Música
Tarragona celebra el centenario de su reconstrucción urbana.
Una fuente monumental se alza entre la terminación de la Rambla del Generalísimo
y la nueva avenida del Conde de Vallellano.
El ministro de Obras Públicas asiste al descubrimiento de la lápida
que incorpora su nombre a la nación de Vía.
Habla el ministro y dice que su preocupación por Tarragona
no difiere de la que siente por el resto de las provincias españolas.
Acompañado por las autoridades, corta las pintas que abren a la circulación el nuevo paso urbano.
Después lo recorre entre cariñosas muestras de afecto de la población.
El interés y atractivo popular rodean la llegada del tren del centenario.
El ferrocarril de otro tiempo rinde viaje con 62 pasajeros vestidos a la usanza del 800.
Todo ha sido ambientado con arreglo al estilo de la época.
Y los personajes, que en sus atuendos resumen el censo de viajeros del tren de hace 100 años,
desde los más encopetados a los más humildes,
ocupan vehículos de tracción de sangre,
porque en aquel tiempo el automóvil todavía era un sueño,
y así recorren diversas calles de la población.
En la Plaza de Toros se celebra un concurso de castellets
en el que participan cinco collas de Valls, Vendrell, Tarragona y Villafranca.
Quedó vencedora de Valls, que como las restantes fue muy aplaudida.
Miguel Ángel Navarro, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo tinc un dubte.
Qui devia ser el ministre de l'època?
Perquè els ministres els canviaven també així amb molta alegria, no?
Sí, pues...
Per dir, el senyor ministre d'Obres Públiques,
però no especifica aquí ni res.
És el mateix que diu, i que és un allà, que és el Conde de Vallellano.
El Conde de Vallellano.
El Conde de Vallellano, que no recorda el nom,
em sembla que si no sura el nodo,
però que va fer moltes coses per Tarragona.
Home, per això li van posar...
El que digui allà, que el feia per totes les províncies,
aquí me sembla que va ser el que va portar els trens directes a Tarragona
i coses d'aquestes.
Sí, sí, poca broma, Conde de Vallellano, eh?
Encara hi hagi un que li diu Conde Vallellano i no la Rambla, aquest tram, eh?
Sí, sí.
No li diuen Vallellano, es diu a Vallellano.
Sí, sí, molta gent, eh?
Nosaltres hem trobat...
Sabes que hem fet el CD de la Rambla?
Sí.
Hem trobat que molta gent demana qüestió de la Rambla, no,
jo tinc de Vallellano.
Sí, sí, de Vallellano, exacte.
Ho hem dit abans, però jo recordo, Miguel Ángel Navarro
és tècnic del Museu d'Història,
que saben que estan fent moltes activitats,
estan treballant amb molt de material
dedicat a aquest 150è aniversari de la Rambla.
I en aquest sentit, aquest dissabte,
ens proposen anar al Metropol
i, d'entrada, mirar-nos la pel·li aquesta de la Gran Família,
però també aquest fragment del nodo...
No, no, el nodo sencer, no.
El nodo sencer, no, aviam, expliquem-ho.
Hem tret un trosset, que parla de Tarragona,
del nodo sencer de l'època.
A veure, la idea...
Recordo que parlava també de la Coruña,
uns bailes regionals, bonites, danzas...
Sí, sabria que el senyor,
que sempre el nomblava en el generalíssim,
i sortia, perquè tenia que sortir, clar, evidentment.
Els nodos se van fer per això,
perquè sortessin cada dia,
i els ministres de Torra,
que t'ha tocat el com de Vallellano...
Canviaven molt els ministres,
a més ningú se sabentava.
No, no, havia una moto que baixava i venia,
i cada vegada que una moto arribava a casa d'algú,
o al ministeri a algú te tremolava, no?, segur.
Era l'època del que hi ha de lo mío.
Sí.
Sabia que sí.
Vostè no sabe con quién está hablando.
Exacte.
I és la més important.
Vostè no sabe con quién está hablando.
Sí, sí, és veritat.
Per tant, fareu els 10-11 minuts de nodo.
La idea era, dintre de totes aquestes històries,
bueno, era recuperar un poco com es feia al cine.
En principi, no com s'ha començat a la Rambla,
perquè no hi havia ni cine ni fotografia.
Bueno, sí, fotografia ja hi havia.
