Ara passen 10 minuts de dos quarts d'una.
No abandonem del tot l'universitat,
però ara per parlar-los d'una qüestió completament diferent a l'anterior,
el Servei Lingüístic de la Rovira i Virgili
convoca per segon any consecutiu
un concurs que relaciona la fotografia amb la realitat de la llengua.
Ens acompanya Jordi Bufarull, que és el responsable del servei.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Aviam el títol, que jo el digui bé,
perquè abans ja... Imagina.
Exacte.
Abans jo ja m'equivocava dient el títol.
és la segona edició.
I abans em comentaves, home, l'any passat,
en Déu-n'hi-do, si vam quedar satisfets
perquè era la primera vegada,
perquè es fa conjuntament amb la Universitat de Lleida,
perquè vulguis que no,
doncs difondre tot aquest concurs no és senzill,
tenint en compte que és un concurs que hi haurà a tothom,
però vau quedar molt satisfets.
Per la qual cosa, fer una segona edició.
Exacte. Realment vam quedar molt satisfets
per diverses raons.
Primera, perquè, com tu deies,
és una col·laboració amb la Universitat de Lleida,
i tot el que sigui col·laboració interuniversitària és positiu.
Després, perquè vam veure que la iniciativa tenia èxit,
i prova d'això és, com te deia,
que hi ha una exposició en aquests moments
muntada a la Facultat de Psicologia,
on hi ha una selecció de les fotografies
del primer concurs de l'any passat.
I, esclar, nosaltres, quan vam pensar
per què volíem fer aquest concurs,
de segona edat vam veure que era interessant
ajuntar un tema com la fotografia
amb un altre com la llengua.
Per què?
Perquè, a vegades, el debat
o la reflexió al voltant de la llengua catalana
se concentra, bàsicament, en qüestions
amb la mateixa paraula.
I, d'aquesta manera, amb la imatge,
obries un canal de participació molt més ampli,
molta més gent, i pot tindre coses a dir,
que, a vegades, si proposes que participin en un concurs
a través de paraules o de textos,
tothom queda més, s'arronsa més.
I la fotografia té aquesta gràcia,
que és una imatge que intenta retratar la realitat,
però, alhora, també és molt suggerent,
suggerit moltes coses.
I el futur de la llengua catalana,
que és el tema del concurs de l'any passat,
realment podia ser bastant suggerit,
a primera vista semblen qüestions
bastant incompatibles,
podia ser bastant suggerit a través de la fotografia,
i així ho vam veure,
perquè realment les fotografies eren,
a banda de molt boniques,
molt riques, en missatge.
Ara en comentarem una,
que tenim aquí damunt la taula,
perquè, clar, jo no sé quants debats,
taules rodones, a través de mitjans de comunicació,
en teatres, en universitats,
s'han fet al voltant de la llengua.
Debats d'aquells que són molt interessants,
que es poden aprendre moltes coses,
però que quan acaba dius,
bé, la situació és la mateixa,
i moltes vegades grans discursos,
llars discursos molt ben argumentats,
no t'acaben de fer veure aquella realitat de quotidianitat.
I jo això ho dic perquè tinc una de les fotografies,
la guanyadora, em deies,
de l'edició de l'any passat,
que és una fotografia extraordinària,
com que es pot veure,
així ja creiem una miqueta la necessitat
que s'acostin a veure l'exposició.
És una fotografia que recull la imatge d'un pati escolar,
amb nens que per el seu aspecte,
aniran ser de P3, P4, poc més,
hi han asseguts dos nens,
un amb uns trets que sembla que sigui d'aquí,
i l'altre que és negre,
i tots dos són fotografies en blanc i negre,
i tots dos duen una barretina.
Aquesta fotografia inspira una sensació de normalitat,
de tranquil·litat,
i de que, molt bé,
d'optimisme i de bon rotllo,
que dius, veus,
aquesta imatge probablement ens marqui més el futur
que els grans discursos.
