Així està concebut i per això es fa, i el nom de fira, diríem, no tindria sentit si no hi hagués compra-venta, perquè ens entenguem, no?
Intercanvi. Llavors, una de les gràcies d'aquest any és que, a dates d'ahir, ja estem quasi els 200 programadors que vindran,
o sigui, dilluns estàvem a 130, ahir al vespre estàvem a prop dels 200,
i llavors això vol dir que hi ha molta gent interessada i fa que els grups que venen cada any tinguin un nivell molt més alt,
com ho demostra els nom quartel, lògicament.
Clar, és que el reclam de 400 músics està molt bé pel públic, el reclam de 200 programadors està molt bé pels artistes.
Exactament.
I ja ho feu bé, oi? Mira si és on vius, eh?
Home, és que si no aconseguíssim això, diríem, els grups de la qualitat que venen aquest any no vindrien.
Diríem, penseu que es va haver de triar aquests 43 formacions que actuaran entre 120 i pico.
Això vol dir que hi havia molta gent interessada a venir, que evidentment es va haver de... tothom no pot tocar, no?
Però estem, bueno, molt contents i una mica nerviosos esperant a veure què passa, no?
Que el temps ens acompanyi, tot tantes i tantes coses.
Entrarem immediatament en el contingut, però clar, dius que més de 100 formacions que volien optar a participar en aquesta trobada.
No establirem cap paral·lelisme, però, per exemple, si parlem de teatre, el Festival de Tàrrega, fa molts anys que va pel món.
Aquí estem parlant d'una cinquena edició i ja heu tingut aquesta aportació tan gran de músics que volen participar-hi.
Quins canals heu fet servir perquè us coneguessin a tot arreu, coneguessin aquesta trobada?
Això és molt més complicat. A vegades també les coses està en saber trobar el fil, no? El que busques, diguem, la pretensió que sigui clara i concreta.
Nosaltres des del principi, que vam començar el primer any com a mostra i a partir del segon ja va ser fira,
inicialment nosaltres volíem fer una fira que hi hagués música clàssica, jazz i tradicional.
I dintre del tradicional és com una mena de sac que agafa, diríem, tot el que és fusió, tot el que és flamenc, tot el que vulgueu.
Tot.
Tot exceptuant, potser, i no per res, diríem la part roquera més contundent.
Potser perquè hi ha altres circuits ja, no?
Exactament, i perquè hi ha molts altres llocs on poden tindre aquesta sortida.
i llavors també dedicat a gent que estigués començant.
Començant no vull dir que estiguessin a escola, sinó gent professional, molts d'ells, però que han tret un CD o dos CDs, n'hi ha tres.
Bé, això es va començar així, els primers anys havíem de portar algú de reforç i ara, aquest any,
puc dir que no hi ha cap grup que vingui, diríem, cobrant el queixet, perquè ens entenguem, no?
Sinó que la gent ve comprant unes dietes i uns quilòmetres.
I això, evidentment, fa il·lusió, no?
Home, tot i així no oblideu la gent que comença i tinguen des que heu pres la iniciativa de donar un espai també
a estudiants de música de diferents escoles d'arreu de Catalunya.
Sí, sí, tenim cinc escoles que faran uns cursets allà en concret i que entre ells llavors faran cinc formacions,
cinc grupets, un de què són, de combo jazz, de combo blues-soul, d'una big band, una batucada, una marching band.
Sí, tot això, i actuaran, tindran també, diríem, la seva hora i mitja de glòria el diumenge a partir de les 5,
abans de començar, diríem, els altres ja una mica més.
Home, algú pot passar. I tot això per què passa a Vilaseca?
No és que a Vilaseca la gent neix amb una guitarra o un violí sota el braç, però gairebé,
perquè hi ha una tradició musical impressionant.
i hem anat d'un teixit associatiu de fa molts anys que funciona.
Home, és evident que a Vilaseca el tema del conservatori i ara des de fa un any l'auditori
ajuden a que tot això sigui així, tot i que, tot s'ha de dir, la música al carrer el que vol ser
precisament és donar sortida a tot aquestes fornades de músics que van sortint des del conservatori,
però des d'un element, diríem, desacralitzant una mica la música, traient-la al carrer
i fent això, fent al carrer un espai lúdic de trobada i què millor que la música
que una és gent de diversa parla del que vulguis, no?
I, bueno, com a idea crec que si no haver-ho hem trobat tot.
I funciona i la prova és, jo crec que estem pel bon camí, a veure, no tots els anys,
ni aquest any segur que alguna cosa no farem bé, però que intentarem millorar
per la sisena fira, no?, que comencem a treballar de lluny-nos-vinent.
O sigui que crec que la idea és aquesta, abans va fer, és la comparació amb Tàrrega.
