En guany ens ho han posat molt fàcil,
i amb el de Terrescavades, amb l'arcabisbe de l'Opus,
ens ho han posat tan fàcil que estem per fer-los un regalet, no, Pere?
Que dèiem, de fer-los una panera, el Fernández, el Badia, l'alcalde fins i tot,
que també ha contribuït, i el Papa de Roma.
De moment ja tenim quatre noms propis que sortiran,
i més d'un cop, m'imagino, i no en situacions precisament còmodes.
No, però còmiques, sí.
Perquè a Dames i Vells el que pertanyem és fer riure.
fer riure per sobre de tot.
I hi ha algun límit?
No ho sé.
Hi ha algun límit? Vosaltres us poseu algun límit?
No, no, que us poseu vosaltres, no?
Dic que el posin els altres.
No, no, sí que el posem.
Sí, el límit de l'avorriment és un,
és a dir, no volem que la gent s'avorreixi,
i això ho tenim, estem amatents tota l'estona.
I no ho sé, hi ha algun, sí, de bon gust o no?
De bon gust, diu?
No utilitzeu paraules gruixudes...
A veure, tot el que siguin qüestions que afecten persones humanes,
doncs aquí no ens en posem cap de límit,
si no és que sigui una cosa com a molt grossa.
Ara, amb el que són coses transcendents,
com ara pugui ser la divinitat,
doncs ja vam dir que això no ho volíem tocar.
No, no.
Ni amb els dèbils, és a dir, no fem humor dels dèbils,
fem humor de la gent que té càrrecs,
de la gent que ha abusat del poder, també,
que en guany aquí a Tarragona...
D'aquelles persones que tenen una dimensió pública, no?
Exacte.
L'abús del poder és una de les coses que més canya fotem,
perquè pensem que no és just
que encara avui al segle XXI
hi hagi gent que vagi pel món amb una prepotència.
Això s'hauria d'acabar, no?
I és aquí on se fot més canya.
Potser algú, en aquest cas, se sent molest,
perquè pot ser que es doni el cas
que algú que abusa del seu poder
es passi també per dèbil
i aleshores aquí es munta com un còctel
que es fa difícil de dilucidar.
Parlo, per exemple, de la figura del Papa de Roma.
Aviam, deies, Oriol,
que el que pretén d'amas i vells és fer riure.
Ara utilitzaré un verb que em dirà
oi, estàs una mica carrinclona,
però és igual, jo l'utilitzo, perquè ens serveix una miqueta
per anar a conversar al voltant del tema.
Fer riure o escandalitzar?
Perquè ja sabeu que hi ha molta gent
que va a escoltar-vos per riure,
però d'altres diuen, a veure què diuen,
és diferent l'actitud.
Sí, sí.
Cadascú que tingui l'actitud que vulgui,
davant d'un espectacle
que no deixa de ser un espectacle com és de Masivells.
Home, la voluntat d'escandalitzar
és intrínseca en quant te n'en fots,
és a dir, fem riure perquè ens n'en fotem
de situacions o de persones concretes.
i, esclar, l'escàndol va implícit amb això,
però, de fet, l'escàndol més gros
no és pas el de Dames i Vells.
L'escàndol és el que ha sortit als diaris
tots aquests dies.
L'escàndol és que gent que tenien la confiança
dels actors del poble
hagin robat.
Jo trobo que aquest és un escàndol enorme, no?
I mai els superarem, realment.
Sempre serem uns aficionats
darrere d'aquests escandalosos com són.
El que passa és que jo no sé
què faria el Ball de Dames i Vells
en el millor dels mons.
no existiria.
No ens ho no existiria.
Ens hauríem de fotre amb la natura, no?
Amb aquests huracans que hi ha
i aquestes coses.
Sí, sí, no, no tindríeu...
Vull dir que, en certa manera,
us afavoreix aquest estat de coses
que tant de bo que no estigués,
en general, parlem, etcètera, etcètera,
però ja ens entenem.
Vosaltres aneu una miqueta
com a allò clàssic del círculo,
més difícil, tot avui.
És a dir, un any supera l'altre
en contundència,
en ironia,
en darts enverinats...
Us aneu superant a vosaltres mateixos?
Sí, es procura que sí.
