Passant cinc minuts a dos quarts d'onze del matí,
canviem de registre al matí de Tarragona Ràdio.
Parlem ara d'una qüestió que sobretot interessa el món casteller,
tot i que pot interessar el públic en general,
els ciutadans en general,
perquè volem parlar del concurs de castells
de la plaça de Toros de Tarragona i del sistema de puntuació.
Ja sabran els oients al matí de Tarragona Ràdio
que fa uns mesos es va proposar tota una sèrie de canvis
en el sistema de puntuació.
Al final, però, el patronat municipal de Castells
ha decidit, de moment, ajornar aquesta proposta de modificació,
deixar-la per més endavant i mantenir,
de cara a l'edició d'aquest any del concurs que es farà
el mes d'octubre d'aquest any 2004,
mantenir en aquesta edició, com dèiem,
el sistema de puntuació tradicional.
Tot això ara ens ho explicarà el president de la comissió de bases
del concurs de Castells de Tarragona, el Josep Maria Sabatevos.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
Podem dir que els organitzadors, que els promotors,
en fi, que els que esteu a la comissió de bases del concurs,
al final heu fet marxa enrere
respecte a la proposta que s'havia anunciat fa un temps?
Marxa enrere no.
Ens hem aturat.
D'alguna forma ens hem aturat,
hem deixat les coses més o menys com estàvem
i hem tingut una visió de futur,
que ja la van tenir els que van fer la proposta d'aquest canvi de puntuació,
a fi efecte que un cop es maduri la proposta,
després d'haver rebut tot un seguit d'esmenes,
comentaris i crítiques, etcètera,
aleshores plantejar-la d'aquí a dos anys pel proper,
pròxim proper concurs,
i aleshores intentar fer una nova puntuació i una nova classificació dels castells,
a fi efecte d'anar renovant i anar millorant el concurs de castells.
Canvia la puntuació, per dir-ho de manera ras i curta,
necessita un període de maduració molt més llarg.
Necessita un període de maduració
perquè filar prim en el món dels castells,
pel que fa a una classificació dels castells
i pel que fa a la seva puntuació,
és quelcom molt complicat
que difícilment arribarem a establir allò un model perfecte.
La perfecció pel que fa a les puntuacions
és molt difícil d'obtenir,
entre altres coses perquè cada colla
té els seus interessos particulars,
la qual cosa és completament respectable
i cada colla té el seu punt de vista també particular
i específic a l'hora de puntuar,
a l'hora de classificar els castells.
Aleshores, acontentar totes les colles és molt difícil
i el que ha fet el patronat de castells
i amb l'assessorament de la comissió de bases
ha estat, d'alguna manera,
prescindir dels interessos particulars de les colles
i intentar argumentar amb raons pensades,
basades en estadística, basades en una certa història
dels darrers anys,
una puntuació que no es casi amb ningú.
La qual cosa també vol dir
que si no es casi amb ningú vol dir
que tindrem a totes les colles,
o si més no, a moltes colles,
enfadades. Per què?
Perquè no els contentem del tot.
No hi ha ningú content,
però d'alguna forma és la manera més escèptica
de poder tirar endavant un concurs de castells.
Contentar el 100% a totes les colles és pràcticament impossible.
Impossible.
I per tant, això m'imagino que ja ho teniu clar.
Ho teníem clar i sabíem que rebrem les crítiques.
Rebríem les crítiques si tiraven endavant les propostes.
Rebríem les crítiques si aturàvem aquestes propostes.
Rebrem cada concurs de castells
amb rebut crítiques pel que fa a les puntuacions.
Això és una veritat claríssima.
Però, evidentment, a banda de totes aquestes crítiques,
el cert és que a la curta o a la llarga
la classificació del concurs,
les puntuacions que es dona al concurs,
marca una fita important en el món casteller
i tothom a la curta o a la llarga
diu que si hagués estat al concurs
aquesta actuació determinada
hagués estat més bona que l'altra
o aquesta colla hagués guanyat a l'altra
amb una competència leial
en una plaça castellera.
Alguns, potser fins i tot més aviat
gent no vinculada del tot al món castell,
pot pensar, com a públic en general,
que el patronat municipal de Castells de Tarragona
ha cedit a la pressió d'alguna de les colles grans,
sobretot, suposo, de les grans
a les que tenen aspiracions a guanyar el concurs.
Això és cert o no?
Hem tingut contactes amb les colles grans.
Per què? Perquè volem recabar la seva opinió.
El que passa és que no ens hem deixat en cap moment
pressionar per aquestes colles,
sinó, com he dit ja abans,
hem intentat argumentar amb uns arguments lògics,
tenint també molt present
que en el món casteller
de vegades la lògica és una miqueta relativa,
no són allò dos i dos, són quatre,
perquè també poden ser tres i un,
o un, un i un, quatre.
Aleshores, la lògica és molt complicada.
Hi ha hagut, evidentment,
que hi ha hagut pressions.