És evident que nosaltres voldríem arribar a ser la Tàrrega musical i això no és ni per comparar ni per res,
sinó senzillament que ens porten...
No, però sempre s'ha de començar, eh?
Clar, i porten 20 anys al davant, no?
Bé, en fi.
I això els veïns com ho porten, el de la música tot el dia, ringui-ringui?
Bé, avui he trobat una veïna, i en quina hora podré sortir?
No patiu estressa, que ja s'ho arreglarem.
No, això és un dels aspectes també curiosos i que sobta, no?
Tallar tot el que és el casc antic, perquè la gent pugui passejar pel carrer
sense cap cotxe que et vingui, això és molt agradable, no?
I no passa cada dia.
Exactament.
I en aquest marc, amb tots aquests grups que venen de tot arreu,
imagino de Catalunya, de l'Aragó, del País Valencià,
penso que teniu una amplia representació...
Dos italians.
Dos bons italians, una noia argentina, que de fet està ara a fincar d'aquí,
uns colombians, vull dir, hi ha una mica de tot, sí, sí.
I no poden faltar la presència dels artistes viva-secans?
També, clar.
Fora lleig, que no hi hagués una bona representació de Vila-seca.
I per això tenim els non-quartet,
que ens agradaria que ens expliquéssiu una mica qui sou,
i que presentareu a més en aquesta trobada el vostre espectacle.
Bueno, primerament, doncs volia dir, de fet, Pep,
ja tens assegurada la fira de l'any que ve,
perquè el fet que hagi quedat tanta gent fora,
ja t'assegura, doncs, les possibilitats.
I està d'esperar.
No, vull dir que sí, però penso que és important, no?,
que hi hagi sempre una sobrecàrrega, no?
Home, és una mica decebedor,
però si no hi pots participar quan vols, no?
Però, bueno, llavors, a veure,
el nostre grup, de fet, non-quartet,
l'espectacle que presentem és tango de carrer,
que de fet va bé, ja que és la fira de música, doncs, al carrer, no?,
i compaginem el que seria, doncs, música,
doncs, que en aquest cas, doncs, són tangos,
i, doncs, teatre, doncs, amb un actor,
doncs, que és el Jorge Forniés,
i el guitarrista Miguel Javaloy,
i, bueno, i en aquest cas, doncs, jo mateix, no?
Llavors, la idea de...
Som tres?
Som tres, per això ens diem non-quartet,
No, no, he dit, calla, que li agafarem ara aquí la cosa
Sí, el que passa, que el fet de posar...
Però que no trobàveu ningú més, o vau dir,
mira, si hem originals, hi fem un quartet de tres, no?
No, no, saps què passa?
A veure, no un quartet és el fet que no és un quartet,
però volíem posar quartet, perquè també en podrien posar non-duo, no?
Clar.
Llavors, el que passa, que hi havia la complicitat del Josep Manel,
doncs, que és el quartet, en aquest cas.
Som tres, però som quatre, no?
I, bueno, doncs, llavors, doncs, això,
compaginem, doncs, ho veiem en l'espectacle,
doncs, uns tangos, doncs, que es toquen al carrer
i, bueno, doncs, allí, doncs, hi ha de tot, hi ha enyorança,
hi ha, doncs, cançons, doncs, de tangos, doncs, d'amor, de crítica,
bé, doncs, hi ha de tot.
Tangos coneguts.
Sí, sí, sí.
Tangos coneguts populars d'aquests tradicionals, o?
Sí, en principi, doncs, tots són coneguts.
Jo no sé, hi ha El dia que m'hi quieres, Volver,
després hi ha, bueno, una melodia, doncs, que és molt maca,
Alfonsina i el mar.
Jo n'hi havia algun que personalment no coneixia,
el que passa que després veus que són, doncs, molt macos,
ara ja els conec, diria.
Bé, sí, sí, sí.
A més, tu personalment has fet una descoberta del tango, no?,
a partir d'aquest espectacle.
Sí, sí, bueno, és allò que sempre els has escoltat
i, ah, mira, que divertit, tal i qual,
n'havia tocat, doncs, algun, però, doncs, amb alguna altra mena, doncs,
de formació, no?, però, bueno, doncs, bueno, també, a veure,
s'ha de dir, doncs, que és una agrupació una mica, doncs, inèdita, no?,
perquè hi ha els arrenjaments que, de fet, ens els fem nosaltres
i tenim contactes, doncs, amb algun arrenjador, doncs,
només que especialitzats en tancos d'Argentina, no?
I, bueno, és clar, el que passa és que t'arriben les partitures
a vegades en contagotes i, bueno, vull dir,
que et veus una miqueta, doncs, a vegades apretat,
però, bueno, no, anirà tot molt bé.
