Fins demà!
De l'Adam, aquesta que està tot just al portal del Roser, i em diuen, ai, quina cosa, més lletja, no sé què fa aquí, o d'altres vegades, ai, mira que és original i moderna i vanguardista, en fi, que és el que dèiem, que és un monument que des del dia que es va ubicar, doncs, em va portar una certa polèmica i controvèrsia. El cas és que aquest monument el trauran aquest cap de setmana. De fet, les tasques per desubicar-lo d'aquest lloc començaran avui.
I creiem que és un tema prou curiós i prou ciutadà, doncs, per parlar-ne àmpliament avui al matí de Tarragona Ràdio, i per això hem desplaçat la nostra unitat mòbil amb Josep Sunyer. Bon dia, en Josep.
Bon dia, Yolanda.
I atencen dos dels convidats que teníem previst. Val a dir que la tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, ja ens va avisar que arribaria una miqueta més tard per problemes d'agenda,
però, en principi, podem parlar amb dues persones que ens poden donar moltes pistes i explicar-nos moltes coses d'aquest fet, no?
Doncs sí, sí, Yolanda. Mira, estic amb una persona que és el responsable, el director general de l'empresa, que durà a terme aquesta obre entre avui i demà.
Avui començaran, de fet, a la tarda, a picar el que és la part baixa de l'estructura, de les escultures, i demà, a les 6 del matí, començaran a fer la retirada.
Ara ens ho explicarà, ella és en Joan Carles González i el director general de l'empresa Construccions, en Vidalca.
Joan Carles, bon dia.
Bon dia.
Ara parlarem, si et sembla, anirem cap allà i m'explicaràs com aniran les obres.
Però deixa'm presentar abans una altra persona que també es pot aportar moltes coses, sobretot de quan es va aquesta escultura a posar aquí, l'escultura de d'Ame.
I és l'Antoni Micó, que es porta a veure de la Comissió Permanent d'Entitats i Ciutadans de Tarragona.
Antoni, bon dia.
Hola, bon dia.
Vostè se'n recorda perfectament, no, d'aquell dia? Quin dia era?
Això va ser el 21 de setembre de 1997.
Hi havia aquí present el director general de l'UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, altres autoritats,
conseqüent l'alcalde i l'artista, l'artista David Saussana, israelià.
I aquesta escultura es va haver de posar aquí perquè ho va demanar precisament l'artista,
perquè era un lloc que es creia on passaria més gent i simbolitzava d'alguna manera
que el patrimoni de la humanitat que s'intentava aconseguir estigués en un lloc com és el cas de les muralles de Tarragona,
les muralles romanes.
A vostè no li va agradar, i crec que a moltes altres persones tampoc els hi va agradar,
sobretot la ubicació, el fet que es posés justament aquí on està ara.
Aquell lloc s'havia de posar el dia que es va inaugurar.
Però ja m'encana d'acord amb l'alcalde que tan pront es pogués es treuï d'aquí es posés en un lloc definitiu.
Ara bé, sí que aquest dia havia de ser aquí, perquè era el lloc on es feien tots els esdeveniments.
Va ser a l'amfiteatre romà i aquí al...
L'Auditori del Camp de Mar.
L'Auditori del Camp de Mar.
I com que tots passàvem per aquí, havia de ser aquell lloc el designat perquè totes les autoritats veiessin on es posava en principi.
Ara bé, després els ciutadans han cregut que no és un lloc adient, perquè tapa la visibilitat de les muralles.
I llavors hem demanat que es posi en un lloc més adient, per sempre, definitiu, però no aquí.
I aquest lloc encara és una incògnita, veurem què ens diu d'aquí a poca estona
l'atinent d'alcalde de Patrimoni, el Maria Mercè Martorell.
Ara tot hem de parlar amb vostè, Antoni, però deixi'm que baixi a parlar amb en Joan Carles González,
director general de Construccions Vidalca, una empresa de valls de l'Alcamp,
que és una de les empreses que s'ha presentat a un concurs per fer l'obra, Joan Carles, és així, no?
