Passen gairebé tres minuts d'un quart d'onze del matí.
Seguim endavant en aquest matí de dijous,
en aquesta quarta hora del programa.
Aquesta setmana, els ollenys ja ho saben,
l'Ajuntament de Tarragona ha obert formalment el procés
per tal que la Caronja pugui recuperar l'estatus de municipi
que va perdre ara fa 40 anys.
Aquesta serà la primera qüestió de l'actualitat local
que ara li plantejarem a l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal, que ens acompanya aquest matí
en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Parlem d'aquest tema, però també farem un ampli repàs
a altres qüestions d'interès i de l'actualitat de Tarragona.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Bon dia i benvingut un altre cop als estudis de Tarragona Ràdio.
L'alcalde de la Caronja, Roc Muñoz, deia dimarts passat,
en aquests estudis i en aquest programa,
que ara sobra necessàriament un període de diàleg
i de converses amb vostè, entre els dos alcaldes,
entre el nucli de la Caronja i entre l'Ajuntament de Tarragona,
un procés, un període que s'ha de fer des de la discreció
i que no s'ha de fer des dels mitjans de comunicació.
Però també deia, alhora, que la Caronja aspira,
des del principi d'aquestes negociacions,
aspira a recuperar el terme municipal històric,
el que va perdre fa 40 anys.
Això vol dir Bona Vista i el polígon patroquímic.
Tenim ja, doncs, un primer punt difícil
per resoldre en les negociacions que ara començaran?
Miri, jo el que faig és quedar-me amb la primera part
de l'explicació del senyor Muñoz
i dir que, efectivament, això és un tema que s'ha de parlar,
s'ha de dialogar, s'ha de raonar,
s'ha de fer un anàlisi històric,
un anàlisi real,
i a partir d'aquí ja en parlarem.
I li he de dir que ara, en aquests moments,
no diré la frase del president Pujol d'Ara No Toca,
sinó que diré allò que diuen els alemans,
no, en aquests moments no estic programat
per contestar-li amb aquesta pregunta.
En qualsevol cas sí que referma la voluntat
de fer unes converses i un diàleg
molt des de la discreció
i que no siguin motiu de debat continu
a la premsa, a la ràdio i a la televisió.
Sí, no és perquè el debat sigui dolent,
però jo crec que s'han de portar a debat
coses que realment objectivament
siguin reals
i no sobre especulacions
ni sobre valoracions.
I per tant, si jo ara digués una cosa
o digués una altra,
doncs seria objecte de debat,
seria objecte d'especulació,
seria objecte d'anàlisi,
seria objecte de si he dit o he deixat de dir
amb tertúlies de ràdio,
tertúlies de companys, etc.
En aquests moments hi ha una voluntat municipal
respecte a la canonja
i a partir d'aquí ja en parlarem
amb els termes que convingui parlar
i arribarem a acords
o no arribarem a acords,
però en tot cas
el que és evident és que
des de la perspectiva de la tranquil·litat,
del temps i de l'anàlisi,
doncs hi ha una voluntat expressada
personalment per mi fa molt de temps,
políticament amb el programa electoral
i finalment voluntat unànim de l'Ajuntament
i aquí crec que ja n'hi ha suficient.
Parlarà de totes maneres, m'imagino, també,
i escoltarà el que diguin els veïns de bona vista.
Sí, no, no, sí, sí, però no,
és que ja l'insisteixo,
la veritat és que escoltar és el que he fet sempre
i per això a l'acció,
darrere a l'acció he tingut
la gentilesa dels ciutadans de Tarragona
que m'han donat el seu recolzament,
per tant, escoltar ho faré sempre
i continuaré escoltant,
però les decisions que es haguin d'aprendre
es prendran amb el moment que pertoqui,
amb les circumstàncies que toquin
i amb el nivell que toqui.
Aquells, i acabo amb aquest tema,
aquells que diuen que darrere de la decisió seva
com a alcalde de Tarragona
d'impulsar en aquests moments aquest tema
hi ha un rerefons electoral,
què els hi diu?
Que són unes males persones.
Parlem d'altres qüestions, oi?
No sé si en català està ben dit mala persona.
Sí, sí.
Mala gent, mala gent.
vull dir, en castellà ja se diu mala gente.
Mala gent, males persones.
Són males persones.
Parlem d'altres temes relacionats amb el territori
del municipi de Tarragona,
perquè vostè va fer referència fa uns dies
quan els partits de l'oposició
van acusar l'equip de govern
de voler urbanitzar uns terrenys
en el municipi de Tarragona
colint d'anys alta fuga
pel tema de la CLH.