Jo crec que sí,
a més hi ha una cosa curiosa en aquesta fotografia,
que és que trenca tòpics,
perquè els catalans,
que a vegades tenim l'autoestima molt per baix,
o ens tirem les pedres a la taulada,
en els nostres elements típics,
com per exemple la barretina,
els defenestrem bastant.
Jo no formava part del jurat,
però quan vaig veure aquesta fotografia
vaig pensar de ser d'avui,
una fotografia en barretina...
Ja, malament.
Segur que no la premien,
perquè realment tots pensem,
vaja, tornen amb la barretina.
Però bé, com tu dius,
la fotografia és bonica,
i el jurat,
que està format per fotògrafs,
van valorar la qualitat tècnica.
Dóna una imatge moderna.
Sí, i realment és això,
perquè a vegades tenim molts prejudicis,
fins i tot amb els nostres tòpics.
I jo em penso que el que deia és veritat.
Realment, a vegades,
a banda que hi ha debats que cansen molt
i que són reiteratius,
i que a vegades no semblen ni debats,
perquè es tiren els plats pel damunt,
però la gràcia d'aquestes activitats,
com els concursos de fotografia,
és que la gent pot enviar missatges molt suggerents.
I en aquesta exposició es pot veure com,
bàsicament, hi ha com a tres blocs.
Evidentment, hi ha molts missatges.
Hi ha missatges més negatius, m'imagino.
Sí, sí.
Però nosaltres vam quedar parats
perquè el tema era el futur de la llengua catalana,
i es pensàvem que ens arribarien fotografies negres.
I molt reivindicatives.
Molt reivindicatives.
Però, bàsicament, hi ha tres grans temes.
No sé si m'explico això.
Sí, sí, i tant.
Doncs, bàsicament, hi ha un tema important,
que és aquest de la immigració,
que és important per quantitat de fotografies
que tenien aquest tema.
i realment totes les fotografies van en la mateixa direcció,
de veure la immigració com una oportunitat.
No n'hi ha cap que la descrigui,
dic descrigui a través de la imatge,
com una amenaça.
És una oportunitat.
I tothom té ganes,
no només d'acollir la immigració,
això és claríssimament,
sinó de vincular-la amb el futur del català.
I nosaltres, que...
No de tolerar-la.
No, no, no.
Sinó d'integrar-la en la vida normal de cada dia.
Una cosa sense l'altra, sense immigració,
ni l'una ni l'altra té futur, no?
Perquè amb les imatges es veu això, no?
Que la immigració ha de tindre els drets socials,
com tots els ciutadans,
i també han de tenir un dret social més,
doncs és aquest, no?
Que poder utilitzar la llanguna,
tenir dret a la llanguna catalana, no?
Aquest era un primer bloc, no?
I vam quedar parats pel missatge positiu
que portaven totes aquestes imatges.
Un altre bloc eren les actituds, no?
Aquest també és un tema recurrent
quan es parla de llengua, no?
Tothom diu, home, és que el català aniria millor
si els que el parlen, doncs, fossin més fidels,
i tot això, d'acord.
Doncs aquest és un tema molt habitual
i també hi havia fotografies en aquesta direcció, no?
I un tercer tema que tu apuntaves
és més el tema més polític, entre cometes,
no polític entès, evidentment,
com a partits i tot això, no?
sinó entès com a lleis, no?
Com a mesures legals o polítiques
per protegir les llengües,
que això és a tot el món,
a tots els països on hi ha diversitat lingüística,
doncs, hi ha actuacions aquestes, no?
I també hi ha, no?
Perquè no hem d'oblidar
ni que hi hagi una mena de hàndicap
en el tema de les actituds,
que tots ho sabem,
no hem d'oblidar que el tema polític
és molt important
i a vegades potser no en som prou conscients, no?
Perquè hi ha una sèrie d'aspectes
que sense una lectura política
no s'entenen, no?
