.
Un quart d'una del migdia, seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio.
Segurament, si sou d'aquells que us agraden els castells,
és possible que fins i tot el cap de setmana
hagi passat alguna actuació de les que hi ha hagut aquí a casa nostra
i també a la perifèria, diguem-ho així, de la ciutat.
Ara en parlarem, farem repàs de l'actualitat castellera
del cap de setmana, el farem amb l'estre companya Jordi Sorinyac.
Jordi, bon dia.
Molt bon dia.
També hem tingut diades al Callar, per exemple,
una plaça mítica i d'aquí llocs ens veuen castells macos, no?
Al Callar dissabte, diumenge ració doble per aquells inconformistes,
al migdia dos jocs, a Igualada i aquí més a prop, a l'Arbós.
A l'Arbós.
Tres bones places castelleres que hi ha hagut castells macos,
ara en parlarem.
Però d'entrada també a Madrid he presentat les persones
que ens acompanyen a aquests estudis de Tarragona Ràdio.
Ells són tres persones que han escrit part d'una història,
una història que són els 25 anys de la colla jove de la xiqueta de Tarragona.
Són Manel Borillo, en Pau Ricomà i en Ferran Mentura.
Senyors, bon dia, benvinguts.
Bon dia.
Això d'escriure la història, com ho porten?
Perquè vostès han escrit part d'aquesta història, d'aquests 25 anys, no?
Bé, la història és una cosa de la colla, una cosa col·lectiva,
que escriurem de moltíssima gent.
Nosaltres suposo que hem contribuït a fer això,
que el moment no va ser un projecte de ciutat
i que implica moltíssima gent,
i que si ara volem tornar a posar-nos a nivell de màximes colles,
a nivell de castells de nou,
també necessitarem la ciutat.
I és una colla.
I és una història que abasta molt més que a nosaltres mateixos, evidentment,
i abasta molt més que a la propera colla, no?
És un projecte que ha d'implicar moltíssima gent.
De tota manera, una colla sempre hi ha que haver algú que es tiri del carro,
si no malament res, no?
Sí, sí, sí, clar.
No és una colla, és una qualsevol activitat humana, no?
Vull dir, i sempre hi ha unes persones que,
o forçats o amb un grau menys d'apartament,
vull dir, s'improlocren, no?
I porten les coses endavant, no?
Però sobretot és bàsic la col·laboració de tots, de la gent, no?
Perquè no existeix un cap de colla bo,
ni un president d'un equip de futbol bo, ni res.
Vull dir, si el que tens al costat no és bo i que col·laboren, tu no és res.
Jordi, t'han de motius per estar contès, no?
Home, s'hi passa en balance, sí,
i també en perspectives de futur, si encara s'hi desprecidem temps i tant.
El Pau Ricomà ha estat president de la colla jove en dues etapes diferents.
La primera a finals dels anys 80, un parell de temporades, si no més erro,
i ara també en aquests dos últims anys.
El Manel Borilló va és casteller en els tres últims anys.
El Manel Borilló és casteller des de la jove de Tarragona,
des dels seus primers inicis.
De fet, va ser el segon del primer pila de quatre de la història de la colla,
encara sense camisa, si en un cas ara en podrem parlar.
I el Ferran Ventura va ser cap de colla de la jove de Tarragona
a mitjans dels anys 90, l'any de més èxits, per dir-ho d'alguna manera,
de la jove de Tarragona.
Tres personatges claus, com deien ells, dins de la colla.
A la colla hi han passat milers de persones, segurament,
però són personatges representatius i que en un moment o altre tots tres han tirat del carro.
Suposo que recordeu, en especial la motivitat, el dia en què es va fer l'homenatge
a l'Ajuntament, al Saúl de Plens,
als diferents cap de colla i presidents que hi ha hagut en aquests 25 anys.
un acte que va coincidir també amb l'inici de la festa de Sant Magí.
Jo recordo que va haver moments emotius, moments especials,
de record per a persones que hi són, per a altres que ja no hi són,
però que també han tingut un paper important en aquest temps, en aquest període.
Home, sí, l'acte va ser emotiu, no?
