Ara passen vuit minuts, de dos quarts d'una del migdia.
El seguim acompanyant des del matí de Tarragona Ràdio.
Volem cridar la seva atenció sobre un congrés professional
que tindrà lloc als propers 21 i 22 de maig aquí a la ciutat de Tarragona.
Es tracta del segon congrés de l'Associació Catalana de Llevadores.
Evidentment, aquest és un congrés adreçat a aquest col·lectiu professional,
però no hem de perdre de vista que aquest col·lectiu,
la seva feina quotidiana, té una dimensió social importantíssima
i per això hem pensat justament que era atractiu conèixer com es prepara aquest congrés
i quins són els grans temes que abordaran.
I per això ens acompanyen dues representants d'aquest col·lectiu.
D'una banda aquí a l'estudi ens acompanya Paquita Durán.
Ella és Llevadora Assistencial de l'Hospital Universitari Joan XXIII
i professora associada de la unitat en docent de Llevadores de la Universitat de Barcelona.
Paquita, bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda.
I a l'altre costat del fil telefònic ens acompanya l'Elisabet Bru.
Ella és representant de la demarcació de l'Associació Catalana de Llevadores.
A més, és la coordinadora del PAT, el Pla d'Atenció a la Dona del Tarragonès.
Elisabet, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies primer que tot per atendre la nostra trucada.
Com que no et veiem la cara, quan vulguis intervenir tu mateixa.
Sí, d'acord.
Vas intervenir perquè en estar així a l'altra banda del fil telefònic anirem parlant en el to col·loquial
que requereix un tema com aquest i que reunirà un nombre important de professionals,
de dones fonamentalment.
Ho comentàvem amb la Paquita, que és un col·lectiu que encara continua sent eminentment femení
i que també em comentava abans d'iniciar la conversa que tot el que són tasques sanitàries,
assistencials, cada cop més estan en mans de les dones, no?
Doncs bàsicament el nostre col·lectiu és pràcticament femení.
Jo parlaria d'un 98%.
Abans ho era obligatoriament perquè per accedir a la carrera de Llevadores
no estava vetat els homes.
A partir de quan s'ha iniciat una altra vegada l'especialitat,
s'ha donat entrada, com és natural, la igualtat d'oportunitats per a tothom,
s'ha donat entrada als homes, a l'especialitat,
però realment són molt pocs els que accedeixen.
Per això passa a la nostra professió,
però a una professió com els obstetres, els ginecoles,
que bàsicament fa uns anys eren pràcticament un col·lectiu masculí,
ara pràcticament tots són dones.
A l'Hospital Joan XXIII jo penso que des de fa set anys
no es forma un especialista masculí.
Déu-n'hi-do.
Tot el que surten als MIRS, pràcticament tot són dones.
I us heu preguntat per què aquest canvi?
No ho sé, però hi ha moltes especialitats que tenen una tendència
a l'ensenyament, la sanitat, tot això no sé per què serà,
però realment estan mal de les dones cada dia més.
El paper de la llevedora tradicionalment sempre ha estat un paper molt important,
però que socialment es pensava que estava relegat exclusivament
al que era el moment del parc.
D'uns anys cap aquí, evidentment, la feina ha canviat
i la percepció social també, no?
De qui és i què fa la llevedora.
Pràcticament tenim una llevedora al costat tota la vida, no m'agui el que diu.
Doncs des del moment del naixement, jo penso que des del moment
que t'agafa la llevedora, ja en tots els teus estadis de la vida
pots tenir una llevedora al costat.
Les llevedores fem a l'adolescència, xerrades als instituts,
d'educació sanitària i sexual, de...
A la tarda jove, també.
Sí, de...
Sí? Ara s'ha posat els auriculars i t'accent la Paquita, Elisabet.
T'accent perfectament.
Ah, vale.
Digues, digues.
No, si voleu, continuo.
I tant, que sí.
Sí, vale.
No, vull dir, és el que deia la Paquita, no?
Amb la vessant de totes les etapes de la dona, no?