I al cine encara quedava un pelín, però no hi havia.
però sí, a veure com es feia l'any 54,
que era el 100 aniversari, no?
Evidentment, durant una època que ja coneixem tots,
havia una mà de fer cine molt determinada i molt típica
que tots els que tenim una miqueta era l'any passada, no?
Primer es projectava el nodo, obligatori,
o sigui, sabia què passava per allà.
Després es feia un petit descans
i inclús últimament, jo aquí a Tarragona no l'he arribat a veure,
posaven algunes filmines que diuen filmines.
que diien, no, no, i ni això, es posaven, diien,
aquí un selecto bar, tenien un ambigú,
i, i, cosa molt curiosa,
i cosa molt curiosa per la gent que va ara al cine,
deia, està prohibido en este salón menjar pipas
i entrar refrescos.
La qual cosa passava desapercebuda
perquè es menjaven pipas, cacahuets i el que convingués.
Exacte, en aquest moment es feia un...
I es fumava.
I es fumava.
Al cinema.
Sí, i el...
Al Pilar.
Al Pilar,
el teñá,
el teñá,
el teñá,
el teñá,
el teñá,
el teñá,
el teñá.
En aquest moment es feia un descans,
realment,
que era quan s'anava al bar,
se feia el cigarreta,
se n'anava al bar,
i tal,
i ja començava la pel·lícula,
la pel·lícula era sessió en doble.
És el que t'anava a dir,
aquí heu fallat una cosa,
no feu programa doble com a l'època.
Només passeu una pel·li, eh?
Sí, però que pel·li, que pel·li.
També és veritat.
Que pel·li,
és a, vale,
per dos, tres, quatre i cinc.
No,
entres un poc la idea era aquesta,
no,
dintre d'aquests actes i tot això,
doncs, bueno,
com es feia,
hem dit l'any,
el seu aniversari,
precisament perquè van buscar
tot que faci referència a Tarragona.
Clar,
el cine ja ha dit
que no s'havia inventat
quan fa 150 anys encara,
però sí,
en el 54
ja havia el no d'aquest
i més a més,
i més a més la pel·lícula,
que és el 62,
que també parla de Tarragona
i per això volíem fer-te aquesta història.
Fixa't,
diu,
diu,
los vehículos de tracción de sangre,
oh,
és que té un llenguatge realment.
Vehículos de tracción de sangre,
jo imagino que es refereix a animals,
a cavalls,
o a rucs,
o sumeres.
M'imagino,
inclús la...
Tracción de sangre,
és desagradable?
La fotografia del 150 aniversari es veu,
perdó,
del 100 aniversari,
quan feren els aniversari es van fer
tots vestits a l'antiga usanza,
que diu aquí.
Tu ho has vist, esclar,
i com anaven allò com antics.
Sí,
no,
és veia,
típico,
a veure,
si la gent recorda,
per exemple,
el que el viento se llevó,
o el que el bensantungué,
aquestes,
recorden aquellas vestit així,
mes o mes igual,
i pidi men palleses
i coses d'aquestes,
i cadascú anava a la cebaca rosa
o al seu coche,
de tracción animal,
o sea,
és com ho ha dit,
de tracción...
No,
és que m'ho he apuntat,
ja que m'ha tic quan no ho escoltat,
per primera,
de tracción de sangre.
De sangre,
no a tracción animal,
de tracción de sangre.
I els palleses anaven caminant,
evidentment.
i totes en el nodo
es veu també
l'arribada del tren del centenari.
Tot això,
per exemple,
en el cede de la Rambla,
em sembla que fotografies
de aquest tracte surten.
Sí, sí.
En les imatges aquestes del nodo,
el trosset que està el ministre
aquí en Conde,
va allà,
tota aquesta cosa,
es veu una miqueta
la gent que tomba
per la ciutat?
A veure,
es veu al públic
quan diu això
que realmente lo veo.
De que la ciutat de Tarragona
se le da la misma importancia
que al resto de provincies espanyoles.
Sí, no,
i a part d'això,
diu, oye,
público entusiasma,
el público ni aplaude,
está pasando por allá
y está por allá.
Però és que això
sempre es feia
sota la presència
d'un público entusiasta.
Sí, clar,
això no passa.
Que també contemplava
els castellets.
Ah, també.
