Falten dos minuts per arribar al punt de tres quarts d'onze del matí.
Fa uns instants parlaven de la Universitat Rovira i Virgili
amb el seu màxim responsable, amb el rector, el doctor Lluís Arola,
i ara la nostra propera convidada és una persona també vinculada a la universitat.
Ara és professora de la Rovira i Virgili,
però ha ocupat els càrrecs en diferents etapes de secretària general
i també de vice-rectora de la Universitat Terra Unida.
Avui, però, no l'hem convidat amb la seva condició de professora universitària.
Avui, hem convidat a la tarragonina Carme Bourbonés
com a nova presidenta de Càritas Catalunya.
Senyora Carme Bourbonés, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i felicitats.
Gràcies, moltíssimes gràcies.
Què suposa ser la presidenta de Càritas Catalunya?
Bé, suposa una responsabilitat crec que molt important
i també la joia que aquest organisme, que és Càritas Catalunya,
que aglutina totes les càritas diocesanes del Principat,
estigui en mans de la seu tarragonina,
és a dir, que la diòcesi de Tarragona, durant quatre anys,
serà la responsable, la que ostentarà la presidència
d'aquesta Càritas Catalunya.
És un repte, doncs, imagino que a nivell personal important
i també, fins i tot, un repte a nivell de diòcesi important.
Efectivament, jo crec que és molt important, tots plegats, en primer lloc,
clar, jo n'he d'assumir una responsabilitat de gestió, de direcció i de coordinació,
però també és important, insisteixo, per la diòcesi,
perquè serà la seu d'aquesta institució a nivell de Catalunya.
Fa sis mesos, Carme Bourbonés es va fer càrrec de la delegació de Càritas a Tarragona,
ara assumeix la presidència de Càritas a Catalunya.
Això vol dir que s'estarà a Barcelona pràcticament tota la setmana treballant?
No, no, no, com deies al principi de l'inicial programa,
jo simultaneixo aquesta tasca de voluntariat
amb la meva professional, que és professora de la URB.
I, a més, també tinguem clar,
per com comentava el de la diòcesi de Tarragona,
perquè, de fet, aquesta tasca,
o la responsabilitat de ser presidenta de Càritas a Catalunya,
vol dir que aquest organisme és itinerant,
és a dir, que cada quatre anys va d'un bisbat a un altre.
L'arquivisbat de Tarragona no ho havia tingut mai,
aquesta vegada, doncs, estem a la presidència,
i crec que és important per la diòcesi de Tarragona
ser aquest referent a les Càritas catalanes,
i al mateix temps, doncs, ser també el lloc d'encontre
i, des d'aquí, potenciar tot el que significa
i tot el que ha de ser la Càritas a Catalunya.
A què es dedica a Càritas a Catalunya?
És a dir, quin és el seu volum de feina,
de projectes, de temes, fins i tot,
en fi, quins són els seus pressupostos actuals?
De fet, més que pressupostos,
el que és és l'espai de trobada, de diàleg,
que existeix o d'ajuda mútua
entre totes les Càritas diocesanes i altres institucions que l'integren.
I la seva activitat és gestionar accions,
qüestions i programes comuns
en l'àmbit territorial de Catalunya,
per exemple, el tema de l'atenció a les drogodependències,
el tema de l'atenció a la gent sense llar,
les grans campanyes,
la de migració, les de sensibilització,
etcètera, que ho fem conjuntament
totes les Càritas catalanes.
I llavors també ser la representació i la veu unitària
de les dioceses catalanes des del punt de Càritas
amb qualsevol administració
i amb organismes públics i entitats també privades.
Més que reinsisteixo
és per aquesta eficàcia,
perquè no anem cada diocesis a negociar
un ajut de l'administració,
diguéssim, de caràcter comú,
que no anem tampoc a demanar
institució per institució
cada una de les diocesis,
sinó que llavors tinguem una veu
que ens representi totes
i així es pugui fer més àgil
aquesta coordinació, aquesta representació,
aquest diàleg per aconseguir ajuts.
