Un quart i tres minuts de dotze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio i per anar a Vilaseca.
Volem parlar d'una nova escola que obrirà portes,
concretament el nou edifici de l'Escola Oficial de Turisme Iossi
de la Universitat Rovira i Brigili.
És a Vilaseca i obrir portes en poc menys d'una setmana.
Volem parlar d'aquest nou edifici,
de les seves característiques de com és,
de quina previsió tenen els seus responsables.
I és per això que tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director d'aquesta escola oficial de Turisme Iossi,
Sabadon Ton, molt bon dia.
Molt bon dia.
A punt perquè en poc menys d'una setmana s'obri el nou edifici?
Fent les últimes, diríem, previsions, però sí, a punt a punt.
Quina és la singularitat d'aquesta nova escola, d'aquest nou edifici?
Què és el que portarà? Què és el que canviarà a partir de la setmana vinent?
Bé, ara fins a l'actualitat, els dos cursos que fins al moment hem fet
a la Diplomatura de Turisme, a la Universitat Rovira i Virgili,
els hem fet en un edifici provisional que ha estat cedit
per l'Ajuntament de Vilaseca, que és l'antiga seu del conservatori de Vilaseca.
Aquest edifici és un edifici que ha complert les seves funcions
durant aquest període, sobretot perquè vam fer els arrenjaments necessaris,
perquè sobretot la dotació d'aules, tecnològica d'aules, fos la correcta.
És un edifici insuficient per les necessitats de l'escola
i aquest edifici nou significa ja poder complir la consolidació
de tot el projecte de la Diplomatura de Turisme
i de l'Escola de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili
ja amb un edifici, diríem, de nova planta
i específicament pensat per aquesta funció.
Una inauguració que, per cert, anirà a càrrec del conseller d'Universitats,
Carles Solà, serà, com vèiem, la setmana vinent, dilluns, si no va xerrat, no?
Exactament, serà dilluns, dia 13, a les 11 del matí,
inaugurarem aquest edifici i el dia següent ja ens posarem en marxa amb les classes.
Quina és la previsió, sobretot, per al dia següent?
Quants alumnes comencen aquest any la diplomatura? Com està la situació?
Sí, aquest any completem el cicle de la diplomatura,
això vol dir que ja acabarem, serà el primer curs, diríem,
en què ja tindrem diplomats en turisme a la Universitat Rovira i Virgili,
a l'escola universitària, i entraran, diríem, com a nous alumnes,
entre 85 i 90. En aquests moments estem acabant de fer matrícules
i és difícil, diríem, dir el número exacte,
però és probable que entre 85 i 90 alumnes entrin a primer curs en guany
i que per primer any, també, amb l'entorn d'uns 60-70 alumnes
acabin la diplomatura de turisme.
Si parlem ja de singularitats més concretes,
què és el que podríem destacar d'aquest nou edifici?
Tenim entès que és un edifici que està fet seguint una arquitectura bioclimàtica.
Exactament, sí, és un edifici que ha tingut molt en compte
les condicions climàtiques de la zona on s'ubica,
sobretot tot el que fa referència a exposició al sol
i, per tant, la calor que es pot generar dintre de l'edifici.
Això vol dir que s'ha vetllat molt perquè tot el que és il·luminació,
sigui il·luminació natural però il·luminació indirecta,
és a dir, que no hi hagi finestrals orientats, sobretot cap al sud,
que és on es genera més calor,
i que això, d'altra banda,
aquesta no existència finestral no redundi en pèrdua de qualitat de llum natural,
que és un element que sempre és molt agradable
per fer qualsevol cosa, qualsevol activitat, diríem, a cobert,
especialment activitats d'estudi.
Un edifici que ocupa uns 1.830 metres quadrats de superfície
al que s'ha d'afeixir els 658 metres quadrats de la segona planta?
Exactament, sí, sí, és un edifici en dues plantes.
La primera planta està distribuïda en dos sectors principals,
un sector que és el sector d'administració, serveis,
despatxos de professorats, sales de reunions, zona d'investigació,
i després un altre sector amb eulari de petita i mitjana dimensió,
és a dir, eulari d'informàtica, eulari per seminaris,
eulari per estudi d'idiomes, eulari, podríem dir, tranquil.