Allí es van aplegar tots els presidents i cas de colla.
Tots, no, m'ha sentit l'Stebet, no?, que està malalt i l'impedeix,
no podia anar.
Però allí estaven tots els que m'ho han donat,
de principi fins al dia d'avui,
hem estat al davant de la colla, no?
I, clar, es porta tot, són moments de molts records
i va ser emotiu, sí, des de bo.
Manel, que cartes hem sentit?
Bé.
Com va anar aquell acte?
Home, per mi va ser molt divertit,
a part de motiu, perquè veure tota la gent
que havia estat tirant de la colla des de l'encomençament,
doncs em va agradar veure'ls tots junts, no?
I, de fet, m'agradaria veure'ls més,
que anessin venint també ara, no?
Però molt bé, molt bonic, molt bonic.
Què vols dir, que van formar part d'aquella etapa,
però ja no hi són, o...
Sí, bé, hi ha gent, bé, com tots ens hem anat fent grans, no?
El 25 aniversari se'n donem compte ara
que han fet 25 anys, no?
La van començar amb el jovenet tots,
i suposo que tenen altres responsabilitats, altres fenyes.
En aquest sentit, possiblement, és de remarcar el fet
que un casteller com el Manel, que ara ho comentàvem,
estava des dels inicis de la colla jove,
en aquella primera actuació llunyana,
a Corno d'Ella del Montsant, l'any 1979,
quan encara el projecte aquell de la colla jove
no sabia ben bé ningú cap on podria acabar,
i fins ara és un casteller que assisteix habitualment
a les sortides de la colla jove,
i fins i tot encara pugen algunes de les seves construccions.
Manel, 25 anys al capdavant d'una agrupació,
d'una colla, d'una entitat, i a més a més,
d'una entitat amb moltíssima presència a la ciutat,
que requereix moltíssim esforç, assajos,
a nivell de reunions i tot plegat,
és un compromís molt gran,
i que possiblement molta gent no se n'acaba de donar,
quan exigeix a plaçar, no són castells de nou,
però bueno, senyors, hi ha moltíssima feina al darrere,
i que si no hi són tots, això no es pot fer.
Exacte, vull dir, en el meu cas no té mèrit,
perquè vull dir, jo soc un val dels castells,
i quan entro en algun grup,
en alguna cosa que m'agrada, vull dir,
el meu compromís és màxim.
Però bueno, no tota la gent ho veu igual,
i bueno, ho entens o no ho entens,
però és així, m'agradaria que la gent
prengués més compromís quan entra en un lloc,
i en tots els moments, en els bons i els dolents,
que és quan més fan falta.
La trajectòria de la colla jove,
comentava Maraquesa, primera actuació de l'any 79,
va sortir un partit grup de castellers
que van sortir de la colla que hi havia aleshores,
de xiquets de Tarragona,
que les coses no acaben d'anar mai gaire bé,
a part de les coses, les maneres de com funcionaven,
hi va haver un grup de castellers que van sortir
i van començar a buscar gent jove i gent de fora,
externa al món casteller.
Com va ser aquest procés de naixement de la colla jove, Ferran?
Home, a veure, la colla,
aquest procés, a mitjans de l'any 78,
es va començar a parlar entre aquestes persones
que estaven els xiquets i alguns amics
que no formaven part de la colla.
I a final del 78,
vam prendre la decisió ja de tirar endavant
amb l'intent, perquè llavors era un intent
de crear una colla.
Llavors, va ser ja entrat al principi del 79,
quan ja van començar tots a buscar jo,
amics, parents, coneguts, veïns,
i, bueno, dintre dels cinc
que, diguem, eren membres de les Xiques de Tarragona,
hi havia el Jordi Liban,
que en aquest temps era el cap de l'agrupació Algarna,
d'aquí va sortir molta gent
de l'agrupació,
i amistats, gent del col·legi,
però era el 99%,
com a dir, que diu, era gent jove,
gent jove, parlo d'entre 15 a 20 anys,
ja, vull dir, no tenien ni idea de fer castells,
perquè el que havia fet més dintre dels castells
era fer pinya i ficar mans,
i no com ara, no?,
que ara encara t'ensenyen a fer alguna cosa,
aquests temps eren altres temps,
i tot anava com anava, no?,
vull dir que no se'n venia ni pujar,
ni aguantar, se'n venia res,
a partir del 79 va ser quan,
a base de molt esforç, esforç,
i passar moltes hores,
van començar a treballar, no?,
i ensenyar,
i vinga, i pujar a baixar,
i va barriar el 79 al novembre,
que va fer aquesta primera sortida a Cornudella.
