Martín Pilar, president del club voleibol Sant Pere i Sant Pau, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
L'any passat el Sant Pere i Sant Pau va tornar a la categoria d'honor del voleibol a la Superlliga
i va sorprendre gairebé tothom.
Va arribar a la fase final de la Copa del Rey, va arribar al playoff pel títol...
La pregunta és òbvia, i en guany què?
Bé, doncs intentarem que els resultats siguin, si més no, els mateixos que aquesta temporada.
Ara potser no serem tant equip sorpresa i potser ens costarà més
perquè els rivals ja ens tindran més respecte i no passarem una mica com la temporada passada
que al començament semblava que havíem deixat la venta a focs, però bé,
tots els rivals s'han reforçat bastant i nosaltres, bé, creiem que l'equip que vam tenir la temporada passada
és prou competitiu i fem simplement un recanvi de la baixa del Mario
i la suplència del de Saguiló que ja tenia amb el Sergio Posto la temporada passada
i bé, creiem que es poden fer un paper digne i com sempre intentar deixar la ciutat de Tarragona
el més alt possible.
Ara ho assenyalaves, per enguany heu escollit gairebé el mateix bloc de jugadors que la temporada passada,
ara sí que en cas parlarem dels casos concrets de les baixes i de les altes,
però sí que hi ha una única gran novetat que és el canvi d'entrenador.
Arriba un entrenador argentí, Marcelo Omar de Stefano, un entrenador jove.
Qui és i què en podem esperar d'ell?
Bé, doncs és un entrenador que és un home de club que està treballant durant molts anys
en un mateix club argentí que coneix tota l'estructura de base,
de com funcionen les línies amb el voleibol argentí, ho tenim molt ben estructurat
i aquest entrenador, doncs, ens consta que és molt treballador
i nosaltres el que buscàvem era una persona que a banda dels seus coneixements tècnics
evidentment fos una persona de club i una persona que volgués treballar pel club.
I nosaltres esperem del Marcelo una doble vessant.
Per una banda, evidentment, que estigui al davant del primer equip
i per una altra banda, que ens ajudi en una tasca que ja vam començar una mica l'any passat
i que en guany li volem donar una empenta molt important
a nivell de la promoció del voleibol de base, dels col·legis.
I per això, com deia abans, que ell coneix molt bé tota aquesta estructura
tal com es munta el voleibol argentí
i creiem, doncs, que conjuntament amb el Pepe, que també és coneixedor del voleibol i de base,
doncs, fem una tasca important en aquest sentit, també.
L'any passat el club voleibol Sant Pere i Sant Paué era entrenat per un tàndem.
L'any passat els tàndems estaven de moda, però a diferència del del nàstic,
el de guany sí que s'ha trencat, però les relacions han anat bé
i tots dos continuen dins del club.
El Blas entrenant al juvenil i el Pepe ha pujat una mica com a coordinador.
Sí, evidentment. A veure, no hi ha hagut cap excició ni cap problemàtica
a nivell del club, no?
Simplement era una mica qüestió de feina, no?
Vull dir, nosaltres vam necessitar dos entrenadors la temporada passada
perquè cap dels dos seran entrenadors professionals
en el sentit que no només es dedicaven al voleibol, no?
Sinó que ells tenien la seva feina i, per tant, doncs, bé,
el temps, doncs, dona pel que dona, no?
I portar un equip, doncs, ja d'un nivell de màxima categoria,
doncs, requereix una dedicació i unes hores del dia, doncs,
que, clar, acompanyar-ho amb una feina normal, doncs, és complicat, no?
Per això, doncs, es va decidir fer el tàndem l'any passat.
En guany, doncs, bé, ja hem decidit, doncs, que bé que, d'alguna manera,
tenim una mica mal aprofitats en el sentit que necessitem també els entrenadors
per altres coses, no només per l'equip de Superlliga, no?
I, per tant, doncs, bé, hem decidit portar un entrenador de fora
perquè es faci càrrec, bàsicament, de l'equip de Superlliga
i aquests dos entrenadors, doncs, el Blas estarà al davant
de l'equip de primera divisió nacional i de l'equip juvenil
i el Pepe ens farà, doncs, de coordinador, de director tècnic
i coordinarà tota la tasca aquesta, comentàve's,
de promoció del voleibol i de base, no?, als col·legis.
Aquesta tasca ja ho has remarcat en dues ocasions.
