Jo, si estem parlant del 150 aniversari de la Rambla,
doncs, sortosament, tinc el recolzament
que en aquell moment els feia el meu pare.
I per aquestes festes, el centenari de la Rambla,
per exemple, recordo d'anar amb ell,
jo era molt peritè, tenia 4 o 5 anys,
i recordo que hi havia una gran festorra,
però que no m'entarava de res, no?
En 4 o 5 anys pots comptar.
I bé, ara mirant-les amb la perspectiva que donen el temps,
doncs dius, home, això ho hauria pogut anar fent
durant el temps jo, i ara tindríem una història,
però, malgrat això, no ha pogut ser, no?
Des de l'agrupació fotogràfica,
penso que des dels últims 10, 15 o 20 anys
es poden haver fet coses, però d'una forma inconscient,
és a dir, aprofitant un esdeveniment
com pot ser Setmana Santa o Carnaval
o qualsevol acte públic al carrer,
però tenir la visió de fotografiar
perquè tingui un aspecte més o menys interessant, original,
dubto que s'hagi fet.
sempre s'hauran fet coses
aprofitant actes molt populars
com els castells al mig de la Rambla
o quan hi passes Setmana Santa el processó,
però així, d'una forma,
plantejar-se un repte o un projecte
de dir, doncs mira, això
té cara de canviar d'aspecte
doncs és qüestió de fer fotos,
exceptuant, en un cas molt concret,
com és el nostre company Antonio Roca,
que anava fotografiant
noves abertures de carrers,
edificis anat a terra,
que després s'havien de fer altres edificis més grans o més moderns.
Ell, des de fa uns quants anys,
que sí que va anar fent aquesta mena de captura,
però, val a dir,
que no es senyia exclusivament a la Rambla,
sinó a tota la ciutat.
Per tant, diria que en aquest aspecte
estem bastant coissos.
A la Rambla es va dir,
primera l'Esplanada,
Rambla Nova de Sant Joan,
Rambla de Castellar,
també hi he trobat,
Rambla del 14 d'abril,
Rambla de Sant Joan un altre cop,
Rambla del Generalissimo
i Rambla Nova.
Jo no sé si en aquests 150 anys
hi ha hagut períodes d'una transformació molt ràpida
i períodes d'un cert estancament.
Des de la perspectiva general del treball que heu fet,
quins períodes diríeu vosaltres
que han suposat un canvi més important en la Rambla?
Els últims 50 anys,
els primers 50,
els segons 50,
podríem donar una visió general
de com ha anat créixent i transformar-se la Rambla
al llarg del temps?
Si em permeteu, jo no soc...
Podeu intervenir quan...
No, no, ho dic perquè no soc historiador
però per la meva situació concreta
jo vaig estar vivint 20 anys a Barcelona.
Me'n vaig anar als 35
i vaig tornar 20 anys després.
Ma mare era de la Rambla,
havia nascut o vivia, millor dit,
damunt de casa del Clos.
Aquí mateix, ho tenim davant.
Sí, l'antiga farmàcia del Clos,
l'anterior propietari era el meu avi, per entendre'ns.
Llavors, m'explicava històries de la Rambla,
dels seus edificis,
de la gent que hi sortia a passejar,
dels bancs, dels xeringuins que hi havia.
Llavors, evidentment,
per a mi era una època que jo no vaig enganxar
i que se'm feia molt idílica.
Tornant al que deia,
20 anys de persona,
tot i venint sovint,
jo vaig veure que va ser
una època
en què va fer un canvi brutal.
és a dir, tot i venint sovint,
una cosa per ser que tornes cap de dos anys,
dius, oi, això ha canviat moltíssim,
però una altra cosa és venir més o menys cada 15 dies
i veure que se feien coses noves.
Llavors, jo vaig, en aquell temps,
pensava que la Rambla havia arrencat,
junt, amb el conjunt de la ciutat també,
d'una època molt grisa.
Jo deia, una època molt grisa
en el sentit total.
És a dir, grisa,
perquè els camions passaven per la Rambla Vella
i ens deixaven anar tot el sol fum
i la cosa era molt fosca,
i una època grisa
perquè Tarragona havia estat estancada
socialment,
anímicament,
en molts sentits.
