És una associació que fa cinc anys que es va crear aquí a Tarragona, va ser l'inici,
i doncs la veritat és que encara molta gent em diu
ostres, no sabíem que existíeu aquí a Tarragona i tal,
a les nostres comarques com a associació, no?
I la veritat és que a diferència, per exemple, a gran ciutat com a Barcelona o Madrid,
on cada dia o cada dia també surt alguna associació d'àmbit gay i lesbià
o algun presentador o personatge públic que fa referència al tema de l'homosexualitat,
s'escolta més parlar de les associacions grans que estan a Barcelona i a Madrid, no?
Però vosaltres sou molt discrets treballant i també s'ha de dir, eh?
Sí, però per dos motius.
El primer és per manca de finançament per fer campanyes més fortes
i el segon motiu també perquè no som una associació amb ànim d'una mica com la reivindicació
que s'està veient últimament en les grans concentracions
on passen per grans ciutats amb carros disfressats i tal.
Nosaltres som una associació normal com qualsevol altra,
que fem campanya en àmbit molt concret de la societat
i que ens agradaria, la veritat, tenir més medis per fer campanya de sensibilització
més àmplies però que ara per ara funcionem una mica així com...
Clar, el que passa és que el tema de la condició sexual de les persones
últimament jo crec que hi ha moltíssima informació però crea molta confusió.
Per què? Perquè d'entrada tenim tothom tendència de fer els grups tancats.
És a dir, ser homosexual per a moltes persones probablement sigui
doncs aquestes persones que es passegen amb la ploma, la carrossa, el lluantó,
per a altres persones no, són senzillament persones absolutament com unes altres qualsevol
que tenen la seva condició sexual doncs molt clara en una línia diferent, diguem-ne, a l'estàndard.
Exacte.
Clar, hi ha la tendència a posar a tot el col·lectiu homosexual en el mateix sac,
amb els estereotips de sempre, no?
Sí, sí, no, i a més això és un problema molt greu.
Jo fa vuit anys vaig estar a París, es va organitzar una conferència internacional europea
sobre drets de gais i lesbianes i va coincidir amb l'Europride que van muntar a París, no?
I jo quan vaig baixar de l'àvio vaig al·lucinar bastant perquè hi havia una difusió mediàtica
amb cartells i pòster a tot arreu a París i això també s'ha de dir que hi havia un govern aleshores
que ho permetia, avui potser amb el senyor Xirac seria més complexa, però bueno.
Doncs hi havia una difusió molt gran, no?
I em recordo que la gent pel carrer, quan parlàvem la gent, es va quedar i es quedaven
amb la famosa festa de cap d'aquesta jornada, de final d'aquestes jornades,
que era una parada, una rua, una desfilada de carros amb drag queens, etcètera, etcètera, no?
Cosa que em sembla molt vistosa, molt maco, però que vull dir que no tot es centra en això, no?
Vull dir, la gent del carrer el que es va quedar era amb aquesta idea de l'homosexualitat, no?
I això sí que ho vaig lamentar una mica, no?
Perquè ja em sembla bé, olé, olé, la festa i tal, però que no només hi ha això.
Però no cal ser homosexual per gaudir d'aquestes festes, d'aquestes festes també les organitzen persones heterosexuals, no?
Exactament, i menys mal, perquè vull dir, això és també...
Amb això que dius és curiós, i aquí entraríem una miqueta en la tasca,
que jo sé que teniu molt d'interès a fer des de l'entitat.
Clar, aquesta imatge de lluentor, de transvestits, de drag queens, de tot això,
és el que arriba, diguem-ne, a les famílies, a les persones d'una mitjanetat,
que poden tenir fills o filles que siguin homosexuals, que es crea aquest problema.
Clar, si aquestes persones d'aquesta generació tenen aquesta visió,
quan el seu fill o la seva filla es carrega de valor i els diu
escolta, és que soc homosexual, aquestes persones ho passen fatal,
perquè no coneixen la realitat de les persones que són homosexuals.
Sí, sí, no, a més és que es dona la paradoxa, i això ho lamento també,
que a mi m'ha vingut molta gent a l'associació, per exemple,
i m'han vingut a demanar poc més que el bon manual de l'homosexual, perquè clar...
O com dir-ho en casa, no?
Sí, perquè clar, tenen la imatge moltes vegades de la drag queen, del transvestisme...
Un cert amanerament, que no és cert tampoc.