El Martín Pilar sempre ha tingut l'ambició de convertir Tarragona
en la capital del voleibol, com a mínim, a Catalunya.
I això s'ha de començar des de baix, a nivell de col·legi, ho suposo.
Sí, sí, evidentment. A veure, nosaltres fins a aquesta temporada
érem l'únic equip que hi havia a Catalunya Superlliga.
En guany, doncs, la temporada passada va aconseguir l'ascens també al Lleida.
i bé, nosaltres creiem que Tarragona sempre ha estat, al nivell de voleibol català,
doncs, un referent. I, per tant, els darrers anys, doncs, potser s'havia deixat una mica
tota aquesta tasca. I, home, jo penso que hem de retornar sense part de l'horitzó
de l'equip de Superlliga, no?, i d'intentar que estigui el més amunt possible
dins de les nostres possibilitats, doncs, no hem de perdre les nostres arrels, no?,
i nosaltres vam ser un club que va sorgir d'un equip de col·legi, d'escola, no?,
i que, bueno, que vam anar promocionant i tal, no?
I, d'alguna manera, doncs, jo estic una mica capficat, per dir-ho d'alguna forma,
doncs, amb aquest, que retornem una mica en aquest projecte, no?,
o sigui, que tots els jo, els nois, tots els que puguem arribar
dels col·legis de Tarragona, doncs, com a mínim coneguin el que és el voleibol,
que sàpiguen realment què és aquest esport, no?, i el bonic i el plàstic que és
i el divertit que és, i bé, doncs, després, doncs, ja quan siguin grans,
doncs, ja decidiran, doncs, dins de les seves aptituds físiques, doncs,
què és el que volem fer, no?, però com a mínim que tinguin la possibilitat
de conèixer-lo i de poder disfrutar amb ells com van fer, doncs,
els nens que van sorgir del col·legi fa ja 25 anys, no?
Com pot concretar-se aquesta voluntat de portar el voleibol als nens petits,
als nens de les escoles, intentant que les escoles puguin oferir el voleibol
als alumnes, és aquesta la voluntat principal?
Bé, a veure, nosaltres hem elaborat un projecte que ja està,
que ja hem parlat també amb el tindent d'alcalde de l'Ajuntament,
el senyor Raúl Font, i que tenim pendent que precisament aquesta tarda
anirem a parlar amb el secretari general de l'Esport de la Generalitat.
És un projecte que, diguem-ne, té com dues parts, no?
Per una banda, inicialment, el que fem és, nosaltres, oferim a totes les escoles
que ho vulguin acceptar, un monitor que farà costat als professors
d'educació física quan facin el crèdit de voleibol.
de voleibol, o sigui, cada trimestre, doncs, es fa un esport, no?,
als col·legis, ensenyant-se primària, i aleshores, el que són els dos últims anys,
nosaltres, diguem-ne, oferirem un monitor perquè estigui al costat
d'aquest professor d'educació física quan faci el trimestre de voleibol
i que l'ajudi i, bé, i, d'aquesta manera, doncs, també, doncs, que, en fi,
que presenti activitats, doncs, més concretes pel voleibol i tal,
que potser no tenen coneixement, no?, els professors d'educació física.
I, a l'acabar d'aquest trimestre, doncs, aquests nois se'ls oferirà a través de les apes,
o se'ls intentarà oferir a través de les apes, doncs, el voleibol com a antiguitat extraescolar.
Per tant, nosaltres facilitaríem un entrenador i, bé, doncs, fora de l'horari lectiu
ja dels nens de col·legi, doncs, intentar fer, doncs, un equip o dos equips
als col·legis que així ho desitgin i que vulguin continuar amb aquest projecte, no?
Suposo que aquesta tasca des de la base forma part del projecte de consolidar el voleibol
com a el tercer esport gran de la ciutat de Tarragona, darrere del futbol,
amb el nàstic i del bàsquet amb el CBT, i d'intentar una mica revitalitzar
aquest esperit i l'afluència de la gent al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau,
perquè el Sant Pere i Sant Pau és l'únic equip que està en l'elit de l'esport estatal,
però normalment cada dissabte només hi anaven 200 persones al pavelló.
Bé, això, amb matització, vull dir, no és, vull dir, al pavelló pràcticament
tots els partits estaven a ple i allà hi posem 500 persones gairebé cada dissabte,
vull dir, no són 200 persones, no? De fet, el pavelló tampoc no té gaire més capacitat.