Llavors, la Rambla
penso que també acusava part
d'aquesta història,
d'aquest letargo, no?
Diguéssim,
va quedar com molt endormiscada
i penso que en aquest temps
van fer moltes coses noves.
Abans, evidentment,
no ho sé perquè no hi era.
No ho sé,
això potser per part del museu
contestaria millor l'Helena Virgili,
que és la que ha fet els textos
d'aquest apartat,
però a nivell particular,
sí, el que a mi em sembla,
és a dir,
amb tota la documentació
que han anat llegint
i que han anat aportant,
és a dir,
que a la Rambla
ens hauríem d'anar fixant
en elements concrets,
és a dir,
si mirem la Rambla
veiem en cada element
que hi ha hagut un canvi.
És a dir,
teníem les cadires
que a finals del 19
estaven posades,
ara hi ha nosbancs,
és a dir,
els edificis
que evidentment
quan se va construir,
quan se va fer
la primera la Rambla,
és a dir,
no teníem locals comercials
perquè a ningú
se li va ocórrer
que avui en dia
això seria
tot locals comercials
perquè doncs queda espai.
Tots els baixos,
ara al nostre entorn
tot és...
Sí,
realment,
tot són locals comercials.
Però si mirem
les primeres cases
que es van fer,
no es va preveure mai
que hi hagués
un local comercial,
és a dir,
crec que potser
la Rambla
és difícil de veure
en un conjunt
perquè a nivell social
sempre ha tingut
un caràcter
de centralitzar
l'activitat
de la ciutat,
però a nivell particular,
a nivell de poques coses,
els arbres,
les cadires,
els locals,
tot això
ha fet una evolució
primer més a poc a poc,
és a dir,
el temps corria més a poc a poc abans,
això ho diuen els vells,
però probablement
a nivell històric
sigui veritat,
però i en Cavata
ha anat molt de pressa,
és a dir,
abans per passar
de les cadires
als bancs,
si es van estar 100 anys,
avui probablement
de passar
d'un banc de fusta
o d'un banc de pedra
amb un banc de fusta
estarem 5 anys,
és a dir,
és l'evolució,
abans parlar
dels pàrquings
de la Rambla
o de que arribaria
fins a on arribarà
la Rambla
era alguna cosa
inconcebible.
Aquesta és una visió
absolutament personal,
però jo no sé si...
El tema de la consciència
col·lectiva
de la Rambla
és ben curiós.
Jo recordo
que fa molts anys,
aviam,
que no m'equivoqui,
que aquí estic amb experts
i si m'equivoco
quedaré fatal.
El tema dels plataners
va despertar
una polèmica
molt important
a la ciutat.
S'havien de treure,
si no recordo malament,
perquè estàvem malalts,
deien, no?
Deien que estaven malalts
i que s'havien de treure
i déu-n'hi-do
el moviment ciutadà
que va haver-hi.
En els últims anys,
com bé dèiem,
s'ha transformat moltíssim
la Rambla,
s'han transformat
els edificis,
s'ha fet el que ha convingut,
coses que podien agradar
més o menys,
però ningú ha dit res.
Aquesta consciència
de conservació
de determinat país
de la Rambla
fa molt de temps
que la van perdre.
No dic que no l'haguéssim
de perdre per evolucionar,
jo no estic jutjant res,
sinó en tot cas,
sí,
desvetllar un estat d'opinió
que realment qualsevol...
La Rambla
era un espai intocable
fa un quant temps,
probablement,
qualsevol que es fes
de transformació
a la Rambla
aixecava unes polèmiques
i unes discussions
ciutadanes enormes.
D'un temps cap aquí,
d'algunes dècades cap aquí,
això sembla que ja no existeix.
Va en funció també
de com es transforma
la societat,
però jo no sé
si aquesta consciència col·lectiva
era d'aquesta manera abans.
A veure,
vaig a parlar
de dos o tres temes
que han tocat últimament.
És a dir,
la Rambla,
de transformació de la Rambla.