No deixa de tindre una certa...
Vostè va anomenar aleshores el cas de la Canongi
i va dir, diu,
aquest equip de govern, aquest govern de la ciutat
només debatre el tema del territori
amb el cas de la Canongi,
en cap cas amb el tema d'alta fuga.
No, no, no.
És evident que sí.
Però no deixa de ser una cosa curiosa.
No deixa de ser una cosa curiosa.
Quan a Barcelona, demà,
perdó, dissabte,
se fa l'operació immobiliària
i urbanística més gran
que s'ha conegut mai a Catalunya,
on l'alcalde de Clos
està parlant que han guanyat
40 hectàrees de terreny al mar
i s'ha fet la construcció de vivendes
més important,
quan amb el tema olímpic
s'ha de fer la construcció,
realment, realment,
que algunes persones que formen part
del govern de Barcelona
i que aquí estan a l'oposició,
com és Iniciativa,
com és Esquerra Republicana
o com és el Partit Socialista,
Parlin del tema de Torre d'Embarrà
amb la frivolitat que hem parlat,
creieu-me que,
si no és perquè estic carregat de paciència,
seria per cremar la palla d'una vegada.
És a dir,
si alguna costa ha estat preservada,
ha sigut la costa de Tarragona.
Si alguna costa es pot dir
que avui, a nivell de Catalunya,
està en un litoral obert,
ha sigut la costa de Tarragona.
Perquè nosaltres, el meu govern,
els meus governs mai han fet
operacions especulatives
al voltant de la costa.
Qui ha fet les grans operacions especulatives
i demà, el dissabte, s'inaugura una,
sembla que estigui parlant el divendres,
no, avui és dijous i les 10 del dematí,
i el dissabte s'inaugura una,
una operació especulativa
que és increïble
quan estan parlant de preservar el litoral,
quan estan preservant, etcètera.
És que estic en un grau de confusionisme.
A mi el fòrum m'assembla molt bé,
al guanyar 40 hectàrees de terreny al mar,
m'assembla molt bé.
Ara, és imperdonable que hi hagi persones
que no vegin la viga a l'ull que porten
i que siguin capaços de desdoblar.
I això, aquest tema,
els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya
i de la resta d'Espanya i d'Europa,
que vagin al fòrum,
i consti que crec que és una obra ben feta,
insisteixo, crec que és una obra ben feta,
veurant el que és,
utilitzar la costa,
guanyar espai al mar,
modificar els sistemes ecomerins,
modificar les estructures del litoral,
tot per una operació de ciment
que inclús pot ser bona.
Per tant, segons qui,
que per favor,
quan parli del govern de la ciutat de Tarragona,
que vegi com nosaltres tenim el litoral de preservat
i que sigui conscient del que diu
o el que deixa de dir.
Al marge d'aquesta polèmica,
però senyor Nadal,
com estan les negociacions
amb la companyia logística d'Hidrocarburs
per una cosa que sobretot
deu interessar als ciutadans,
que és el trasllat dels dipòsits
que ara estan al costat del riu.
Sí, jo crec que se n'en sortirem,
jo crec que se n'en sortirem.
Són qüestions complexes,
perquè desubicar una companyia d'aquest nivell
és una qüestió complexa,
però totes les persones
que viuen a la part baixa de Tarragona,
totes les persones que viuen
entre Vidal i Barraquet i el riu,
tot el futur desenvolupament del Serrallo,
tot el futur desenvolupament del port,
mereix que nosaltres,
fem una operació d'aquest tipus
importantíssima,
costosíssima,
caríssima,
que és traslladar al CLH,
que allà està amb llicència municipal,
traslladar al CLH
amb una altra ubicació
perquè es permeti
una sensació diferent
a la que tenen molta gent.
Per tant,
el meu compromís personal
en aquest cas
és que totes les persones
que viuen als voltants
de Vidal i Barraquet,
que viuen al Serrallo,
que viuen per la Carrer Real,
que viuen a Torres Jordi,
que sàpiguen
que el nostre objectiu,
i crec que l'aconseguirem
i que no estem a lluny d'aconseguir-lo,
és desubicar el CLH.
I lògicament,
això comporta uns costos
que tindrem d'assumir
entre tots.
Ja que parlem en fa un moment
del tema costaner,
de la línia costanera
de Tarraona,
seguim parlant
d'aquestes qüestions.