Tenim el José Manuel molt silenciós.
Jo sí, és que jo no...
Ho diu tot l'Enric ja, eh?
Ja va bé, ja va bé que parli, ja.
Ho diu tot ell.
Aviam, el nom quartet, en aquest cas, el que proposa
per estrenar més a casa seva és aquest espectacle de tangos.
Això no treu que, en un futur, doncs, us plantegeu
fer altre tipus d'espectacle, no necessàriament amb el tango, no?
No, un projecte que hi ha és introduir boleros, també.
I, bé, fent aquesta barreja entre l'actor que...
De fet, fa un monòleg, és un executiu agressiu
que va pel carrer i es troba dos musis de carrer
que s'estan tocant i fa una descoberta, no?
Llavors, diu, m'agrada el que esteu fent i vull cantar, no?
I fa el monòleg i en aquest monòleg,
que a vegades és crític a la societat
i altres parles de desamors i coses així,
doncs el músic va introduint la música de la peça que ve...
Que referma el discurs del monòleg, no?
Llavors, ell canta la lletra d'aquesta peça, no?
Serà bonic.
Són vius perquè, mira, ara estem a la fira de música,
però també podem anar a una fira de teatre, eh?
L'espectacle serveix per anar a tot arreu.
Sí, sí, i si convé ens inventem alguna altra cosa.
Quatre equilibristes i, escolta,
ràpidament el trapeci d'arreus, eh?
Muntem-ho, sí, ràpid.
No, no, en aquest cas, mira, el Jean Manel,
doncs està disposat a tot, vull dir...
Quasi tot.
Vosaltres que sou de Vilaseca,
que també sou una part protagonista,
no només com a vilasecans,
sinó també com a artistes,
tot aquest muntatge, jo m'imagino que el viviu amb il·lusió, no?
A banda de la vostra pròpia actuació.
Sí.
Sí, a veure, de fet,
només el fet d'hi ha de trobar-nos,
quan t'avéns amb la gent,
ja és important.
Llavors, a veure,
tampoc hem buscat, com t'ho puc dir,
no hem buscat una perfecció de dir
és que ha de quedar...
A veure, ens ho volem passar bé,
perquè si no t'ho passes bé,
per més bé que toquis,
per més bé que actuïs,
no transmets.
Llavors, d'una forma o altra,
no sé, es vol donar la idea
que qualsevol dels que estan al públic
ho podria fer, això d'aquí.
I penso que, de fet,
és el més real,
el que t'apropa més a la gent.
I també pensant una miqueta
en aquest aspecte,
doncs, amb la mateixa fira,
vull dir,
no és el que està dalt,
que només hi ha uns programadors,
perquè, si no,
penso que, mira,
hi fas una marató d'aquelles,
poses l'auditori,
però vull dir que la idea,
el fet del carrer,
doncs, la gent...
Doncs, clar,
sempre hi ha algú que li toca als nassos,
dient,
me cago en la mar,
no puc treure el cotxe,
això que dèiem.
Però, alhora, doncs,
hòstia, passa i diu,
hòstia, això ja ho conec,
tal i qual, no sé què.
I el programador ja fa la seva feina,
però aquí la cosa és el públic,
que se sentia tret i que pugui triar,
que vagi pel carrer,
doncs, mira,
m'agrada més aquest tipus de cosa
o aquell altre,
aquí m'aturo,
aquí segueixo.
I a més,
el programador,
perdona,
el programador,
és que penso que no faria res
si no hi hagués la gent al darrere.
Clar,
perquè no veu,
aviam,
i el que està entoncant
en aquell moment,
doncs,
li agrada menys o qualsevol cosa,
se'n va a l'altre
i hi ha una altra música
absolutament diferent.
També això té un risc
per l'artista,
perquè estàs en un teatre
i, clar,
ja sabem que hem de ser educats
i tenir una certa cortesia,
si no t'agrada
el màxim que arriba
a fer així,
si estàs al carrer
no t'agrada
i marxes
i el pobre artista
es queda allà i diu,
ai...
Però segur que n'hi ha un altre
que arriba.
Segur que sí,
hi ha gent per tot,
afortunadament,
en aquesta vida.
Sí,
i de fet,
si algú marxa al carrer
no te n'enteres tant,
perquè si algú s'aixeca del teatre
ho notes més,
que a vegades passa.
El que passa
és que com que ens fa vergonya
no ens aixequem de vegades,
tot s'ha de dir,
el bo i el dolent.
Aviam,
com podem participar
a visitar aquesta cinquena fira,
aquesta cinquena trobada,
per intentar absorbir
el màxim d'espectacles?
Perquè, clar,
alguns es deuen simultanejar
en diferents espais.
Com ens aconselleu
que visitem aquesta fira?