Jo diria
que dins dels 150 anys
d'història de la Rambla
hi ha dos blocs molt clars,
serien els primers 50 anys
que és quan se va iniciar tot
i es va començar a edificar,
una època molt important.
Els segons 50 anys
diríem que és el moment
en què la Rambla
potser queda més adormiscada.
I els últims 50 anys
és quan se reemprèn
amb força
tot el tema
del que seria la Rambla.
una mica enllaçant
amb el que havies dit,
el 1980,
i que jo hagi trobat
és l'únic moment
que es fa el tema aquest,
es fa un projecte
d'estudi subvencionat
per l'Ajuntament
amb el qual
se reuneixen
una sèrie de persones
per decidir
com volen que sigui la Rambla.
i quan parlem de com volen que sigui la Rambla
es fa un estudi
es fa un estudi
de com volen que sigui el terra,
quins arbres volen que hi hagi,
com han de ser els siringuitos
de venda de llibres,
com han de ser els bancs,
com han de ser els fanals.
al final de la història
doncs és que se li dona,
se li concedeix un premi
a una persona
pel projecte
que ella va presentar,
però després la veritat
és que
es tanca el llibre
i mai més se n'ha sapigut res.
Recorden que
el paviment
que trepitgem ara
es va sotmetre
a un referèndum,
podríem dir així,
popular.
Els tarragonins
podien dipositar
el seu vot
per dir quina mena
de paviment volien
i després no ens agradava
perquè dèiem que relliscava.
A veure,
de fet,
quan des d'abans
no s'ha mogut,
sí, la gent s'ha mogut
i recordo que l'última vegada
va ser amb aquest paviment
que relliscava
i que la gent
es va queixar moltíssim.
Després va fer aquest referèndum
i penso que
al final es van saltar
amb el paviment.
Si em permeteu,
vull saludar
Josep Maria Boqueres,
arquitecte tècnic.
Senyor Boqueres,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir avui
en aquest programa especial.
El senyor Boqueres,
com he sabut,
ha fet diferents treballs
de recerca.
Acabo d'arribar d'Horense,
també jo.
També ha arribat d'Horense?
Doncs es mereix un aplaudiment
perquè n'hi ha molts
que no han arribat encara.
Però vam ser encara més
el gerent del CUP
que ha estat amb la tortúlia
del Nasti.
També és veritat.
Però aquest ja tenia
els aplaudiments
a la ràdio directament.
ha estat un bon bol
i a més amb l'alegria.
Sí, però hem de ser
amb una eufòria continguda.
Vol dir, vol dir.
Jo vaig anar a Zamora
i allà vam guanyar
per 1 a 0.
I aquell partit d'aquí
vam empatar
i empatant ja es classificaven.
Però aquell partit
del Nasti-Zamora
que tenia que ser una festa,
si haguéssim jugat 6 hores
no haguéssim fet cap gol
perquè el porteu operava tot,
pals i a l'últim 4 minuts
es pita una falta
de fora de l'àrea
i que tothom ja tremolaves.
O sigui que hem de ser optimistes,
que tant de bo
tothom estaria molt content
trobar-nos avui
els nastiqueros
en aquesta situació
de jugar-nos a casa
i celebrar-ho a casa.
Encara que ja hi havia alguns
que si el Madrid perdia
nosaltres ja érem segona A
si haguéssim guanyat.
I haguéssim quedat a Santiago
com deia.
O sigui, no sé què
haguéssim dit a la senyora,
a les dones i a la família.
A seguir la festa allà.
Déu n'hi ha.
No, no, no.
Però hem d'estar molt contents.
Contents amb una certa contenció
però la cosa està ja pràctica.
Molt controlada.
Molt bé, doncs el veig en forma,
eh, senyor Boqueres.
La Rambla, la plaça de la Font
s'anirà a celebrar la cosa del nàstic
però la Rambla de fet
sempre ha estat un espai
de celebracions diverses.
Algunes d'un signe molt positiu
d'altres no tant.
Probablement si ens remetem
a temps enrere on
aquesta Rambla del Generalíssimo
en aquella època
el tipus de celebracions
que es feien
eren ben diferents
a les que podríem celebrar ara.