Parlem de la façana marítima,
li pregunto al senyor Nadal,
perquè ara fa temps
que en els mitjans de comunicació
no en parlem
d'aquesta qüestió,
perquè m'imagino
que s'han anat fent negociacions
i converses
amb les altres administracions,
a més a més,
hem de recordar
que hi ha hagut
el canvi de govern
a Madrid,
però com està el tema
de la façana marítima?
La democràcia
té moltíssimes vantatges
i algun inconvenient
que són els canvis
de govern
i de persones.
I aquesta és una evidència
i per tant
s'ha de dir
que el règim
imprescindible,
que és el règim
democràtic,
comporta això
i tota la feina
que s'havia realitzat a Madrid
amb el senyor Alvarez Cascos
i el senyor Benigno Blanco
i és una feina
que ha deixat
un sediment
o en fi
una solera
al Ministeri
però que es ha de tornar
a recuperar
perquè és lògic
i normal
i objectivament clar
que totes les persones
que s'incorporen
en el Ministeri
i que són noves
vulguin conèixer el projecte
i és el mateix
que faria
qualsevol persona
que entrés allà.
Per tant,
estic intentant
recuperar
el diàleg
amb Madrid
però també
de reconèixer
que fa 15 dies
que som govern
escolteu-me
és que fa 15 dies
que som govern
que els nomenaments
de determinades persones
doncs
en fi
parlava
amb un antic director
general de carreteres
i li deia
veta vinc a veure
perquè necessito
aclarir dues coses
diu
arribes tard
perquè demà
em cessen
lògicament
tot això
i és la meva feina
recuperar tot això
significa
un treball
una altra vegada
nou a Madrid
amb el senyor Morlan
amb el nou ministre
de Foment
amb el nou director
general de carreteres
amb el que afecta
amb les rotondes
perquè els altres projectes
com és el del ferró carril
i el sistema viari
ja està
el govern català
doncs
ja està recuperat
i per part del govern català
amb el tema
de la façana marítima
a la vista
de la unanimitat
de les forces polítiques
de Tarragona
doncs
estan d'acord
solament volen
ajustar temes econòmics
però
tindreu que reconèixer
que hagués estat millor
que hagués anat
tot al revés
que primer haguessin
sigut les eleccions generals
que després haguessin sigut
les eleccions autonòmiques
i finalment
les eleccions municipals
perquè
l'ajust hagués sigut
molt més fàcil
però la democràcia
és com és
i gràcies als ciutadans
i adeu
doncs
és democràcia
amb la generalitat
doncs
ja d'acord
per partida d'endavant
perquè també col·laborin
la façana marítima
jo he tingut dos converses
amb el conseller Nadal
i el dillum
si no recordo malament
tinc una última
per parlar de façana marítima
i per parlar
de pla general
perquè tenim el pla general
molt avançat
i vull que ell
el tingui
com a conseller de política territorial
les idees bàsiques
del que
del que dissenyem
de comú acord
amb molta gent
i vull que també sàpiga
que les converses
que hem tingut
amb ell abans
respecte a la façana marítima
pràcticament
queden per completar-se
respecte a Madrid
perquè els convenis
estan fets
el traçat
estan fets
l'abans projecte
està fet
i la formulació
del territori
està feta
per tant
aquestes dues qüestions
són les que em queden
per parlar
amb el conseller
de política territorial
el conseller Nadal
i a les altres
que són les que fan referència
a Madrid
doncs
jo crec que és lògic
i humà
i que ningú pot demanar-li
al senyor
Morlan
que és un antic diputat
del Partit Socialista
Obrer Espanyol
d'Òscar
i que el coneix
de fa molts anys
el que no se li pot demanar
és que arribi al ministeri
el primer que faci
és rebre
tinguem una mica
de paciència
tots plegats
perquè
és evident que la façana marítima
és un projecte
de 10 anys
però és un projecte
que deixar les bases
sentades
en aquest any 2005
jo crec que és
el més raonable
les bases sentades
projectes executius
i fases d'execució
esmentava el pla general
que li presentarà
el conseller
de política territorial
Joaquim Nadal
ja està
doncs
estaria
ja en la fase final
de redacció
d'aquesta revisió
del pla general
d'urbanisme
el pla general
parteix d'un fet
únic
parteix d'un fet únic
que és
el gran acord
de l'Ajuntament
subscrit
amb totes i cada una
