Les barres de Santa Tecla i la Cobla, la principal del Llobregat,
oferiran aquesta nit a la plaça de la Font de Tarragona
un espectacle de dansa del que en parlem ara mateix
perquè ens acompanyen aquí els estudis de Tarragona Ràdio,
la Ràdio de la Ciutat.
D'una banda, Jaume Aguas,
director artístic de les bars Santa Tecla.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Per cert, què escoltem? Què és això que estem escoltant?
Això és el pas doble que em va fer a l'inestabra del pis valencià
i es diu el pas doble Jaume Aguas.
Lluís Calduc, director de les bars Ciutat Comptal de Barcelona.
Bon dia. Hola, molt bon dia.
Com ho ballaríem, això que escoltem?
Això ho ballaríem amb pas doble i ben a garraets.
A garraets?
Ben, sí, sí, a rembant.
El Lluís col·labora amb vosaltres, Jaume, des de fa temps, ja, no?
Sí, des de fa molts de temps.
Hem perdut la conta, però sí, és un personatge que ens ha ajudat molt,
a l'esbart, i bé, és molt bonic.
Que sou esbarts agermanats, així, entre cometes?
Sí, sí, sí, sí, d'un i do.
No és fàcil, però estan molt agermanats.
Som de la mateixa família.
Padre, no?
No, no, i tant, i tant, sí, sí.
Val la pena, val la pena.
Què podrem veure aquesta nit a la plaça de la Font?
Veure i escoltar, però sobretot i especialment veure,
perquè es tracta d'un espectacle de dansa, no?
Si més no, així com es presenta?
Sí, bé, és l'espectacle de dansa que fa cada any,
un any per Sant Magí i un any per Sant Ticle,
doncs es barcen de Ticle, no?
I en guany ens ha tocat fer-ho per Sant Magí,
i veurem un recital de dansa catalana, doncs, de festa major, no?
En danses, doncs, bastant alegres per buscar, perquè l'espai és a la plaça de la Font
i, a més a més, estem de festa major.
Serà l'escenari que ja ha instal·lat davant mateix de l'Ajuntament,
on hem pogut veure diferents espectacles.
Concretament, ja si anem més al detall,
quines peces interpretareu,
quines són les que, per tant, heu asseixat fins ara
i les que podrem veure aquesta nit?
Bé, en guany, com que portem un programa bastant apretat de coses que s'han fet,
doncs, hem triat el que teníem més ben preparat, no?
Començarem amb un viatge, que és una peça del grup Trollars,
això és una peça coreografiada per Lluís Caldú,
que el tenim aquí davant,
i, doncs, començarem l'espectacle amb aquesta peça,
que és enregistrada per un grup valencià,
i llavors ja començarem amb la Copla, la principal del Llobregat,
que ho farem al Trenat, que és un ball de Joaquinserra,
és una coreografia meva, també.
La Castanya, que és un ball popular del Pallars.
El Voler de Tortosí, que pertany d'una formació de les danses de l'Ebre,
una coreografia que va fer Lluís Caldú, també,
amb estrecte al Voler de Tortosí,
una de les quatre peces,
a la Bat Jota de Muntanya, que és de Paúls,
i acabarem a la primera part amb la Jota de Castelló,
que és de l'Ober Sants,
i la segona part, doncs, farem del Montsana Prades,
que és un projecte que fa dos anys vam estrenar,
i que en guany, doncs,
s'hem aventurat a portar-la en Copla,
això estava fet per la banda dels Francolins,
d'en Joan Moliner,
i hem aconseguit, doncs, fer un arranjament per a Copla,
i en guany, avui l'estrenarem.
Lluís, per la part que et toca,
per a més a més, no aquestes obres,
les que ha dit, les peces, que són teves,
què és el que podem dir d'aquestes peces?
Bé, que és curiós, perquè les peces
que fa el Jaume, meves que són d'ell,
ja, vull dir, perquè això,
el bo de les peces és que passen i es traspassen
a la gent, són peces que ell em va passar
a mi la música, jo començo a fer coses
fa molts anys, perquè ja,
aquest any em fa 25, ja que estic
dirigint les bar, i el Jaume,
m'enventa i em dóna músiques, i em dóna coses,
i em dóna idees, i a partir d'això vam fer el viatge,
que és una música dels Trullars,
amb músics de l'Inestable, si no recordo,
i després el tema de Tortosa,
que inclús vam anar a Tortosa, i va ser un d'aquells viatges
que recordaré tota la meva vida, perquè ens van
ensenyar el que era, perquè
jo hi he après, jo quan em diuen, on has estudiat?