Jo no vindré cada any també,
cada dos anys amb els concursos
sempre hi ha aquestes mateixes pressions.
Al final, les colles saben que participar en el concurs,
guanyar el concurs o tenir una bona puntuació en el concurs,
per la colla és un èxit
i les colles, en el fons,
estan també esperant el concurs.
La proposta que havíeu anunciat
i que ara queda parada,
com dèiem, aturada,
què pretenia?
És a dir, què preteniu amb aquesta proposta?
Fer més just,
més justa la puntuació dels castells?
Sí, intentàvem, d'alguna forma,
procurar que no es donessin,
com de vegades s'han donat casos,
que ho hem vist,
que en segons quin tipus d'actuació
guanyava una colla
que d'alguna forma
no havia fet els millors castells.
Aleshores, cada any,
quan hem retocat les bases,
i cada any s'han retocat les bases
perquè l'experiència ens ha ensenyat
que hi havia errades,
amb el ben entès també
que és molt difícil aconseguir una cosa perfecta.
Cada any hem intentat cercar aquesta perfecció,
però després ens hem trobat
amb errades que s'han donat a la plaça
per un motiu o per un altre.
Aleshores,
la proposta intentava solucionar
tots aquests problemes
i evitar que es poguessin donar
aquests casos concrets
que en algun concurs,
després de produir-se el concurs,
la gent que sap de números
i fa els seus comptes
i estableix si haguéssim fet això,
si hagués passat allò,
si hagués passat allò altre,
doncs s'hagués pogut donar
a aquesta circumstància.
Intentàvem evitar aquestes circumstàncies.
I, de fet,
era un estudi bastant pensat,
el que passa que no estava del tot madur
per poder-lo aplicar ja.
A banda,
també una altra cosa,
que amb el temps de només la temporada
que encetem pràcticament ara,
que hem encetat per Sant Jordi,
potser no donava temps a les colles
a la preparació dels castells
d'acord amb la puntuació
que es donava en el concurs.
amb dos anys de coll,
les colles sabran en prou temps
per on van els trets
i podran plantejar la seva estratègia,
la seva tàctica
i, d'alguna forma,
el que intentem també
és millorar el món casteller,
que es vegin nous castells,
que es vegin castells inèdits
i per això s'ha fet aquesta puntuació
i s'han posat una classificació
d'aquests castells
d'una manera determinada.
El concurs, per tant,
d'enguany mantindrà el sistema tradicional
de puntuació,
el que sí que heu variat són alguns matisos,
algunes xifres en concret.
Sí, bàsicament s'han canviat
l'ordre d'uns determinats castells
i per fer aquests canvis
que potser poden sorprendre
i la gent m'ho diu
per què un 4 de 10
està situat en folre i manilles,
evidentment, està situat en un lloc.
De vegades se situa un castell
per el fet que és inèdit
que no s'ha vist mai
i el que la gent vol
i tots volem,
els que estimem els castells,
és veure cada vegada castells nous
que difícilment els podríem veure
si no els hi donem un incentiu.
El cas del Pilar de Set net
tampoc l'hem vist,
aleshores per això s'ha situat
en un lloc i no en un altre.
Quin castell té més dificultat?
Entraríem en una polèmica.
Per segons quines colles
que tenen prou potencial humà
per tirar uns castells
amb folres i manilles,
sobretot de la gamma més alta
d'aquest tipus de castells,
potser no tindran el mateix problema
que tindrà una altra colla
que no té tanta gent
però que té allò de dir
un pilaret d'aquells
que els tenen ja polidets
i ben fets
i que fan pilars,
no diré com a xurros,
perquè tots tenen la seva dificultat.
Aleshores,
és molt difícil
la quantitat
i la qualitat
lligar-la
de manera
que tothom
es pugui contentar.
Si el Pilar de 7
està en una situació
i el 4 de 10
amb l'agull
està en una altra,
bàsicament
és per aquesta qüestió.
Hem analitzat
les estadístiques
dels darrers anys
i hem vist
que efectivament
eren castells
que no havíem vist
i per això
els hem tirat endavant.
Hi ha una altra qüestió
també polèmica
que és
castells de 9,
de 9 de base,
per dir-ho,
de 9 de tronc,
que es poden fer
amb un sol enxaneta
o amb 3 enxanetes.
S'han fet
amb 3 enxanetes
però amb una enxaneta
tampoc s'ha fet mai.
Per això
també en privat
és més difícil
o la dificultat
depèn
de tota aquesta relativitat
que hi ha
en el món
dels castells.
I per això
hem decidit
posar que tots els castells
es facin
amb un sol enxaneta,
entre altres coses
potser també
per mantenir
l'estètica
del castell
i veure
com passa
l'enxaneta
de la mateixa manera
que passa
una enxaneta
quan se fa
un castell
de 5.
Quina,
Josep Maria,
serà la construcció
més valorada?
Home,
la més valorada
és el 3 de 10
en folre
sense amanilles.