Perquè has arribat a posar
un llistó molt alt,
la gent això ho valora molt,
nosaltres també disfrutem més
si la cosa surt bé,
i esclar, d'un any per l'altre
sempre intentes de superar, no?
Això sí que és un repte
que ho tenim present.
Difícil, molt difícil.
Realment, quan estem confeccionant els versots,
hi ha un patiment de dir
estarem al nivell,
no estarem a l'alçada...
Una cosa és el contingut,
que clar, si es produeixen fets
a la societat nostra,
doncs ja els tens,
no els has d'anar a buscar massa.
Però un altre també és la forma.
Una mental.
Si no faries una crítica
a un article periodístic, no?
Exacte.
És una representació teatral
que requereix uns moviments,
una gestualitat de la cara,
de les mans,
que tot això ajuda, no?
Perquè a vegades dius,
què sé jo, patata,
i si dius patata,
però no ho acompanyes amb cap gest,
assenyalant una part del teu cos
i no té cap contingut.
Claudius, doncs molt bé, ja està.
Les paraules no tenen per si mateixes
un significat especial,
sinó el que li volem donar.
De la primera representació de Demasi Vells,
recordeu algun dels versos
o algunes de les situacions
que retratàveu?
Mira, encara m'entenim,
perquè és el més popular, potser,
que és aquell que el jaio
li diu a la seva dona.
Mireu-vos a la meva dona
quina llufa s'ha fotut,
de tan podenta que n'era
m'ha fet perdre la salut.
I si t'ho feguis benyut.
Exacte, ja li contesto això.
i aquest ja ens el deia
la gent pel carrer
abans que agaféssim Demasi Vells.
És a dir, que aquest està molt arrelat.
Però del que és actualitat pura i dura,
no reproduirem els més recents en la memòria,
però casos i versos
que heu fet referents
a persones amb noms i cognoms,
dels que heu fet
en els últims 3 o 4 anys,
els primers que fèieu,
us heu tornat més dolents, no?
I tant.
Éreu ànimes càndides al començament,
si comparem amb el que dieu ara.
Sí, sí.
Mira, recordàvem l'altre dia
que vam sortir l'any 81,
és a dir, que en guanyquem 24 anys,
i l'any que ve serà el 25è aniversari.
Doncs que ens van acusar
d'intel·lectualitzar un ball popular.
Això el primer i segon any.
A partir d'aquí va haver uns canvis,
uns pensaments,
les noies van marxar.
I teniu raó?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Era un temps...
Però poc populars.
Sí, i era un temps
d'acabar d'estrenar la democràcia,
els ajuntaments democràtics...
Però era normal, això.
Sí, suposo que era...
No feies versos nous,
tenies un text que havies recuperat
de no sé quant, i mira...
I un text...
Que era molt literari.
I vam saber que havia estat filtrat,
manipulat,
per aquests estudiosos del Folkoro.
Sí, censurat.
Perquè han acabat la gent pel carrer,
ens deia versots...
No ho he dit això?
No, no ho he dit allò.
Si és boníssim, aquest.
I per què no hi constava?
Per què no estava enlloc?
Vull dir que agafàvem de la gent,
que és del que ha de ser.
Quan comenceu a preparar?
De quina manera feu grups de treball,
com els executius?
Com funciona l'assumpte?
Aneu a un bar?
Juliol, no?
Us trobeu pel carrer?
A finals de juliol.
No, anem al local,
que és allà a la sala Trono,
a la part alta.
Qui us trobeu?
Normalment ens convoquem tots
i venen els que poden.
I aleshores, els que podem,
fem unes llistes de temes.
Internacionals, estatals,
nacionals i locals.
És a dir, hi ha quatre llistes, de fet.
A veure, torna-les a dir.
Internacionals, estatals,
nacionals i locals.
Molt bé.
Sí, ho he dit bé.
Quatre categories.
Vinga, va.
I en quant, de les internacionals,
quines propostes va haver-hi?
Home, naturalment hi ha la guerra d'Iraq
i el paper dels yanquis, no?
Sí.
A més, amb una figura notable.
Hi ha una personatge.
Una personatge que és yanqui.
que, entre altres coses,
està molt agraïda a la ciutat de Tarragona
per la rebuda que tenen els seus barcos de guerra.
Aquí hi entrem a anar en la cosa local, eh?
Sí, sí.
