Ara passa un minut i mig d'un quart d'onze del matí.
Parlem del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Ja saben que els dimecres, des d'un quart de català,
aquest espai que realitzem en col·laboració amb el centre,
parlem de l'actualitat de la llengua.
De tant en tant, fent referència al centre,
però avui el que volem parlar és globalment del funcionament del centre
en el darrer període, en el darrer curs La Memòria,
del 2003 en definitiva, que ahir es va presentar
i que avui volem comentar amb el president del centre,
senyor Santiago Pallas. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i amb la seva directora, senyora Rosa Ibard. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda. En principi, a grans trets,
les dades que es desprenen d'aquesta memòria són positives,
fonamentalment perquè ens parla d'un augment importantíssim
de la demanda de persones que volen estudiar català,
que volen aprendre català.
Sí, sí, això és important perquè hi ha una nova immigració,
que és una necessitat que té el nostre país
que vingui gent de fora i per seguir avançant.
I veiem que és necessari integrar aquestes persones també culturalment
i cívicament i en l'aspecte de la llengua.
Per tant, el Consorci és un instrument capdalt,
molt important en el coneixement de l'encenament de la llengua catalana
i també en la integració de la realitat social del país
amb aquestes persones que venen d'altres països
i que volen treballar i viure al nostre país.
I moltes d'elles desconeixen prèviament que aquí se'n parlin dues llengües, no?
Sí, sí, sí.
Moltes d'elles arriben aquí pensant que només es parla el castellà o espanyol
i quan se n'adonen que hi ha la llengua catalana
és quan probablement diuen potser que miri d'integrar-me, no?
Nosaltres quan hem obert els períodes de matrícula
ens trobem sovint amb aquest comentari.
És que he arribat aquí fa poc
i me n'he adonat o m'han dit o he sentit que es parla una altra llengua
i llavors tenen l'interès per aprendre-la
perquè depèn del tipus de feina que vulguin fer
sobretot hi ha una qüestió laboral, no?
Del tipus de feina que vulguin fer
saben que si té a veure amb l'atenció al públic
han de parlar les llengües que es parlin al lloc on volen treballar.
En aquest cas aquí català i castellà.
Si són sud-americans, com que una de les llengües ja la tenen,
llavors ja s'interessen per aprendre l'altre.
És el col·lectiu que s'ha apuntat més a numèricament parlar en el centre?
Sí, fins ara sí.
Estem, vaja, sobre el percentatge total
d'estudiants, diguéssim, estrangers o immigrants, com vulguis dir,
doncs em sembla que sobre un 80% són sud-americans.
És el que tenim ara, eh?
que passa que esperem, i això ja ho veurem a final de curs,
perquè clar, estem parlant del curs passat,
veurem a final de curs que el nombre de magribins,
de persones del nord d'Àfrica i de l'est d'Europa,
també augmentarà lleugerament, pensem.
Tot així són un repte aquests dos col·lectius, no?
Sí, la veritat és que aquest any passarem,
de 600 o 700 persones d'aquest curs,
passarem ja pràcticament a 1.000 persones
de, diguem-ne, provenients de la immigració,
per tant, de persones de fora de l'Estat.
I això, doncs, és important, doncs,
i posar els recursos necessaris, no?
No solament per ells, sobretot també per nosaltres, no?
Evidentment, quan aquestes persones arriben aquí,
moltes desconeixents que es parla català,
doncs, ha d'haver instruments com el Consorci,
també n'hi ha altres, però el Consorci és molt important
en el nostre país, que donguin cabuda amb aquestes persones.
Penso que el Consorci té per molts anys, eh?
Té per molts anys, no?
Perquè les previsions demogràfiques són que
Catalunya seguirà sent un país d'acollida,
i, per tant, si volem tirar endavant aquest país,
ho hem de fer, doncs, acollint bé a la gent, no?
Socialment, que ha digifènia, però també integrar-los
en la cultura nostra i en la nostra llengua.
Per tant, home, nosaltres el que demanem des del Consorci,
ja que som un Consorci consorciat,
és fer veure les administracions,
en aquest cas les administracions de la Generalitat,
els ajuntaments, els consells comarcals,
les diputacions, els demanem
que incrementin la sensibilitat en aquest tema,
perquè és un tema de país,
no és un tema d'un determinat partit polític,
no és un tema d'una determinada collontura,
és un tema de país,
és un tema fonamental per tots,
i és un tema en el qual hem de dedicar més recursos,
més esforços, més interès.