Hem sigut invitats, hem passat la nostra oferta i ens l'han acceptada.
I és per fer, doncs, això.
O sigui, avui a la tarda començar a picar la part, diguéssim, de baix del que és el formigó que comentàvem ara
i demà, que crec molt d'hora, les 6 del matí, començaran les tasques en si, no?
Anem cap al monument i m'expliques més o menys què fareu.
Doncs, bueno, com veiem aquí tenim el...
Bueno, com veiem, perdona, tenim aquesta bassa quadrada,
que és la que aguanta tota el...
És la bassa de formigó que aguanta el monument a dam.
Doncs a les 3 de la tarda d'avui vindrem, ballarem el recinte,
després vindrem amb la màquina de disco per tallar el que és el formigó
i acte seguit el picarem amb molta cura per no desperfeccionar, bueno,
el que són els elements metàl·lics, no?
Llavors ho netejarem, ho sanejarem i tornarem a ballar fins demà a les 6 del matí
que vindrem amb el nostre tren de carretera, amb els soldadors, amb el personal humà, amb el cap d'obra
i procedirem a tallar el que són els elements d'escultura metàl·lics,
prèviament, o sigui, fent tot el tema d'ubicació del tren de rentat, del compressor i tot el que es necessiti i procedirem a tallar els elements amb soldadura.
Després, amb la grua, o sigui, amb seguretat i tot aquest tema,
anirem palatitzant amb uns cabirons de fusta i anirem carregant el tren de rentat i el tren de transport.
I l'ubicarem, el transportarem cap a lloc de magatzematge que ens indiqui l'Ajuntament, ni més ni menys.
Procedirem també a pavimentar, o sigui, a restaurar tot el que és el paviment de formigó
i tornarem a ballar fins que es fragui el formigó, fins que passi, suposarem, el temps de fraguat, que són dos o tres dies,
i tornarem a venir aquí, a treure les balles i això quedarà intacte.
Joan Carles, una pregunta. I heu fet alguna vegada alguna cosa semblant?
A veure, nosaltres, com t'he dit abans, som una empresa de construcció
i el que fem són feines tipus d'aquest, amb un monument així, doncs no, però, o sigui...
És el mateix, no?
L'únic que s'ha de fer és vigilar, que tot quedi bé i fer-ho amb molta cura,
donat a que representa el que representa, que és el tema de la tolerància en el món,
que és una cosa, doncs, però bueno...
Suposo que també heu hagut de fer abans un planell previ, no?, per saber exactament on està cadascuna ubicada.
La documentació ens l'ha presentat Patrimoni, ho tenim tot estudiat, s'han reunit diverses vegades
i fins que no s'ha mirat la millor manera de fer-ho, doncs no...
O sigui, no ens ho han adjudicat, no?, això està clar.
Què deuen passar cadascuna d'aquestes figures? Són set, no?, en total?
Sí.
Deuen passar? Pesen molt o què? Com deuen passar, més o menys?
Perquè són, a veure, és ferro, però potser de dos o tres centímetres segur que els té, d'amplada, no?
Sí, pesen bastant, doncs pesen... no sé si... és que no t'ho puc dir jo, el que és el pes.
Però m'agrair que fareu servir alguna grua especial?
Sí, amb una grua, un tren de carretera, amb una grua de... molt gran.
Què és un tren de carretera, què és un tren de carretera?
Un tren de carretera és un trailer amb un remolc, és purament això, o sigui, bé, ja ho veuré.
Ja ho veurem, ho veurem demà, no?, ho veurem demà.
Anem cap allà, Joan Carles, que tornem a parlar amb l'Antoni, que ja ens han explicat com anirà això, eh?
Ja ens ha explicat el Joan Carles tot el que faran aquí a partir d'avui a la tarda, i en fi, que s'anirà cap a un altre lloc.
Vostè, què li sembla, això, Antoni?
Si vivim un magatzem estarà bé, i després ja el col·locarem, ja el col·locarem en un lloc o altre, ja el col·locarem.