Per què a Cornudella?
Home, a Cornudella,
nosaltres, dintre dels plans que portàvem ja per fer,
per crear la colla,
sabíem que havíem d'actuar al carrer,
penseu que no teníem gralles,
mai havíem de fer castells en gralles,
en aquests temps encara no érem ningú,
no teníem ni nom ni camís encara.
També teníem clar que sortir a Tarragona
a fer qualsevol cosa no podia ser,
o sigui,
nosaltres volíem sortir a Tarragona
amb una mica de dignitat, no?,
i per a nosaltres dignitat en aquest temps
era fer com a mínim castell de sis bé,
o sigui, tres de sis, quatre de sis,
i dos de sis,
puguem fer bé, no?
Com que això,
en aquest temps no ho fèiem,
i en temps que havíem de fer provatures,
i havíem de fer ja alguna cosa al carrer,
vam fer un contacte amb els,
amb la antiga colla
dels privats de Cornudella,
i gràcies a ell van tenir la seva col·laboració
i van poder actuar
a la seva diada
de la colla, no?
I mira,
i així van anar a un grup d'amics
en aquest temps, no?,
i van fer els primers pilos de quatre,
aquí Manel va ser el protagonista
d'un pilar d'aquells,
i van fer el nostre primer intent
de 3 de sis, no?,
que no van carregar.
No han pogut descarregar fins aquest any.
Clar, clar,
que aquest any ja vam descarregar.
I els èxits van arribar al Viet.
Només cinc anys després
d'aquella primera actuació de Cornudella,
la jove de Tarragona
ja aconseguia-ho al 4 de 8,
a més, em sembla recordar
que va ser en aquell concurs
de l'any 84
que la jove va quedar tercera
en el concurs de Casseig,
4 de 8,
pila de 6 carregat,
va agafar ràpidament
el nivell de l'altra colla
de xiquets de Tarragona,
i a mig dels anys 80
ja es va consolidar la jove
assolint el 4 de 8,
assolint el 3 de 8,
a finals ja el 2 de 8 en Folra,
assolint
que passava alguna cosa especial
amb aquesta agrupació?
Sí,
vull dir que
el grup d'amics
que havien començat
a fer uns anys
doncs van començar
a aprendre
a fer una mica de castells,
la mateixa gent
va estar pujant
molts anys seguida
junta,
teníem moltes ganes,
ens divertíem fent castells
i doncs van arribar
a tot això,
després la moda
de la jove va entrar a Tarragona,
s'hi va afegir
molta gent jove
que potser no tenia
lloc en altres llocs,
en altres colles,
no?
I bueno,
va ser,
vam anar pujant per això,
teníem il·lusions,
divertíem fent castells
i va néixer la cosa.
I es van apuntar
gent jove
com per exemple
el Pau
que no estava
des dels començaments
però que es van apuntar.
una de les claus
va ser que
en aquell moment
era el moment
del canvi
de la recuperació democràtica
i la gent
tenia ganes
de fer moltes coses.
En aquell moment
la colla jove
va representar
una mica
una manera de fer
molt integradora,
molt oberta
i
només hem de pensar
que del seguís popular
que ara estem tan orgullosos
i tan important,
en aquell moment
pràcticament
no hi havia res,
o sigui que va ser
tot el començament
d'un procés
de participació
de la gent
i va ser
a vegades
això d'estar allí
un moment donat
i poder donar
una alternativa
a la gent
que va ser bona.
Crec que Jordi
que tenim
algun d'aquests moments
històrics
de la colla jove
enregistrat
i podem escoltar.
Ara no desvetllem
quin és
però
no desvetllem
quin és
podem escoltar.