De fet, quan hi ha hagut algun esdeveniment important, com un pleió d'ascens
o com vam disputar fa uns anys la competició europea,
va ser necessari, doncs, pujar, engradar supletòries al pavelló del Serrallo
per donar cabida a tota la gent, doncs, que hi volia assistir, no?
De fet, nosaltres omplim el pavelló cada dissabte,
el que passa que, bé, que la capacitat del pavelló, doncs, no és, evidentment, la del Serrallo, no?
Però, bé, matisat això, a veure, evidentment, com comentava abans,
a veure, el Tarragona i el Club Volei del Sant Pere i Sant Pau
és un referent del vòlei a Catalunya,
i, per tant, el que no té gaire sentit és ser un referent fora de la ciutat
on estàs desenvolupant aquesta tasca.
I, per tant, evidentment, doncs, el fet de voler que els nois i els joves
i, bé, totes les persones que així ho desiguin, doncs, s'apropin a aquest esport,
doncs, és important per aquest sentit, no?
Perquè tots prenem una mica consciència de la importància que té aquest club
que tenim en aquesta ciutat esportivament dins del món del vòlegó, no?
Perquè, bé, les coses, a vegades, les trobes, les tens, i, bé,
tampoc, potser, no les valores quan les tens tan a la mà
com potser ho faries si costés més accedir amb elles, no?
I, per tant, jo crec que, a veure, aquesta tasca va per...
Té dues parts o dues vessants, com ho vulguis dir, no?
Per una banda és el fet que els nens, doncs, coneguin i facin esport,
que és important, i concretament l'esport del vòleg,
i, per una altra banda, doncs, que a través dels nens, doncs, els pares
i la societat en general de la ciutadania de Tarragona,
doncs, prengui consciència de l'important que és el club que tenen a la seva ciutat.
Deixa'm acabar, Martín, tornant a la plana estrictament esportiva,
la configuració d'aquesta plantilla, una plantilla que no presenta grans novetats,
però sí que hi ha un parell de canvis.
D'una banda, l'arribada d'un nou jugador receptor, en substitució de Mario,
un jugador que molt probablement serà brasiler
i que també molt probablement es pot concretar aquesta mateixa setmana.
Sí, ja estem esperant, doncs, que, en principi, els tractes ja estan tancats
i estem esperant que ens arribi, doncs, el contracte signat per ell,
que nosaltres li vam enviar
i estem esperant ja que arribi avui mateix o demà, com a molt tard,
i de seguida, doncs, que tinguem ja el contracte signat,
doncs, evidentment, ho farem públic a tots els mitjans de comunicació
perquè, bé, aneu coneixent, doncs, aquesta nova cara
del Boli Sant París i Sant Pau per la temporada vinent.
Ha de ser el crac, juntament amb Ivan Todorov,
aquesta nova incorporació ha de ser l'altre jugador determinant
de la plantilla per aquesta nova temporada?
En principi no s'ha buscat un crac, no?, com tu en dius.
Hem buscat més aviat un jugador, doncs, que ens pugui ajudar
en dues facetes, doncs, importants dins del Boli, no?
Una que és bàsica, que és la recepció,
perquè si no tens bona recepció, doncs, l'atac, doncs,
és molt clar i l'equip conrival, doncs, es pot defensar amb més facilitat
i, per tant, hem buscat un jugador, doncs, que segons les referències que tenim
i el que hem pogut veure en vídeos, doncs, sembla que és un bon receptor
i, bé, atacant, doncs, potser és un atacant de les característiques similars a les del Mario.
Vull dir, no és un crac, no és un Ivan Todorov, evidentment,
però, bé, busquem, o sigui, bàsicament, que sí que pugui col·laborar amb la recepció de l'equip,
que és fonamental per poder obtenir un bon joc,
i, bé, doncs, puntualment, doncs, que pugui també fer, doncs,
ser decisió en moments puntuals.
Però no ha de ser l'atacant principal, per dir-ho, alguna forma,
de l'equip juntament amb l'Ivan.
No buscàvem això.
Qui en els últims anys s'havia encarregat especialment de la recepció
en el Club Voleibol Sant Ferrer i Sant Pau
era Alex Aguiló, que en les últimes temporades havia desenvolupat la funció del lliure
i que en guany ja no continuarà.