On?
Jo penso que estaria bé en un lloc que no tingués accés a les persones, perquè hi ha molts brètols, eh?, on arguments, podíem dir, doncs, que fan molt bé, pinten, posen coses indecoroses.
Aleshores, jo penso que estaria bé en una cruïlla o en un lloc que hi poguessin passar les persones, però que estigués a una altura, en un nivell que no tinguessin accés directe a les persones que voldrien malmetre-ho.
perquè és llàstima que un monument que simbolitza la comunicació, la solidaritat, en totes les races humanes, estigui pintada indecorosament.
Creiem que fora, en un nivell que no tinguessin accés ni poguessin entrar les persones que tinguessin mala intenció d'embrotar-les a fer-les molt bé.
Josep, jo no sé si el senyor Mico em sent, o li podria estar...
No, perquè puc traslladar la pregunta.
Perfectament, no, més que res perquè ell ha fet un resum molt encertat i molt esquemàtic de com va anar tot plegat des de l'any 97.
Al llarg de tots aquests set anys, tot i que últimament no se'n parlava gaire,
en els primers anys sí que es van fer campanyes molt actives en contra de la ubicació d'aquest Adam, no?
Que ens expliqui una miqueta i realment es va mobilitzant no només el col·lectiu que representa,
sinó també altres entitats i particulars de la ciutat.
Sí, efectivament, Antoni, ens pregunta la Lloanda, des de l'estudi, la Lloanda García,
que efectivament quan es va posar l'escultura hi va haver un gran moviment social,
vostè és d'una banda, però també moltes altres persones que van voler dir la seva en contra d'aquesta ubicació.
En principi aquí, clar, no afavoreix gaire les muralles, tapa la visibilitat de les muralles.
Ara bé, aquest dia sí, aquest dia havia d'estar col·locat aquí perquè els promotors de l'obra ho van decidir ja que es posés aquí.
I aquest dia era precisament, en tota la comitiva del director general de l'UNESCO, Federico Mayor Zaragoza,
i l'artista David Saussana van demanar a la Consistòria Municipal que es posés en un lloc que tingués accés la gent
i hi hagués una comunicació amb les muralles i amb tots els monuments romans.
Aquests dies sí, s'havia de posar aquí, però no de forma definitiva es va posar aquí.
Ara bé, després sí que va haver un moviment ciutadà que vam creure que aquest lloc no era el determinat.
Això ara suposo que ho posaran en un lloc on estigui ja per sempre i no serà aquí.
Jo penso que fora un lloc bo, que estigués precisament d'on jo estic mirant ara, que és a la facultat de dret,
que hi ha una placeta a la dreta de la porta principal, que hi ha allí un arbre, em sembla que és un olivera o un garrofer,
que allí allò traient-ho i pujant en un nivell superior, que no hi hagués accés a les persones,
fora un lloc on hi ha comunicació amb la cultura, amb la relacionalitat de les persones
i no tindria la mala visió que ara tapa aquestes muralles extraordinàries, que són muralles de Romanes a Tarragona.
Mira, Joan Carles, ho tindríeu fàcil, no?, perquè està aquí mateix per traslladar-lo i es podria treure d'aquí i posar allà, no?
Sí que ho tindríem fàcil, sí, però això és una altra fase.
Vols comentar alguna cosa més de l'obra que no hagin dit?
Perquè, clar, suposo que després, en cada moment, en cada instant,
doncs, vosaltres, que segur que esteu aquí, que us superviseu,
doncs, sabeu les condicions tècniques que calen, no?
I també la seguretat, que també és important, perquè suposo que els operaris que estiguin aquí
tindran cura de la seva seguretat, però també, òbviament, de la gent que passi, no?
Correcte, correcte. O sigui, això es farà totalment amb seguretat.
Inclús aquí, al nostre costat, he portat el nostre tècnic de seguretat, que és Lluís Salor.