Els castellets,
com diu,
de Villafranca i Baix.
No sé com arriba a dir,
és complicat.
Va guanyar la colla de Baix,
per cert,
com anava.
M'imagino que això,
no ho sé si és que
es va celebrar,
perquè l'acontecement aquest
va ser per Sant Magí,
les festes de Sant Magí.
les festes de Sant Magí a l'agost.
Sí, va ser el 15,
em sembla que va ser el 15,
seggit 17,
o 17, 18, 19.
Va ser una miqueta
abans de Sant Magí.
Va ser per les festes de Sant Magí.
Clar,
si parla de concurs,
és més tard.
Clar.
Això fa fer el que ara diríem
un cortar i pegar,
de l'època.
Sí, sí.
Amb la tisora aquella.
El nodo era molt típic,
cortar i pegar.
Una mica de cinta allà,
ni la tisora i fora.
Sí,
perquè el nodo podies,
el nodo es va fer
perquè,
bueno,
la manera que el règim,
és una paraula molt típica,
feia publicitat,
clar,
i podria fer publicitat
d'algunes coses.
Però poca broma,
Miguel Ángel,
i això tu,
per aquest treball
i per altres coses
que has fet relacionades
amb el món del cinema.
Ara fem molta broma,
oh,
hi era una altra època,
però si ens posem en la pell
d'aquelles persones
que anaven al cinema,
el nodo era l'única finestra
al món que tenien.
Per tant,
en veure,
en aquesta mateixa cinta
parlen d'un accident de trens
a Santa Fe.
Clar,
aquella persona que anava al cinema
a veure el seu programa doble
amb la bosseta de cacahuets o pipes,
l'única finestra al món
per veure Nova York,
Mèxic,
aquelles ciutats,
era el nodo.
Sí,
i el que ells volien ensenyar.
O sigui,
era...
Evidentment.
El que ells volien ensenyar
perquè era el món meravelloso.
Bueno,
sabes que el final del nodo
sempre...
Bueno,
había una cosa que diria
el nodo es algo así
como pone a l'alcance
de todo el mundo
puesto a l'alcance
de todos los españoles,
¿no?
Claro,
lo que ellos...
Esa idea de universitat,
la seva universitat,
però evidentment,
el nodo comença
l'any 42,
si no m'equivoco,
en plena guerra freda,
bueno,
no freda,
no,
sinó que està en plena guerra calenta
el que havia de la guerra
i dura fins al 80.
Tenint en compte
que fins al...
Fins al 80 va durar el nodo?
Sí,
el que passa és que
fins a l'any 76,
m'he semblat,
el 77,
no recordo exactament,
era obligatori.
O sigui,
se tenia que projectar
obligatoriamente
abans de la...
Després va ser opcional.
Sí,
entonces a partir d'ahir
ja va morir,
bueno,
van morir un altres coses,
no?
Però,
conté això,
o sigui,
que tenies que tragar-te el nodo
i m'imagino molt al principi
con la sintonia aquesta,
de vegades sortia
l'aguilucho famós
i tota aquesta història,
m'imagino que molta gent
tenia que estar allí.
Però hi havia molta gent
que ho assumia amb normalitat
i que realment
ho mirava
doncs amb uns ulls enormes
perquè lògicament
és el que dèiem,
era l'únic referent
fora del seu país
que tenia,
les imatges del nodo.
Aleshores podia haver
una classe conscienciada,
il·lustrada
i totes aquestes coses,
però la gent que anava
al cinema normals
com nosaltres
doncs tenien aquest referent només per...
Clar, evidentment
tenint en compte
que el cine en aquesta època
era, vamos,
el primer element
de diversió que hi havia,
això ja el val,
no hi havia el baile
i para de contar,
no hi havia una altra cosa,
o sigui que al cine
passava molta gent, no?
Ja està bé que està matitzin,
si van dissabte al Metropol,
però no poden portar
ni pipes ni res d'això,
no està matitzin
fins al punt de...
A veure,
conta que nosaltres,
aquesta sèrra serà sencera,
és a dir,
hi haurà nodo,
hi haurà cartellito,
és el que t'anava a dir,
hi haurà cartellito també?
Entrem al Metropol,
seiem.
Seiem.
Heu buscat algun acomodador
de l'època,
l'heu disfressat
o no arribeu a tant?