Jo he fet el màster de Cultura Popular a Tarragona,
jo he viscut les festes,
i no soc espectador,
estava dintre la festa, aleshores jo sabia
què és la festa, quan hi he estat aquí,
quan el Jaume m'ha impregnat de festa
i, com jo dic, i m'ha mat festa aquí,
jo tinc el títol penjat
allà a casa meva, dic, no, jo soc
Tarragoni, encara no tinc cap,
no sé, des d'aquí llenço, dic, home, si volen que em facin
algun, no sé, per si és agradable,
el creu de Sant Jordi és més difícil, però no,
el fill, o nebut, per l'electa.
Aleshores, a partir d'aquí, creem tota aquesta història.
El bo per mi que té les bar santa tecla
és que arrisca i fa coses diferents,
cosa que en el món dels esbars és difícil,
perquè normalment els esbars el que fan
és agafar-la, dic, mira,
que bonito, me lo quedo.
Poques vegades t'ho demanen, altres sí,
són més honrats, i t'ho diuen, i endavant,
i els hi deixes, perquè encantat de la vida,
jo sempre he pensat, i amb el Jaume estan d'acord,
el que no et poden agafar, és el cervell,
t'agafin els valls, perquè la creació és una cosa
que on la porta, ni millor ni pitjor, la fem diferent,
i l'esbar santa tecla,
el meu esbar, perquè ja m'hi sento,
fa casos diferents, fruit d'aquesta manera
de fer, és que aquest any en guanyen ha estat
a Gràs, representant a Catalunya,
i ha estat poder de les primeres vegades,
jo soc el director artístic d'aquest event,
i han fet coses diferents, completament,
nosaltres podem parlar si t'agrada o no,
però que són diferents, i que aquí hi ha
una gran capacitat, i no és que
per això, també li dic el que no m'agrada,
en privat, vam veure coses
i danses que no s'havien fet mai,
des de, bueno, fa 17 aplecs,
i aquesta és la primera vegada que no veiem lo típic i lo tòpic.
Gràcies a Òstria.
Sí.
Va ser a la pleca internacional
de Sardana i Mostra Glossos Glòric,
sí, sí, 500 actuants,
i va ser l'esbar que va representar Catalunya.
I hi ha molta...
hi ha molta diferència,
vosaltres que sou estudiosos de la matèria,
entre, per exemple,
el que es fa a Catalunya
i el que es fa a Òstria?
Bueno, allà la dansa la tenen més
assumida, i la gent balla,
i va ser curiós que hi havia grups austriacs
i vaig veure que faltava gent
i gent del públic s'hi va posar ballar.
Sí.
O sigui, la gent participa,
el nostre poder estar més elaborat
ho hem traspassat a l'escena
i a partir d'aquí l'escena
és molt més difícil
i també més seriosa.
Aquí ve la nostra sor i desgràcia
que tothom és capaç de pujar-ho d'un escenari, no?
Dic el que penso, eh,
amb tot el respecte a tothom,
però penso que les coses
s'han d'ubicar al lloc
i tu si fas una moixiganga de sitges
les ubicar,
doncs allà al Cercavila,
al carrer,
el moment que ho fots
d'un escenari,
ui,
tant has d'anar a les contalles,
tant has d'anar al retaule
i cuidar
l'estuari,
la scenografia,
en fi,
és com ahir,
no sé si hi vas veure-ho,
però ahir eren 75 persones
bellugant-se per allà dintre.
Com van anar per ser ahir
les contalles de Sant Magí,
l'amfiteatre,
Jaume,
Bé,
cansats perquè estem cansats,
però bé,
el resultat,
doncs és que el resultat
és espectacular
perquè el marc
és incomparable,
allò és impressionant.
Un dilluns
a les 11 de la nit
posar mil persones
a l'amfiteatre,
doncs jo crec que és xapó
per les bars Santa Tegla,
ho tinc de dir
perquè realment
a les 11 de la nit
d'un dilluns
és difícil
omplir allò.
Tècnicament
i coreogràficament
jo crec que l'espectacle
va resultar
molt millor que l'any passat,
jo,
a mi em va agradar més
que l'any passat,
estar més assentat,
s'ha de treballar molt,
encara s'ha de treballar
perquè va de consolidar-ho,
però bé,
estem supercontents
tots de la resposta
dels dansaires,
de l'equip tècnic,
de la música,
de la llum,
de tot,
realment estem contents,
contents,
de veritat.