de les associacions
de veïns
de tota la ciutat
per tant
el que fa el pla general
el que fa aquest pla general
és respectar els acords
amb les associacions
de veïns
i mirar
que els acords presos
se reflexin
amb la documentació
el més clarament possible
aquest és el primer objectiu
del pla
és a dir
des de bona vista
quan decideix un tema
fins a la canonja
quan decideix un tema
fins a l'urbanització
de la mora
quan decideix un tema
això està reflexat
d'una manera
fidedigna
amb la documentació
és evident
que amb el tracte
que nosaltres tenim
amb les associacions
de veïns
no estem parlant
de 5 metres amunt
5 metres avall
sinó que estem parlant
de fórmules
o modus
que s'expressen
des del que té
que anar
entre la floresta
riu clar
el parc riu clar
i els mongons
amb la part de darrere
des d'allò
fins al que té
que plantejar-se
a la mora
amb la nova urbanització
que es fa davant
això és un tema
molt important
segona qüestió
amb aquest pla general
amb aquest pla general
s'han d'incorporar
totes les modificacions
fetes per l'Ajuntament
de Tarragona
al llarg dels anys
amb l'anterior pla general
per exemple
aquí s'incorporaran
coses ja aprovades
com la façana marítima
coses ja aprovades
com pot ser
el desenvolupament
de Torres Jordi
tercera qüestió
aquest pla general
té que recollir
tot el sistema
de treball
establert per la Generalitat
en els últims 4 anys
i parla
de sistemes ecològics
sistemes de sostenibilitat
sistemes
de corredors
corredors
biològics
sistemes de platges
etc.
i aleshores
jo el que necessito
en aquells moments
és dir-li
al govern de la Generalitat
aquí està
com ens desenvoluparem
nosaltres
els propers anys
com els terragonits
i les terragonits
en el desenvolupament
i això està reflexat
dir-li al govern
això que els hi porto
reflexa
els acords presos
amb les associacions
de veïns
que són aquestos
i que els hi acompanyen
i el terme municipal
de Tarragona
seu Nadal
hi cap
una futura nova presó
i li pregunto
perquè ja sap
que aquesta setmana
després del motí
de 4 camins
s'ha tornat a parlar
que el govern
ara projecta
fer moltes presons
que s'ha de substituir
la de Tarragona
això sembla que ho tenen clar
de fet ja l'anterior
executiu
ho havia dit
fa temps que n'havien parlat
d'aquest cas
i s'havia parlat
de la possibilitat
d'encabir-hi
una futura nova presó
de Tarragona
al mateix terme municipal
vostè creu
que hi cap
a Tarragona
i Tarragona
estaria disposada
a cedir terrenys
o hauria d'anar
a un altre municipi
deixi'm una prèvia
i li contesto
la seva pregunta
porto alguns anys
a la política
i he vist motins
no he vist
he pogut debatre
sobre temes de motins
al Congrés de Diputats
al Parlament de Catalunya
etc.
els motins
a les presons
espanyoles i catalanes
és una cosa que s'ha produït
al llarg dels últims 15 anys
llavors jo
el que dic
als ciutadans
i les ciutadanes
que ens estan escoltant
ara els tarragonins
i les tarragonines
dir-li
escolteu-me
cada vegada
que hi ha un motí
en una presó
se parla d'un pla de presons
cada vegada
és a dir
això és una acció
reacció lògica
perquè el que fa
el conseller de Torn
el que diu és
escolti'm una cosa
aquí el que hi ha que fer
és assumir amb solidaritat
més presons
com han de ser
aquestes presons
si de 1.500
o de 750
és a dir
mòduls mitat
o mòduls dobles
que en diuen ells
això ja és un tema
del conseller
però cada vegada
se sent parlar d'això
malgrat que cada vegada
se sent parlant d'això
de la presó de Tarragona
hi havia un acord
amb la Generalitat anterior
i amb la consellera
Núria de Gispert
que parlava
del trasllat
de la presó de Tarragona
al Mas d'Enric
per tant
entre els terrenys
de Tarragona
i el Callà
sí que hi havia
lloc
per instal·lar una presó
a l'altra banda
de l'autopista
sí
amb les compensacions
adequades
però hi era
i es va oferir
i es va així
explicar
al Parlament de Catalunya
per la consellera
el que succeeix
és que els serveis tècnics
de la Generalitat
de Justícia
diuen
que els terrenys
que es proposen
tenen un desnivell
que impedeix
la seva ubicació
resposta meva
escolti
si vostès
no són capaços