No, però bueno...
Jo sé que tu et vas oferir
voluntari,
però al final no pots fer-ho,
no tens temps.
M'han dit que jo
tenia que projectar...
És que em fa il·lusió
de fer d'acomodador.
Que era molt important
acomodar con la velita
por ahí, no?
Tenia molta autoritat a l'època,
era l'autoritat del cinema,
era la cara del poder.
Em parla de diverses coses,
com de no saber com estén hablando,
però també que un uniforme
impulsava.
Home.
Sigui el que sigui.
Era portar galons, ja.
Però sigui el que sigui,
impulsava molt.
Per tant,
arribarem al Teatre Metropol.
A quina hora és la cita?
A la cita de la tarda.
A veure,
també n'està fet l'hora
tarda, dissabte,
perquè puguin anar allà
llocs, nens i tota la gran família.
Que va dir la gran família, no?
Entonces comenzarà el nodo,
aquest que em prepara,
precisament,
que és el que parla
del 100 aniversari.
Serà el nodo sencer,
no serà...
No aquest fragment que ha fet,
sinó tot el nodo sencer
perquè ellen sàpiguen
el que era el nodo realment.
A veure,
el cartellito del bar,
de descanso,
que la gent no s'aixeque,
que la gent no s'aixeque,
perquè simplement
l'hem posat
perquè veien això,
evidentment,
i a continuació
la pel·lícula
de la gran família.
La gran família,
què dir de la gran família?
Tots tenim la imatge
aquella d'aquells nadals
del Txenxo perdut
a la plaça major de Madrid
i després quan una de les filles,
però quant eren?
9 fills?
No, era 15.
15, això.
I al final de la pel·lícula
16,
perquè ja anuncia...
La família Juno Mas
que després van fer,
amb aquell padrí,
el José Luis López Vázquez,
que li van dir
de partir d'aquesta època
que era el padrí
de tots els nens espanyols.
Ja veus que bonic,
que entranyable.
I venien a Tarragona
de vacances
i una de les filles
així com a més adolescent
s'enamorava.
S'enamorava d'un xic
així com a...
de casa bona era,
no?
Si no recordo malament.
Un Jordi.
Un Jordi.
No, un Jorge,
un Jordi.
Un Jordi, sí.
Un Jordi per l'època.
No, no, no,
em sembla que diu Jorge.
Catalunya perquè estava
por allí en la residencial,
però em sembla que era de Tarragona.
Home, es veuen aquelles imatges
de la residencial,
de la platja allà.
A veure, les imatges
de Tarragona
contra la peluca...
De la ciutat residencial surt
i del menjador
de la ciutat residencial.
Hi ha com una mitja hora
que la peluca
transcurra a Tarragona.
O sigui, comença...
Evidentment no entra
per on estem naltos
ara que la seria
l'entrada normal,
sinó entra per Sant Perell
i Sant Pau,
que clar,
evidentment Sant Perell
no està,
perquè es veu la muralla,
no?
Feu la muralla i tal.
Entra per aquella carretera,
la de...
Esta, no?
I automàticament,
evidentment,
el primer que va
és anar al balcó
del Mediterrani.
Oh, i allà una música.
La immensitat del mar.
I el Pepe Isbert
que fa Davi
porta els nens
al Cienet a Tarragona.
Sí,
i una de les escenes
més boniques
de tota la pel·lícula.
Efectivament.
Jo és l'escena
que tinc més clava d'aquesta
i que surt un trosset
del balcó també.
Sí, sí,
no,
com sempre,
a veure,
normalment la pel·lícula
de la mitja hora
de les platges, no?
I de Tarragona
solo surt
la part del balcó
del Mediterrani,
es veu el pretori,
el fons,
es veu
l'antigua Casa Güell
que ja no existeix,
la construcció,
com és...
Bueno,
es veu una miqueta
la construcció
d'un hotel
interior
del Tarraco.
S'estava fent
a l'esquena.
S'estava fent
en aquell moment
i, evidentment,
es veu
el que tenim
que és el cinema de Tarragona
i aquesta escena
molt bonica
de la discussió.
I la zona aquesta
del passeig
de les palmeres?
No,
és que és aquesta zona,
és que és aquesta zona
la que està,
és que és la que està
la que està,
inclús surten
les palmeres.