Exactament, perquè a més el tema de l'amanerament és també cultural,
a més ens trobem avui en dia, per exemple, amb la liberació dels sexes,
que felicito, ademà, si saludo, i aprofito per saludar aquesta liberació,
i menys mal que hem arribat a això, doncs a que molts homes que no són homosexuals,
que també poden tenir tics més afeminats, però no perquè sigui més afeminat,
sinó perquè estem acostumats a veure'ls, aquest tics, en dones,
però que no tenen per què ser propi de la dona.
Jo penso que cadascú és com és i punt.
I a més, tots els homosexuals han de ser artistes,
han de tenir sensibilitat en particular, és que clar,
si ho analitzes amb una mica de sentit comú, dius, home,
doncs quina genialitat, no?, el fet que la teva condició sexual
determini el teu nivell intel·lectual i creatiu, no?
Sí, perquè a més, és un problema molt gran,
perquè, per exemple, imaginar un homosexual en una obra,
per exemple, treballant en una obra, que es pot donar casos,
a més, coneixo casos, doncs això encara no encaixa, no?,
vull dir, la gent no té encara aquesta imatge de l'homosexual,
que és molt trist, perquè, vull dir, això n'hi ha...
Hi ha actors que estan més amagats que en altres, no?
Sí, totalment, perquè a més, entre els companys,
poden haver problemes que et fan la vida impossible
o que fins i tot en els vestuaris, coses tan trivial com aquestes,
doncs tenen algun problema a l'hora de canviar-se
o cosetes d'aquestes, no?, quan és totalment absurd,
perquè no, vull dir, la gent no va por ahí violando ni,
i menos mal, vull dir...
És evident, és que clar, és el concepte que tingui cadascú.
Exacte.
Els joves, els adolescents, probablement siguin els que s'ho passen pitjor.
Sí, la veritat és que els joves i els adolescents,
el que et deia abans, tenen una imatge molt distorsionada,
tant de vegades pels medis de comunicació, involuntàriament,
i també la idea que els pares tenen dels homosexuals, no?,
quan veuen, potser, el Boris seguir per la televisió,
ah, mira el maricón, otra vez i tal, en plan despectiu, no?,
i, doncs, un nano que veu això, un adolescent, doncs, pensa,
com li dic això al meu pare?
Com li dic això, exactament.
I tracta de maricón aquest personatge, no?
Exactament, i aquí tenen realment un conflicte psicològic molt gran, no?
I moltes vegades venen a l'associació demanant poc més
i jo soc homosexual, però tampoc ho vull ser amanerado, no?
I aquí, doncs, has de fer un treball de pedagogia per explicar-li
que el ser amanerado és una cosa
que no té res a veure amb la seva opció sexual necessàriament,
saps què et vull dir?
I que la seva homosexualitat és una cosa tan digna com una altra
i que ho ha d'assumir.
És una cosa dins de l'àmbit del privat, com l'heterosexualitat, no?
Exactament, exactament, perquè, a més, un cas curiós, no?
Estava parlant, aquesta tarda en parlarem en la taula rodona.
Ara entrarem a la taula rodona.
El tema, per exemple, de les quotes, no?
Jo estava parlant amb una amiga meva i me deia,
és que, clar, a veure, el tema de les quotes
és que quan presentem a un personatge no li pedim su opció sexual.
I dic, no, això em sembla molt interessant
i, precisament, això s'ha d'explicar també, no?
Que, a més, no està escrit en la cara
que ets homosexual i tampoc se demana.
I és que, a més, si ho demanessin,
també entraríem en una altra polèmica, no?
Em comentaves, a tall d'anècdota,
que de vegades a l'associació us ve algun jove que diu
mira que em passo el dia a dia en la meva mare i el meu pare
que me'n vaig amb una mica, me'n vaig amb una mica
i no ho pesquen, no?
I dius, home, perquè com que no sóc amanerat,
doncs no hi ha amanerat, no tinc ploma,
em deies, no? Doncs no ho pesquen a casa meva.
Sí, sí, i, a més, li deia, hombre,
és que tu tienes una tara,
és que no eres amanerado, ni tienes ploma.
Entonces, claro, si la tuvieras,
desde pequeño, pues, más o menos
se va haciendo una idea,
pero, clar, no teninla, pues,
no tenen, els costa imaginar,
pues, una imagen del Jesús Vázquez,
que abans jo estava comentant, no?
El Jesús Vázquez, que és otra imagen
de la homosexualitat,
diferent a la del Boris,
que em sembla tan digna un com l'altre,
però que, de vegades, pues,
a molta gent, quan un personatge
com el Jesús Vázquez,
dius, soc homosexual,
pues, se quedan així parados
i diuen, pues, no pot ser,
pero no és amanerado,
és mono, és...
