El contingut són fonamentalment pintura, escultura i també revistes, dos revistes literàries
i després tota la documentació que acompanya a nivell de catàlegs, fotografies, retalls de diaris.
Hi ha un total de 48 obres en conjunt entre pintura i escultura.
I aquestes obres només tenen el nexe en comú de què es van fer en un moment determinat al voltant de Tortosa?
Bé, tenen en comú bastants elements.
En principi és el grup d'artistes que després de la guerra van començar el moviment cultural a Tortosa
i és molt significatiu i d'aquí ve l'interès que una ciutat enllunyada com estava Tortosa en aquells anys
hagi pogut crear el moviment plàstic i moviment literari més important que tenim a les nostres comarques.
En aquest sentit, per exemple, en l'any 51 es va crear un grup que es deia Delta, Delta 51,
en relació amb el riu, per suposat, i a l'any,
que era un grup que podia parangunar-se a qualsevol altre grup de la resta de l'estat a nivell plàstic,
igual que la recuperació de la revista La Suda, que era una revista que ja existia abans de la guerra,
però que ara es reprèn i que és una revista de nivell,
i fonamentalment la revista Gèminis,
que també és una revista amb el que entren en contacte,
no solament amb la resta de Catalunya, sinó amb la resta de l'estat.
No deixa de ser aparentment curiós, senyor Salcedo,
que sigui a Tortosa, on es produeix aquesta vitalitat artística i cultural, no?
Si ho posem en el marc d'aquella època, la dècada dels 50 i dels 60,
en el marc de les comarques de Tarragona i del conjunt de Catalunya.
Sí, justament resulta curiós, sobretot perquè hi ha un gran desconeixement.
En realitat, a Catalunya, en general,
els moviments culturals que ens donen a Barcelona
han quedat sempre bastant en un segon pla.
És a dir, en aquell sentit, Barcelona actua com a centre i la resta com a perifèria.
I suposo que, si es feia un anàlisi d'altres comarques de la resta de Catalunya,
segurament sortirien també sorpreses.
Nostre d'estat és la conseqüència d'un estudi que ja havien fet de l'art del segle XX,
en general, i quan vam veure l'Ecosocià Tortosa vam pensar que podríem aprofundir.
Encara que era molt, per suposat, per estudiar,
l'ideal és que se feiesin treballs i ja estan sortint.
D'aquesta exposició, una de les persones que col·labora
està fent una tesis doctoral sobre Arasa,
que és un dels grans pintors que tenim nosaltres a Catalunya.
Aquest pintor, justament, que anomenava Ferran Arasa,
és el més destacat, el més representatiu d'aquella època.
Exactament. Ja pintava abans de la guerra i va continuar pintant
i és molt representatiu, en primer lloc,
perquè és una persona que va viure exclusivament de la pintura,
per tant, és un model.
Després, perquè fa una obra totalment personal,
amb una gran qualitat,
que és una persona encara,
malgrat que se li han fet alguna exposició individual d'interès a Barcelona,
necessita la reivindicació.
Encara és un senyor que encara no surt de la història de l'art,
ni de Catalunya ni d'Espanya.
I això és lo terrible.
El que nosaltres reivindiquem
és la importància que té la història en general,
no només la història que es fa a els centres,
perquè el problema és que en els llibres d'història de l'art,
el que succeeix, per exemple,
en les nostres comarques gairebé no apareix mai.
I aquí estem molt contents també del catàleg
que ens ha editat la Fundació Caixa Tarragona.
No sé si l'ha vist,
però és un document que nosaltres considerem
que és important
per tota la informació que hi ha aquí,
tan visual, per suposar com a escrita,
en relació al que va succeir en aquells anys.
Igual com també és molt important
el moviment que es dona en els anys 60.
Quin tipus d'expressió plàstica
es fa en aquell moment a Tortosa?