Jo hi havia un restaurant
al Mirador,
no era l'època,
això és posterior,
no surt aquí.
No surt aquí,
no surt aquí,
no es veu,
vamos,
no es veu,
no,
és de l'època,
el Mirador
que jo sàpiga
és de l'època.
I com heu trobat
això del nodo
i tot això?
Perquè clar,
això deu estar
com a molt...
no ho sé.
No,
a veure,
és complicat
i no és complicat,
i ara el nodo
va agafar tot el nodo
de la Filmoteca Espanyola
i estan els arxius
de la Filmoteca Espanyola.
La problemàtica
és trobar,
trobar...
No home,
a la font sí,
però dic,
aviam,
de quina edat
o de quan
o com podem trobar
i esbrinar-se
hi ha imatges...
En principi,
en principi,
pràcticament
tot el nodo
està guardat
en format original,
35,
més a més
no fa molt de temps
i hi ha gent que incursos
ha investigat
sobre el que no sortia
del nodo,
com ho havien d'ensenyar
sobretot
al generalíssim,
el que havien d'ensenyar
d'algunes maneres
molt determinades
i se'n podia dir
algunes coses,
altres no,
però clar,
el nodo,
el que hem parlat,
era la gran publicitat
que tenia el règim
del règim Esbidel.
I sobretot
el nodo
tenint en compte
que els anys 60
era pràcticament...
El nodo va ser important
als anys 60.
Al principi,
als 50...
Comença el 42,
tota aquesta dècada...
Amb el desarrollisme
quan entra la gent
de l'Opus,
que és quan realment
te donen compte
que és el canvi
aquell dels llicents famós.
Aquí venen en DKV.
El despliegue,
el despliegue econòmic.
I a les hores
tot això s'ha conservat.
El problema és,
com tots els arxives
i tal,
en si és una mica
més complicat
perquè ara s'ha terminat
trucet per trucet
per saber el que n'hi ha.
Hi ha una sèrie de llistat,
l'ideal és poder anar a Madrid,
poder visionar,
però clar,
tindries que estar visionant molt,
totes,
ens fiem d'aquest llistat
i d'aquest llistat
sabem,
o sabem,
per exemple,
en aquest cas concret
van trucar directament
a la Filmoteca Nacional
Espanyola,
a la Filmoteca Espanyola,
que inclús això,
van trucar,
mira,
nosaltres estem buscant
exactament aquestes coses
i tal,
i bueno,
donant-li la data
i una sèrie de coses,
doncs va sortir,
va dir,
doncs sí,
mira,
i aquí surt això.
Molt bé,
molt bé.
I en aquest cas concret
no ha sigut molt complicat,
en altres coses
pot ser complicadíssima
perquè evidentment
si no visiones
la pel·lícula
no és possible
saber exactament
el que hi ha.
Però moltes vegades
hi ha una referència
a Tarragona,
Tarragona pot ser Tortosa,
pot ser Vendrell,
pot ser moltes coses.
És una cita,
aquí sí que li escau
a aquell adjectiu
molt de l'època
entranyable,
sens dubte,
però la veritat
és que és força atractiva.
És aquest dissabte a la tarda
al Teatre Metropol,
invitacions,
no invitacions,
no,
no,
és total,
a veure,
en funció de l'aforament
de l'aforament.
Gratis,
gratis.
I més a més,
no solo gratis,
sinó que més a més
farem un regal.
Què dius ara?
A tot el que vingui
a veure la pel·lícula
donarem el CD de la Rambla
i veuran
aquestes fotografies
i tot això.
La Rambla,
que és molt curiosa,
perquè hi ha fotografies
meravelloses
de la Rambla,
de quan la Rambla
no era res,
perquè la gent pensa
que la Rambla
es va fer,
punt.
Sí, sí,
va surgir allò
com un bolet.
Sí,
i no és veritat,
la Rambla per això
són 50 anys
d'història.
Hi ha fotografies
que volant la gent
el que era la Rambla,
que era un roqueral
de 3 metres d'alçada,
allà hi havia
una caserna,
la caserna de Sant Agustí,
que bueno,
era la plaça de Sant Agustí,
però també n'hi havia,
el de Cervantes,
hi havia moltes més coses.
Hi ha fotos d'aquesta,
la gent com ho vestia
a finales del segle passat,
no,
fa dos segles ja,
perquè ja...