Per exemple, la taxa sistemàtica
que té la unitat de la llengua catalana,
això sense una lectura política
no es pot interpretar, no?
És difícilment interpretable.
O, per exemple, doncs,
que el català...
L'ús social mateix del català, no?
L'ús social, no?
I que, per exemple,
que no pugui ser oficial a la Unió Europea,
esclar,
en aquests moments
el català no és oficial a la Unió Europea
perquè el govern espanyol no vol, no?
Només per això.
O sigui, que no és veritat
que tot sigui,
doncs, que els catalans
no són prou fidels,
això no és veritat.
No tot està en mà de la ciutadania.
No, en absolut.
De la seva actitud
envers l'altra.
I això també ens ho hem fet
descobrir aquestes imatges, no?
Que, a veure,
ara aquí sembla que vulguem
fer dir moltes coses a les fotos,
però no és així, no?
Perquè a l'hora de muntar l'exposició
doncs vam fer un treball d'interpretació
i d'ajuntar missatges, no?
I ho vam veure d'aquesta manera.
i, vaja, el que sí que hi ha
és una mena de consens, no?
D'una banda,
totes les fotos
no deixen per tancat
el futur de la llengua.
Preguntant pel futur de la llengua, no?
Doncs totes diuen,
home, el futur és incert, no?
No hi ha ningú que digui
és així o és això,
és blanc o és negre, no?
Això, d'una banda, no?
La certesa en la incertesa, no?
Del futur.
I l'altra, la certesa
en aquest paper
en el fet que depèn de nosaltres, no?
O sigui, el futur del català
depèn de nosaltres
i entès aquest nosaltres,
doncs, sigui com a persones individuals,
sigui com a col·lectius
amb mesures legals
al nostre bas,
sigui com sigui, no?
Però certesa en la incertesa
i certesa en el fet
que depèn de nosaltres, no?
Aquest seria el missatge.
Comentaves que un dels blocs
posava un èmfasi important
en el tema de la nova immigració
a Catalunya.
Justament des del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona
s'apunta
que hi ha hagut una demanda
realment important
i un increment important
d'alumnes
procedents de la nova immigració
que volen, doncs,
fer aquests cursos
una mica d'introducció orientatius
a la llengua catalana.
En el cas de l'universitat,
l'ORB
és receptora
de molts estudiants
que venen
de diferents punts
del món,
d'Amèrica,
d'Europa...
El tema del català
com es soluciona?
Com es va solucionant
el dia a dia?
Deixa's explicar una anècdota.
Vull tant.
És una anècdota
que ens va explicar un dia
un professor
de la Universitat de Barcelona,
un professor de dret
que va venir a fer una conferència,
i ens explicava
que a un professor d'allà
li van dir
que hi havia
un alumne estranger
que assistiria
a la seva classe,
un alumne estranger
que no entenia el català.
Aleshores,
aquell professor
va decidir
fer la classe en castellà
perquè aquell alumne
no entengués.
El professor va fer
la classe en castellà
i quan va acabar
se li va acostar
a l'alumne estranger
i va dir
por favor,
pròximo dia castellà.
O sigui,
no havia entès
la classe,
no?
I era en castellà,
de fet.
Exacte,
és una anècdota
que il·lustro
el que podem veure,
que moltes vegades
aquests alumnes
tampoc no saben
castellà,
n'hi ha molts que sí,
que venen
a perfeccionar el castellà.
Coneixen la realitat lingüística
abans d'arribar-hi
o no tots?
Sí,
a veure,
la majoria saben
que aquí hi ha
una altra llengua,
el que passa
és que s'enduen
una sorpresa,
no?
Ells es pensen,
potser perquè venen
d'un país
on passa això,
que el català
serà una llengua
de carrer,
com una mena
de patuès,
no?
Una llengua
amb poc prestigi
i veuen,
queden una mica
alucinats,
no?
Entre cometes,
perquè,
nostres,
però si aquí
els cartells
estan en català,
no?