Sí,
però fixa't que el bo d'això
és el que la gent no va veure ahir
que hi eren les 3 del dematí
i estàvem parlant
del que no està bé.
Jo penso que una de les
sorts nostres...
A quina hora es va acabar l'espectacle?
A 3 quadradors,
a la 12.
Sí, sí,
vam començar a sentar-nos
i comença allò del
vinga,
aboquem,
no?
No,
l'any que ve no ens ha de passar
perquè evidentment
jo estic al costat del Jaume
i és per agafar por,
no?
Estàs allà davant
ni domines,
tot un...
11 músics de la Copla,
les 4,
el quartet,
el sac de jamecs,
el cor,
els d'ensaires,
tens a darrere l'equip tècnic,
el de so,
de moltes gràcies
d'aquella història
que dius,
bueno,
i l'any que ve,
doncs sí,
evidentment que va millorar,
jo crec,
hem guanyat,
evidentment les coses
quan van passant
van millorant,
s'ha guanyat amb il·luminació,
es poden millorar altres coses
i ho farem,
amb això ja estem,
si no ens entendríem,
no...
Home,
com a marca està bé
en Jaume a l'amfiteatre,
però també té altres dificultats afegides,
no?,
que no és un escenari convencional
on tu pots agafar
un decorat i penjar-lo,
literalment,
allà és diferent,
no?
La gran dificultat és que
l'amfiteatre està molt avall,
molt avall,
no sap ningú
l'avall que està la sorra aquella
i per baixar tot allò
és que és,
és una cosa impressionant,
jo reconec que la gent de muntatge
són,
inclús nosaltres
que pujam i baixem
perquè tenim que pujar
a buscar vestuari,
a saludar,
no sé qui,
aquella esplujada i baixada
et destrossen,
però bé,
compensa al final,
doncs,
perquè realment
l'espai és increïble,
jo ja vaig dir ahir,
doncs,
que s'haurien d'intentar
millorar les,
millorar per arribar-hi,
més que res a la sorra,
no?,
perquè jo crec que és important
arribar-hi,
perquè allà jo crec
que es poden fer coses
i val la pena aprofitar
aquell escenari
que posem de 12 per 12
i allà al mig,
doncs,
perquè es pot fer
tot a l'estiu,
coses allà de format petit,
perquè no fa falta
posar mil persones,
però sí les 800
o les 500
que es poden assentar bé,
no?,
però jo crec que
s'han de posar d'acord
la Conselleria de Patrimoni
i festes
per això tirar-ho endavant
i poder aconseguir
que l'amfiteatre romà
sigui un espai
per fer-hi coses.
Crèdit.
Sí,
ja ho vaig dir,
ja els hi vaig dir
ahir la nit,
tant el Carles Sala
com el Maria Mercè Martorell
que ahir eren,
els hi vaig dir.
Sí,
des de fora sobte,
no?,
perquè clar,
jo vinc d'allà de Barcelona
que ho riten tot,
allà foten un escenari,
et foten un,
bueno,
en fi,
munten un fòrum
per qualsevol cosa
i aquí un escenari
com el que munten aquí
a les Bar Santa Tegla
que jo vinc,
vinc un dia abans
i tot aquest muntatge
que ves com baixen,
com pugen,
diu,
i aquí no fem res més,
diu,
no, no,
són 23 minuts
i marxem,
diu,
Déu-n'hi-do,
aquí podíem muntar
i si volen,
vaja,
que li digui al Jaume Bosch
que els hi munta aquí
una setmana
d'espectacles.
Estan festes de la festa,
no,
a Barcelona,
Lluís?
Sí,
estan de festes,
o és el fòrum també,
la festa de Gràcia?
no són fòrum,
no,
no,
les festes de Gràcia,
allò sí,
són les festes del poble,
el fòrum és una festa.
Però ja em sembla
que hi ha espectacles
que també s'han aprofitat,
no?
Sí,
bueno,
allà s'ha aprofitat tot
i s'ha amortitzat,
de fet,
al fòrum jo no he tingut temps,
com deia un amic,
hi ha coses més importants
que fer,
i per això estic aquí,
però de moment no hi ha anat,
diuen uns que van bé,
altres que no,
bé.
S'hi ha d'anar,
però això s'hi ha d'anar,
sí,
i s'ha de veure les coses,
si més no per aprendre.