De la vida de la dona.
Era això, no?
Des del naixement a l'adolescència, doncs nosaltres,
jo com a responsable d'atenció primària,
doncs és el que fem en aquest àmbit, doncs els instituts,
els joves, doncs l'educació sexual,
com també, doncs, consulta de tardes joves,
específicament, doncs per a joves.
També, doncs, el que seria, doncs,
tot el control de l'embaràs, el postpart,
perquè el part en aquests moments es realitza a l'àmbit hospitalari,
i després en l'etapa, doncs, sexual i reproductiva de la dona, no?
El que seria prevenció de càncer i cèrvics,
i també càncer de mama,
malalties de transmissió sexual,
la prevenció, no?
I, doncs, també el que seria planificació familiar,
fins a acabar, doncs, per exemple,
a l'etapa de la menopausa.
Dins de la professió,
amb tot aquest ventall increïble
de tasques que teniu assignades, no?
D'alguna manera, hi ha una especialització?
Aquella llevadora que està més per l'educació sanitària
de la comunitat, aquella llevadora que està més per l'assistència.
Hi ha una especialització, també?
No, nosaltres el que fem, vull dir,
és tant amb la vessant assistencial com educativa, eh?
Vull dir, nosaltres, en el nostre pasca diària,
doncs, fem, vull dir, alternem al mateix moment
tot el que és la part assistencial com educativa,
vull dir, estar dins de la nostra pràctica diària.
Tot i així, les llevadores,
com altres professionals de la sanitat,
no són alienes ni de bon tros a la societat
i amb els canvis que s'estan produint.
Ara penso, per exemple, mirant una miqueta
el programa que teniu previst en el Congrés,
que tractareu el tema de la violència de gènere.
Hi ha un altre fenomen en el que també,
segurament, us esteu trobant quotidianament,
que és el fenomen de la immigració,
amb tot el que això implica?
Sí, en aquests moments, sí,
és un fenomen creixent
i, sobretot, doncs, amb l'aspecte, doncs,
de la part reproductiva, no?
Vull dir, el que seria, doncs, el control d'embaràs
i després, també, doncs, en l'àmbit hospitalari.
Això, doncs, està creixent
i llavors, doncs, nosaltres, vull dir,
tenim un repte perquè, vull dir,
clar, la immigració té un procedeix de molts orígens,
vull dir, moltes cultures i molt diferents,
i, doncs, això, doncs, costa...
Hem de fer tot aquest procés, no?, d'assimilació.
Això, la Paquita, que és llevadora assistencial,
deu pensar, si hi ha les dones de la mateixa cultura,
som totes diferents,
i, a més a més, afegim un arrel cultural...
És un problema a fer així, però...
També ho desdramatitzaria una mica, això.
No, més que problema, jo afegeixo
que us heu de posar una miqueta en sintonia
amb els temps que corren, no?
Exactament.
No com un problema, sinó com una ampliació
de la vostra feina.
La nostra assistència és individualitzada
a la persona que tenim endavant,
i és igual que sigui Magrebina,
que sigui del Senegal,
a veure, és una dona que està de part
i hem de seguir el seu procés.
Llavors, els problemes més grossos
que ens trobem moltes vegades
són l'idioma.
Llavors, l'idioma sí que és una barrera important
per seguir els processos.
Però si no existeix el problema idiomàtic,
el de més és més o menys igual.
Hi ha un altre aspecte,
si parlem de dones de cultura d'aquí,
dones nascudes aquí,
l'Elisabet parlava d'educació.
Aviam, no hi ha ni punt de comparació
de l'educació comunitària que es fa ara
en temes, per exemple, de sexualitat,
en temes sanitaris.
Tot i així, vosaltres us trobeu
que la dona encara ha d'aprendre
moltes coses del seu propi cos?
I tant.
On hem sobrades d'informació?
Què penseu, Elisabet?
A veure, avui en dia,
a vegades, a veure,
el dèficit d'informació
pot ser un problema, no?