A veure,
hi haurà un programa demà
amb tots els horaris
i tota la gent
que està tocant
en cada moment
que estarà, diríem,
a disposició
als mateixos escenaris
i per Vilaseca
n'hi ha corrent, no?
Llavors, clar,
l'ideal és, diríem,
viure la música,
posat dintre la plaça
i deixat portar,
perquè és, diríem,
com una mena de circuit
que és molt fàcil de seguir.
La música es simultaneeix,
sempre hi ha música a tot arreu,
però amb un decalatge,
és a dir,
per exemple,
si divendres
a les 9 i mitja
comença un,
a les 10 una comença
una altra en una altra plaça,
a les 10 i mitja
en comença una altra
i així,
i clar,
de les 9 i mitja
fins a les 11
que no hi ha
a la mateixa plaça
una altra
que comença a tocar,
tens temps
una mica
de fer un tastet de tot
o de quedar-te
el que t'agrada
o si vas a veure
hi ha un artista
que és el que vols veure,
no?
Però, bueno,
les possibilitats,
creiem que hi són totes
i es tracta de buscar això,
aquell lloc, doncs,
no sé,
més intimista
on hi ha un quartet
de corda,
doncs,
pots estar allà
tranquil·lament
o pots escoltar,
no sé,
un cantautor
o pots sentir
una cosa
més de fusió,
més roquera,
més, no?
Hi ha una mica,
hi ha aquesta barreja,
no?
I la gràcia,
diríem,
no hi ha una fórmula
perquè la fórmula
que serveix per un
per l'altre...
És com si fos allò
del flautista de Hamelin,
deixar-te'n portar
que sona per aquí,
vaig cap allà,
no?
És la cosa allò
de deixar-te'n dur
pel que sona en aquell moment.
Quants espais s'han habilitat?
Hi ha quatre espais
amb escenari
i llavors hi ha
una cosa
que aniríem
la Rambla
però que no té res
a veure
amb la Rambla a Catalunya,
que hi haurà una jaima
que es tocaran instruments
així una mica
una cosa molt més
reposadeta,
hi haurà un altre escenari
que s'actuarà
només en alguns moments,
però essencialment
hi ha quatre escenaris potents
que són
la plaça de Sant Antoni,
la plaça de Voltes,
l'Hort del Centre,
la Jaima que de què deia
i la plaça d'Estudis
que la plaça d'Estudis
només funcionarà
el dissabte
per, diríem,
molestar menys
a tot el personal.
Hi ha una qüestió important
per a aquells
que no som de vila seca
i és que, clar,
evidentment,
es talla l'accés
als vehicles
a determinades zones
perquè es pugui fer convertir
la vila
en un gran escenari.
Tema d'aparcaments
en determinats espais,
tot això,
més o menys,
està condamplat
i oportunament senyalitzat
per tota la gent
que ve de fora.
Sí, sí, sí.
No,
estarà tot senyalitzat
i, home,
a veure,
diríem,
no és tot Vilasega
que està tancat,
sinó que només és el centre,
no?
Estem parlant d'un radi,
no ho sé,
de mig quilòmetre,
diria jo,
no?
Bueno,
doncs,
tot el que més
hi ha lloc per a percair.
És que jo visualitzo
quan feu les festes
a Sant Antoni
tot allò,
dius,
home,
si és que has de quedar-te
jo què sé
a quants quilòmetres
del centre
de la localitat.
Bueno,
això és diferent,
això és diferent,
eh?
Molt.
Aquí no correm a cavall
intentarem fer l'animal
també de totes les maneres.
Una miqueta,
el que convingui,
no?
El dissabte,
el dissabte
que ningú tingui por
d'arribar tard,
perquè fins a les sis
del dematí
trobarà música.
O sigui,
que no hi ha problema.
Però que vinguin aviat.
Arreglareu tots els noctàmbuls
aquell dia,
eh?
Ja ho veureu.
Tema importantíssim,
dies,
hores,
que actuen en quartet.
Perquè clar,
el Josep ja ens ha dit
els llocs,
les hores així en general,
hi ha un programa
per això on esmentarem
tota la quantitat d'artistes,
alguns són molt coneguts,
l'Ester Formosa,
el Pep i la Maria,
també hi ha un munt
de bandes i d'artistes,
el nom quartet hem de saber
el dia i l'hora.
Mira,
el nom quartet és
diumenge 9 de maig,
atenció,
diumenge 9 de maig
se produirà
un esclat d'alegria.
Home,
a l'alegria canten tangos,
no sé, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Altres coses,
però tangos no sé.
Perquè els tangos,
cada drama...
Però és un plor alegre.
A la plaça de les Voltes,
a les set i mitja,
és a dir,
dos quarts de vuit.