...los vivents, però feta amb un cert sentit de la intel·ligència.
Ja està vista i he de dir que val la pena.
Tenim aquí unes fotografies, aviam, el senyor dels efectes especials,
realment, jo no sé la pel·lícula, però home, està brudat.
Hi ha un personatge aquest que és el que es publicita,
sobretot els cartells, que és absolutament repulsiu.
Bueno, li falta xitxa.
Li falta una mica de xitxa.
Li falta de tot.
Li falta de tot.
Veiem aquí unes ulleres, no sé, d'un dels nostres, eren del Pep.
Ai, quin cap que tenim, Pep.
Sempre es va deixant coses aquest home pel món, deixant les ulleres.
Però mira, la veritat és que pel·lícules d'aquesta setmana,
evidentment, la del sèptima dia, la pel·lícula basada en el Porto Urraco,
del nostre estimat Saura, com jo, del Ray Loriga.
Una escriptor d'aquells maleïts que es diu, no?
Ai, ai, ai, pobre Ray Loriga.
Que certament penso que és un dels relats més atípics que he vist cinematogràficament.
Una pel·lícula que a mi m'ha fet pensar en un bon cinema que es feia als anys 70,
el bon cinema del Saura,
i que, escolta, des del Juan Diego hasta la Victoria Abril,
pasando por el José Luis Gómez,
la Eulália Ramón,
eh, es feridora, eh?
La Eulália Ramón.
Sí, sí, brutal.
És una pel·lícula molt, molt recomanable,
complexa, d'una mirada complexa, que és la del Saura.
Em sona a mi, David, que a aquesta pel·lícula hi va haver molts problemes
perquè l'Ajuntament de Porto Urraco no donava els permisos
per fer la pel·lícula perquè deien que només es parlava del poble per aquest fet.
Exacte.
Hi va haver molts problemes, no?
Però el Saura ha fet una revisitació del conflicte d'aquests germans
i ha fet la seva pel·lícula.
O sigui, Porto Urraco és una referència gairebé mítica
i la pel·lícula és molt, molt, molt dura i molt agradable de veure
des del punt de vista cinematogràfic.
Més coses.
Pel·lícules fluixetes, Los rios de color purpurador,
pel·lícula que farà públic, que farà taquilla,
inversemblant totalment, francesa, ben feta, amb el Jan Renó,
bé, un videoclip com el nostre qualsevol,
El Precio de la Verdad, bona pel·lícula, pel·lícula de guió,
parlant del tema de les falses notícies en els diaris,
molt, molt interessant.
I les 50 primeres cites que, francament, entre nosaltres,
no punxar directament.
És una comèdia que intentem repetir, en certa manera,
altres tipus de comèdia.
És una història molt divertida,
perquè de fet és una noia que pateix memòria a curt termini.
Llavors, clar, el noi sempre té que enamorar-la.
És aquesta que protagonitza l'Adriu Barrymore?
Sí.
Ah, s'ha publicitat moltíssim, eh?
Però és molt fluixeta, és molt fluixeta.
I en quant al de color i el rojo sangre,
de color no en parlaré, perquè no tinc diferències,
però del rojo sangre te puc dir una cosa.
Ara que parles d'un clàssic, el Polnatski és qui hi ha al darrere,
que és un clàssic del cinema aquest, també, d'època,
que ja es veia als 70.
Però a Polnatski, el meu estimat Capito Molina,
que el conec, perquè els desitges tenim,
és els nostres petitges, sincerament,
li falta sentit de l'humor.
I això és molt dolent.
S'ho pren tot massa pit, no?
Massa, massa.
Ja que el rojo sangre és una mica...
D'estigui jo.
Ja, ja, ja, llàstima.
Perquè m'entenguis.
Perquè amb aquesta fidelitat...
Per tant, pels amants del gènere exclusivament,
perquè, clar, persones com jo no podem anar a veure això dels zombis,
que es titula concretament?
És la revisitació...
Amanecer de los muertos.
Amanecer de los muertos.
Jo és que la vaig veure molt titular anglès,
així que encara no l'havia traduït.
I aquesta ens la recomanes dins del que hi ha,
continuant la passió del Mel Gibson, la mala educació...
I El secreto dels Macan, en aquests, què tal?
Té molt bona cara aquesta pel·lícula?
Molt bonica pel·lícula.
Per veure'm la família, perquè té un toc irònic.
Escolta, el Robert Duval...
És que, clar, parlem de tots...
Està brutal i és una pel·lícula que jo la recomano,
perquè m'ho vaig passar molt bé.
Recomanacions per dos cinematogràfiques
que per tot trobarem temps aquest cap de setmana
per llegir el llibre que avui comprarem
i per anar al cinema.
Deixem que comenci a sonar per sota
mentre ens acomiadem del David a la música dels pets,
perquè el següent protagonista és el Lluís Engabalda.
David, gràcies per venir, per la teva paciència,
perquè la teva hora era a les 12
i veig que t'has quedat amb nosaltres i he tingut la paciència.
Molt bé, doncs això ens dona molta alegria
i esperem que els nostres oients també s'ho hagin passat
al llarg d'aquest matí de Tarragona Ràdio,
que encara no acaba perquè, com els dèiem,
a la presentació del llibre del Lluís Gabaldà
hi va anar a plaça i això és tot el que li va preguntar
i Lluís Gabaldà li va respondre.