I després el pis superior, aquests 550 metres, són les aules ja grans,
les tres aules grans per als grups,
hi ha més quantitat d'alumnes a l'entorn,
una capacitat de l'entorn entre 100 i 120 alumnes per aula.
Sabadon, ton, quines són les expectatives d'aquests 250 alumnes
dels tres cursos de turisme i oci?
Per què es preparen concretament?
És a dir, en què pensen de cara al futur?
És molt divers, perquè l'espectre del turisme i l'oci
és molt ampli en aquests moments, com tots coneixem,
la nostra societat és una societat que tots els elements de turisme i oci
estan cada vegada més i més desenvolupats,
i això vol dir que l'espectre de possibles ocupacions
que tenen aquests alumnes van des de qüestions clàssiques,
com poden ser la participació, la gestió, la direcció,
en algun tipus d'activitat en el camp de l'hoteleria,
que és un dels clàssics, diríem, de sortides professionals
dels alumnes que estudien turisme,
però també moltes altres coses, com pot ser la generació d'empreses
d'activitats turístiques, empreses d'activitats d'oci a l'aire lliure,
la participació, diríem, en tot el que fa referència al món dels viatges,
ja sigui en la gestió de viatges, preparació de viatges,
disseny de viatges, itineraris,
i després tot allò que fa referència també a la gestió pública del turisme,
el que fa referència a temes de desenvolupament i turisme,
el que fa referència a temes d'organització,
patronats de turisme i aquest tipus de coses.
Per tant, l'espectre és molt ampli
i aquí hi ha alumnes, diríem, podríem dir,
si ho volem dir d'aquesta manera,
que plantegen la seva sortida professional més en una línia,
una línia, podríem dir, més vinculada a la gestió d'empresa,
a altres que la plantegen més en la línia de la participació,
en la creació, en la producció de noves oportunitats
en el món del turisme i de l'oci.
Un món, sense dubte, com ens explicava el director de la nova escola,
un món molt ampli, amb un gran ventall de possibilitats,
i a més a més amb una, diguem-ne, constant evolució,
és a dir, que sempre estem reinventant, en certa manera, el turisme, no?
Efectivament, de fet, el turisme s'ha de reinventar,
s'ha de reinventar contínuament,
és un fenomen social que s'ha convertit en activitat econòmica,
que, de fet, diríem, la seva, podríem dir, dimensió actual,
és a dir, com a activitat generalitzada en la societat,
doncs té uns 50 anys d'existència, no masses més,
i, evidentment, la història del turisme és més llarga,
però com a activitat massiva o generalitzada té aquesta profunditat en el temps
i durant aquest període s'ha passat, diríem, de maneres de fer turisme,
gairebé, podríem dir, estàndard, homogènies per a tothom,
allò de fer un mes de vacances a la platja,
cosa que es feia durant els anys 60, durant els anys 70,
aquesta multiplicitat de possibilitats i oportunitats
que en aquests moments hi ha en el món del turisme.
Les vacances d'un mes, normalment, ja no les fa ningú,
la gent, doncs, el que fa és, sobretot, les fracciona,
surt uns dies, uns altres dies durant l'any,
fa un període de vacances llarg durant l'estiu
i en aquest fraccionament de les vacances
el que va a fer són múltiples activitats.
La gent ja no és només turista d'una sola modalitat,
sinó que en uns moments determinats de la seva vida o dels seus dies
el que fa és anar a sol i platja,
perquè és una cosa que encara agrada,
però després visitar ciutats,
després li agrada fer turisme rural,
fa activitats d'aventura a la muntanya, etcètera,
coses que fan, diríem, que necessàriament en cada moment,
i fins i tot el sol i platja s'hagi de reinventar contínuament
perquè el turisme segueixi, diguem,
tenint oportunitats de futur en els llocs on es desenvolupa.
Justament se n'ha parlat força aquest estiu
d'aquest turisme a la sol i platja,
s'ha arribat a parlar fins i tot de crisi al sector,
des del sector es parla, es diu que cal esperar
i veure què passarà aquesta primera quinzena de setembre,
en qualsevol cas són moltes opinions i molt variades.
Des de la nova escola, des de l'escola universitària de turisme i Ossi,
com hem vist tot plegat el que s'ha dit d'una banda i de l'altra?
Creuen que veritablement hi ha hagut una crisi en el sector?