Bé, de començament se feia
com a la resta de l'estat espanyol,
un tipus d'obra que tenia influència
de les darreres avantguards històriques,
del fobisme, de l'expressionisme.
Però després, curiosament,
Tortosa entra en una relació molt estreta
amb l'Extitud francès i amb el Cercle Major.
I a partir d'aquí, alguns artistes
són becats a París
i entren en contacte també
amb els moviments més importants
que hi havia en aquell moment.
La relació també amb el Cidici Pellicer,
que era uno de los crics més importants,
criticadors més importants
que han tingut a Catalunya,
van portar a Tortosa
una sèrie de conferenciants.
I després hi havia dos personatges
molt especials a Tortosa,
que eren el Matías Ballester
i el Francesc González Irer,
que van obrir moltes finestres
a els artistes allà.
I llavors, a partir d'aquí,
se genera una activitat
que al mateix Barcelona
se quedaven sorpresos,
com lo demostra un cerrador
que se va fer a l'any 65,
que ja parlava en aquell moment
del que se feia a Tortosa.
I després, als anys 60,
l'art que es fa és un art molt polititzat
dins del que s'anomenava
estampa popular,
que era un moviment artístic, polític,
que hi havia a tot Espanya
i en què Tortosa va participar de forma activa.
I com comença?
Com neix aquest moviment,
tenint en compte que ens hem de situar
a final de la dècada dels 40,
és a dir, 10 anys escasament després
del final de la Guerra Civil?
Com neix aquest moviment?
Diem, perquè hi ha aquests personatges
tan importants que dèiem,
com el Matías Ballester,
que és un senyor que va començar
a estudiar arquitectura a Barcelona
i que després ho va deixar
i que entra en contacte
amb la intel·lectualitat a Barcelona
i després a Madrid.
I llavors ell comença a reunir
un grup de persones
i, per suposat,
com deia l'altre dia Roberto Escola,
que és un dels artistes importants,
que el fonamental era poder sortir
d'aquella nit oscura
que havia estat la situació
de la guerra i d'aquella postguerra
tan terrible.
Llavors,
els artistes s'uneixen
per sortir endavant
i després una altra explicació
que es dona
és perquè Tortosa
va remover
els professors,
a vegades,
de la resta de l'Estat
que els castigaven
per la seva ideologia,
per les qüestions polítiques,
els enviaven a Tortosa
i llavors l'Institut de Tortosa
va tenir gent important
que va crear un moviment cultural destacat
i també,
podríem dir en un sentit catalanista,
com podria ser també
la presència de Mocent Mañà
a l'Institut de Tortosa.
I per què situem,
senyor Salcedo,
al final d'aquest període
en l'any 1969?
Perquè 1969 va ser l'any
en què els artistes
que treballaven,
en què es barallaven
pintors i poetes
intel·lectuals,
alguns d'ells
ho fan en persona.
Lo fan en persona
per les seves activitats
que realitzaven
i al tenir-los
en persona
durant dos mesos
això es va acabar.
L'exposició
que podem veure
des del passat divendres
aquí a Tarragona
ja s'ha pogut veure
a Tortosa
amb anterioritat.
D'alguna manera,
senyor Salcedo,
és una mena de reconeixement
aquest període
segurament oblidat
i molt desconegut
per molta gent?
Sí,
sí,
i per suposar
nosaltres també
el que comentem
és que
també és perquè
la gent jove
se n'adoni
que era
la història recent
que moltes vegades
la oblidem
encara que
és una història
que fa molt poc
que ha succeït
però les coneixem
i també perquè
molta d'aquesta gent
en realitat
són com a models
en un moment
en què vivim
en què no tenim
gaires referents
a vegades
ni ideals
aquesta gent
que va lluitar
per una activitat
o sigui
una honestetat
com a persones
i com a creadors
no només
és el valor
de l'obra en sí
sinó també
l'actitud
d'aquesta gent.
Gràcies.