I també prendre consciència a la ciutadania
que la normalització no solament
l'han de fer les administracions o el Consorci,
sinó que ho hem de fer tots els ciutadans.
Tots els catalans hem de normalitzar el país
i hem d'ajudar aquesta gent
que puguin aprendre català.
De totes maneres,
Jordi Léon i de Bontros,
que aquest fenomen,
que podem qualificar-ho com a tal,
els hagi agafat de sorpresa,
però jo m'imagino que des del Consorci
i en particular des del centre,
tenien fa uns anys molt clar quin era el camí.
Aquelles persones, per exemple,
que de forma no arreglada,
perquè no havien estudiat el català,
a l'institut o a la universitat,
doncs anaven a assolir determinats nivells de català
per tenir el títol oficial.
És a dir,
s'entrava en una certa rutina
que era fàcil preveure el nombre d'alumnes
i de persones que vindrien als cursos del centre.
De cop i volta canvia aquesta perspectiva, no?
Sí, sí, jo recordo
quan vaig entrar a ser directora del centre,
perquè ja fa molts anys que hi treballo,
però aproximadament fa cinc anys,
que era un moment que ens plantejàvem
de fer un altre tipus de cursos de formació,
doncs tallers d'escriptura,
coses d'aquest tipus, no?,
per augmentar el nivell, diguéssim,
o la qualitat de l'escriptura en català.
Ara anem a perfeccionar.
Sí, anem a perfeccionar.
Anem, ja sembla que la gent ja va ben encaminada,
que ja ho tenim tot guanyat,
doncs anem a perfeccionar.
Anem a fer doctorats.
Sí, sí, ara exactament, anem a fer doctorats.
I bé, al cap de cinc anys,
no té res a veure amb el que nosaltres havíem pensat.
Que no doneu a l'abast.
No donem a l'abast.
De totes maneres,
aquí a Tarragona sempre s'havien fet cursos
per gent que acabava d'arribar.
Sempre, eh?
Això sí que s'ha de tenir en compte.
No gaires, però s'en anaven fent
perquè per la qüestió de la indústria química.
Per exemple, a Salou,
que sempre hi ha hagut molta gent de...
Tema d'hostaleria.
Exacte, tema d'hostaleria,
que sempre, poc o molt,
anava arribant una mica de gent,
que passa que normalment eren tots de l'estat,
de la resta de l'estat,
o bé eren comunitaris,
eren estrangers comunitaris
que tenien un cert interès,
doncs sempre n'havíem anat fent.
Però clar, era com una cosa,
diguéssim, també de fer país, etcètera.
Era una altra història.
Ah, estem parlant d'un servei públic.
I ara estem parlant...
Exacte, parlem d'un servei públic
i cada vegada que s'ha d'incrementar,
cada vegada més.
Jo és que us imagino,
i perdoneu el centre,
amb el planning del centre, no?
Les demandes per les classes,
els diferents nivells,
perquè clar, això no treu
que altres col·lectius
demanden, doncs, nivells de català
fins al nivell D,
com es coneixia abans, no?
Ara no sé,
ara sé que es diu d'una altra manera,
però per entendre'ns tots.
Ara, per exemple,
el nivell intermèdic,
el que abans es coneixia com a B,
però, vaja,
tampoc no donem a l'abast, eh?
No us penseu.
El nivell C, doncs,
ja funciona d'una altra manera.
Hi ha gent que té un cert interès
perquè, clar,
durant aquests anys
s'han fet molts exàmens de nivell C
i la gent,
tothom necessitava el nivell C
per accedir a l'administració,
etcètera.
Hem de pensar que
totes aquestes famílies
que estan arribant
tenim la sort
que, clar,
l'escolarització
és molt bona a Catalunya
i, per tant,
s'integren al sistema escolar
i els nens i nenes
aprenen català a l'escola
i, si és necessari,
els fan cursos especials.
Però, clar,
i què passa amb els pares?
Els pares queden
amb uns nens,
els seus fills,
que s'integren molt més ràpidament,
parlen el català,
doncs,
bastant ràpid,
els fills,
però els pares
pràcticament
tenen dificultats
per entendre'ls,
no?