Estem parlant del tema
doncs de que si ens ha agradat més
i quan es retoca alguna cosa
a la Rambla al llarg de la història
la ciutadania, doncs de seguida
ha opinat.
Jo no sé
per quina raó
es plantegen ara
fa 150 anys
fer una Rambla
en aquest espai
que això era una esplanada
en principi, no?
No sé per què es van plantejar
o qui va dir
aquí ha d'anar
una mena de passeig.
Jo si em permets
aquí tinc un apunt
que diu
l'Ajuntament Tarragoni
convocar al desembre
de 1854
un concurs urbanístic
per tal de planificar
una part de la ciutat.
Dels tres projectes presentats
el consistori
és decidir
el 13 de febrer
de 1855
pel projecte
de l'enginyer militar
al forgec
Josep Cribiller
que consistia
en la realització
d'una gran via
de 45 metres d'amplària
en sentit transversal
i confrontant
amb la muralla
en procés de separació
més una plaça
un jardí botànic
i una casa
i un jardí d'esbarjo
aprofitant
la gran esplana
d'assistent.
Està amb el llibre vostre
m'agrada
amb el senyor Vidal
el que heu de veure ara
però és clar
és que abans
també heu dit una cosa
que jo quan venia amb el cotxe
és veritat
que inclús
tu Martorei
m'agrada que ho deies
Mercè
amb el tema
si aquest edifici
mai té Martorei
si és de tal any
o de l'altre
i de tal estil
i a la vegada
és complicat això
llavors a Cribiller
se li sobrevingué la mort
i la corporació municipal
encarrega l'arquitecte
Ignasi Jordà
la seva finalització
i a la vegada
encarrega
a un altre arquitecte municipal
Francesc Rossell
sota la supervisió
del comandant d'enginyers
de la plaça
Àngel de Romero
i aquest fol
finalment
el que se va aprovar
l'any 1857
és a dir
que estem celebrant
150 anys
i volen les inauguracions
i les inauguracions de coses
què és
quan s'inauguren
quan se decideix
que es faran
perquè això també
amb la història
tampoc no queda clar
o quan es comença
el primer de pedra
però bueno
però fixa't
el 1854
si és la data
és quan l'Ajuntament
el curs històri
determina
fer aquest tipus
de decisió política
en aquell moment
d'enxample de la ciutat
a tall d'anècdota
150 anys
per això
de la idea
jo tinc més dates
digues
digues
el 5 de maig del 1865
és quan després
de la inginier militar
Àngel de Romero
és a dir
es va iniciar
l'anivellament dels terrenys
situats al passeig
de les Palmeres
i l'espai que ara
ocupa els carrers
de Salt i Fortuny
i 9 anys més tard
la Rambla
es prolongar
fins a la carretera
de Castelló
actualment Ramon i Cajal
i a la tercera
del segle XX
la inginier Josep Cabastany
elaborarà un projecte
per fer arribar la Rambla
fins al riu Francolí
tot i que solament
s'aixecaren
alguns edificis aïllats
i el 1929
l'Ajuntament aprovó
uns pressupostos
extraordinaris
per l'eixample
que permeteren
la pavimentació
de la Rambla
i dels principals carrers
de Tarragona
ara que abans
dèiem els diferents noms
que ha rebut la Rambla
tall d'anècdota
clar
com he mirat
tants llibres
i tantes coses
en algun lloc he vist
no sé per què
algú es qüestionava
de per què li deien Rambla
si per aquí no passava cap riu
aquesta era una d'altra
de les coses
que sempre s'ha dit
i ho sabem
per què li van dir Rambla
si realment
no passava cap riu
per aquí
i la numeració
va al revés
aquesta és una altra
també ben curiosa
i després les Rambles
la Rambla de Barcelona
la de Vilanova i el Truta
van a ras de l'aigua
aquí tenim el tocaferro
i el desnivell
també és una cosa
dius per què
però suposo
que va haver-hi una necessitat
i després
jo crec que és per l'estil
que té la vinguda
però potser sembla
que hauríem d'anar cap al port
però estem acostumats
que a la Rambla de Barcelona
el port
a la Rambla de Vilanova i el Trú
es passa a la resanda
aquí es comença a numerar
dents de mar
i l'allògic
penso que això
és un principi
que no es pot negar
és a dir
allà no hi havia res més
com deia ell
però les barragues
van al revés
sí però de balcó
cap enllà
no pot anar-hi més números
en canvi
no se sabia fins on podia arribar
de fet
encara està per arribar
on es vol
després dins dels noms
de la Rambla que ha citat
n'hi ha dos
que diguéssim
dos noms
que mai han estat
referenciats
mitjançant
cap cartell
però
la coca que estem aquí
se la coneixia
com la Rambla del Centre
del Centre
i aquí
això va provocar
una sèrie
d'històries