I, bueno, vindrem demà, al matí, sobretot, que és quan és el màxim perill,
que és quan s'aixequen, bueno, tot el que són els elements,
i és el que requereix més importància, que recalqui la seguretat.
El d'aquesta tarda, doncs, és merament un treball de construcció de qualsevol,
o sigui, com qualsevol.
Una operació així, en Josep deu portar molts curiosos,
imagino que això també ho tenen previst, no?
De tota la gent que s'ha plegarat a fanejar una miqueta,
perquè som curiosos de mena.
Pensa que avui, Giovanna, pensa que ja vivien, eh?
Avui hi havia persones per aquí, he pogut veure gent fotografiant l'escultura.
No pots preguntar a ningú que passi per aquí, en aquests moments,
allò que en pensen d'aquesta escultura.
Ja estima que hi havia una noia fent fotografies.
Veus aquesta noia, que has estat bé.
I ja ha marxat, però estava fent fotografies, i suposo que és per això,
perquè ha pogut llegir el diari que bé, que demanà no hi serien, no?
Va, una coseta només, Joan Carles.
Ara vinc a preguntar amb algú, eh?
Però abans deixem fer una pregunta.
Quan tragueu el formigó, o sigui, quan piqueu a baix,
com s'aguantaran les escultures?
No, s'aguanten perquè tenen una base d'uns 50-60 centímetres a sota.
Nosaltres l'únic que piquem són uns 10 centímetres
des d'on estan ara situades cap a sota.
I després a baix ho tallem amb soldador i l'espeletitzem.
el dia que s'hagin de tornar a muntar quedaran a la mateixa alçada
i potser tal com les veiem ara.
O sigui, no hi ha cap problema amb això.
I com resoldreu el problema, l'inconvenient dels curiosos,
que seran molts els que vindran aquí a veure com ho feu.
Si ho sabeu això, no?
Bueno, aquest problema, o sigui, és una cosa pública, no?
No hi ha cap problema aquí.
L'únic que estarà ballat, tothom podrà mirar el que es fa.
No hi ha cap solució, cap a això.
Doncs bueno, delimitareu la zona i per tant...
Sí, ja ho he dit abans.
El primer que es farà avui aquesta tarda és delimitar la zona.
I a partir d'aquí, bueno, no hi ha ni ballar...
Bueno, es ballarà on calgui, opacament,
però el que més es pot veure.
Ja veieu que aquí tenim una espècie de mur
que es pot pujar la gent inclús a mirar.
Ja ho veurem.
Exacte, podem posar-se aquí darrere el mur de l'entrada a la muralla
i, per tant, mirar-ho amb certa seguretat.
Vull dir que, clar, tampoc no.
Això està completament assegurat.
La seguretat és el primer, ja ho sabem.
Ha marxat aquella noia de la càmera, eh?
Ha marxat la noia.
Estava buscant amb la mirada a veure si la veia per aquí alhora.
No l'heu vist, una noia que feia fotografies?
A més, en diferents angles.
Probablement s'ha assabentat que la tren,
o potser era de caràcter professional, vés a saber.
No, però avui sortia el diari, llavors, clar,
inclús gent no ho comentava, eh?
Gent que ha passat per aquí
i que parlaven amb la persona que hi ha dins
a l'entrada de la muralla, saps?
I vol dir que nosaltres ja ahir ho avançàvem, també, eh?
Sí, també.
Ja ho dèiem nosaltres, Tarragona Ràdio.
Què t'anava a dir?
Veus possibilitats de parlar amb algú que estigui per la zona?
Doncs sí, ve un home per aquí
que acaba d'agafar un trípic informatiu.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Vostè sap que demà ho treuen això d'aquí?
Que no soy català, no veig que soy.
Ah, vale.
És maño, usted.
Usted sabe que mañana és d'aquí la ciutat, usted, o no?
És de fora.
No, no.
Yo he venido ahora y me he marxado ahora.
Me he escapado.
¿Y qué ha venido a hacer aquí, Tarragona?
Pues a verla, a verlo.
A verla.
A ver las murallas y todo el patrimonio de la humanidad.