Trobes correcte aquest terme
que han acunyat
els mitjans de comunicació
de sortir de l'armari,
és correcte,
o ja és una cosa que dius,
home, no cal buscar eufemisme,
parlem clar, o...
Sí, jo el tema
sortir de l'armari
és un tema
que no m'agrada gaire,
perquè, a més,
això significa una mica
com si estiguem
sin tancat en algun lloc.
Ho ha de dir,
m'he d'identificar, no?
Exactament.
i penso que
el que et deia abans
amb el tema polític
i tal,
penso que la gent
no ha d'anar
dient por ahí,
pues, soy homosexual,
soy y tal,
pues, no.
És més,
jo quan coneixo una persona
és que ni me plantejo
ni el sexe
ni la seva opció sexual,
me la miro
com una persona
i punt.
Això seria l'estat normal,
no?
Penso que sí.
El que ningú s'hagués
de plantejar
si aquella persona
que té davant
és homosexual o heterosexual.
Capítol a banda,
mereixen les dones.
Un gay
està millor vist socialment
que una lesbiana, encara?
Totalment, sí,
totalment.
Jo,
l'experiència que tinc
dintre de l'associació
és que les lesbianes
no només pateixen
doble discriminació
per ser homosexual
i per ser dona,
sinó que,
ademà,
tenen una realitat
molt particular
a diferència dels gais,
no?
Com és el tema
de la possibilitat
de tenir crios,
per exemple,
o que algunes d'elles
hagin estat casades
i tinguin crios, no?
Això tenim molts casos
en l'associació, no?
A diferència dels gais,
en la que encara
en la nostra societat,
en casos d'homes separats,
els crios
generalment
encara van
amb la mare, no?
En el cas de la lesbiana
sí que moltes d'elles
acaben tenint
la tutela
dels crios
i hi ha una realitat
i uns fets
molt diferenciats, no?
I la discriminació
és molt més forta, sí.
La passada setmana
justament ens va acompanyar
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
la nova consellera
de Benestar i Família
tot just l'endemà
de fer l'anunci
que s'estudiaria
o de fet es treballaria
per crear una legislació
perquè les parelles homosexuals
tinguessin els mateixos drets
que les heterosexuals
en aquest cas
en matèria d'adopció
iniciatives que s'han pres
en altres comunitats autònomes
com l'Aragó,
el País Basc
i Navarra
que estan recorregudes
al Tribunal Suprem
però tot i així
es tiraran endemà.
Jo imagino
que anuncis com aquests
al col·lectiu
de parelles homosexuals
doncs els hi deu
d'haver trobat positiva
la notícia.
Sí, totalment.
Totalment.
A més,
això és el mateix
que vaig dir
amb el tema
de parelles.
De fet,
això és simplement
la necessitat
de legislar
sobre un fet
que ja existís
en la nostra societat.
Perquè,
com deia abans,
hi ha alguns homosexuals
perquè han estat casats
o tenen crios
i fins i tot
parlant més
a nivell personal
jo tingué tres crios
en règim d'acollida.
I, bueno,
quan vaig anar
al suig
a demanar
el règim d'acollida
vas dir
que acabava
una relació
de parella
amb una persona
del mateix sexe.
Ho vas dir?
Però tu vam preguntar
o ho vas voler dir tu?
No, ho vaig dir jo
perquè volia anar
amb plena claretat,
a més,
era real,
vull dir,
acabar una relació
estable
d'uns anys
amb una persona
del mateix sexe
i ho vaig dir,
normal,
perquè no tenia res
que amagar.
I no vas tenir
cap problema.
No vas tenir cap problema
i això és una mica
la paradoxa
que estem vivint.
És a dir,
a més,
els assistents socials,
els monitors
dels crios,
la psicòleg i tal,
han notat
una milloria
des que aquests crios
surten del centre
on estan i tal.
I hi ha una realitat,
és a dir,
i tothom ho sap.
El que passa
és que és la doble moral
que estem vivint ara
i nosaltres el que demanem
és que se deixi a banda
d'aquesta doble moral
i que se legisli
d'una manera normal
i legal
sobre temes
que ja existeixen,
de fet,
en la nostra societat.
Tal com van evolucionant
els fets,
creus que trigaran
molt les parelles
homosexuals
que ho desitgin
a poder-se casar
legalment?
A veure,
jo penso que no,
perquè ahir
estava parlant
amb una dona gran
i m'hi diu,
oh,
encara hi ha
molt camí per fer.
Jo penso que
aquests últims anys
realment hem fet
pas
ajigantados
i sobretot
en les comarques
del sud d'Europa.