I s'ha d'espavilar
perquè el setembre s'acaba,
això,
és tan complicat.
Tornem a l'acte
que ens ocupa,
perquè si no,
ara molt fora
ho marxaríem massa lluny,
i tocaríem la fibra
o vora viu,
home.
L'actuació d'aquesta nit
en part de les peces,
quines danses podrem veure
a l'escenari
de la plaça de la Font?
Bé,
ho dirà el Lluís
perquè com que sempre ve d'espectador
i a part col·labora,
que ell faci una mica
com de crítica.
Això d'espectador difícil,
però pel que em faci falta,
no...
Bueno,
tal com ha explicat el Ja,
una mica és un espectacle variat
en què es barregen
coreografies bàsicament d'ell,
que penso que el que s'ha d'explotar
és el treball d'un mateix,
agafant coses,
com ha agafat ell,
de diferents coreografs
i d'algun mestre,
com la Jota de Castelló,
que és una de les danses
que tancaran la primera part,
que és una dansa espectacular.
I després aquest muntatge
que va fer del Montseny a Prades,
que penso que és una troballa,
que crec que avui s'estrena
amb la versió instrumentada.
Sí, jo crec que...
De totes maneres,
el Montseny a Prades
és un espectacle
que vam fer
que vam estar al Metropol.
És mitja hora de dansa
i cançó,
i llavors això estava instrumentat
per la banda dels francolins,
que és una banda de flaviols,
i aquesta música,
va arribar un moment
que la vam agotar físicament
per poder ballar-la,
llavors vam intentar
i intentar que es faci
un arranjament per coble
per poder fer...
Perquè com que tot són jotes,
doncs donar-li una mica
més de xispa
i més força.
La Jota
és una d'aquelles danses
que cada poble
té les seves característiques
diferencials,
i a vegades pobles veïns,
fins i tot,
i són diferents
per la manera de vestir
el que s'hi fa,
com es toca,
com s'interpreta.
Això és una riquesa
que a nivell de Catalunya,
la gran riquesa que tenim,
i que a vegades es perd.
Sí, de fet,
tenim una gran riquesa a Catalunya,
el que passa és que es perd,
la funció dels esbarcins
ara havia sigut,
o és,
recuperar aquestes danses
i no deixar-les perdre.
Han tingut la gran sort,
per exemple,
que s'han recuperat coses,
han recuperat valls,
que ha sigut gent
que no ha sigut desbars,
però realment
la producció que tenim
aquí a Catalunya
de danses
és que és impressionant,
el que passa és que
moltes coses s'han perdut
i s'han de recuperar,
llavors ja quan recuperes
no ho trobes tal
com tu creies que podies ser,
perquè és que no tens material,
tampoc pugueu fer-ho.
I amb el costó de la Jota,
penso que tota aquesta zona
d'aquí baix
és superrica amb jotes,
per exemple,
la part de Tarragona,
Tortosa, Pinell,
i òbviament
és molt diferent
de la Jota Tortosina
que la Jota Menorquina
o l'Aragonesa,
no?
De fet,
la més espectacular,
entre cometes,
i més,
potser que ha tirat més endavant
doncs ha sigut la Jota Aragonesa,
però realment
la Jota Tortosa,
la Jota Tortosina,
tota la zona del Montsià
i Mallorca,
són jotes
que tenen una riquesa
de punts
i de passos impressionants.
Podrem veure,
em sembla que s'ha de dir xous,
la Jota del Pinell d'Ebrai.
Sí,
és una de les Jotas
que es fan pel carrer,
que de fet
són jotes
que s'han recuperat
cap aquí,
són de 5 o 6 anys enrere,
que s'han recuperat
aquestes Jotes
que es feien al carrer,
a la plaça,
el dia de la Festa Major.
No sé com funcionarà aquí
amb un Cercavila,
perquè realment
jo ja ho he dit
moltes vegades
que les Jotes
no són per anar
amb Cercavila,
però bé,
és el segon.
És l'anar amb el professor
del Seguici de Sant Magí.
Sí, és l'anar amb un professor,
no?
Ballar amb una plaça,
jo considero que sí,
és una Jotes per ballar
en una plaça
i bé,
però en Cercavila
doncs anirà parant
al Cercavila
que potser ja està bé
perquè és curt,
però bé,
és una cosa
que no acabo d'entendre
massa.
Lluís,
avui podem saber
què pensa un marxeloní
tot i que
tarragoní d'adopció,
diguem-ho així,
no?