Primer hem d'anar
una miqueta més
cap endavant
però no en el temps.
Escoltem-lo.
Les gralles
ja estan sonant
4 de 9
aquí a la plaça
de la font
quan són
100 minuts
de la una i mitja
per ser més exactes.
Aquest 4 de 9
que va bé.
Aquest 4 de 9
que va bé.
Ara
els terços
estan agafant bé.
Veiem un quart
que s'està donant
però és normal
del castell.
Els sextos
ja estan posats.
Ara puja
la canalla.
Venga noi
que aquest castell
es podria fer.
La canalla puja
molt bé.
4 de 9
de la colla joves
dels xiquets
de Tarragona.
Aquest castell
es podria carregar.
Aguanteu forts.
Aguanteu forts
xiquets.
Aquest castell
ara
els dos
ja s'han disposat
a pujar.
Aquest castell
es pot fer.
Aquest castell
es pot fer.
Va molt bé.
La canalla
és dalt.
Aguanteu fort.
Aguanteu fort.
El castell
a punt de fer.
La canalla
és dalt.
La canalla
és dalt.
I el castell
4 de 9
carregat.
4 de 9
carregat.
4 de 9
carregat.
per la colla joves
dels xiquets de Tarragona.
El poden
descarregar.
El poden
descarregar.
Venguin ois.
El podeu
descarregar.
Aquest 4 de 9
no s'ha pogut
descarregar.
Però s'ha fet.
Escolta,
escolti
el 4 de 9.
Amb la narració
de Pere Toda
per aquesta casa
per Tarragona Ràdio
era el 26 de setembre
de l'any 1993.
A la plaça
de la Font
la jove de Tarragona
aconseguia
en la mateixa diada
descarregar
el primer 5 de 8
de la seva història
i a més a més
convertir-se
en colla de 9
la primera colla de 9
de la ciutat
de Tarragona
carregant
el 4 de 9
mentre estàvem
escoltant aquesta narració
aquí a la plaça
el Manel Borillo
feia el gest clàssic
i ho deia
se m'està posant
la pilla gallina.
Sí, sí.
Recordar tots aquests moments
a vegades ho escolto
o veig en vídeo
a casa algunes coses
i la veritat
és que sí
encara m'emocionen.
Tot i que
parlant
que dius del 4 de 9
no sé si parlo
en nom de tots
però la gent del tronc
potser va disfrutar
més encara
amb el 5 de 8
que amb el 4 de 9
probablement.
Al principi
ho considerava
almenys jo
molt més castellera
castellera, no?
Segurament
el 5 de 8
ha estat
possiblement
el casell insigne
de la colla jove
si en cas
després tenim
un altre moment
i podrem escoltar
alguna cosa
relacionada
amb aquest 5 de 8
què va suposar
aquest dia
alçar qualitatiu
la xifra màgica
del 9?
Aquest dia
va ser
no sé
va ser l'hòstia
vull dir
a veure
és que
fem una història
veníem
d'una santa tecla
que havia plogut
que s'havia suspès
la diada
que no es va poder
que no es va poder fer
i que la colla jove
ella sola
va arrisgar
i va dir
que Tarragona
volien oferir
a la ciutat
els castells
que la colla
havia preparat
i va muntar
el dia de sols
aquell dia
s'ho va omplir
la plaça
de gom a gom
vull dir jo
no sé si l'ha vist mai més
tan plena com aquell any
bueno
i va sortir
de la posta
portava un treball
bo l'assaig
i tant com el diu Manel
no?