Vull dir,
paradoxalment,
quan sempre...
Sí,
que som com més conservadors
en aquestes coses.
sempre hem sigut considerats
com a tal,
però penso que hem avançat
molt més.
Jo quan vaig estar
fa vuit anys a París
explicava
que aquí a Catalunya
s'estava reivindicant
l'adopció i tal
i es quedava així
una mica parat
perquè no s'esperaven
que algú del sud d'Europa
vinguessi tan segur
i amb les idees clares,
no?
I, de fet,
s'ha avançat molt
i quan s'aprovi
aquesta llei
aquí a Catalunya,
que espero que s'aprovi
i suposo que serà així,
penso que serem
unes de les regions
d'Europa
més avançades
en aquest terreny,
totalment.
Hi ha determinats aspectes
relacionats amb el món social
i models de família
que si miréssim
20 anys enrere o 30,
ara ens posaríem
les mans al cap
de coses que ara trobem
molt naturals, no?
Probablement d'aquí
unes décadas o uns anys
passi el mateix.
No sé per què tinc la sensació,
José Antonio,
que tot això que estem aquí parlant
ho posareu damunt la taula
aquest vespre
en el debat
que heu convocat
amb els caps de llista
de les diferents formacions polítiques
que es presenten
a les eleccions
del 12 de març, no?
Sí, totalment.
S'ha convocat
aquesta taula rodona
perquè es plantejava això,
estem amb una selecció
a la volta
de la cantonada
i doncs,
doncs, bueno,
vam decidir fer una taula rodona
amb tots els caps de llista
i que es mullin.
La resposta ha estat bona
a l'hora de participar
sobre aquest tema concret?
Sí, a veure,
aquí hem de diferenciar,
a veure,
parlant clar,
tant iniciativa
com Partit Socialista
com Esquerra Republicana
va ser un sí rotundo
des d'un principi,
al primer moment
que es va plantejar,
que se'ls va trucar
per plantejar.
per part del Partit Popular
i de Convergència
bueno,
va haver un tirall afloja
i llámame mañana
i en parlarem
enviant-nos les preguntes.
A veure,
no vull ser mal pensat
però, vull dir,
notava que estaven
una mica nerviosos
parlant clar,
d'acord?
No obstant això,
han confirmat
que vindria
per part del Partit Popular
el número 1
al Senat
que és
Pedro Figueiro
i per part de Convergència
aquí sé que m'ha quedat
una mica la incògnita
perquè m'han dit
que vindria una persona
de Barcelona
d'un cert pes.
Aquest vespre ho sabreu,
no?
Espero que sigui
un gran personatge
i que això ens pugui
ajudar a veure
una mica més clar
en les propostes
que faran a Madrid.
A tot això
que hem parlat
podríem afegir
algun aspecte més
que teniu intenció
d'abordar aquest vespre?
Sí,
el tema
de les quotes
és un tema
que volíem tocar
precisament
per saber
una mica
com
defendran
aquesta postura
tots els candidats,
no?
Perquè
hi ha una cosa
que està clara
i l'altre dia
ho estava comentant
amb un amic
lo políticamente
correcto
es porta.
Avui qui diu
que és homòfob
o que és racista
ningú,
ningú,
està clar,
i dels partits
encara menys,
no?
Però entre
el que es diu...
No els desitjo
cap mal.
No, no,
que això que es diu...
No, no,
jo no tinc res en contra,
no els desitjo cap mal,
però ja està.
Exactament,
però que no et molestig
gaire en la meva vida
cotidiana.
Doncs entre
el que es diu
i el que realment
es pensa
o hi ha,
hi ha un abisme
moltes vegades.
I a través
de determinades preguntes
es pot veure
realment
el que pensen
determinats personatges
sobre la temàtica nostra
com qualsevol temàtica,
no?
Diferenciar
el que és políticament
correcte
i el que realment
pensen
o el que pensen
dur a terme,
no?
I el tema
de les quotes,
per exemple,
és un cas curios.
I també
una cosa
que faig especial
hincapié,
no?
Sobretot
aquests dos dies
és la condemna
als discurs
i declaracions
homòfobes
o discriminatòries,
així com
a l'apologia
al nazisme
o a qualsevol
tipus de violència.
i aquí
he de lamentar
les paraules
que van tenir
recentment
uns quantos obispos
dient
o justificant
la violència
de gènere
amb el tema
de la llibertat sexual
i
condemnar una mica
també
tot
l'abans
que es va tenir
en el tema
dels homosexuals
ho lamento,
realment
estic molt trist,
vull dir,
jo quan vaig veure la notícia
algú me va dir
hòstia,
deberies contestar
i tal
i pensava
s'ha de contestar
a coses tan
tribales,
potser sí,
jo penso que sí,
però bueno,
que et sent molt trist,
perquè dius,
això no està basat
ni en estudi científic
ni en res,
simplement és allò
a tocar la pera
i a desviar l'atenció.