Tarragoní d'adopció,
Jaume?
Sí, sí, a més,
la curiositat del Lluís
és que l'apostal
de la Festa Major
de Tarragona,
dels Turs i Cavallets,
l'apostal de la Festa Major
de Turs i Cavallets,
ell hi surt
pujat d'alt d'un cavall
perquè aquell dia
faltava un noi
i el van posar amb ell.
Deia que podrem saber
què és el que em pensa
un de Barcelona
encara que a Tarragoní
d'adopció
de les festes
de Tarragoní,
des d'aquesta festa
de Sant Magí.
Lluís,
què et sembla?
Els actes
en general, eh?
Bé, bé,
la festa petita.
El que tu pensis.
M'han dit jo,
jo presedida,
és la festa petita.
Una equivocació.
perquè jo el conec,
reconec,
doncs,
que no ha de ser la festa petita,
sinó que és la festa major d'estiu
i que si és petita
encara es prendran més escalers.
Sóc l'han preguntat al Lluís, eh?
Sí, sí, no,
però té raó
perquè és allò del país petit,
no?
Sempre anem dient
que Catalunya és un país petit,
no?
Catalunya és un país,
no?
Si estem amb les petiteses
sempre anem a anar reduint
i anar comprimint les coses,
no?
I penso que, bueno,
que és la festa major d'estiu
i es fa
i ho s'hauria de fer
a igual manitud
que la festa de Santa Tecla,
poder...
O si no,
aquí parar-les.
Fer allò de la festa d'hivern
i la festa d'estiu,
no?
Sí,
Santa Tecla ja dius Santa Tecla,
ja sabem què és Santa Tecla,
que hi ha de tot
i per tot.
Però jo crec que
s'ha equivocat
el dir
Sant Magí
festa petita,
perquè ens han anat
traient els calés.
Com que és petita ja està bé.
Com menys, millor.
Crec que és una equivocació.
Jo crec que seria
Santa Tecla,
ai,
Sant Magí,
festa d'estiu.
I vinga,
més popular,
perquè és un altre tipus de festa
molt diferent
de la de Santa Tecla.
És més del poble,
no?
No ho sé.
Jo crec que és una equivocació.
Vist des de fora,
evidentment,
jo baixo,
jo estic de vacances
i faig un bric
i paro
i baixo per veure
la família,
el Jaume
i la seva família,
perquè
hi ha una necessitat constant
d'anar,
de veure'ns
i ho baixem
o pugem
o ens trobem al mig
com a vegades fem,
per dir-ho tant de viatge
i no me la vull perdre,
perquè realment
cada any baixo
i no es cap esforç,
viure,
estar al mig,
a la festa,
però sí que t'adones
que és com diferent,
no?
És diferent
com allò de la festeta,
no?
És una mica més
comprimit,
no ho noto tant al carrer.
De fet,
el primer any que va baixar
va ser la inauguració
de la rebella remullada
i, bueno,
és que, esclar,
hi va sobtar
i diu,
esteu torrats aquí,
esclar,
esteu torrats,
no?
Com es pot ocórrer
ballar i mullar-se,
no?
Una cosa que no li entrava,
no?
Però bé,
bé,
va anar seguint cada any,
vull dir que,
jo baixo per la rebella remullada,
eh?
Ens hem mullat cada any
i agafant el constipat d'estiu.
Doncs,
Jaume,
Lluís,
remullarem,
ens hem remullat avui,
eh?
Sí,
bastant,
bastant.
Ens hem de mullar
amb això de la cultura
i ara més,
perquè penso que ara
venen temps difícils
i hem de seguir treballant,
hem de seguir treballant,
que és el que hem fet sempre,
eh?
Que ningú es confongui,
perquè hagi qui hagi,
de moment el Jaume i jo
seguirem treballant.
Sí,
sí,
Que vagi bé aquesta nit,
a dos quarts d'onze,
em sembla,
no?
A dos quarts d'onze,
la plaça de Telefon,
dansa,
les bars de Tecla,
de Tarragona i la Coba,
la principal del Llobregat.
I això que escoltem,
sembla que són els francolins,
pot ser, Lluís?
Que siguen els francolins?
No,
això són els ball de valencians
de Tarragona.
Ah,
Dos quarts i un minut de dotça,
fem una petita pausa
i de seguida tornem per parlar
del concert del Festival Internacional d'Ora
que es farà al claustre de la Catedral.