Van sortir de cada nou
van encarregar
i després van descarregar
el 2 de 8
per fer
per tranquil·litzar
i després van tirar
el 5 de 8
el 5 de 8
que estem parlant
és molt més tècnic
que el 4 de 9
fa més castell
de tronc
i va ser
va ser la cirereta
que el dia
va poder descarregar
el 5 de 8
no sé
va ser obrir
les portes
no sé
totes les portes
que vulguis obrir
i a més a més
penso que els que
estàvem fent el castell
a veure
sabem el que costa
arribar fins aquí
no és qüestió
d'assaig d'un any
ni d'uns anys
portàvem assajos
discursions
baralles
enfadades
quan arribes
a aquest moment
després de tant
de tant
de tant
de tant
de coses
és una cosa
molt especial
i a més
és que quan
tu fas una fita
tu sol
o molt poca gent
i arribes
doncs estàs molt content
però quan la fita
aquesta s'ha fet
entre tanta gent
és una il·lusió
col·lectiva
que això no té preu
és una cosa
que és irrepetible
l'any següent
la colla jove
per Samagí
va acabar de rubricar-ho
tot plegat
em sembla que descarrega
ja el 3 de nou
amb Folra
la dia que s'allera Samagí
va haver-hi Santa Tecla
i en el concurs
la jove de Tarragona
va quedar segona
i a més a més
va fer un intent
d'un casell inèdit
en el segle XX
va sonar així
Béke
amb força
amb força
ja treballeu
aquí està
amunt
una veu sola
s'accent aquí
la plaça de Braus
la del cap de colla
el 3 rodó
aquí està
els quins que comencen a pujar
això és un intent
de 5 de 9
molt ràpidament
ja que han pujat
també els de la part del 2
encara no han pujat dret
els de la part del 3
que els dos ja estaven drets
això és un castell
de 9
el 5 de 9
aquí tenim
sisens
pujant
a l'alçada
de 3 quarts encara
aquí estan
tots a l'hora
amb molta rapidesa
recordem que ha de ser un castell
molt ràpid
per poder assolir-lo
sisens
a l'espatlla
dos quins
el de la rengla
que està esperant
els seus elements
que venen de companys
a les altres dues rengles
aquí estan
s'agafen
els de la part dels dos
que també ho fan
molt bé
de moment
vint també el 5 de 9
a veure ara
a l'entrada de la canalla
veurem
els pisos superiors
els dosos
comencen a pujar
ja estan a l'alçada
de quins
ara comencen els problemes
per la colla jove
el 3
que comença a rebrillar-se
els dosos
que intenten
col·locar-se
molt amunt encara
estan els dosos
a l'alçada
i llàstima
llàstima
llàstima
llàstima
aquest 5 de 9
que encara està
un xic verd
per la colla jove
amb la narració
en aquesta ocasió
del Joan Fortuny
era el concurs
de Tarragona
de l'any 1994
la jove de Tarragona
va estar a punt
a punt de guanyar-lo
només per una petita penalització
de fet va fer els mateixos
que seig que la veia
ja vaig
però per una petita penalització
va haver de conformar-se
amb la segona plaça
però en un últim intent
per intentar
guanyar
el concurs
va tirar per primera vegada
en el segle XX
el 5 de 9
amb Folra
realment és
aquest casell
que després va provar
en altres ocasions
per exemple
a Santa Tecla 95
en què la plaça de la Font
possiblement aquell dia
va ser del dia
que més plen estat
de gom a gom
on els casellers
havien de pujar literalment
havien d'entrar
en fil a Índia
per la plaça de la Font
l'expectació era
grandíssima
la colla es va mobilitzar
moltíssim
va replegar
més camises que mai
a la ciutat
hi havia ganes
de caseig
com possiblement ara
no hi són
què recordeu d'aquests moments
eren els grans anys
de la colla joven
que plantava
caseig de nou
amb facilitat
amb moltíssima facilitat
gairebé
i es va atrevir
a donar un pas més
al Ferran
com a cap de colla
en aquests temps
com ho recorda
home
amb molt d'orgull
perquè
la colla
va obrir
les portes
a una gama de castells
que fins al moment
ningú pensava en ells
i quan nosaltres
pensàvem en ells
i treballàvem
a l'assaig
i es va sortir
de la premsa
es deien
que estaven boixos
de fet
va vindre
moltíssima gent
d'altres colles
al local nostre
a mirar
com treballàvem
al cinc de nou
i bueno
i no s'ho creia ningú
no?