és a dir
hi havia la peluqueria
del Centre
la farmàcia
del Centre
és a dir
hi va haver una sèrie
de botigues
que se li van posar
el nom del Centre
i la tercera coca
també va haver-hi
una època
que se li deia
la Rambla dels Capellans
perquè baixaven
els capellans
pel carrer Salt
per avall
llavors se la coneixia
popularment
com la Rambla dels Capellans
cap al 1859
es comença a plantejar
l'edificació
de la Rambla
i aquí jo veig
que es van posar
doncs unes normes
lògiques
de l'alçada
que havien de tenir
els edificis
de com s'havia de fer
iniciem aquest tema
perquè aquí hi ha moltes coses
d'una banda
la part arquitectònica
pròpiament dit
i després
qui venia
a viure
i a treballar
a la Rambla
quines classes socials
quin tipus
d'artesans
o industrials
instal·laven
ubicaven
el seu negoci
a la Rambla
quan vulguin
això és quasi
com
un concurs
podríem dir
perquè tenen tanta informació
jo no soc historiador
i quan aquestes coses
se m'escapen una mica
a grans 13
no cal afinar
en dates
a veure
però si llegim
els llibres
que s'han publicat
i coses
si comencem a dir
les cases
pels seus noms
vol dir doncs
que se suposa
que són la gent
burguesa
i benestant
els promotors
de la Rambla
i també sigues cert
que això
m'assembla
que el primer edifici
que va pujar
de les quatre plantes
imagineu-se ara
això ja és
que això ja és
arqueologia
que encara
puguíssim
com aquestes edifici
que tenim aquí darrere
únicament planta baixa
i tres alçades
això sí que ha sigut
com l'Ixams Elisers
o altres coses
però el dia que l'Ajuntament
va donar el primer permís
que devia ser als anys 60
del número 7
del número 7 de la Rambla
aquell de l'estructura
tota blanca
com puges cap a tocar ferro
amb esquerra
doncs clar
jo va ser el dia
que es va esgarrar
l'invent de la Rambla
perquè esclar
llavors
tots som os
moros o tots som os cristianos
diguéssim
en el sentit
de dir
si dones la licència
amb un promotor
que vol edificar
més de quatre alçades
llavors tothom
ja té dret
diguéssim
però esclar
jo crec que va ser
una errada
però esclar
això no pot anar
contra la història
jo recordo
de paritat
que un dels comentaris
que feia el meu pare
Arran
de la Rambla
i de la seva
especial concepció
em deia
a Rambla
en una època
es podia passar
d'una casa a l'altra
sense
a través del terrat
evidentment
sense un desnivell
certament important
és a dir
que es podia anar saltant
de terrat en terrat
des d'un començament
fins al final
de tota una coca
evidentment
i això
a mi com a paritat
em va quedar molt
molt gravat
és a dir
vaig imaginar
evidentment
era paritat
que en el cas
que la policia
perseguís un lladre
doncs
podien anar saltant
de casa en casa
i al final
fugir per l'última
per l'última coca
és una de les dades
que recordo
així
amb un cert cariny
a la Rambla
hi havia els cinemes
a la Rambla
hi havia els teatres
algun que altre hotel
vull dir
que era
el lloc realment
més aristocràtic
sobre allà
en aquesta paraula
de la ciutat
jo
ja parlant
del que ens diuen
la gent gran
és a dir
recordo molt
el meu pare
que sempre explica
que quan ell era petit
és a dir
pel mig de la Rambla
hi passejava la gent
que portava barret
això era un signe
d'identitat
era un signe
de benestat
i aleshores
la resta de gent
s'assentava
a les voreres
del costat
per veure passar
aquesta gent
és a dir
que clar
tot això
ha canviat molt
però que
sempre ha sigut
un punt
de referència
del que era Tarragona
és a dir
mirar el que passava
a la Rambla
jo et diria
que encara queda
una miqueta
d'això que dius
de dir
sí, sí, sí
ara més comodament
des de les terrasses
dels bars
a veure
sí, a part d'això
però anar pel mig
representa
una situació
més o menys concreta
i anar per les vores
és a dir
anar pel mig
és perquè et vegin
hi ha un cert
exhibicionisme
en això
de passar per la Rambla
i rodo la meva mare
i abans
com que vivia aquí
que per exemple
la meva mare
sent filla
de Bidua
evidentment
no podia anar pel mig
o sola pel mig
si anava pel mig
havia d'anar acompanyada
i si anava sola
evidentment
havia d'anar
per les vores
però penso que això
i estic parlant
de fa 60 anys
potser
doncs això
o 70
o 80
això ara
encara queda alguna cosa
és a dir
quan algú surt
encara es pregunta
ho dic perquè ho he sentit
no?