Ahí me he cojado también un manual.
A ver por ahí paso un poco y ya me he marxado.
Venga, pa abajo, eh?
O pa arriba.
No, no, pa abajo.
Pa abajo, pa abajo.
Vamos nosotros hacia abajo, porque hacia arriba es la costa, es que nos aparen nosotros, eh?
Buen viaje.
Vale, igualmente, adiós.
A ver, us han trebat un maño, que está fent turismo a la ciutat de Tarragona, però...
És que ara mi ha vingut.
Hi ha un home allà assentat, que és un jubilat.
A veure si li veig a preguntar ara, si ho sap.
Que segur que ho sap, per tant, no hi ha la quitxeta.
Hola, bons dies, bon dia.
¿Usted sap que demà que això ho treuen?
No hable en castellano un poco.
Ah, ¿usted sabe que mañana quiten estas esculturas?
Pues aquí hace ya varios años que están puestas ahí, pero eso no lo veo yo bien, vaya.
¿No lo ve bien usted?
No, porque tapa mucho aquí todo esto, y nos sentamos ahí y nos traba mucho la vista a los viejos que tenemos aquí.
Pues yo vivo aquí arriba, atrás.
Vive encima, o sea, detrás de la muralla.
Sí, detrás de esa calle que sube para arriba, para San Juan.
¿Y no le parece bien que esté este monumento aquí, no?
A mí no, y a los que estamos aquí, por lo menos, porque esto no tiene significativo para mí nada, no digo yo.
Bueno, pues mañana lo quitan, eh.
Ah, muy bien.
Eso es que hace tres o cuatro años ya venían diciendo esto, a ver si es verdad.
Es que nos sentamos aquí por el invierno, al sol y en verano, pues ahora no hay nadie, pero luego por las tardes ya viene gente.
Los abuelos, tenemos que ir para allí o para allá.
Pues nada, que vaya bien, eh, que te veo aquí bien en la sombra, eh.
Sí, aquí me pongo, esperando a la mueca y a comprar, a ponerle el carro ahora para arriba.
Dele muchos recuerdos.
Hola, muy gracias. ¿Esto que lo graban en la tele?
No, no, esto es directo.
Ah.
Ya estamos saliendo por la ràdio ahora, eh.
Ah, por la ràdio.
Ya salimos en directo por la ràdio.
Ah, muy bien.
Hasta luego.
Hola, adiós, buen día.
Adiós, adiós.
Doncs bé, aquest home que estava mirant-se'ho des a l'ombra, però, eh, perquè ara aquí...
La veritat és que ja comença a picar una mica el sol al voltant del monument i me t'anço el altre cop a veure si veig algú.
Si no, de totes maneres, Josep, tenim totes les dades, el que no farem és allò que tampoc estigueu massa temps al sol, eh, que no pot ser bo de cap manera.
I en tot cas, de moment no podem parlar amb Maria Mercè Martorell, no...
No, no, de moment encara no.
Ja ens havien dit que arribaria una miqueta més tard.
Si creus convenient apuntar alguna qüestió més amb Joan Carles González o amb Antoni Micó, tu mateix, i si no, tornem als estudis, eh.
Antoni, Antoni, vol comentar alguna cosa més al voltant del que hem dit ja, perquè segurament vostè que ho ha viscut des del primer dia amb molta intensitat, doncs, deu recordar-ho en un moment, doncs, que valgui la pena recordar-ho per tothom, no?
Bé, recordar, recordar, doncs, que són set anys que es va instal·lar i creiem que avui, donada la situació que la ciutadania,
no els agrada aquell lloc o no ens agrada aquell lloc, serà demà, el dia que els trauran i els posaran en el magatzem, suposo,
per netejar-les, netejar-les, pintar-les del color que corresponen i col·locar-se en un lloc més adient, ja de forma permanent, per sempre, ja, eh.