ni s'ho creia
nosaltres vam apostar
per aquest castell
perquè teníem
un cinc de vuit perfecte
i teníem molta gent
moltíssima gent
i
van tindre la mala sort
que no va sortir
en cap de les proves
que van realitzar
però bueno
però després
el temps
ens va donar la raó
i altres colles
van poder fer
el cinc de nou
vull dir
m'he quedat
amb bons records
vull dir
van ser moltes
moltes hores
ben invertides
trobo jo
i de les quals
vam
xalar molt
jo
l'imatge que tinc
és
el record que tinc
de la plaça de Braus
me'n recordaré
la plaça de Braus
en silenci
totalment
vull dir
quan fèiem l'intent
aquell
i me'n recordo
jo l'altra imatge
que tinc
era
gent
de les grades
saltant
a la pinya
del cinc
són records
que t'hi queden
aquests dies
hi ha un altre fet
per exemple
en aquell intent
del 94
del concurs
moltíssima gent
saltant de les graderies
i moltíssima gent
de les altres colles
de la ciutat
també dels xiquets
de Tarragona
la colla rival
per excel·lència
que amb un pur exercici
de tarragonisme
per dir-ho d'alguna manera
van ficar-se en gran
en gran nombre
la pinya
del 5 de 9
de la jove
sí
és veritat
jo recordo
pujar a la pinya
i pujar per damunt
de camis de ratllades
i a més animants
vinga guanyeu
altros
i de Sarraia
també havia
en aquest aspecte
recordo
més que res
xiquets
per la rivalitat
i la gran d'àrea
de la pinya
a caminar
com mai havia caminat
damunt
d'una pinya
molt gran
molt bé
dos quarts i mig
d'una del migdia
seguim endavant
el matí
de Tarragona Ràdio
avui parlant
amb membres
de la colla jove
que comencen
celebren
aquests 25 anys
d'història
aquest 25 aniversari
ens acompanyen
en Pau Arricomà
Manel Borillo
i en Ferran Mentura
i també
el nostre company
del programa casteller
de Tarragona Ràdio
Jordi Sorignac
que ara parlàvem
fora de micròfon
sempre
ja passa
fora de micròfon
sempre surt
allò més interessant
parlàvem
de
d'una fita concreta
no Jordi
tu recordaves
una fita
en relació
amb aquest 5 de 9
en Folra
va ser
aquest intent
que hem escoltat
va ser l'any 94
Ferran explicava
ara que Santa Tecla
en 95
el va tornar
a portar a plaça
possiblement
després de més assajos
després
possiblement
amb més il·lusió
encara
els intents
que es van portar a plaça
per Santa Tecla
van fracassar
i l'endemà
el dia de la Mercè
lògicament aquí a Tarragona
hi ha casseig
és la baixada dels pilars
però aquest dia
també hi havia casseig
a Barcelona
i els minyons de Terrassa
aquell 24 de setembre
de 95
van carregar
per primera vegada
a la història
el 5 de 9 en Folra
la jove de Tarragona
va arribar
va fer arribar
el seu pilar
fins a l'Ajuntament
lògicament
el va celebrar
com és lògic
però just llavors
a mig de la celebració
a guls val dir
que ho havia escoltat
per la ràdio
que els minyons
havien carregat
aquell 5 de 9 en Folra
no sé com
com us recordeu
Manel
per exemple
el moment aquest
un cop duríssim
home
duríssim
dur
dur per això
perquè l'està
era amb la colla
que més o menys
l'havíem inventat
en aquella època
que ningú se'l creia
i perquè sabíem
que
potser minyons
que també hi havia
una miqueta
de tibentor
no el tenia
potser per aquell dia
i
bueno
sensació que l'havien tirat
perquè naltre
no l'havien fet
per Santa Tecla
i bueno
sí
va fer una miqueta