Una cosa són
els hàbits socials,
la manera
de viure
el fenomen
socialment,
cada persona,
cada col·lectiu,
independentment
de la seva
línia ideològica
i una altra,
és el món
de les lleis,
del dret.
En aquests moments
teniu els mateixos
drets
que les persones
que són heterosexuals?
No,
en absolut.
Drets davant de la llei
parlo,
ja no parlo
de coses,
d'intuïcions,
de parets,
de posicionaments
ideològics,
sinó de drets.
Ja sabem
que no podeu adoptar fills,
ara per ara.
Està el tema fiscal,
el tema fiscal,
a veure,
hi ha una cosa
que està clara,
en la nova llei
de parelles,
de fet,
s'ha de contemplar
una sèrie de punts,
com és el tema fiscal,
poder fer la declaració
en conjunt,
que uns amics
deien,
no,
a mi no m'interessa,
però no és la qüestió
que interessa o no,
és la qüestió
de tenir el dret
de fer-ho
o no fer-ho.
També el dret
a la seguretat social
i també el tema
nacionalitat,
en el cas
d'enregistrament
com a parella
de fet
amb una persona
que sigui fora
de la comunitat.
Estrangera no comunitària.
Exacte.
El que tingui dret
a agafar la nacionalitat
d'aquí, no?
En el cas
d'una parella
heterosexuals
sí que el tenen,
com a parella de fet.
Exactament.
I això sí que volem
demanar
en aquest sentit
que es faci,
es legisli
en aquest sentit, no?
Després,
bueno,
també en el tema
en campanya
de sensibilització,
també pensem
que s'ha de fer
molta cosa,
vull dir,
com a col·lectiu
discriminat
i deprimit,
no?
Dintre de la societat.
Però hi ha
apartats en la llei
en les que
no hi figurem,
no?
Vull dir,
estem completament
en dret
a pagar els impostos,
sí,
però després
l'altre,
vull dir...
José Antonio,
vosaltres, com dèieu,
feu una tasca discreta,
entre altres coses,
perquè no teniu mitjans
per fer grans campanyes,
però tot i així jo,
si m'equivoco,
em corregeixes,
diria que ets
que és l'única entitat
que treballa en aquests temes
aquí a la nostra demarcació,
i hi ha col·lectius
sobretot de joves,
insistim molt en els joves,
perquè són persones
i adolescents
que en moments determinats
es poden trobar
molt isolats
en tota aquesta problemàtica.
Hi ha alguna manera
de posar-se en contacte
amb vosaltres?
Ara penso,
es pot escoltar
algun pare,
alguna mare
que estiguin amoïnats
per aquest tema,
perquè el seu fill,
la seva filla,
no sé,
les famílies
és un món molt complicat
i jo no sé si
podríem buscar també
assessorament
a partir d'aquí,
sobretot els joves.
Sí,
nosaltres ens reunim
cada divendres
al centre cívic
del Carrilet
a Reus.
He de dir aquí
que hem arribat
a un acord
amb l'Ajuntament
de Reus
i estem molt content
d'allò,
en la que ens han cedit
una sala
al centre cívic
del Carrilet
a Reus,
a prop de l'estació
d'autobusos,
on ens reunim
cada divendres.
I tenim una pàgina
també a internet
en la que surt
tota la informació,
totes les nostres dades.
El buscador H2O
i ja en sortirà o què?
No,
exactament.
Però es pot trobar
en Tinet,
que és el servidor
que tenim aquí
a Tarragona,
que és
www.food.es
barra,
el símbolo
de la N,
que aquest sí que
és una mica complicat
volem canviar
en el futur
d'ubicació,
el símbolo
de la N
i CPIT.
C-P-I-T.
Aquí podem trobar
tota la informació
de com està
en contacte
amb nosaltres.
I tornant
al centre cívic
del Carrillet
a Reus,
a més,
ara està
en previsió
una reunió
molt properament
amb gent
de l'Ajuntament
de Reus
per impulsar
precisament
el fetxar-les
en instituts
de Reus,
no?
I també
les trobades
que fem
els divendres
al Carrillet
per poder fer-les
rotatius
en tot el centre
cívic de Reus.
també.