És més, doncs, un òrgan coordinador
que no de gestió de projectes
que en els que els projectes cadascú,
cada diocesi, els porta endavant
d'una manera autònoma.
Efectivament.
Cada diocesi es porta els seus propis projectes,
cadascú va al seu ritme,
però, insisteixo,
compartim en sessions de treball
cada dos o tres mesos
tot el Consell Plenari
i les activitats en conjuntes.
I en concret sí que tenim una cosa conjunta,
que és el que se'n diu
el Centre Català de Solidaritat,
que és l'atenció a tota la problemàtica
de la gent que té problemes
amb la drogodependència.
Això sí que és un organisme
que la tenim totes les institucions catalanes
juntament amb les institucions religioses,
que és un organisme
que la seva està a Barcelona,
però que a cada, per dir-ho,
si diòcesi hi ha una representació,
per això sí que és, per exemple,
un projecte que fem conjunt i unitari.
La problemàtica, doncs,
de les persones drogodependents
és una de les prioritats, doncs,
de Càritas a nivell general de Catalunya?
Aquesta n'és una, però també n'hi ha una altra
que també és important ressaltar,
que cada diòcesi amb el seu ritme,
que és la reinserció laboral.
Això també és molt important,
perquè sovint les persones
potser arribin a les situacions
que dèiem de dependència,
que els fa anar cap al tema de la droga
i altres qüestions,
perquè és que a vegades
estan fora del circuit laboral,
de la desestructuració personal,
de la desestructuració social,
i nosaltres també aboquem molts esforços.
Això és insisteixo,
cada diòcesi amb el seu ritme,
però sí que, per exemple,
compartim el tema de roba amiga,
dels robers, que tots pregats sabeu,
o, per exemple,
de gestionar deixalles
que es tornen a acabar d'arreglar,
per exemple, arreglar mobles,
i cada diòcesi junts fan mobles,
els altres es dediquen
a reparar bicicletes, per exemple,
i construir noves bicicletes
a partir de bicicletes espallà.
És a dir, cada un del seu projecte,
però l'objectiu comú que és
intentar la reinserció social,
això és un projecte que compartim.
S'ha marcat alguna prioritat,
Carme Borbonés,
al capdavant de Càritas a Catalunya?
Sí, en primer lloc,
fa 12 anys que es va crear
Caritas a Catalunya,
per tant, podríem dir també
en la història,
que és l'adaptament curta,
la seva història.
Es va crear l'any 1992,
en el sí, podríem dir-ne
del que és l'episcopal de Reconència,
i també hi participava a Barcelona,
i llavors s'han anat treballant.
I ara hi ha tots plegats,
tots els directors
de les diòcesis de Catalunya
que ens anem reunint
i que ens vam reunir
el dia que es va procedir
a fer la proposta
perquè jo pogués assumir
la presidència,
que això ho van fer els bispes,
com sabeu,
però la proposta surt
de l'Assemblea
de tots els directors,
ens vam proposar, sobretot,
estructurar més
aquesta Caritas a Catalunya,
perquè ja n'està,
perquè aquesta Caritas a Catalunya
té un conjunt de comissions
i davant de cada comissió
hi ha un director
de les diferents diòcesis.
Però encara ho fem bastant
amb bona voluntat
i amb una coordinació
no massa sistemàtica
i en primer lloc,
a mi se m'ha demanat
i se m'ha encarregat
que estructura
i que organitza
una mica més formalment
tot el que ha de ser
Caritas a Catalunya.
Penseu que hi ha
un seguit de comissions,
com pot ser la comissió
de voluntariat,
la comissió de Sencerllar,
la comissió d'abans d'immigració
que tothom coneix,
la de les toxicomanies
i davant de cada una
d'aquestes comissions
hi ha un president
d'una Caritas diòcesana
i un secretari.
Això ho hem anat fent
i ara ja ens donem compte
que cal articular-ho
una miqueta més,
cal desplegar potser
més àmbits de responsabilitat
i el més segur
és que organitzem
no solament la presidència
sinó la presidència
i un equip de direcció
que donarem resposta
més àgil
a tota la problemàtica.