I d'aquí la raula
la importància del consorci.
El consorci,
bàsicament,
és un instrument
per ensenyar català
a gent adulta,
a gent que ja ha deixat
el procés escolar,
no?
Hi ha altres vies
per a població de jove.
Hi ha altres vies,
però és molt important
perquè nosaltres
trobem una població
que queda fora
de la societat,
si no li donem
els instruments
per poder-s'hi integrar,
no?
I no hem de perdre de vista
que, tot i que nosaltres,
com a emissora local,
tenim tendència a parlar
de Tarragona Ciutat,
el consorci actua
en altres comarques
de la demarcació.
Sí, quatre comarques,
des de la Conca Barberà
fins a la zona del Vendrer
i al camí tarragonès.
Que es dona una fotografia
similar a la de Tarragona Ciutat
als altres centres?
A veure, jo diria que a Tarragona...
I en zones més rurals, també.
La costa, sí.
Són zones més...
Són d'una altra tipologia,
diguéssim,
i les condicions demogràfiques
tampoc no són les mateixes
perquè, per exemple,
al Baix Penedès,
ja a l'últim estudi,
la comarca del Baix Penedès
ja estava per sobre
del 10% d'immigració,
amb un augment de població,
però...
O sigui,
immigració es refereix,
diguéssim,
a persones estrangeres,
que s'han establert a la comarca,
però gent de la mateixa Catalunya,
sobretot del voltant de Barcelona,
que estan deixant,
diguéssim,
el seu nucli principal de residència
i que es van traslladant
cap al Baix Penedès,
és impressionant,
és la comarca
que té un creixement més alt de Catalunya.
I, per tant,
ha canviat moltíssim,
en molts pocs anys
i també, diguéssim,
que, clar,
això ha comportat problemes
d'organització de tot tipus.
I el que ens toca a nosaltres,
que som de fer cursos de català,
no ens tampoc no donem a l'abast.
Per exemple,
en aquest moment,
a Salou,
és un altre lloc
que també aquests últims anys
ha crescut,
també s'ha instal·lat
molta població.
Sembla que el regidor
l'altre dia comentava
que estàvem per sobre
del 30%
de població censada
de fora de Salou.
Sí, sí.
I, per tant,
clar,
això necessita,
o sigui,
genera una demanda
que nosaltres
anem cobrint com podem.
Jo tinc una data
de quan estudiava
a la universitat
de fa 20 anys,
que és que Valls
tenia 20.000 habitants
fa 20 anys
i ara els segueix tenint.
En canvi,
el Vendrei,
me'n recordo
que tenia uns 15.000
i ara en té 30.
Ha doblat
en un període de temps petit.
Això és un canvi
molt important
i, a més a més,
a la zona del Baix Penedès
amb una població més jove
i, com que de Barberà
hi ha al camp,
amb una població més envellida.
També s'ha de dir.
Però bé.
Hi ha un percentatge
d'aquests alumnes
procedents de la nova immigració
que, imagino,
fan un curs
una miqueta de presa
de contacte amb la llengua
i un cop ja se senten
mínimament còmodes,
doncs,
escolta,
amb el dia a dia
ja aniré aprenent més,
però probablement
n'hi hagi uns quants
que vulguin continuar.
Per tant,
no estem parlant
d'uns cursos
de presa de contacte
amb la llengua catalana
i ja està,
sinó que estem parlant
d'un altre col·lectiu
que es queda,
que vol continuar.
Això, jo no sé...
Com es planifica
encara altres cursos?
Perquè això és un fenomen creixent.
Bueno, això...
Anirem a parar
en el lloc de sempre.
Més dinerets
per poder tirar endavant
el tema, no?
El Consorci
té establert
un programa
de formació permanent
en el qual, doncs,
els professors
saben adaptar-se,
vull dir que,
que inclús
tampoc no és el mateix
donar classes,
per exemple,
a persones d'aquí
que a persones que han vingut de fora...
Però també no és el mateix
donar classes
a persones sud-americanes
que m'agrebins, també, no?
Vull dir que
que tenen una peculiaritat
molt especial.
Per tant,
això requereix
una formació permanent
per part del professorat
de també saber
entendre i comprendre
aquestes altres cultures
per poder-los explicar
millor la nostra, no?