amb imaginació
de crear
una presó
que tingui dos nivells
o és que resulta
impossible
per raons de seguretat
que és el que diuen ells
a través d'aquest terreny
a cavall del Catllà i de Tarragona
fora d'aquest terreny
no existeix
el terme municipal
de Tarragona
cap altra possibilitat
no existeix
cap altra possibilitat
el terme municipal
de Tarragona
ara
nosaltres
amb el grau de solidaritat
que ens pertoca
nosaltres
amb el grau de solidaritat
que ens pertoca
hem fet
la nostra oferta
de terrenys
dintre del nostre
terme municipal
i creieu-me
els tècnics
que la van avaluar
van estar
a un
a un percentatge
molt baix
molt baix
de dir que sí
i que els terrenys
eren correctes
molt bé
el conseller diu
s'ha de canviar
m'assembla molt bé
és un raonament
que des de fa molts anys
que s'està dient
per part de l'Ajuntament
i s'ha de fer
una presó més gran
i fora de Tarragona
no allunyada
de Tarragona
segona qüestió
mireu
en aquells moments
el fonamental
és probablement
parlar de presons
perquè hi ha
l'anècdota trista
o històricament trista
del motí
però a mi
el que m'interessa
parlar
i que no m'adonen
contesta
la Generalitat
malgrat que
ja fa un mes i pico
que vaig parlar
amb el conseller de justícia
és sobre la ciutat judicial
que aquest sí que és
el problema
de la ciutat
això també
li volia preguntar
aquest sí que és el problema
i més després del que ha passat
a Barcelona
que suposo
que li preocupa
en el sentit
que el govern
actual
ha fet
marxar enrere
amb el projecte
que hi havia
de l'anterior
executiu
de Convergència
i Unió
amb gran
disgust
de tots els
lletrats
amb gran disgust
de tots els jutges
amb gran disgust
del president
del Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
amb gran disgust
hem fet un canvi
clar
dintre del Palà General
de Tarragona
està ubicada
la nova instal·lació
de la ciutat judicial
jo tinc
que anar a parlar
amb el conseller
de Política
de Tarragona
i dir-li
escolta'm
això està aquí
clar
el que no pot ser
és que després
hi hagi un canvi
en funció
que hi hagi
unes noves decisions
però és
tan important
i és una qüestió
simultània
si vosaltres voleu
però Tarragona
no pot tindre
aquest desgavell
d'edificis
judicials
que existeix
a la ciutat
i això sí que és
una prioritat
perquè aquí sí que hi va
molta gent
aquí sí que és
un tema fonamental
com és el tema
de la seguretat
etc.
Per tant
el que és molt important
és que encara
no tinguim
una resposta clara
amb el tema
de la ciutat
Ciutat Judicial
parlàvem de la presó
si finalment
es produeix
que algun dia
es farà
el trasllat
de la presó
es farà segur
què ja aniria
a l'actual
a l'actual presó
ja està definit
o no
això formaria part
del debat polític
en els propers anys
en els actuals terrenys
estic preguntant
evidentment
de la vinguda
a la República Argentina
no sé
depèn de les necessitats
de la Generalitat
és que
els recordo
que la Generalitat
és una cosa curiosa
això de la Generalitat
és una cosa curiosa
clar
la Chartres
abans la donaven
i ara
resulta que sí
que la donen
però hem de parlar
pagar els cents
amfiteutic
molt bé
jo sobre aquest tema
no parlaré
i algun dia
se'n donarà compte
que molta gent
està caient
en un gran error
en aquest tema
però ja el resoldrem
el tema de la Chartres
diu
molta gent
està caient
en un gran error
en aquest tema
hi ha alguna equivocació
aquí
però és una cosa curiosa
de tots tipus
inclús periodístic
doncs ens la podria aclarir
no
dos
amb el tema de la presó
escolti'm
abans me deien
escolti'm
la presó ha de sortir d'aquí
aquí s'ha de fer una plaça
m'ho deien
socialistes
Esquerra Republicana
i iniciativa
i jo deia
anem amb cuidado
perquè la Generalitat
necessitarà
un pèl de finançament
per poder tirar endavant
aquest projecte
i ara què tinc que fer
jo ara què tinc que fer
quan la Generalitat
me demani ajuda
per finançar aquest projecte
què tinc que fer
dic no home no
aquí una plaça
perquè és el que deien els seus
el que deia el senyor Ballesteros
el que deia el senyor Almagro
i el que deia la senyora Comas
si tinc els retalls dels diaris
que diuen que allà