Directament de la cosa internacional.
Oh, és que estem coneguats,
fill meu, estem coneguats.
Quina manera de lligar les cosetes, escolta,
quin talent.
No, és que a Tarragona
estem connectats amb el món, de fet.
Sí, sí.
No, és per aquesta presència ianqui a la ciutat.
Jo penso que és que són protagonistes, gairebé,
de la història contemporània.
Vinga, la guerra de l'Iraq, els americans,
els vaixells de guerra,
algun tema més internacional,
la Constitució Europea, no, massa elevat.
Sí, també ha sigut la Constitució Europea.
La Constitució Europea.
Europeia.
Europeia.
Europeia, l'epopeia.
Què més?
No ho sé, hi ha tanta cosa aquí, hi ha tanta xica.
Aquí també teníeu per triar i remenar, eh, realment.
Sí.
Vinga, ara...
D'estatals hi ha el canvi polític, no?
Canvi polític.
I alguna cosa d'aquestes del corazón, no?
Ah, clar.
Molt lleu, molt petita.
La tele, també, lligat amb la tele, amb les televisions.
Sí, alguna cosa de la família real.
No parlem, mire, un dels temes que hem descartat
és la boda.
Ah, mira.
La boda de la Letícia i el Felipe.
Hi haurà gent que estarà decebuda,
perquè fins i tot aquells que diuen que no els interessa el tema,
no els vas veure pel carrer el dia que has casat-la.
Estàu-los a casa.
Surt la família real, però la boda no.
La boda no.
És que hi havia un empatx tan gran que vam dir, saps què?
Ben fet.
Què hem de dir?
Si ja està tot dit?
No, no, no, hi ha un altre tema, esclar.
Ja està tot dit.
Hasta els monàrquics no, han fotut canya.
Vull dir que no cal que no en fotem.
Per tant, d'estat al canvi, el canvi, les eleccions, tot això.
Nacional.
El trasbassament del riu, la retirada del projecte.
El canvi polític també, el tripartit.
El tripartit rep en diferents modalitats.
No gaire, no?
Bueno, una mica.
Sí.
L'alcalde quan parla del tripartit fot canyeta també.
Però clar, ho diu l'alcalde.
Que naturalment es veu que...
Ja li toca, representa.
I que no són gaire amics, pel que sembla, aquests dies que baixava el Bargalló, el consell en cap.
I tenien problemes de protocol.
Deien, el posem darrere?
No, home, que és la primera personalitat del govern.
Això quan la presa de posició de l'Arcabisba.
Es veu que no ho tenien gaire clar.
Us hi fixeu en tot, eh?
Sí, home.
És que estem amatents, tenim les orelles.
Com el Palomino.
I després molts locals.
Molts locals perquè en guany és el que...
Fem la llista, el tema de l'Arcabisba.
Sí, l'Arcabisba.
El tema de la curi i de l'Església, us agrada molt posar-vos-hi, eh?
És que aquí a Tarragona té molt de pes.
Té molt de pes.
Vols dir, encara té molt de pes des del punt de vista social, parlo, eh?
Sí, sí.
I després l'Ajuntament aquest que li dona importància, no?
En època, per exemple, dels socialistes, dels regressants,
jo recordo que no sortien a la processa de Setmana Santa.
Almenys l'alcalde en aquell moment no sortia.
Ara no només surten, sinó que es posen tots els cordons i els bastons i els pendons i tota la mandanga.
Clar, hi ha una diferència abismal, no?
Hi ha una certa connivència, que no hi era abans.
L'Arcabisba, Terrescavades.
Sí, Terrescavades.
Sí, Terrescavades també surt.
Alguna infecció de Joan XXIII.
Bueno, no és Joan XXIII, és del cap tàrraco d'allà al darrere, però ja ens entenem.
Allò de les coses aquelles que no s'està entendent.
Sí, dels bitxos que surten per allí.
Els ninots del portal del Roser, que els han tret.
Ah, sí?
Aquests petits detallets.
Ahir ja no...
I després les coses de la vida.
Les coses.
Naturals, relacions homes i dones.
Tant primerenques del dematí.
Enguany té una importància notable el fet de matrimonis gais i com s'ha posat l'Església en aquest respecte.
Vull dir, sobretot amb tot l'alliberament gai que portem i que sembla que al gener es podran casar, etcètera.