Més recordatoris, doncs, que el dia 21 de setembre de l'any 97 van ser un dia molt memorable perquè vam acompanyar el director general de l'UNESCO,
Federico Mayor Tarragosa, a veure totes les instal·lacions romanes perquè ell donés importància
o ens ajudés a que Tarragona fos nomenada Patrimoni de la Humanitat,
que és per la qual cosa que es perseguia aquest monument de forma indirecta, eh.
O sigui que no vam fer més coses perquè, doncs, no es podia demanar aquest dia de forma més directa,
però això va simbolitzar que Tarragona el dia de demà fos patrimoni de la humanitat, patrimoni mundial,
perquè només a Tarragona ens creiem que s'ho mereixen i així ja s'ha aconseguit el que es perseguia.
Antony, gràcies.
De res, moltes gràcies.
I més per on que el trecidat el farà una empresa de l'Alcamp, de Valls,
Joan Carles va fer un darrer comentari, no sé, de cara, per exemple,
a les persones que vinguin avui a la tarda i demà a feneixar, que els hi poden dir que vagin amb cura, no?
Sí, que vagin amb cura i que, bueno, que tot això es farà en seguretat
perquè nosaltres a la banda de semblar seriosos ho som
i he estat deixat d'això, de fer les coses bé.
És una cosa important, és un monument, però vull dir, és una obra més, per mi.
Per mi, com a empresa, és una obra més que s'ha de tractar amb un altre, no sé,
amb un altre grau d'estimació, diguéssim-ho, pel que representa.
Joan Carles, que vagi molt bé.
Molt bé, moltes gràcies.
Ja ens ho explicaràs.
Sí, senyor.
Iolanda, doncs, ho deixem aquí, sí, en principi ho deixem aquí
i, escolta, ja hem vist que molt d'ambient no hi ha,
però hem tingut a tenir més ja tota la informació damunt la taula
del que passarà a partir d'aquesta tarda aquí davant del portal del Rosi
en el que serà la retirada d'aquesta dam que es va ubicar l'any 97
en el mar de tot un seguit d'actes, com bé explicava el senyor Micó,
una miqueta per difondre aquesta voluntat de la ciutat de Tarragona
per ser patrimoni de la humanitat tot plegat.
Els que tinguin una miqueta de memòria recordaran que, a més,
es van fer tot un seguit d'activitats musicals i culturals
en el marc d'una iniciativa que es va batejar com a Together in the World.
És un fet i és una estàtua que ha estat al llarg de set anys
ubicada en aquest punt de la ciutat
i que a partir de demà, dilluns, aquells que estiguin fora el cap de setmana,
ja no la trobaran en el lloc que va ser original.
Gràcies, Josep. Fins d'aquí una estona.
Fins ara, fins ara.
Adéu-siau.
Les dotze del migdia, set minuts i mig,
abans de donar pas a una de les seccions habituals de cada divendres,
al matí de Tarragona Ràdio.
Recuperem una conversa que teníem pendent,
en aquest cas amb la tinent d'alcalde responsable de Patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona, Maria Mercè Martorell.
Ara podem parlar amb ella a través de la línia telefònica.
Maria Mercè Martorell, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
En l'hora anterior hem parlat d'aquesta circumstància
que es dona avui mateix a la retirada de l'escultura
a d'am de tot just davant de l'accés a les muralles,
del portal del Roser.
Hem parlat amb en Toni Micó,
portaveu de les Comissions Permanents d'Entitats i Ciutadans de Tarragona,
i amb Joan Carles González,
el director general de Construccions Vidal Cadevalls,
i ens ha explicat una miqueta des del punt de vista tècnic
com ha d'anar a tot això.
Ens faltava una tercera part, podríem dir-ho així,
perquè aquesta estàtua, com ens han refrescat la memòria,
es va posar l'any 97,
i des d'aleshores molt, molt no agradava a la gent la seva ubicació.
Com és que es dona ara la circumstància justament que es tregui?
Bé, com sabeu, com tu molt bé dius,
Jolanda, es va col·locar a l'any 97
amb motiu del festival Together in the Wall,
i va respondre en aquell moment
justament la concentració que es feia de tots els joves
del festival Together,
precisament es feia al Camp de Mar,
a tot el que eren els jardins del Camp de Mar
i a la carpa de l'auditori del Camp de Mar.