Si aquí
les classes
es fan en català,
si aquí
l'administració
funciona en català,
no?
I,
clar,
una de les primeres
paraules que aprenen,
no?
Quan a vegades
van a les classes
de castellà,
no?
Pregunten
què vol dir caixa,
no?
Perquè,
clar,
no?
La cartella
de la caixa,
no?
Doncs,
això que deia és veritat,
no?
Realment,
allà al Saber Lengústia
fem classes de català
i de castellà
per atendre
totes les voluntats
i totes les necessitats
d'aquests alumnes,
no?
Però els cursos de català
tenen un augment
espectacular
d'alumnes,
no?
Cada any en tenim més
i no només tenim més alumnes
els cursos presencials
que fem,
sinó que ens veiem
cada any
amb la necessitat
de diversificar
l'oferta,
no?
Si fins ara,
doncs,
havíem de funcionar
amb cursos presencials
amb uns horaris limitats,
doncs,
ara hem d'organitzar
programes específics
perquè la gent,
a mesura que es vagi incorporant,
doncs,
pugui apuntar-se
a aquests cursos,
no?
Mirem també
de posar en funcionament
programes formatius
a través de sistemes
d'autoprenentatge.
Ja fa anys també
que hi ha un curs
de català
de supervivència,
com si deia,
per internet,
fet per totes
les universitats catalanes,
de manera que si un alumne
des de l'altre punt del món
sap que ha de vindre
a Catalunya
a una universitat,
doncs,
pot començar
a aprendre
quatre coses,
no?
A través d'aquest programa
que està penjat a internet,
no?
O sigui,
hi ha una sèrie de recursos
molt importants
que s'estan destinat,
recursos públics,
diners de la Generalitat
de Catalunya,
bàsicament,
que és qui subvenciona
tot això,
que s'estan destinant
a què?
A què es destina
tot això?
Doncs es destina
a que l'alumne,
quan arribi aquí,
tenint en compte
que pot ser que hi estic
en una estada llarga,
un any,
a vegades més anys,
doncs,
pugui entendre el català,
o sigui,
l'objectiu és que l'entengui.
Per què l'ha d'entendre
el català?
Només perquè això
pot suposar,
evidentment,
en el futur,
quan torna al seu país,
ser com una manera
d'ambaixador,
no?,
de la cultura catalana
i explicar,
doncs,
que hi ha una altra cultura,
sinó també perquè
no es faci canviar
la situació lingüística
a Catalunya,
o sigui,
el fet que s'utilitzi
el català a la universitat
és fruit d'un,
doncs,
d'un,
ha costat molt,
les recuperacions democràtiques
han costat molt,
no?,
tots ho sabem,
això,
i aleshores
no hem decidit tan fàcilment
en el sentit de fer baixar
l'ús del català a la docència,
no?,
i històricament
s'ha demostrat,
doncs,
que les persones
que han vingut aquí,
doncs,
han pogut,
no necessàriament
van canviar
l'estatus social del català,
no?,
i la voluntat és aquesta
que,
evidentment,
a les universitats catalanes
es fan classes en català,
es fan classes en castellà,
es fan classes
cada vegada més en angla i en altres llengües,
i és bo que sigui així,
perquè les universitats
són multilingües,
no?,
però,
evidentment,
com a totes les universitats del món,
doncs,
la catalana també ha de tenir
una llengua
majoritària,
podríem dir,
no?,
i en aquest cas,
doncs,
ha de ser la catalana,
no?,
i realment
el que volem és que
aquests estudiants que arriben,
doncs,
puguin aprendre el català,
puguin entendre'l,
perquè això després
no faci canviar
les llengües de la classe,
cosa que és bastant difícil,
no?,
però el dia a dia
genera situacions
que se salven,
no?,
és a dir,
que de vegades,
clar,
hi ha dificultats,
no ho hem de negar,
ni de bon tros,
però es van superant
aquestes dificultats
que puguin anar sorgint?
A veure,
millor que pitjor?