Finalment, Alex Aguiló no continuarà a la disciplina
del Club Voleibol Sant Ferrer i Sant Pau
després de, ni més ni menys, 13 temporades.
Martín, per què no continuar Alex Aguiló?
Bé, a veure, l'Alex Aguiló ja feia bastant,
feia dos o tres anys que ja havia manifestat, doncs,
bé, la seva voluntat, doncs, de deixar de jugar a vòlei, no?,
com a mínim a nivell de Superlliga.
La temporada que vam militar a Lliga Feb,
doncs, ja abans de començar ja ens ho van manifestar i tal,
i, bé, ens va quedar una mica així, dient que li quedava una mica de mal gust de boca, no?,
després d'haver jugat a Superlliga, doncs, acomiadar-se jugant a Lliga Feb, no?
I, per tant, bé, nosaltres no vam posar cap inconvenient, evidentment,
en que continuï un any, continuïs un any més, no?
Bé, ja quan vam obtenir les 100, doncs,
com a mesura temporada ja manifesta que, bé, que per motius familiars,
perquè, bé, ha tingut un segon fill i que, bé, per qüestions familiars,
doncs, ja no podia estar tant de temps fora de casa,
amb els desplaçaments tan llars de cap de setmana,
i que, bé, doncs, que aquesta era la temporada,
o sigui, la temporada passada, doncs, seria l'última ja que jugaria,
perquè ja ho volia deixar, doncs, jugant a Superlliga per aquest motiu familiar, bàsicament, no?
Bé, nosaltres, en previsió d'això, doncs, vam fitxar el Cercle Próspero,
el jugador lliure de la selecció permanent, de València,
i, bé, doncs, així ha anat, al final, bueno, una qüestió mal entès,
ell no va manifestar en cap moment al llarg de la temporada
que volgués continuar o que hagués fet un replantejament d'aquesta situació
que a nosaltres ens va comentar a començar aquesta temporada,
clar, nosaltres vam fer la nostra planificació en base a que ell no hi continuaria,
i, bé, al final, quan va acabar la lliga i vam, en fi, decidir parlar amb ell
per dir, bueno, a veure què muntem, un partit d'homenatge,
a veure com pots continuar lligat al club com a entrenador,
o, a veure, amb aquesta tasca de base, precisament, que volíem fer,
doncs, comptàvem, bueno, la idea era comptar amb ell, no?
I, bé, ell, doncs, va manifestar que no, que volia continuar jugant a boli
i, bé, nosaltres li vam dir que, a veure, que, en principi,
no era una opció valida per nosaltres perquè, clar, nosaltres ja havíem fitxat amb un altre jugador,
havíem fet una planificació de futur i unes promeses de futur amb aquest noi
i que, clar, que això no era el moment de dir-ho, no?,
que va acabar la temporada.
i aquest ha estat el motiu, no hi ha hagut cap altre,
ell ho vam manifestar al començament, nosaltres vam obrir en conseqüència
i, bé, ell, quan va acabar la temporada sembla ser que s'ho va repensar
i, bé, nosaltres ja havíem fet la nostra planificació
i les nostres promeses de futur amb un altre jugador.
Queda aclarit, esperem que aquesta promesa, el Sergi Próspero,
el Sergi Próspero, aquest receptor, doncs, estigui a l'alçada de l'Àlex Aguiló
com havia demostrat al llarg de les 13 temporades.
Queda aclarit, per tant?
Digue'm, digue'm.
No, no, perfectament, que queda perfectament aclarida aquesta qüestió.
Martín Pilar, president del Club Voleibol Sembra i Sant Pau,
moltíssimes gràcies.
La temporada encara tardareu una mica en començar-la
perquè els del voleibol feu unes vacances llargues.
Sí, el voleibol, doncs, malauradament tenim una lliga curta
i no començarem fins al dia 20, el cap de setmana, el 25-26 de setembre.
I això vol dir començar mitjans d'agost, més o menys?
Sí, els entrenaments començarem el dia 16 d'agost,
que si no feia la memòria és dilluns,
i, bé, aproximadament un mes i mig abans de començar la lliga
i, bé, comencem a jugar contra la Granada,
allà a la Universitat de Granada,
i a veure si podem obtenir un bon resultat.
Doncs acaba de disfrutar les vacances, Martín,
ja en tornem a parlar més endavant.
Doncs, vinga, moltes gràcies.