Amb això sí que el clero i foto una mica de canya.
Bastanta canya.
Les dames i vells contentes, aviam, perquè aquestes parelles també són, podríem dir, utilitzant una miqueta aquesta contranatura, no?
Vull dir que no sé, no sé jo.
Sí, però mira...
En quant n'hi ha més de contranatura?
Hi ha una parella que...
Dos parelles.
Dos parelles, que intercanvien parelles.
Ui, ui, ui.
No anem bé de cap manera, eh?
En quant és gros, és gros.
Trobo que sí que us supereu a vosaltres mateixos.
L'endemà de dames i vells, per determinades coses que dieu, algunes s'accepten perfectament, perquè mira quina gràcia que fan aquests dames i vells.
D'altres, de vegades, no s'accepten i estan en el seu dret les persones aludides a no acceptar-ho, només faltaria, com vosaltres esteu en el dret de dir-ho.
La sang no ha arribat mai al riu, no?
Per ara no.
De totes maneres, també s'hauria de...
I han hagut moments tensos.
No l'endemà.
Si el dia 22 comença el ball i el dia 23 continua, el dia 23 mateix ja et pot arribar alguna cosa.
Sí, sí.
El que sí que crec que convindria dir és que la gent necessita treure l'adrenalina que porta a dintre d'alguna manera o altra.
Sí que la gent se pot sentir ofesa i això pica, això és veritat, però també ho fem dintre d'un context que és la festa major.
Durant l'any no se'ns acudiria de dir...
No estem muts perquè també trobem que contextualitzadament no funcionaria.
Des de la vostra posició podeu criticar determinades coses, però...
Però amb un altre llenguatge, argumentat d'una altra manera.
La festa permet ser més histriònic, en aquest sentit, i també ho diem, encara que de vegades sí que hi ha la voluntat de fotre canya,
que si algú s'ho ofent per les paraules que diem, doncs que demanem disculpes.
I insisteixo en això, que és dintre del context de la festa.
Fora d'aquest context no ens atribiríem a dir les animalades que arribem a dir,
les barbaritats que arribem a dir i les mentides que arribem a dir i les diem per fer riure.
No, no, ens consta que sou persones educadíssimes i molt correctes en la vostra vida normal, eh?
Sou uns autèntics grandis, per tant, no...
Cal dir que l'any passat vam rebre trucades telefòniques, cartes, etcètera, pressionant,
perquè no pengéssim els versots a la web, perquè el dia de la Mercè pengem els versots a la web,
vull dir que la gent els pot llegir.
L'any passat vam rebre pressions d'aquest tipus i vam rebre també exigències
que demanessin perdó públicament, segons quines personalitats.
Naturalment ens vam negar, nosaltres ja demanem perdó preventiva, com la guerra,
i per tant amb això ja ens cobreu en salut.
Però vam rebre pressions i això ens va tocar tant la pera,
que vam fer un manifest queixant-nos d'això.
De les pressions i els comentaris?
Sí, que no en teníem com no tenen aquesta capacitat de riure.
Ni fes que en el llenguatge no tenia res a veure amb el llenguatge que utilitzem
quan fem dames i vells.
No, era una cosa seriosa.
Home, jo, nosaltres, clar, com que estem en època de festes tot el dia al carrer
i parlem amb tothom, el que sí que t'adones és que la resposta,
després de la primera representació de dames i vells,
és absolutament heterogènia.
Des d'aquells que són fans incondicionals,
i digueu el que digueu, ja els sembla fantàstic i estupendo i bé,
des d'aquells que diuen, oi que divertit que ve,
però, ai, potser aquí s'han passat una miqueta,
fins a aquells que realment diuen que és un escàndol.
Vull dir que vosaltres sou conscients, també, no?,
d'aquests diferents estadis de recepció dels vostres versots, no?
D'alguna manera som hereus del que som, de dames i vells, no?
I en la seva època ja escandalitzava,
i les ments ben pensants sempre se n'ha escandalitzat per dames i vells.
Seguim amb aquesta tònica, amb això sí que no hem canviat.
La prepotència del poderós, el poderós no l'escandalitza,
però l'humil sí, doncs potser no m'està bé de dir-ho,
però pensem que podem ser la veu de la persona impotent,
de la persona humil que no gosa.