Jo crec que es van superant,
però que encara costa bastant,
eh?,
per exemple,
aquí a la facultat d'Enologia,
doncs,
fan una cosa
que està molt bé,
que és que els estudiants
que arriben de fora de l'Estat,
de fora d'aquí,
és a dir,
no,
de fora de l'Estat no,
de fora de Catalunya,
si arriben de la resta de l'Estat,
doncs,
se'ls hi posa un curs gratuït de català,
intensiu,
durant deu dies,
que s'està fent justament aquests dies,
acaba demà,
perquè comencen el curs del segon quatrimestre,
podem dir,
i mitjançant aquest curs,
aquests alumnes aprenen,
i que sembla increïble,
però aprenen un coneixement passiu del català,
i fins i tot una mica actiu.
Per què sembla increïble?
Perquè són estudiants,
no oblidem que són estudiants
que tenen una facilitat especial,
perquè és una edat,
joves són estudiants
i els costa molt menys aprendre una llengua,
sobretot quan és també romànica la seva,
que no pas un alumne normal de llengües,
doncs deia que el que fan analogia
és muntar aquest curs intensiu,
i durant un primer moment
fan les classes en castellà,
les classes de la facultat són en castellà,
però després,
quan aquests alumnes
ja han incorporat un rodatge,
ja l'entenen bé,
s'han familiaritzat amb la llengua,
doncs utilitzen la normalitat del català.
Aquesta és una solució,
que uns pensaran que és bon,
uns altres pensaran que no,
però és una solució.
Però s'està treballant, no?,
en el tema.
S'està treballant,
que vols que dir,
que sí que s'està treballant.
Clar, no, no,
em refereixo a que són iniciatives
que es fan.
Són iniciatives, efectivament.
Que pot tenir, doncs,
defensors o detractors,
però de moment hi ha iniciatives.
Hi ha iniciatives
i, com te deia,
però encara hi ha pendent,
crec, una cosa,
que és que les universitats
deixen una mica
a la decisió dels professors, això, no?
Esclar, vull dir,
tampoc no és gaire
que...
Bé, no és molt còmode, no?,
per un professor
en un moment determinat
ha de decidir
solucionar la situació puntual del moment.
Exacte.
Pot ser molt dur
per un professor això, no?,
que en uns quants segons
hagi de decidir
en quina llengua
se fa una classe.
Imaginem-vos que hi ha un professor
que sempre ha fet
les classes en català, no?,
i que arriba un estudiant estranger
i li demana,
escolti, per favor,
pot fer les classes en castellà.
I, esclar, no?,
això decidir en pocs segons
és molt dur, no?,
perquè potser aquella persona
es continua fent en català,
però també li sap greu, no?,
i això és molt normal.
Per tant,
hi ha, crec,
hi ha una mancança,
un dèficit en aquest sentit, no?,
de donar
alguna mena de consells
o de recursos
al professorat, no?,
perquè sàpiga, fins i tot,
que hi ha
molts recursos públics
que s'estan destinant
a aprenentatge de català
per aquests estudiants estrangers, no?
Hi ha molts d'aquests estudiants
que estan fent català
o que ho poden fer
i no els hi va bé, no?,
però hi ha molts diners públics
destinats aquí.
Per tant,
és bo
que això tingui una continuïtat
i que la continuïtat
sigui que aquells professors,
els professors d'universitat,
sàpiguen,
doncs que,
per exemple,
doncs,
tenen una sèrie de recursos
per ajudar aquell alumne
a la qualsevol
sigui fora de l'aula,
sigui a través,
doncs,
d'un resum al final
en castellà, no?
N'hi ha moltes de possibilitats, no?
És només qüestió
de prendre la decisió
i donar consells
i no deixar-ho una mica
a la bona de Déu
com...
No és...
Com te deia,
hi ha centres
o hi ha llocs
que potser
ho han aclarit
una mica millor, no?