Clar,
és que ja estem al XXI.
Exacte,
estem parlant del segle XIX
i principis del XX,
i evidentment
tota la evolució
més o més,
però a mi hi ha coses
molt curioses,
fotografies molt curioses,
com la primera màquina
que se va portar
a la Rambla
per arnitzar,
la Rambla d'estes
que ara veient,
que és una preciositat
de màquina,
és molt divertit.
La cita aquest dissabte
al Teatre Metropol de Tarragona
i a més els reglaran
aquest CD commemoratiu
del 150è aniversari
de la Rambla.
Miguel Ángel Navarro,
tècnic del Museu d'Història
de la ciutat,
moltíssimes gràcies
per venir aquí,
digues.
I ara com a tècnic,
ara ja no parlo com això,
a veure,
nosaltres estem fent una tasca
que és d'intentar buscar
totes les imatges,
totes les imatges
de la ciutat de Tarragona.
i jo aquí recomano
o demano
a la gent que...
Fas una crida.
Exacte.
A veure,
aquí hi ha gent
que tingui real imatge
perquè una de les coses
que no s'han trobat
és que hem demanat
fotografies de la Rambla
per mitjançar
diferents...
Sí, sí, sí.
I la gent sembla
que no tenia fotografies
de la Rambla.
I ha començat a sortir, no?
No, no, no,
és que no tenien.
Dicen,
no, no,
és que tenien la meva
prima comunió,
per això és el que volen, no?
Llavors,
la gent que tingui jo
remano,
que tingui imatges,
no solo de la Rambla
sinó de la ciutat de Tarragona,
sigui fotogràfica,
sinó fotogràfica...
De quines èpoques,
més o menys?
Qualsevol època.
A veure,
nosaltres intentem mirar
perquè hi ha coses
que ja estan...
De l'any passat, no.
També fem història,
d'aquí 20 anys
faran història, no?
Jo el que les demano
és sobretot
que no les tirin
i si és possible
no les donin
al Museu d'Història
perquè volem fer
un centre
d'imatge històrica.
Això potser
val la pena explicar-ho.
Moltes vegades
són records
personals i sentimentals.
Allò de jo
us la deixo
però no us la dono
perquè està la meva àvia
o el meu pare
o...
Té solució a això?
Sí,
bueno,
ara sí
perquè està la...
Unes còpies,
unes coses, eh?
Sí,
està a veure.
La cosa ara
és més fàcil que mai
perquè abans
era fer un negatiu
si trobàvem el negatiu
perquè normalment
teníem a sol el paper,
la còpia,
la còpia original, eh?
O sigui,
la còpia...
Bueno,
aquí no entrem...
El que sí,
ara és molt fàcil
perquè ara podem digitalitzar
i donar-li una còpia digitalitzada
de totes les fotografies
sempre que nosaltres creiem
que sigui interessant
normalment el matèria.
Jo més que res
vull dir
perquè hi ha moltes vegades
que guardem aquestes fotografies
en una caixa de cartró
i no sabem què fer
i al final les tirem.
Bé,
que sàpiguen
que hi ha un hospital
per les fotografies,
un centre
i que no es permet
fer això,
coses com la Rambla...
Tots tenim fotos
del dia de la Palma
al centenari,
a la Fom del Centenari,
de la Comunió
al Balcó.
Hem demanat tot això
i no hem trobat cap.
Ah, no?
Hem demanat,
eh, amics...
Jo ho anirem recordant,
ho anirem recordant des d'aquí.
Per internet,
hem fet de tot,
inclús en la pàgina nostra
del Museu d'Història
anaven penjant
fotografies de la Rambla
per recordar
i per a ells
també se notaven informació
perquè, clar,
hi ha molta fotografia
que no tenim massa informació
de lo que és
o què hi ha allí
o quins són els personatges
que hi ha.
Aquest treball de la Rambla
està fet a aquest CD
però al museu
i fer història
és una cosa molt dinàmica
per tant,
sempre estan a punt
per rebre aquest material fotogràfic
que puguin tenir
i que el vulguin portar
al Museu d'Història.
Miguel Ángel,
gràcies i enhorabona a tu
i naturalment
a la resta de companys
i companyes del museu
per aquesta feina que feu.
Gràcies, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.