anem pel mig
bé pel mig
és anar a passejar
i quan vaig pel costat
potser
és per anar
a mirar paradors
per veure amb algú
l'altre
o entrar a la geladeria
no?
i suposo que
a més a més
alguns altres conceptes
la Rambla ha creat
un cert tics
la gent que vivim
en aquesta ciutat
que encara conservem
i fins i tot
transformats pel temps
no?
Rafel
tu que has mirat
tot aquí
també
perquè el vostre llibre
contempla molt
aquest aspecte
també de costums
de l'època
a través de fotografies
i testimonis
i opinions
bueno
evidentment
la Rambla
ha anat evolucionant
diria
en una primera època
potser el que dominava
la Rambla
eren
els grans cafès
on la gent
anava
sobretot
els dies festius
a fer el seu vermut
normalment
acompanyats
d'alguna castina
perquè
atregués
a la gent
no?
després
diríem
que
es van instal·lar
els cinemes
en una època
més endavant
els cinemes
diríem
que els van arribar
a substituir
el que era la banca
mirant
diferents fases
i avui en dia
el que domina
clarament la Rambla
potser són
les franquícies
perquè és una mica
l'evolució
del comerç
de la Rambla
potser
Josep Maiai
jo he sentit
moltíssimes persones
lamentar-se
sovint dels edificis
que en determinats moments
d'aquests 150 anys
han anat a terra
i que diuen
que això actualment
no hagués passat
sí
segur
per exemple
sobretot
el número 2
de la Rambla
el número 2
era un edifici
emblemàtic
i el vaig batejar
com la mini pedrera
terramina
perquè feia la forma
de corba
però esclar
el de la dinamita
també
era el número 1
ah sí
perdó
el número 1
el del costat
de l'esquerra
el 2
és a la Casa Rossell
però
i després
també els teatres
recordem
on està ara
anirà el nou ajuntament
també va via
el cine fèmina
el cine modern
el tiburon
que li deien
esclar
però és signe
del pas del temps
però bé
de totes maneres
jo crec que
gaudim encara
d'alguns edificis
bastant emblemàtics
podríem esmentar-ne alguns
perquè tenim tendència
de caminar
mirant el terra
per mirar-nos la ciutat
amb ulls de turista
hi ha els separadors
hi ha els separadors
sí home
a veure
si diem emblemàtics
per mi de la Rambla
hi ha dos
que destaquen
sobretot
la col·legia de les Teresines
que inclús és realment
un can de l'albanyia catalana
és del Bernadí
Martura i Puig
a veure
si comparem
de les Teresines
del Gaudí
del Gaudí
al carrer
Ganduxer de Barcelona
doncs aquí també
penseu que molts
encarregats d'obra
que potser ja estan morts
quan jo era jove
jo soc carrer de tècnic
doncs venien aquí
com si fos un llibre obert
a veure com s'hauria de posar
la tutxana
i el pilastre
i la balustrada
o el que sigui
i els arcs que hi ha
Carpanels o el que sigui
i després també un altre
que jo crec que també
has de destacar
és el número 25 de la Rambla
la Casa Sala
és la cantonada
amb el carrer Girona
per la seva
escala moderna
sabem el que és
vull dir que
és flamitja
barroc
és una exuberància total
i la tribuna
després sí
esclar
tenim altres obres
com el número 2 de la Rambla
el Casa Rossell
que pel lloc que està
també
que és de l'arquitecte
Morera Gatell
després esclar
tothom parla del Jujol
del Teatre Metropol
però bueno
una cosa és l'edifici
i l'altra és el teatre
perquè són dues coses
diferents
i després hi ha un altre nivell
però també tenim
jo crec que es té que destacar