Al capdavant de Caritas Tarragona
que porta sis mesos,
què tal l'experiència
aquesta primera etapa?
És immillorable,
de veritat que personalment
em poso moltíssim
i sincerament crec
que hi ha moltes coses
per fer en aquest món
del segle XXI
que sembla que tingui
moltes coses resoltes
que efectivament
la societat aposta
i tot hem de ser molt sensible
pels temes socials
però de veritat
que encara hi ha molts últims
i no atesos
i aquesta és la nostra tasca
i una cosa
que ens hem fixat
és acabar de descobrir
realment
quins són aquests no atesos,
quins són realment
els últims
a la nostra societat
i quins són els no atesos
perquè això a vegades
costa d'entendre
perquè sembla que hi hagi
molt suport a la societat
des del punt de vista
de les administracions
que també fan
una bona feina
donant resposta
a les necessitats socials
de les persones
en circumstàncies difícils
i de feblesa
però sempre queden
algunes persones
i algunes situacions
que no estan ateses
i que realment
cal donar una resposta
vol dir
que encara no hem descobert
a totes aquelles persones
a tots aquells col·lectius
que realment necessiten
del suport
de la resta de la societat
efectivament
perquè el món va canviant
estem
submersos
en una societat
on el canvi és continu
i aquestes situacions
canviants
també necessiten
noves respostes
i és des de llocs
com Càritas
on ens és molt més fàcil
anar identificant
i llavors també
convertir-nos
no solament en l'ajut
i aquesta col·laboració
sinó també
ser l'espai
on posem la denúncia
i deixem-ho dir així de clar
també som nosaltres
el nostre responsable
és denunciar
situacions injustes
i reclamar l'atenció
perquè la societat
hi pugui respondre
Ara fa un mes
pràcticament
encara no
va arribar a Tarragona
el nou arquivisbe
el doctor Jaume Pujol Balcells
han tingut ja
algun tipus de contacte
com a Càritas?
Hem tingut uns primers contactes
suposament informals
en el sí de les tasques
perquè compartim també
les nostres dependències
ja estan al Palau d'Arquivisbal
i ens han vist
i ell ens ha passat a saludar
però formalment
el proper dimecres
avui en vuit
tenim una reunió específica
amb ell
i tot el personal
que conformi Càritas
i Ossesana
on li presentarem
els nostres projectes
on li explicarem
el que estem fent
i on també
li demanarem
que entengui
aculli tots els nostres objectius
immediats i immediats
Li demanaren
per tant suport?
Exactament
és clar
necessitem
necessitem
també
el seu vistiplau
que ja el tenim
però li volem explicar
més concretament
tot allò que fem
en cada departament
i quins són els projectes
que tenim ara
per aquest any
pels propers anys
fins al 2007
que tenim
aquesta legislatura
Quina impressió
li ha fet
el nou arquivisbe
de Tarrona
tenint en compte
que Carme Bourboners
com a representant
de Càritas
va ser una de les persones
que va criticar
el procés d'anomenament
del nou arquivisbe
de Tarrona
no tant la persona
però sí
el procés d'anomenament
A veure
jo voldria puntualitzar
que no ho vaig fer
com a representant
de Càritas
sinó que ho vaig fer
i tot el personal
vaig comentar
el fet
que bé
havia sigut
un procediment
que si en diu
extraordinari
això
i es va reconèixer
de manera
el dia de la seva arribada
però això
sense qüestionar
en cap manera
ni la persona
ni la validesa
de la persona
que està al davant
més tinguem present
que des del dia
19 de setembre
el Monsenyor
per dir-ho
si Jaume Pujol
és el nostre pastor
i per tant
tots plegats
com a Església de Tarragona
pensem que podem treballar
en benefici
de tot allò
que és
la paraula
de l'Evangeli
Carme Bourboners
nova presidenta
de Càritas Catalunya
delegada
de Càritas
en dioses sant
aquí a Tarragona
gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí
i sobretot
molta sort
en aquesta nova etapa
moltíssimes gràcies
gràcies i bon dia
gràcies
bon dia