I la nostra llengua.
Per tant,
és un esforç
d'estar al dia, no?
D'estar al dia.
I nosaltres, doncs,
ens autoorganitzem
de la millor manera possible
d'acord amb les demandes
que tenim.
Per sort,
tenim un bon local,
tenim bons locals
a totes les comarques
i, per sort,
creiem que
les administracions
seran apostant
per un increment
dels recursos tan necessaris
i, per tant,
som optimistes
en aquest sentit
que el Consorci
s'ha quedat donant
resposta a les necessitats.
Per sort,
també hi ha persones
que no només
s'ha preocupat
d'entendre,
sinó que,
a mesura que van
perfeccionant
i que parlen la llengua,
les volen saber escriure,
etcètera, no?
Bé,
doncs,
això és molt important
perquè, al cap i a la fi,
la llengua catalana,
el que la domina millor
i el que la parli
i la sap escriure,
també és un progrés social
per a aquesta persona,
no?
Saben perfectament,
sobretot les persones
que treballen
en el sector dels serveis,
que si tens més possibilitats
i més oportunitats
si domines la llengua catalana
i si la saps escriure.
Per tant,
la gent que ve
també ve
amb moltes ganes
de treballar
i de viure millor
i, per tant,
veuen la necessitat aquesta.
Complementant
el tema de les classes,
el tema del voluntariat
és un aspecte important,
també,
d'aquesta memòria.
Jo, de totes maneres,
i també en la línia
aquesta del voluntariat,
que volia dir,
a veure,
nosaltres tenim uns mòduls
de formació,
establerts,
etcètera,
però també hem de reflexionar
nosaltres mateixos,
sobretot,
perquè potser haurem de canviar
l'estructura que tenim,
és a dir,
no és el mateix
un alumne
que vol aconseguir
un títol determinat
per una situació laboral
determinada,
etcètera,
que una persona
que el vol aconseguir
simplement per la feina
o que vol parlar català
per la feina
i que després ja farà
una altra cosa.
O que vol escriure
i parlar bé el català
per la satisfacció
de fer-ho bé.
Exacte, exacte.
Per tant,
com que la tipologia
d'alumnes és tan diversa,
nosaltres també hem de fer
una reflexió profunda
en aquest sentit
de dir,
bé,
potser haurem de flexibilitzar
encara més,
igual que fem sessions
d'acollida,
per exemple,
de 10 hores,
perquè la gent l'entengui,
m'entens?
Coses així d'aquest tipus
que queden una mica
fora de programa
però que pensem
que s'important.
i en aquesta línia
les activitats
com el voluntariat lingüístic
que per nosaltres
ha estat una sorpresa,
l'èxit que ha assolit
perquè l'any passat
va començar
que és el que reflecteix
aquesta memòria
però és que en guany
ha estat un esclat
quan ho presentem
al final de campanya
veureu que ha estat
una experiència molt positiva.
Doncs aquestes activitats
tipus voluntariat,
tipus activitats complementàries,
festes lúdiques,
visites culturals,
etcètera, etcètera,
jo penso que als alumnes
se'ls agraden molt
i que els serveixen
per conèixer la societat
en què són
perquè hi ha molta gent
que encara no la coneix
i a més també
els serveix
per integrar-se millor,
per estar més a gust.
I la veritat
que estem molt contents
del voluntariat,
de com funciona.
En aquest sentit,
clar,
amb aquest volum de feina
algú pot pensar
que el centre,
dius,
mira,
és un centre
on la gent va aprendre
la classe i cap a casa.
Sempre intenteu crear
aquest ambient d'acolliment,
que sigui les cartes d'amor,
que sigui el voluntariat lingüístic.
Això et va quedar.
Sí, sí.
Sempre perquè,
a veure,
estudiar és difícil,
és pesat,
són gent gran,
diguéssim que també,
vull dir,
s'ho prenen d'una altra manera
i intentem no ser avorrits.
Intentem,
perquè pensem que
si la gent s'avorreix marxen,
no tornen,
perquè són gent gran
i venen perquè volen,
i per tant,
si marxen,
doncs no farem la feina
que hem de fer amb ells.
I les activitats aquestes lúdiques,
diguéssim,
al voltant
de les classes de català,
sempre tenen molt d'èxit
i la gent es troba bé
i ho agraeixen.