tenen una plaça
jo tinc que ser respectuós
amb la Generalitat
molt respectuós
perquè és el meu govern
i aleshores
estic convençut
que les coses
des del govern
o des de l'oposició
es veuen diferents
per tant
jo ara el que no puc
és dir
escolti'm miri
els seus diuen això
jo tinc que negociar
amb tranquil·litat
amb pau
i veure de quina manera
se col·labora
amb la Generalitat
per fer aquest tema
m'acostaria molt poc
m'acostaria molt poc
posar el misto
allà on sé posar-lo
però fa anys
que no ho faig
i no vull convertir-me
en un polític
d'aquests polítics
d'oposició permanent
és a dir
me seria molt fàcil
posar el misto ara
amb aquesta i amb altres coses
però
100 dies pel govern
de la Generalitat
i 100 dies després
també per mi
quan ara diguin
una plaça
jo els diré
d'acord
una plaça
però deixeu-me parlar
amb el conseller de Justícia
que potser
per treure la presó
d'aquí
necessita
algú més
que una plaça
deia que és una cosa
cap una plaça
i capen més coses
i també aquell territori
necessita
alguna cosa nova
per ajudar
a revitalitzar
l'espai
d'allà
deia que no
volia parlar
volia parlar de la xar 3
però
no em resisteixo
a preguntar-li
si finalment
aquest edifici
serà de titularitat municipal
ho ha dit el conseller
de Castells
de Política
de Economia
i Finances
i el que no sabem
encara és el que farem allà
quan sigui de l'Ajuntament
bueno
no
és un tema
de debat intern
això pregunto-li
al senyor Ballver
i a la senyora Martorell
les porta aquí
vostè
que té la seva
presidenta de Consell
és la senyora
Martorell
i el senyor Ballver
que és un gran amic seu
els porta els dos aquí
i que l'hi expliquin
doncs ja farem
ja farem un debat
amb ells
girem pàgina
completament
en aquest cas les coses
hi ha que començar a preveure-les
una mica abans
però no molt abans
però en qualsevol cas
definitivament
la xarra 3 serà
de l'Ajuntament de Tarragona
sí
per afirmació del conseller
de Política Econòmica
més qüestions
girem pàgina
el regidor Agustí Mallol
serà el president
el nou president
de l'empresa municipal
de transports
m'assembla que sí
no
això sortia ahir
al diari de Tarragona
si ho diu
el diari de Tarragona
qui ho dia
quin període
i nosaltres vam parlar
amb el senyor Agustí Mallol
i ho va donar a entendre
sí
perquè aquest canvi
per què deixa vostè
la presidència de l'EMT
ja s'han aprovat els pressupostos
s'ha fet la renovació
jo crec que és el moment
per tornar a demostrar
que totes aquelles persones
que estan molt atensades
a la vida veïnal
siguin capaços
entre tots ells
de tirar endavant una empresa
i aquesta és una nova oportunitat
que es dona
perquè aquesta empresa
siguin capaços
de donar-se'n
entre tots plegats
la convicció
i l'obligació
que ha de ser
una empresa que funcioni
està funcionant molt bé
l'EMT
està funcionant molt bé
però jo vull guanyar un grau
perquè aquí tothom parla
de la necessitat
de la cogestió
i la necessitat d'aquí
i la necessitat d'allà
i que siguin els veïns
que funcionin
ara tenen la gran oportunitat
tots plegats
de fer-la funcionar
en aquest sentit
però me temo
que allí està passant
el que passa
a tots els llocs
de l'Ajuntament
que és que
també es reflexa
govern i oposició
quan estic intentant
des del principi
que el model
sigui veïnal
Antoni Pecos
seguirà com a vicepresident
ells ja ho arreglaran
el senyor Mallol
el senyor Pecos
tots els companys
que estan treballant
amb l'EMT
tenen aprovats
els pressupostos
d'aquest any
tenen fixat
el pagament
del bitllet
tenen fixada
la compra
dels autobusos
i ara és el moment
que es dediquin
a veure
de comú
a cor entre tots ells
què poden fer
per millorar l'empresa
ja que parlem
de transport públic
parlem de circulació
parlem de trànsit
parlem de pàrquins
deia vostè l'altre dia
al plenari municipal
que ha demanat
a totes les empreses
que gestionen pàrquins
a la ciutat de Tarragona
que vinin d'adoptar
el tema del pagament real
del pagament fraccionat
que es diu
per minuts
per quarts d'hora
per 5 minuts
per fraccions més petites
de temps
creu que això
serà possible
en un termini
relativament curt de temps?