Vull dir, potser en èpoques passades
hi havia un dèficit i ara potser hi ha un excés.
Vull dir, és trobar la informació idònia
i l'adequada, no?
A veure, nosaltres el que fem
és una educació sanitària, no?
Per viure la vida en salut, no?
Vull dir, aquest és l'enfocament
que tenim primordial, no?
Sobretot per la dona,
perquè de retruc ja hi va tota la família, no?
Perquè, vull dir,
principalment la dona és,
avui en dia,
l'estructura familiar
és la que té cura, no?
De la família
i viure-ho d'una manera, doncs,
amb salut i gratificant
i, a més, que sigui, doncs,
també autorresponsable, autònoma, no?
I que també tingui la informació
i pugui prendre ella també
les decisions, no?
I llavors, doncs,
això és el que intentem, doncs,
en totes les vessants, no?
Sobretot, doncs,
en el procés de la maternitat,
que seria, doncs,
durant l'embaràs
i després del part.
Tot així, Paquita,
encara anem una mica, no?
Que jo tinc una amiga
que m'han dit que,
i moltes vegades anem
amb coses
que no són com han de ser, no?
Sí, i a veure,
hem de fer molta incidència
en l'educació dels joves,
que per molt que parlem
sempre és poc
la que es dona,
per evitar malalties
de transmissió sexual,
per evitar amb braços no desitjats,
incidim amb el tema,
incidim,
però tot el que fem
és poc, de veritat.
Ens pensem que donem
molta informació
i és poc,
que encara arriben
moltes mares joves
embarassades
que decedeixen tenir el fill
o no decedeixen tenir el fill
quan això, tot això...
Embarassos no desitjats,
en definitiva, no?
Embarassos no desitjats,
en definitiva,
que es podrien evitar.
Vull dir, per molt,
és una tasca que s'ha de fer
i s'ha d'incidir
i s'ha d'incidir
i s'ha d'incidir.
Déu-n'hi-dou
si teniu feina
aquells tres dies, eh?
Jo crec que sí.
Déu-n'hi-dou
si teniu temes
a parlar,
a més amb especialistes
que venen de diferents punts.
Quina és la previsió
de participació que feu
tant com a ponents
o com a llevadores
que participaran en el Congrés?
De congressistes,
en aquests moments,
n'hi ha inscrits
més de 500
i pensem arribar
sobre els 600
perquè el dia del Congrés
es fan inscripcions
in situ,
però de moment
passem dels 500,
que ara li hi ha
les previsions
que teníem,
les nostres expectatives.
I en quant a especialistes
es presenten?
Sí, venen d'arreu del món,
venen holandeses,
venen americanes,
venen angleses
i de tot l'estat espanyol,
perquè és un congrés
d'àmbit estatal.
Elisabet,
en aquest sentit
em valdria la pena
destacar la importància
dels temes
que es tractaran,
no?
Sí,
bé,
com he dit,
doncs,
és en tota la part
de la nostra activitat,
que seria
la part
d'embaràs
i part,
sobretot,
per exemple,
parlar en la part
de lo que seria
el parc,
doncs,
la humanització
del parc.
Després,
també,
doncs,
en quant
a lo que seria
la nostra professió,
el futur,
cap on anem,
i també,
com a tema primordial,
la formació
de llevadores,
perquè,
doncs,
en un futur
immediat
o pròxim
o així,
hi ha possiblement
canvis,
i,
llavors,
també,
a més a més,
abans de començar
el congrés,
el dijous al matí,
es fa una activitat
de precongrés
que seria
la celebració
dels 10 anys
d'inici
de la unitat
docent
de llevadores
aquí a Catalunya,
doncs,
que celebra
aquest any
10 anys
del seu inici,
no?
Doncs,
esteu de celebració,
a més a més,
en aquest congrés.
Sí,
sí,
per això
vam intentar
fer aquest segon
congrés
celebrant això
els 10 anys,
no?
Perquè,
en aquests moments,
doncs,
també ens trobem
amb una manca
de llevadores.