I per tant,
penso que hem de seguir
també amb aquesta línia.
Tot i que hi ha qui opta
pels cursos a distància,
no presencials,
altre tipus de fórmules
per a persones que tenen
sobretot problemes
en horaris laborals,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, però, clar,
diguéssim que és un tipus
molt diferent d'alumnat.
La gent que fa els cursos
a distància
no tenen, diguéssim,
no tenen a veure
perquè són alumnes
i estan estudiant català,
però tenen poc a veure
amb la resta de,
diguéssim,
del col·lectiu d'estudiants,
perquè són gent
que tenen molts problemes
o familiars o d'horaris,
bàsicament,
que s'han de combinar
com poden
i, naturalment,
el contacte amb ells
no pot ser el mateix
que el que tenim
amb els alumnes
que tenim cada dia al centre.
Estem parlant de classes,
de classes,
però el Centre de Normalització Lingüística
ja va néixer també
amb un altre esperit
també de donar servei,
informació i assessorament
a tots els col·lectius ciutadans.
Aquesta feina
l'heu continuat fent
com sempre, no?
Bé, se segueix fent
l'assessorament,
encara que últimament,
darrerament,
considerem que no ha de ser
el prioritari,
perquè el tema
de l'assessorament
creiem que hi ha prou
professionals a la societat
per poder cobrir
aquestes necessitats.
I les noves tecnologies
han ajudat molt,
les consultes a la xarxa.
I, per tant,
la nostra prioritat
és l'ensenyament
i la dinamització, no?
El Consorci
es tindria a veure
com aquell instrument
que vol que el català
sigui necessari,
però, a més a més,
també l'ensenyem
d'una manera atractiva
i d'una manera divertida.
Hem de fer
que l'ensenyament del català
sigui,
que ja és voluntari,
sobretot per la gent adult,
sigui divertit,
no sigui pesat,
no sigui una obligació,
no?
I això és una mica complicat
a vegades,
però per això
totes aquestes activitats
complementàries
ajuden
a crear un context
en el qual
l'alumne
se sent més motivat,
no?
I, per tant,
lligat amb això,
un dels objectius
del Consorci,
i cada vegada
ho ha de ser més,
és la dinamització,
no?
No solament
volem ensenyar el català,
sinó que volem
que la nostra societat
sigui en llengua catalana.
i, per tant,
la dinamització
és molt important
per aconseguir
l'objectiu
que el català
sigui una llengua
normal,
oficial,
amb igualtat
de condicions,
amb altres llengües
que encara
no hi és,
no?
Vull dir,
encara no hem arribat
al grau jurídic
d'oficialitat
que nosaltres creiem
que és necessari,
no s'ha arribat
al grau de normalitat
que és necessari
per dir
que som un país normal,
això no s'ha arribat,
per tant,
hi ha molta feina a fer.
Per tant,
en aquest context
la feina del Consorci
en dinamització
serà molt important,
tot això
lligat
amb les administracions,
amb les empreses
i també amb les entitats
civils,
culturals,
vull dir,
jo penso que és un tema
de tota la societat
el tema del català,
no?
I, per tant,
nosaltres som un instrument,
un instrument
al servei
de la societat catalana.
I en tot aquest context
m'imagino
que els projectes
més immediats
a curt i mig termini
és encara,
en la mesura del possible,
ampliar l'oferta.
Sí.
Sí, sí, sí.
Amb tot el que això implica.
Ampliar l'oferta
perquè la demanda
també s'està ampliant.
I és el que deia abans,
per això es necessiten dinerets,
tot en aquesta vida.
Sí, no,
a veure,
el Consorci
molt bastants,
vull dir,
per dir una idea,
oficialment
tenim 562.000 euros,
no?
Indirectament,
indirectament
superem
les 125 milions
de les antigues pessetes,
no?
Indirectament,
perquè també teníem
locals
i fem activitats
que paguen
altres administracions.
Per tant,
home,
el pressupost
és un volumen important,
però
creiem
que
s'ha d'incrementar.
Jo insisteixo molt
en aquest tema
perquè
encara que aquí
hem donat una visió
molt optimista
tant la Rosa com jo,
també hi ha una altra realitat
que és
que moltes persones
que venen de fora,
si no els anem a buscar
el seu lloc
de treball
o el seu lloc
no acaben
d'aprendre català,
vull dir,
tenim col·lectius,
aquí s'ha parlat.
