeu,
no només aquí,
no sé com està
pel que fa
a la sinestralitat
la qüestió
de l'àmbit europeu,
jo sé que aquí
és preocupant
i força preocupant
i que m'agrada
que es fan moltes campanyes
per sensibilitzar
aquest mot tan important,
sensibilitzar
que la gent
es conscienci
que el cotxe
pot ser
un perill,
vaja,
estem parlant
doncs
que les dades
cada cop són més esgarrifoses
i no m'agrada
parlar de casos
però tenim d'haver
residències molt preocupants.
Què hem de fer
per erradicar-ho
d'una vegada
per tota aquesta
l'acra social?
A veure, jo primer
volia dir
que cada cop
hi ha menys accidents.
La primera cosa
que cal dir
és a dir,
cada vegada
hi ha més cotxes,
cada vegada
hi ha més motocicletes,
cada vegada
hi ha més conductors
i cada vegada
més conductores,
cada vegada
ens belluguem menys,
més,
molt més
i en canvi
cada vegada
tenim menys accidents,
malgrat que els que tenim
són molts.
Per tant,
és una llança optimista
en el sentit
que entre tots,
ciutadans,
vostès,
els mitjans de comunicació
i les autoritats del trànsit,
tots plegats
estem fent coses,
el que passa
és que no podem baixar
la guàrdia.
Què s'ha de fer?
Doncs miri,
per poder reivindir l'accident
no anem a inventar res,
ja s'ha tot inventat.
hi ha elements
en els quals
l'administració
ha de donar resposta
i per tant
estem parlant
d'arranjament
de les vies
i eliminació
dels punts negres
perquè n'hi ha,
eh?
i formació
i educació
a les escoles
des dels nanos
i les nenes
ben menuts
fins
durant tota la vida,
eh?
reciclatge
dels contests professionals,
altres escoles,
etcètera,
etcètera.
A l'altre costat
de la moneda,
a l'altre costat
doncs està
totes les mesures
de control
i control
de la velocitat,
control de l'alcohol,
control dels sistemes
de seguretat
que dèiem passiva,
cinturon,
cas i etcètera,
i la distracció
i el mòbil,
és a dir,
i no hi ha més,
eh?
Planeixent damunt
d'aquestes dues coses
està la responsabilitat
de tots i cadascú
de nosaltres
i jo crec
que per això
crec que sempre
que aquesta
assumpció responsable
de la nostra circulació
és el que
serà afavorida
pel permís per punts,
eh?
Perquè haurem de ser conscients
del que estem fent
i el que deixem de fer,
eh?
Però, bueno,
en definitiva,
l'administració
ha de fer coses,
les policies
han de fer coses,
els formadors
a les escoles,
autoscoles
han de fer coses,
però finalment
els protagonistes
d'aquesta història
som tots
i cadascú de nosaltres
i tots i cadascú
de nosaltres
han de fer coses.
Rafael Homo,
i si la,
posem per cas
que la formació
no és efectiva
o no és suficientment
efectiva,
s'ha de tirar
per la via
de la repressió?
Sí, sí,
a veure,
jo diria
les dues coses
van parella,
ja li he parlat
de formació
amb un costat
de la moneda
i a l'altra
i a l'altra cara
i a l'altra cara
de la moneda
li he parlat
del control,
per tant,
ha d'anar aplegat,
s'ha de formar
i s'ha de controlar.
Es pot fer
una cosa
des de l'altra?
No,
perquè si fas
només control,
això et dirà
quatre dies,
has de formar.
Si vas formant
i vas controlant,
el que fas
és reduir
les tendències
negatives
que puguin haver
donar la circulació
i mantenir-lo
mitjançant
la formació.
No hi ha més secret.
N'estarem pendents
informant
Rafael Almos
i més encara
quan tenim constància
que aquest dijous
se presenten
el que serà
la campanya
d'aquest mes d'agost
de la Cervieta del Trànsit,
tot un dispositiu
del que en parlarem
no us volem avançar.
En el seu moment.
En el seu moment.
Una cosa
darrere de l'altra.
De tota manera,
algun consell fonamental
i bàsic
quin seria?
Jo sempre dic
que no voldria
entrar en conceptes
de moralina
de 3 al quart
i que m'a digui
és que l'Olmos
sempre van renyant.
Jo no renyo mai.
Simplement
és que tinc
una veu forta.
Però aquesta veu forta
m'agradaria
que arribés a tothom
i dir
amb el tema
del trànsit
no podem baixar
la guàrdia a ningú.
Ni els conductors
ni les conductores
ni jo mateix
com a administració.
Per què?
Perquè malgrat tot
malgrat que anem baixant
encara estem anys
llum
de l'accidentalitat
que s'està produint
al nord d'Europa.
I al nord d'Europa
hi ha més mobilitat
que aquí
i en canvi
hi ha menys accidents
i aquí
encara en tenim molts.
I que l'any passat
tinguessin
751 morts
a Catalunya
a les carreteres
a mi personalment
em sembla una barbaritat.
que tothom
hem de fer coses
i
què hem de fer?
Doncs miri
nosaltres
hem de vetllar
per tant control
vigilància
arreglar carreteres
mirar la senyalització
com està
etc.
I els ciutadans
sobretot
que no baixin
la guàrdia
tampoc.
I no baixar la guàrdia
és algú
tan senzill
com dir
vaig amb una velocitat
moderada
no vaig més ràpid
d'allò
que em permet
anar amb seguretat
i sempre
evidentment
per
amb límits
inferiors
dels permessos
si pot ser
és una conducció
tranquil·la
relaxada
res del qual
si haig de conduir
i evidentment
tots i cadascun
que van dintre del cotxe
doncs
amb sistemes de seguretat
és a dir
sistema de retenció infantil
el cinturó de seguretat
i tots els que vagin
amb motocicleta
o cincolmotor
rentant el casc
que no s'ha de parlar
pel mòbil
doncs no s'ha de parlar
pel mòbil
però escolti
si fa quatre dies
no teníem mòbil
si no passava res
i ara sembla que
necessitem precisament
parlar pel mòbil
amb aquest 5% del temps
que el fem servir al cotxe
no té sentit
queda clar
Rafael Almosa
director de la Generalitat de Trànsit
gràcies per tenir la tocada
gràcies a vostès
estarem pendents
a dir-ho
molt bé
moltes gràcies
gràcies a vostès
adéu