Amb la qual cosa en aquell moment va semblar
que el lloc més oportú o més avient per col·locar-la
era precisament un lloc per on el que havien de passar
tots els participants amb aquest festival Together in the Wall.
El que passa és que, bé, jo crec que les circumstàncies,
primer, que no crec que fos potser el lloc més adequat,
després que les circumstàncies han canviat moltíssim,
en aquell moment Terramona no era patrimoni mundial,
les muralles no estaven tan poc declarades,
per tant, no tenien el que seria a l'àmbit de protecció exterior del propi espai.
I, a més a més, bé, des del primer dia, com molt bé tu deies,
va existir sempre un cert rebuig per part de la ciutadania de Tarragona,
no cap a la pròpia estàtua, sinó cap a la seva ubicació.
El que passa és que és una estatua complicadíssima de traslladar,
també amb molt cara de traslladar com de tornar a ubicar,
i, a més a més, volíem que tindria un lloc per poder-la reubicar,
una vegada estigués treta i netejada i restaurada.
Per tant, tot això ha fet que estigués una miqueta més,
i que, ara que ja tenim els permisos corresponents de carreteres,
per poder-ho instal·lar amb una illeta de la circunvalació,
que, a més a més, també hi ha hagut la dotació pressupostària
consignada amb el pressupost d'aquest any per poder treure-la,
i que, a més a més, totes aquestes circumstàncies han anat lligades
amb els projectes de canviar les...
O sigui, de millorar els accessos a la muralla,
fer-los adaptats a persones aminats ràlides,
que es tregui més endavant quan s'obri el torre Cefut,
com a centre d'informació, de turisme i patrimoni,
s'atregui també el polià que hi ha endavant,
hem cregut que valia la pena començar per l'ADAM,
i donar aquesta manera de resposta a la ciutadania,
i, al mateix temps,
respecte al que és l'entorn de les muralles,
que requereix un edifici, clar, patrimoni mundial.
Avui en dia ni ens plantejaríem,
ni ens plantejaríem, després de la declaració,
instal·lar qualsevol element d'aquests davant de la muralla.
Però bé, parlem de bastants anys enrere i les coses canvien molt.
I ja se li ha trobat cas a aquest ADAM?
Sí, com t'ho comentava,
a la circunvalació sortint per la zona de l'Avinguda Catalunya,
passat el que seria la Cruïlla amb l'Avinguda de Montoliu...
Aquesta nova rotonda que hi ha ara.
Exacte, però no la rotonda aquella.
Quan se surt cap a fora, cap a la circunvalació,
queda una espècie de triangle, com una illeta,
que és molt gran, perquè penseu que aquesta estàtua és immensa,
i, a més a més, necessita una sèrie de tirants,
una sèrie d'elements que la falquin lo suficientment bé,
i necessita un espai gran per reubicar-se.
Doncs bé, aquell espai és de carreteres,
i, per tant, es va demanar el permís corresponent,
aquest permís ens va vindre a concedir,
amb la qual cosa no se recol·locarà immediatament,
perquè ja sabeu com a l'estat que està en aquest moment,
la pròpia està penada de grafitis,
de tableta de pintures, de ratllades...
Per tant, de moment, el que es farà serà treure-la,
portar-la a dependències municipals,
per poder-la netejar, poder-la restaurar,
però sí, amb el moment que es reubiqui,
reubicar-la en aquell altre espai.
Finalment, Maria Marce Martorell,
ens explicava, Juan Carles González,
el director de l'empresa,
que durarà a terme aquesta operació,
és una operació que es fa amb molta seguretat,
perquè és una operació, doncs, d'allò d'embargadura,
en quant al cost,
és molt car moure un element d'aquestes característiques?
Econòmicament parlant, eh?
Sí, sí, la veritat és que el treure-la
no és excessivament car.