Clar,
des de fa 10 anys,
doncs,
sí que van sortint
promocions,
però,
doncs,
costa de poder
cobrir
tots els llocs
amb llevadores.
I per què creieu
que passa això?
Perquè,
vaja,
no...
D'acord que hi ha
un component emocional
i això d'ajudar
a venir a algú al món
realment no té preu.
Però,
clar,
hi ha una altra mirada,
diguem-ne,
com a més pragmàtica.
Per què passa això
que dins d'aquest
àmbit professional
els joves,
les joves,
en aquest cas,
no es decantin
per la professió?
Sí que es decantin
per la professió,
el que passa
que hi ha hagut 10 anys...
Hi ha més demanda,
potser que abans?
No, no, no,
hi ha hagut 10 anys
que es va suspendre.
O sigui,
quan van canviar
el sistema d'infermeria,
van haver 10 anys
que es van abolir
les especialitats d'infermeria
i han passat 10 anys
sense que sortís
al mercat laboral
cap llevadora.
Llavors,
clar,
la població de llevadores
s'ha envellit moltíssim,
han hagut moltíssimes jubilacions
que no s'han pogut cobrir
a l'oferta.
Us heu de posar el dia,
per si diguéssim.
Tenim una generació perduda
i nosaltres
amb aquesta celebració
també celebrarem
aquesta generació guanyada
que ja fa 10 anys
que formem llevadores.
Però, clar,
hi ha una generació
totalment perduda
que no s'ha format
cap llevadora.
Des d'aquest punt de vista
de la formació,
què impulsa una jove
a fer-se llevadora
i no optar
per altra especialitat?
Jo és que com a llevadora
et dir...
Per això com a llevadora
t'ho pregunto
perquè ho deus.
A veure,
que dintre l'infermeria
penso que és
l'especialitat
de la vida,
no?
Llavors,
buscar-ne una de més maca
jo ho veig impossible.
Elisabet,
quina és la teva aportació
en aquest sentit?
Per què una jove
es fa llevadora
i no es fa una altra cosa?
Jo, bueno,
estic d'acord
amb el que ha dit
la Paquita,
no?
Però, vull dir,
és la gratificació
que tens,
no?
Al portar,
doncs,
vida
i portar una nova vida
al món, no?
I donar vida
a lo que seria
en l'estructura familiar,
no?
Que és tota la nostra comunitat,
no?
Vull dir,
tots estan inclòsos
dins d'una família,
no?
I llavors,
doncs,
també,
com a dona,
doncs,
també m'agrada treballar
en els aspectes,
doncs,
de drets
que pot tenir la dona
i que potser,
doncs,
aquí en el nostre país
ha anat canviant,
no?
Però, doncs,
vull dir,
avui en dia la dona
encara no està
com si diguéssim
en una situació
equiparable,
no?,
amb l'home
i, doncs,
m'agrada molt
treballar
a vers,
doncs,
que la dona
pugui ser
ella mateixa.
Doncs,
es treballarà,
es parlarà,
es mirarà el futur
aquí a la ciutat de Tarragona
al llarg de tres dies
el 20,
21 i 22 de maig
en el segon congrés
de l'Associació Catalana
de Llevedores.
Si alguna de les ponents
es posa de part
no tindrà problema,
estarà molt ben atesa,
d'això no hi ha dubte
i, vaja,
que com que estareu
totes allà,
però com que sempre
hi ha serveis d'urgència,
ens deixeu més tranquil·les,
eh?
Moltíssimes gràcies,
Elisabet Bru,
per atendre la nostra trucada.
Recordem que l'Elisabet
és la representant provincial
de l'Associació Catalana
de Llevedores
i és coordinadora
del Pla d'Atenció
a la Dona del Tarragonès
i moltes gràcies
a la Paquita Durán
que és Llevadora Assistencial
de l'Hospital Universitari
Joan XXIII,
professora associada
de la Unitat Docent
de Llevadores
de la Universitat de Barcelona.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos
i bon dia.
Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu, bon dia.