perquè ho veus
aquí a l'Ajuntament de Tarragona
jo soc com això
realista i potser crític
va treure un fullet
un tríptic
que deia
els tres arquitectes
Jujol
Gaudí
i Domènec i Montaner
jo que sempre he fet
conreu del tema
del modernisme de Tarragona
que és molt important
és molt important
més que el que la gent
es pensa
inclús jo he arribat a dir
i aquí ho torno a dir
que si el modernisme
res que tots sabem
que és la seva joia de la corona
jo li ficaria un 8 sobre 10
el de Tarragona
és un 7 i mig
és un 7 i mig
l'únic que va ser que Tarragona
com té la cosa romana
i també se descuidem
de la part medieval
doncs i ve a veure
ens passa que el modernisme
que va en segon ordre
però amb aquesta cosa
que l'Ajuntament va ditar
el Gaudí aquí darrere
la iglésia
la capella de Josep Maria
el Domènec i Montaner
que l'Ajuntament
no ho exhibeix
no ho exhibeix
ni s'entreté
a ficar un faristol
a fora de la plaça de la Font
dient
ja
com una indicació turística
d'entrar al mausoleu
del Jaume I
de la tomba
que també
hi ha molts elements
com de la Palau
de la Música Catalana
del Mosaic
etc.
i ho té amagat
i després
esclatarim
el Domènec
hem dit el Domènec i Montaner
i el Jujol
esclatar a Metropol
que bé
és una obra important
del Jujol
però per mi
més important del Jujol
és el que té
la iglésia de Vestevella
a la Secuita
al Montferri
de Montserrat
a Montferri
i a la Casa Gouferrui
dels Pallares
i després hem d'anar
a Sant Joan d'Espí
però després
en canvi Tarragona
i per això jo
m'enfado
bueno no m'enfado
ho dic d'aquesta manera
tenim el Barranell Martorell
la Casa de les Taragines
la Casa de Sales
del Ramon Sarraciricumà
i després
en Enric Sagnier
Viabèquia
el número 77
de la Rambla
on estava la caixa de pensions
i ara ja a la Terrassa
hi havia estat la N
la cantonada
a costat
quasi
a costat
del carrer de Sal
doncs el Sagnier
era l'arquitecte oficial
de la caixa de pensions
a l'edifici emblemàtic
que tots sabem
davant de la comissaria de policia
de la Via Laetana de Barcelona
és el Sagnier
que era l'arquitecte oficial
de la caixa
doncs aquí tenim
una mostra
és a dir
no tres arquitectes
aquí de Raona tenim
de modernistes
12 o 13
quan arreu únicament tenen
el Domènech i Montaner
i tenen el Pere Casellas
i algú més
per aquí tenim
tenim el Pau Munguió
que llavors ja no és la Rambla
si dieu
però és la Iglesia dels Carmelites
després ja els edificis
de l'arquitecte Alfonso Barba
d'allà baix
la casa Rabadà
i la casa Mossoles
ja hi ha el cap de baix
de la Rambla
el que és sindicat
la casa Cobos
que es deia que ha estat
l'UGT
comissió Sobret
tot plegat
que és el número 1
que aturava amb el carrer Ixar
o sigui tenim edificis
edificis jo crec
de certa categoria
el del Pujol Civil
aquí és
la Nisàquia dels Pujols
no la podem obviar
a Raona
com parlem d'arquitectura
el Pujol de Barberà
el seu fi Pujol de Civil
que té el de la Càmera de Comerç
l'actual Càmera de Comerç
que és a la Rambla
després hi ha els fills
i ara ja hi ha els bisnets
llavors tenim
un ventall d'arquitectes
molt importants
i després
a part del modernisme
també jo crec
que el Banc d'Espanya
que ja no és modernista
també s'ha de dir
és un edifici
què farà la ciutat
ara amb el Banc d'Espanya
què farem?