de mal
és la resta
com ho recordeu
jo vaig dir
que algú no recordo
qui va dir
tranquils
que nosaltres
els carregarem
però
no sé qui ho va dir
va ser l'optimista
que no me l'ha encertat
va ser tu Ferran
no ho sé
a veure
nosaltres sabíem
que aquell dia
els minyons
anaven a provar
el 5
i sabíem
que els minyons
portaven una història
al darrere
que avui ens feien castells
de 9
havíem fet el 2 de 9
i que el 5 de 8
tenien un 5 de 8 maco
i que el 5 de 9
tranquil·lament
el podien assolir
jo estava ja
mig preparat
aquell dia
però bueno
aquell dia
era
el pilar caminant
i encara que
no va ser
no s'entès
del tot bé
bueno
no n'hi ha res
mai
millor
per una part
aquell dia
per una part
em vaig alegrar
que es carregués
el 5 de 9
sí
per demostrar
que es podia fer
no
perquè sempre
hi ha moltes coses
sobretot
colles més
més properes
no
en altres
uau
i altres
esteu boixos
provant aquestes coses
això és impossible
de fer
no
bueno
i
aquel dia
ho van carregar
i després
altres colles
ho han seguit
no
de tot plegat
perdona Pau
potser
em queda una cosa
durant un temps
durant uns anys
Tarragona
gràcies en part
a la jove
va ser
la capital
més que mai
del món
que se llei
era el centre
el centre
d'atenció
una cosa
que durant
molt de temps
només és
passar un dia
cada dos anys
amb el concurs
a castells
bueno
sí
a veure
nosaltres estem
plena aquí
ara d'aquests anys
està molt bé
recordar-ho
però
a veure
nosaltres no tirem
a tovallola
no pensem que això
no es pugui tornar a repetir
les coses costen molt
sabem que costen
que no es fan ni un any
ni un dos anys
però
a la colla jove
va néixer amb una vocació
és de fer grans castells
no fem només castells
per passar-nos-ho bé
no fem castells
perquè Tarragona
bueno
estem en Tarragona
ens estem en la ciutat
estem en la tradició
d'aquest castell de Tarragona
i pensem que això
que estem parlant
potser quan fem 50 anys
ho parlem d'una altra manera
vull dir
no estem parlant
només en passat
estem parlant
de coses que han passat
però són el primer petre
per un futur
doncs parlem de present
aquesta setmana
en només 4 dies
la jove de Tarragona
ha descarregat
3 vegades consecutives
la mateixa actuació
3 de 8
2 de 8
en folre
4 de 8
amb unes estructurades
molt bé
amb una canalla
molt petita
tot plegat
sembla molt esperançador
perquè la jove de Tarragona
pugui tornar
ja tingui més que consolidats
aquests castells
i poder tornar a afrontar
reptes superiors
amb garanties
com el 5 de 8
i com aquests castells de 9
que tantes ganes hi ha
de la jove
de la ciutat
en aquesta diada
del 19 de setembre
com ho veieu vosaltres
que esteu a dins?
jo veig
que l'any passat
ens va anar molt bé
deixar de ser
Collada Nou
per poder començar
com ara
una altra vegada
des de darrere
anar treballant
els castells
sense agòbios
sense anar nerviosos
a les places
amb el ganxo posat
volguem ser també
Collada Nou
comencen a fer la fenya
es comencen a fer castells
i a més macos
les estructures
d'avui
i aquest és el pas previ
per tornar a donar-se el tet
i que es pot fer aquest any
al setembre perfectament
es tracta només d'un cicle
unes temporades
de molt
és un cicle
tot en aquesta vida
jo crec que ara
anem pel bon camí
quan arribarà
el castell de nou?