Per què?
Perquè està
en el punt...
Fixeu-vos
que són
33 castells
que es puntuen
i a partir
que et diré jo
del número 18
d'aquests castells
tots els castells
són uns castells
realment forts.
el 3 de 8
aixecat per sota
ja s'ha fet,
el 9 de 8
també,
vull dir,
el pilar de 8
amb folre i manilla
s'han fet,
però són aquests castells
que es fan
una vegada,
dues vegades,
tres vegades,
però que costa
de veure'ls
i a partir d'aquí
tirant per avall
ja els castells
són uns castells
que si s'arriben
a carregar
tan sols
si s'arriben
a carregar
ja la plaça
esclata
amb uns aplaudiments
enormes
perquè no hi ha
moltes vegades
l'oportunitat
de veure
aquest tipus
de castells
penseu
que castells
de tota aquesta gama
es poden veure
en comptades
ocasions
i mai
amb nombre
tan gran
com a la plaça
de Toros de Tarragona
cert que hi ha
diades importants
hi ha Sant Fèlix
a Vilafranca
que es reuneixen
quatre colles
i que també
es fan castells
grossos
però veure
la magnitud
d'aquests castells
a la plaça
de Toros de Tarragona
només a la plaça
de Toros de Tarragona
es dona aquesta possibilitat
entre altres coses
perquè
es fa en un diumenge
no és
no és un dia
de cada dia
com pot ser
Sant Fèlix
patró de
Festa Major Vilafranca
però no és
Festa Major Valls
i això comporta
també
el moviment
de persones
en canvi
el moviment
de persones
que s'aconsegueix
pel concurs
de castells
és únic
és únic
algun altre detall
en les bases
que canvien
alguns matisos
o pràcticament
és això
home
podríem cansar
l'oient
amb tota la classificació
però
evidentment
la persona
que ha vist
les puntuacions
i ha vist
l'ordre
que està
en els castells
em podria dir
per què
aquest no
i aquest sí
el raonament
l'argument
sempre és el mateix
vull dir
estadística
i novetat
o castells
que no s'hagin
fet mai
o que costi
que es vegin
castells
està clar
està clar
que ni
amb les puntuacions
que doneu
els promotors
del concurs
des de la comissió
de bases
tampoc no tothom
estarà d'acord
sempre hi haurà gent
que replicara
i que considerara
que seria millor
fer-ho d'una altra manera
i a més a més
això és la salsa
dels castells
també
perquè vull dir
si fos una cosa
és com el futbol
aquell senyor
que va ser entrenador
al Barcelona
que es deia
que el futbol
és així
futbol
és futbol
doncs tenia força raó
els castells
són això
i el fet
casteller
comporta polèmica
sempre
a tot arreu
el que hem de procurar
és a través
de la puntuació
a través del jurat
de plaça
a través del jurat
general
del concurs
establir
doncs
unes bases
en què
almenys hi hagi
un mínim
de reglament
que faci
que això
que podria haver estat
més o menys caòtic
i que ningú sabia
que es feien castells
amb un
amb dos enxanetes
amb pomps de dals
diferents
etcètera
avui en dia
més o menys
s'ha intentat reglamentar
en la mesura
en què
es pot reglamentar
una cosa
tan complexa
com és
una puntuació
de castells
el que queda clar
també Josep Maria
és que amb aquest
endevat
que s'ha originat
en aquests mesos
que ara queda
aturat
fins al concurs
del 2006
el que queda clar
és que l'organització
del concurs de Tarragona
té ganes
i demostra
que el concurs
està viu
i que en fi
ara falten sis mesos
per la celebració
del concurs
de la plaça Turus
però que ja s'està parlant molt
i que l'organització
té ganes
de mantenir-lo viu
de que millori
el debat
el debat és vida
el debat és vida
el debat és vida
el debat és vida
el més trist
és que la cosa
s'esmortellís
que quedés com
que quedés aturada
per sempre
perquè jo ja vaig dir
en la presentació
que si no es renovàvem
ens moríem
i a vegades
d'èxit
no morirem
sobretot
quan hi hagi
tantes crítiques
i passi
el que passa
però
de fet
cada celebració
de concurs
al final
és un èxit
per què?
perquè cada vegada
hem vist uns castells
i la gent que assisteix
a la plaça
de Turus de Tarragona
a veure el concurs
o participar directament
en el concurs
malgrat la durada
és una vegada
cada dos anys
i la durada
tampoc hauria de cansar massa
doncs la gent
surt satisfeta
perquè diu
hem vist una cosa
que només la podem veure
cada dos anys
a Tarragona
la veurem
a principis
del mes d'octubre
el primer diumenge
d'octubre
a la plaça de Turus
de Tarragona
Josep Maria Sabate Bosch
president de la comissió
de bases del concurs
gràcies per venir
aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio
i explicar-nos
els motius
de mantenir
finalment
el sistema
de puntuació tradicional
gràcies
i bon dia
bon dia