a veure
el que no existeix
és l'obligació legal
no existeix
existeixen
algunes sentències
del Tribunal Suprem
que parlen
que lògicament
el pagament
d'un producte
es fa amb diner
amb diner corrent
amb euros
i que per tant
es paga
el que es dona
i és lògic
que sigui
amb el temps
que s'estigui
o amb uns fraccionaments
mínims
que permetin funcionar
el que succeeix
en aquells moments
és que la
la tipologia
de les empreses
d'aparcaments
estan adaptades
a les hores
o les fraccions
i és un tema
que s'arrossega
de molts i molts
i molts anys
i per tant
com en tota la vida
hem d'anar
objectivitzant
el canvi
i fent el canvi
i totes elles
tard o d'hora
per voluntat pròpia
que seria
el desitjable
com per imperatiu legal
com seria
el normal
que es produís
es farà
ara
pensi una cosa
és tan complex
el retornar
el canvi
en moltes ocasions
que ens fixem
en els pàrquings
però no ens fixem
en altres coses
una d'elles
és en els telèfonos
de carrer
per exemple
no ens fixem
en les fraccions
dels mòbils
que utilitzem
no ens fixem
en les fraccions
del teléfono
de casa
que tenim
és a dir
hi ha una certa
manca
per part de l'usuari
de donar-se en compte
que potser sí
que amb el tema
del pàrquing
es veu clarament
però hi ha moltíssims
altres gèners
de productes
que surten
al consum
de la ciutadania
que no s'aprecia
que també
el fraccionament
moltes vegades
s'acobra
un tema
ara en relació
al Consorci
del Camp de Tarragona
en qualitat
de president
del Consorci
hem de recordar
que Ryanair
començava fa pocs dies
a operar
en una tercera línia
des de l'aeroport
de Reus
Reus-Doblín
com estan les negociacions
perquè vinguin
altres companyies
a l'aeroport
bé
bé
què vol que li digui
bé
igual que li digui
malament
no
bé
farem el que podrem
però són negociacions
que són complexes
i necessitem ajuda
de molta gent
i són negociacions
complexes
perquè
el fàcil
en aquest món
és subvencionar
jo el que vull
és que la subvenció
produeixi
una resposta
econòmica
des de la perspectiva
del viatger
clara
i les companyies
el que volen
és subvenció directa
és a dir
és molt fàcil
la companyia et diu
Miri
escolti
nosaltres vindrem
a volar allà
però avui
cifres que
se'n van dels 500
el millor d'euros
o el millor i mig d'euros
és que no
no
no
no estem parlant
d'un vespino
per entendre'n
llavors els dius
bé
nosaltres estem
disposats
a parlar
d'aquest nivell
però
vostè diu
que jo
tinc que fer
inversió
en Alemanya
de tipus turístic
molt bé
ja farem
inversió
de tipus turístic
però
vostè que em dóna
canvi
no no
si vostè fa inversió
veurà com el vol
s'omple
molt bé
però vostè
m'ha de garantir
alguna cosa a canvi
o m'ha de garantir
que si el vol
no s'omple
l'any següent
en comptes d'un tipus
d'inversió
n'en farem
una altra
i vostè en farà més
perquè
estic invertint
també amb la seva
companyia
i això no és tan senzill
com sembla
i amb les programacions
que existeixen
no és tan senzill
com sembla
i té que portar-se
amb cura
perquè si no
passarà
com el tema
de Hapan Lloyd
i el senyor Blas
el senyor Blas
que per cert
ha cessat
a la companyia
el senyor Blas
aquest senyor
que venia per aquí
que era tan xerrameques
i tan xerrador
i que xerràva amb tothom
i que era encantador
i que vostès
li posaven
com diuen vulgarment
al micro a la boca
i deia
no sé què
aquest senyor
creava distorsions
entre la relació
de Hapan Lloyd
de Hannover
el senyor Kurt
el Wolfgang Kurt
i nosaltres
i aleshores
el van cessar
és a dir
que també hi ha hagut
algun ferit
per aquest tema
i les noves converses
en Hapan Lloyd
quan s'aportin a terme
s'han de portar
amb la discreció necessària
que impliqui
saber què és el que estem parlant
i què és el que estem dient
perquè és que si no
aquí tothom veu
la subvenció
per la subvenció
altres qüestions
la Ryanair
per això
la Ryanair
està parlant
d'un nou vol
a Estocolm
i està parlant
d'un altre vol
és a dir
que ha de completar
els sis vols
a Holanda
era a Estocolm
i a Holanda
Charles Roy
Charles Roy
que és Holanda
o Bèlgica?