el moment que el tinguem preparat
no ho sé
si serà
passant el tecle
d'aquest any
o de l'any que ve
o no sé quan
però de moment
el camí que portem
aquesta setmana
és un camí bo
que és necessari
per poder pensar
després en assolir
altres castells
si no fas un 3 de 8 maco
un 4 de 8 maco
no pots pensar mai
a la vida
en fer un 3 de 9
un 4 de 9
ara estem bé
anem bé
abans feia més ment
al Manel
havia comentat
que els xiquets de Tarragona
s'havien posat
alguns cassellers ratllats
a la pinya
al 5 de 9
durant tots aquests anys
tenint en compte
que en primer lloc
va existir una dualitat
amb els xiquets de Tarragona
com han estat les relacions
entre les dues colles grans
primer
i després
a partir de l'any 88
que neixen primer xiquets
a Sarrallo
i després
Sant Pere i Sant Pau
la relació
amb les 4 colles
de la ciutat
tenint sempre una mica
en compte
que la jove
sempre ha estat
la colla més gran
la colla més puntera
com s'ha pogut
vincular
aquestes 4 peces
suposo que les relacions
a vegades
depèn
dels persones
que hi ha davant
de les agrupacions
a vegades
depèn una mica
d'això
jo t'ho puc dir
de la meva relació
última
de l'època
que ha estat ara president
i la relació
amb el xiquet
o amb el president
del xiquets
ha sigut cordial
repitentment
amb la
tots entendem molt bé
que l'altre és el rival
però la relació
ha sigut bona
i jo sincerament
jo
l'altre dia
l'hi vaig dir
l'altre dia
el dia de
Sant Maggi
que vam fer
la mateixa actuació
li vaig dir
en sinceritat
i escolta'm
l'actuació de Gosser
m'ha picat
per disfrutar molt
i enyoro molt
aquelles actuacions
dels dos dècades
80-90
tant quan anaven
davant xiquets
quan anaven davant nosaltres
que hi havia
a la plaça
hi havia una realitat
que es vivia
que no es diluïa
per cap altre factor
i que la gent
de la plaça
sentia un color
segons nosaltres
i es vivia
una realitat
maca, sana
com només a Tarragona
o Valls
se pot viure
jo enyoro molt
aquesta època
i penso que
les relacions
amb els xiquets
ha de ser aquesta
de respecte
i de la plaça
rivalitat
a límits
aquesta rivalitat
possiblement
és necessària
fins a cert punt
se'n diu
la diré jo
els castells
són liberalitat
i aquell que digui
que no és jo
no sap el que parla
vull dir
jo si estic
davant dels xiquets
a Tarragona
si ells fan el 4 de 8
jo vull fer el 3 de 8
si puc
és que això és gent
és gent
però ja està
dintre de la brutalitat
és que estic
un rivalitat
si no que parli
un segon
de les altres colles
doncs
la rivalitat
en tindrem
aquest any
força em sembla
com està l'ambient
prèvi
al concurs
de la passa
de torros
com s'està
visquent
aquests dies
prèvies
jo ho he vist
aquests dies
veig que
si no passa
un daltavalls
n'hi ha una colla
que té molt fàcil
per guanyar
que són els de castells
de Vilafranca
o sigui
hauria de passar
un daltavalls
bueno clar
en castells
tot pot passar
poden tenir un mal dia
també
poden tenir un mal dia
i n'hi ha altres colles
com la veia de valls
o quan el jove de valls
són colles
que m'han donat
poden donar
un cop de geni
i fer
estructures
molt molt importants
com altres
havien passat
però aquest any
veig una mica més
de distància
potser
entre
entre els castells
de Vilafranca
i els altres
i els altres
és la meva
impressió
jo aspiro
que nosaltres
particularment
puguem tirar amunt
i fer un castell de nou
no?
sí
i no he parlat
de cap grossos
de Maturó
que poden ser
els beneficiars
de tot aquest merder
perquè ells van
bastant segurets
i els altres
ja veieu com van
a sac
ja veurem
el que passa
l'experiència
també
els colles de valls
els moments
d'aquests donats
sempre sort
el concurs
és una diada
fora de si
no?
possiblement
és la rivalitat
portada al màxim
i és el lloc
on es du a terme
la rivalitat
per excel·lència
i fruit
d'aquest context
es poden du a terme
barbaritats
que en altres jocs
no passen
pot passar qualsevol cosa
és a dir
qualsevol cosa
pot passar
pot veure l'experiència
i quanta
i els colles de valls
saben jugar molt
a les cartes
estarem a matí
a veure que
queda d'ací
la diada castellera
del concurs casteller
Manel Pau Ferran
gràcies per vindre
el matí
a Tarragona Ràdio
ara parlarem
d'autoritat castellera
perquè parlem
amb el nostre company
Jordi Sorignac
de les diades
d'aquí cap de setmana
el que hi ha
l'arbó
s'igualada
Manel Pau Ferran
gràcies
i que aprovi
que vagi molt bé
gràcies
adéu