A veure, totes les coses tenen un cost,
i penseu que aquí intervenen moltes grues,
intervenen uns camions d'unes dimensions determinades,
unes grues que permeten aixecar elements de molt de pes.
Avui es començaran a picar el que és el paviment,
a fer els rebaixos.
Demà ja serà el dia que pròpiament es traurà,
durant el dematí, es començarà a la 6 del dematí,
per tant, també són moltes hores
i, com us deia, uns vehicles molt, molt concrets
per uns pesos molt determinats.
El que sí que és molt car és la reubicació, eh?
O sigui, aquí el realment car no és el treure'l,
sinó que és la reubicació.
El treure'l, si no recordo malament,
parlant amb pessetes,
no arriba, em sembla, al millor de pessetes.
El que realment és car és la reubicació d'aquest element
per totes les plataformes que porta de ferro,
totes les plataformes que porta també de ciments,
i que fa que tot això realment sigui molt difícil de col·locar
i que també per tindre totes les mesures de seguretat
que es van fer servir en el moment que es van ubicar a la muralla,
sigui realment molt difícil tant d'operar àvidis com de car de material,
com de car de maquinària.
El que realment car és la reubicació,
que pot multiplicar la quantitat que hem dit de treure-ho
tranquil·lament per 5, per 6, per 7.
Doncs el proper dilluns trobarem que hi ha alguna cosa diferent
en aquell punt de la ciutat.
De fet, aquest matí ens ha explicat el nostre company,
el Josep Sunya, des de la Unitat Meul,
que hi havia dues persones fent fotografies,
una miqueta perquè se n'ha assabentat que la retirava
i una mica per tenir el record d'aquesta estàtua
que ha presidit aquest espai al llarg de 7 anys,
que Déu-n'hi-do, eh? Ha estat bastant de temps.
Maria Mercè Martorell...
Perdó?
No, dic que són anys.
Són uns quants, sí.
Realment val la pena,
perquè serà l'última ocasió de veure'l allà.
Jo crec que realment serà molt més ben ubicada
on anirà finalment.
I bé, en el moment, com et deia,
que puguem eliminar quan estigui ja oberta l'edifici Cefos,
amb aquest edifici conjunt d'informació de turisme i patrimoni,
puguem eliminar el poliedre
per reubicar-lo en un altre espai de la ciutat
que sigui més necessari,
home, ens quedarà una visió de la muralla
que fa moltes anys que no tenim
i que, a més a més, ens permetrà
fer els accessos per milions valents,
que ja sabeu que per aquest cantó,
per la banda de Turroja, és molt més fàcil,
per això serà el que es farà primer,
però per aquest cantó,
tenint en compte la pendent que hi ha
i la distància de les escales,
que són molt curtes i molt altes,
amb aquella espècie de túnel d'entrada,
realment és molt complicat
i era totalment inviable
amb totes aquestes estructures.
Jo crec que quan estigui reubicada
aquesta estàtua ens la mirarem amb uns altres ulls.
Jo crec que sí.
Segurament.
Jo crec que ha sigut una estàtua
que a més és magnífica
i respon a una...
en un moment molt concret,
com va ser el Tugadar in the Wall,
respon també amb una filosofia
també molt determinada,
de tot el món unit
i a través de la joventut
i sense diferències,
ni de cultures, ni de races,
o sigui, ja diria molt adequat
amb el moment del fòrum
i de tot aquest...
el moment que ens trobem, no?
Però en aquesta estàtua
el que sempre li ha passat
és que ha patit per a l'entorn,
o sigui, tothom se l'ha mirat
en una certa recança
precisament per al lloc en què estava
i per tapar la muralla
i molt especialment a partir
del moment de la declaració de Tarragona.
Jo crec que realment,
Jolanda, el que dius és veritat,
ja la mirarem amb uns ulls molt diferents
quan estigui en un altre lloc
i l'admirarem, jo crec,
amb el que val.
Maria Mercè Martorell,
tinent d'alcalde de Patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona,
gràcies per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.