Però, en general,
a part a les universitats catalanes,
a tot arreu,
hi ha com una mica
aquesta incertesa, no?
I aniria bé
que això es puguis.
Interessant tema
i ens hem desviat,
jo, la primera,
de parlar d'aquest concurs.
Ara mirava el rellotge
i dic,
s'està passant el temps
i no hem fet la difusió
correcta del concurs
perquè no és un concurs
adreçat a fotògrafs universitaris.
És un concurs
obert absolutament a tothom.
Exacte.
En aquest concurs
hi pot participar
tothom,
sigui de la universitat
o no ho sigui.
O sigui,
simplement,
hi ha un tema
que és
la llengua catalana avui.
L'any passat
era el futur del català,
doncs,
aquesta vegada
és el català avui.
O sigui,
que es pot enfocar
sigui a través
d'una foto d'anunci,
sigui a través
d'una foto felicitació,
com sigui,
el català avui.
I a partir d'aquest tema
hi ha un termini
que és el 30 d'abril,
el 30 d'abril del 2004,
per presentar fotografies.
Les fotografies
poden ser en blanc i negre,
poden ser en color,
hi ha unes normes
que es poden consultar
a la pàgina web
del CERB lingüístic,
que és
www.linguistic.urb.es
i,
bé,
hi ha un jurat.
I uns premis.
I uns premis.
I uns premis,
que és el més important
que de fet
és el que ens motiva
a tots
a participar-hi.
Jo crec que els premis
són interessants
perquè tots
ens ho plantegem,
a veure si ens hi apuntem,
perquè el primer premi
són 600 euros,
que no està malament,
sempre ajuden.
El segon premi,
hi ha dos segons premis,
perquè,
així com el primer premi,
doncs,
el pot guanyar tothom,
com si diguéssim,
s'han estat gens
de l'universitat
com si no,
el segon premi
el resolvem
pels universitaris,
tot i que el primer
també el pot guanyar
un universitari,
evidentment,
però almenys
que si el segon premi
doncs almenys
que algú no el guany
algun universitari.
Hi ha un segon premi
de Lleida
per als universitaris
de Lleida
i un segon premi
pels universitaris
de la Rovira Virgili.
I el segon premi
és una càmera digital.
En el cas de Tarragona,
la cedeix,
doncs,
un col·laborador
del nostre concurs,
que és l'Establiment
en Foc,
l'Establiment en Foc
de Tarragona,
també col·labora
en aquest concurs
el diari El Punt
i finalment
també hi ha
els exèssits
que són
a criteri del jurat
consisteixen
en matrícules gratuïtes
en cursos
dels sabells lingüístics
i de Tarragona
i de Lleida.
Que estiguem parlant
de Tarragona i de Lleida
no vol dir
que no hi pugui participar
gent de tot arreu,
de tot el món.
L'any passat
hi participava gent
de la CANT,
de diferents llocs
i insisteixo
en el fet aquest,
que si algú
està escoltant ara això
i diu
home,
jo no tinc res
a veure amb la universitat
però mira,
vull participar
o ma mare
fa unes fotos
que estan molt bé
li diré
doncs evidentment
està obert a tothom
i el que ens interessa
és això
que com més participació
i més debat
i més reflexió
hi hagi al voltant
de la llengua
millor.
I si volen veure
les imatges
del concurs
de l'any passat
molt ràpidament
Jordi,
on teniu l'exposició?
Què val la pena?
Sí,
l'exposició
és l'entrada
al vestíbul
de la Facultat
de Ciències
de l'Educació
i Psicologia
que és la facultat
que està situada
cap a la carretera
de Valls
al campus de Salades.
Molt bé,
doncs en Jordi Bufarull
responsable
del servei lingüístic
de la Rovira i Virgili.
Gràcies per venir
avui a la ràdio
i ja veurem
el resultat
d'aquesta segona convocatòria.
Moltes gràcies
a vosaltres
per convidar-nos.
Adéu-siau,
bon dia.