En situacions molt irregulars
des del punt de vista jurídic,
dificulten molt això.
que ens dificulten
i que per tant
no arribem
i hi haurem d'arribar
algú,
on hi haurem d'arribar.
I no es plantegen
descentralitzar
el que és físicament
el Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona,
per exemple?
Sí,
està descentralitzat.
Vull dir,
tenim centres
a tots els centres comarcals
i en algunes ciutats
com pot ser,
per exemple,
Vilaseca i Solou
i a Valls
i a...
En el cas de Tarragona
em referia.
Ah, Tarragona, val.
Tarragona ciutat.
A Tarragona...
Podria ser una via.
No, és un tema
que està damunt de la taula.
Està damunt de la taula
el tema
de descentralitzar
les classes
sobretot
a les zones
dels barres de Poner.
Està damunt de la taula
i penso que és una bona via
d'apropar les classes
per això jo deia,
al lloc d'origen
on es viu, no?
Em diria això,
dic, home,
hi ha una xarxa
en el centre de cil·lic.
Hi ha una petita experiència,
m'assembla,
que fa dos anys
que vam fer a Bona Vista,
m'assembla,
amb les mares,
amb les mares
que van a portar,
van a buscar els nens
i a la tarda
en aquesta tarda
fèiem classes
a les mares,
majoria,
majoria,
majoria,
no eren immigrants,
no?
Sí, sí, sí.
I mentre el nen
estava a classe
la mare feia,
aprenia català
i ho havíem de fer
a Bona Vista
perquè, clar,
si no ho feies
d'aquesta manera,
aquesta mare
que treballa
tot el dia
no pot aprendre català.
Per tant,
aquest és un dels grans reptes,
buscar fórmules
d'apropar
l'ensenyament del català
a les formes de vida
d'aquestes persones
que a vegades
no tenen
aquesta facilitat.
Sí,
que passa que
allò que dèiem
que parlàvem
dels recursos
no és per queixar-me,
no?
I allò de demanar
demanar tot el dia.
No,
si la obligació
és queixar-se.
Però,
és que no podem,
ara no podem cobrir
la demanda
que tenim aquí
al local de Tarragona.
No podem cobrir
la demanda.
A més amb els que venen,
ja...
Sí,
és que allò
diguéssim
que si no,
sense fer publicitat,
sense dir-ho ningú,
hi ha cua
per entrar als cursos.
Clar,
doncs,
llavors ens hem dedicat
una mica més
a això.
als barris
i que hi tornarem.
I per això
confiem,
doncs,
de poder aconseguir
recursos
que en el nostre cas
vol dir
poder contractar persones.
És simplement això
perquè la feina
la fem les persones.
És igual que tinguis
molts ordinadors.
I vosaltres,
com dèiem abans,
han d'estar molt ben formats
perquè són realitats diferents
les que han d'atendre.
I que a més
que han de ser
molt bons professionals
perquè no tothom
sap posar-se davant
d'una classe
que, per exemple,
es poden trobar
que no entenguin
ni el castellà,
ni el castellà
ni el català,
naturalment,
i ensenyar-los
d'una manera oral,
sense escriure,
ensenyar-los
a parlar en català.
Això no ho sap fer
qualsevol persona.
Per tant,
has de contractar
professionals,
bons professionals
que et garanteixin
que faran bé la feina
i que arribaran a la gent.
I això és més complicat
del que sembla,
dit així, eh?
Recursos,
d'una banda,
imaginació també
per trobar altres idees
que ajudin
a que el català
sigui una llengua comuna
i necessària.
Quan es crea la necessitat
sembla que s'estimula
d'una altra manera
la societat.
Doncs aquestes grans trets
i més aviat he comentat
per no entrar en xifres
fredes
que això es pot trobar
en un paper,
la memòria del 2003
del Centre de Normalització
Lingüística
de Tarragona
que hem comentat
amb el president
precisament
del centre,
Santiago Pallas.
Gràcies per venir,
bon dia.
Bon dia, gràcies.
I gràcies a Rosa Ibarth,
directora del Centre de Normalització
Lingüística.
Molt bon dia, gràcies.
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.