Països baixos
del Benelux
el que és evident
és que
el model
de pacte de la boella
amb les companyies
de baix cost
Ryanair
manté
un increment
de la subvenció
o un increment
del conveni
en funció
del número
de viatgers
que baixen
i aquest és un tipus
que a mi m'agrada
de conveni
llavors
en altres companyies
que els encanta més
el conveni
que no els compromete res
i aquest és un tipus
que no ens agrada
a nosaltres
altres qüestions
ja per anar acabant
aquesta conversa
senyor Nadal
des d'un punt de vista
polític
què li sembla
el possible
gairebé segur
un humanament
de Joan Maria Balló
com a futur
subdelegat
del govern central
de Tarragona
molt bé
molt bé
jo el que havia cregut
que desapareixien
però bueno
si no desapareixen
les subdelegacions
de govern
com era el compromís
o com serà el compromís
o com es porta
dintre dels contractes
programa
de presentació
de les eleccions
si no es compleix
la desaparició
cosa que és el compromís
la persona
del senyor
Avelló
m'assembla
perfecta
si més no
a més
amb la consideració
que és un funcionari
municipal
i que ha estat
durant
des que jo soc alcalde
cap de llicències
de l'Ajuntament
de Tarragona
per tant
és una persona
que pot desenvolupar
una tasca important
allà
una persona
que ha demostrat
a l'Ajuntament
tindrà una capacitat
de treball
i que a més
ha tingut sempre
la confiança
de l'equip de govern
com es pot comprovar
no som sectaris
respecte
a l'actual
encara
subdelegat
tenim de tot
perquè tenim també
alguna persona
que treballa
a urbanisme
que és una gran
persona
i que treballa
per l'Iglésia
també
a deshores
li volia comentar
que respecte
a l'encara
subdelegat
Àngel Segur
i considera
que els socialistes
ara proposen
un perfil
més polític
de la figura
del subdelegat
és evidentment
la figura
de la família
Belló
són polítics
tots
els cosins
els no cosins
encara que uns
són periodistes
però tenen
un tarannà
polític
tots
i per tant
el nomenament
del senyor
Belló
és un nomenament
100% polític
100% polític
una altra cosa
és
una altra cosa
és diguéssim
com el perfil
de la subdelegació
el perfil
de la subdelegació
per molt que fiquis
un home polític
allà dintre
el perfil
és molt baix
perquè el grau
d'intervenció
de la subdelegació
a la vida política
tarragonina
és molt baix
però el perfil
del senyor
Belló
és un perfil
polític
res tècnic
i la prova
és que el senyor
Belló
participa
dels executius
del Partit Socialista
de Catalunya
a Tarragona
i surten
totes les fotografies
de totes les eleccions
que han perdut
reiteradament
clar
ben aviat farà un any
de les últimes eleccions
municipals
no encara no
això ho parlarem
d'aquí un parell de setmanes
quan arribi en parlarem
jo li volia preguntar
quin balanç fa
d'aquest gairebé
primer any de mandat
municipal
quan arribi
parlarem
deixi-me
administrar-me també
perquè vostè és un senyor
que quan arriba
a la nit
diu demà
tinc el Joan Miquel Nadal
que és l'alcalde
i diu
ara li preguntaré això
li preguntaré això
li preguntaré això
jo com que a mi he fet gran
i començo a aprendre
tant de periodisme
com de polític
doncs
hi ha coses
que es tenen que contestar
i coses que no es tenen
quan toqui aquesta
estarem programats
per contestar-la
ara també aprenen
a ser de periodista?
home
jo tinc que escriure
les meves memòries
i és una cosa
que no deixaré de fer
i tinc que explicar
els meus 15 anys
a l'alcaldia
que és una cosa
que no deixaré de fer
necessité el concurs
d'algun periodista
i per tant
m'estic entrenant
una mica
amb la lectura
de llibres d'aquest tipus
molt bé
no he llegit encara
el llibre de l'Aznar
per això
i els hi garantizo
a tots
que quan deixi de l'alcaldia
el llibre
tardarà una mica més
que el de l'Aznar
en sortir
però farà un llibre
sobre els 15 anys
d'alcaldia
faré un llibre
no
faré unes notes
i que suposo
que no arribaran
a tindre mai
el context de llibre
senyor Joan Miguel Nadal
ens tornarem a retrobar
un altre dia
en aquests micrófons
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia a tots