és un espai privilegiat
i si la Rambla
encara la prollonguem
fins al que alguns diem
i se diu
fins al riu Francolí
que llavors
a part de l'acudit
aquell que diem
és la mà llarga del món
perquè va del Mediterrani
i el Banc Atlàntic
però és que ara
ja anem fins al Francolí
també jo crec
que un altre edifici
que s'ha de posar
oi que a la ciutat
estem dient
que la Rambla
arribarà fins al Francolí
encara que
històricament
la Rambla acaba
a la Font del Centenari
històricament
però també l'hem mogut
la Font del Centenari
no és un altre edifici
que també el ficaria
com una estrella
de la ciutat
jo sé que això
potser molts no entendran
el que és
l'actual subdelegació
del govern
home
és un senyor edifici
molt bé
però si la gent
aquest edifici
la gent diu
és un edifici d'avantguàrdia
i és un edifici
de l'any 1964
d'un arquitecte
que jo el vaig conèixer
quan li van fer un homenatge
que van fer la rehabilitació
i així
l'any
de l'Alejando de la Sota
que es va morir
que era català
i de l'Escola d'Arquitectura
de Madrid
doncs l'edifici aquest
encara que aquí li deien
que li deien
aquí a Tarragona
li deien
allò de Rússia
del Kremlin
o no sé què
perquè era una capsa
és una capsa
és un cub
però bueno
però amb els materials
aquí venien molts alumnes
de Barcelona
a estudiar aquest edifici
i després també tenim
el que era
la banca catalana
aquí a la Rússia
aquí darrere mateix
dels arquitectes
també bastant emblematis
que eren també
els oficials
de la banca catalana
arquitectes de la casa
el Josep Maria Fargas
i l'Enric Tows
aquest edifici
que també amb el seu dia
no hem de parlar
únicament de la història
vull dir que la història
i edifici
que tenen 40-50 anys
però un moment
parlant d'edificis
què va passar
quan es va aixecar
l'edifici atlàntic
Atlántico
l'Atlántico
però això
això va sorprendre molt
va sobtar molt
és que aquí
per exemple
ara m'ensenya
Albert Saludas
que has portat
una foto
sense l'Atlántica
aquestes fotografies
sí, sí
és clar
que va passar
i aquí hi havia
la casa aquella
també molt important
modernista
un altre que es va
enterrocar
però és clar
però el Banc Atlántico
es permetia al luxe
de fer els edificis
més alts
d'unes ciutats
que anava
però aquí també
se'n va parlar molt
quan es va a fer
l'edifici atlàntic
sí
però en aquell moment
suposo que
plantificar
per dir-ho
si
era un gratacels
en llenguatge
de l'època
era el primer gratacels
de Tarragona
això es va acabar
l'any 72 o 73
m'acabava la carrera
aquell moment
es permetre
no ser les llicències
i això
donava un cert prestigi
cosa que amb el temps
hem vist
que potser
un aire cosmopolítica
un llicis singular
Barcelona està ple
com diu
l'alcalde Nadal
perquè no hem de tindre
aquí també coses singulars
després seran
t'agradar o t'agradaran
de tota manera
jo trobo pitjor l'exemple
que hi ha just
davant per davant
al damunt de la benzinera
i de la farmàcia
de la rama
allò
segons recordo
i clar
m'ho explicàvem
quan era molt petitet
deien
permís de construcció
sis plantes
en feien set
aturar les obres
multa
es pagava la multa
fins al vuitè
s'aturava l'obra
es pagava una multa
fins al novell
i si m'arribava fins al catorze
em sembla que t'hi catorze plantes
això és pròpia d'una època
molt concreta
a
fruita