Crec que això s'hauria d'analitzar
o s'hauria de parlar amb una certa serioritat
i des de diferents, diríem, plans.
Una cosa és mirar-nos al curt termini,
és a dir, què passarà aquesta quinzena
o què ha passat durant aquest estiu,
i aquí el que podem fer és comparar les coses
en relació a anys anteriors.
Efectivament, sembla que hi ha hagut dificultats
en el tema d'ocupació,
però jo crec que aquest és, en tot cas,
és un indicador molt poc fi, molt poc fiable,
perquè el que realment s'hauria de mirar
és els marges i els ingressos
i els marges que tenen les empreses,
i en aquest sentit sí que hi ha una certa situació
d'estabilització a la baixa
o a la baixa directament en alguns casos
i depenent d'empreses i llocs.
Però aquesta és una situació, ja dic,
en el curt termini,
en relació a una quinzena respecte a l'altra
o a una quinzena d'enguany
respecte a la quinzena de l'any passat, no?
Aquesta és una qüestió, evidentment,
que s'ha d'estudiar
i que és indicativa de, penso,
una altra cosa que s'ha de mirar més a llarg termini,
que és una miqueta aquesta qüestió
de quina estructura turística tenim a Catalunya,
quina estructura turística hi ha al Mediterrani
i en general al món,
perquè els turistes no podem oblidar
que són gent que globalitza les seves decisions,
és a dir, que decideix anar en un lloc
però que podria anar en qualsevol altre lloc,
i a partir d'aquí veure fins a quin punt
aquesta situació, aquesta estructura turística que tenim,
ja sigui a les comarques de Tarragona,
ja sigui a Catalunya més en general,
ja sigui en el conjunt del Mediterrani ibèric en general,
doncs veure en quina situació estem
en relació a altres destinacions,
a altres destinacions que poden ser substituïres
o a altres destinacions que poden ser,
podríem dir, complementàries, no?
I aquest és un debat més en llarg termini
que requereix, penso, o pensem des de l'escola,
requereix tenir coneixement del que està passant
i requereix també, sobretot,
prendre decisions en l'àmbit polític,
en l'àmbit empresarial,
que probablement han de ser arriscades
i han d'anar en una línia de no tapar els ulls
a la situació que, diríem,
hi ha destinacions emergents
i hi ha, en el nostre context més immediat,
situacions que no són les millors.
Sabal Anton, director de l'escola de turisme,
queden en darrere dos primers anys
de provisionalitat a l'antic conservatori.
A partir de la setmana venent, a partir d'alluns,
aquest nou edifici creerà també noves expectatives.
Hi ha algun conveni, alguna mena de nou contacte
que vagi la pena ressenyar de cara a aquesta nova temporada?
A veure, de fet, diríem, els aspectes organitzatius
els hem anat desenvolupant ja en l'edifici antic,
per tant, l'escola ja des dels seus inicis
i amb el seu desenvolupament ha estat molt vinculada,
ha estat molt directament relacionada
amb tot el que és el sector empresarial,
el sector professional,
i en aquest sentit seguim en la mateixa línia.
Els nostres alumnes ja des de l'any passat
fan les seves pràctiques en empreses
acreditades per l'escola
per tal que puguin fer aquest període formatiu
en les seves instal·lacions,
i en aquest sentit seguim en aquesta mateixa línia.
Evidentment, tal com deies,
amb la creació del nou edifici s'obren noves expectatives,
sobretot s'obren també noves expectatives
en la línia de crear nous programes formatius.
De fet, ja hem llançat un programa de màster i de postgrau
de cara a aquest curs vinent,
que, entre altres coses, ho fem perquè ja tenim
unes instal·lacions que ens permeten desenvolupar
aquest tipus de coses,
i en aquesta mateixa línia volem anar desenvolupant
altres programes de formació continuada,
sempre, evidentment, en relació molt estreta
amb la Federació Empresarial d'Hostelleria i Turisme de Tarragona,
i amb les principals empreses del sector,
i amb els principals agents, també públics,
els patrones de turisme, etc.,
que estan vinculats amb aquesta activitat.
Salvador Antona, director de l'Escola de Turisme,
l'enhorabona per aquest nou edifici,
que inaugurarà el proper dilluns,
i gràcies per atendre la trucada a Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres i esteu tots convidats.
Gràcies, fins aviat.
Fins aviat, adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.