Falten quatre minuts per arribar al punt horari de tres quarts d'onze del matí.
Hem parlat de l'actualitat política i ara volem dedicar uns minuts a l'actualitat sociolaboral
a partir d'unes dades que donava a conèixer la setmana passada el sindicat UGT.
Unes dades, unes xifres que demostren l'augment, malauradament,
de la precarietat en el món laboral a les comarques de Tarragona.
Senyor Mario Rigao, bon dia.
Molt bon dia.
El senyor Mario Rigao és el secretari general de l'UGT a Tarragona.
Parlem d'aquestes dades i d'altres qüestions de l'actualitat sociolaboral
que déu-n'hi-do aquests dies primers del 2004 a nivell de Tarragona i a nivell de Catalunya
les notícies que s'estan produint.
Però primer que res volíem comentar aquestes dades fetes públiques per l'UGT la setmana passada,
com dèiem, segons les quals, en fi, cada cop hi ha menys treball estable
i cada cop hi ha més precarietat en el món laboral,
amb unes xifres que revelen que en els últims quatre anys
s'haurien perdut uns 15.000 llocs de treball estables a les comarques de Tarragona.
I una tendència que, malauradament, pot seguir en el futur?
Sí, sí, aquesta tendència nosaltres veiem clarament que si, no sé,
no es tomben les polítiques en aquests moments laborals i d'ocupació cap a una altra direcció,
doncs podríem arribar a tenir això.
Hem de pensar que la diferència en quatre anys de 15.000 llocs de treball estables,
en aquest cas, o perduts o substituïts per treballs precaris,
per llocs de treball precari,
són un indicador molt clar de cap a on anem.
On estan les raons, segons vostès, d'aquesta precarització del món laboral, del mercat laboral?
Bé, doncs fonamentalment dues línies d'argumentació d'aquestes dades.
La primera, el marc legislatiu.
Hi ha un marc legislatiu que confon, jo crec que molt voluntàriament,
el que és flexibilització amb precarització.
Els sindicats han fet un gran esforç en la negociació col·lectiva
per flexibilitzar les condicions laborals de jornada, d'organització de treball, etcètera,
introduint paràmetres de productivitat i de competitivitat.
En canvi, el marc laboral el que fa és pur i simplement donar les màximes facilitats a les empreses
perquè puguin precaritzar el mercat laboral.
I en segon lloc estan aquestes empreses que aprofiten aquest marc
per marcar estratègies còmodes com a empresa.
A més, segons vostès o segons les seves dades, tots els llocs o la immensa majoria dels llocs de treball nous
que s'estan creant són precaris.
És a dir, es perden llocs de treball estables però no s'han creat de nous estables, sinó que són precaris.
Sí, sí, això és una base de dades que està a l'abast de qualsevol persona.
De tots els contractes que es celebren a la província de Tarragona,
quasi el 92% són precaris.
Davant d'això, l'administració, les administracions en general, què poden fer?
I concretament, què pot fer el nou govern de la Generalitat,
que a més ha canviat de signe polític i que pot estar, en teoria, més proper als plantejaments dels sindicats?
Des dels sindicats, ja fa anys que venim posant damunt de la taula la necessitat de,
primer, establir una acció conjunta de política industrial clara.
Vull dir, Catalunya no pot continuar perdent pes, i Tarragona, com hem dit també,
ha perdut molt de pes d'establiments de producció industrial,
i sobretot de producció industrial amb més de 10 treballadors,
que donen un contingent econòmic real al territori.
A nivell de Catalunya, aquesta tendència també és semblant,
i la Generalitat hauria de tenir una clara política industrial en aquest sentit.
I, en segon lloc, establir altres regles de joc,
perquè algunes de les empreses que estan en aquests dies,
lamentablement, en els mitjans de comunicació,
per al tancament dels seus centres de treball a Catalunya,
són empreses que han gaudit de suculentes ajudes per part de la Generalitat.
Altres governs europeus, com per exemple el de França,
han demostrat que és possible un altre tipus de política cap a les empreses,
i fins i tot de les empreses multinacionals que s'estableixen en el seu territori.
I jo també penso que aquesta és una de les grans assignatures pendents
en el tema econòmic i sociolaboral del govern del Partit Popular,
que, clar, no hem d'oblidar que aquí també té una gran part de responsabilitat.
Sí, perquè la legislació, bàsicament, és a nivell estatal,
i, per tant, depèn del Congrés dels Diputats i del govern del Partit Popular en aquests moments.
Exactament, i que, a més, aquesta legislació i aquesta política industrial del Partit Popular,
que no ha existit, el Partit Popular és partidari de la liberització completa del mercat,
tant a nivell empresarial com laboral,
i fins i tot tot totes aquestes polítiques han tingut la resposta contundent i contrària,
no només dels sindicats i de moltíssimes organitzacions, entitats i experts,
sinó fins i tot des del plano polític.
No hi ha de les organitzacions que ara estan en el tripartit,
sinó fins i tot d'algunes de les que estan en l'oposició.
En el cas concret de Catalunya, senyor Rigau, del nou govern de la Generalitat,
tenint en compte que el nou titular de la Conselleria de Treball i Indústria
és un sindicalista, Josep Maria Ranyer,
doncs, confiem que realment hi hagi un canvi, com a mínim,
en la política, en la sensibilitat respecte a aquests temes,
o són qüestions que moltes vegades van més enllà de l'acció política
de la gestió d'un govern autonòmic?
Bé, jo primer diria que, encara que sigui redundant,
però és una casualitat molt casual que, precisament,
només entrar a aquest nou govern s'anunciïn aquest tipus de decisions
per part d'algunes empreses.
I jo crec que la reacció que ha tingut, en aquest cas,
el conseller de Treball ha estat, doncs, de sorpresa, alarma
i fins i tot d'una certa contrarietat o indignació
davant d'aquestes decisions, d'aquestes mesures,
fonamentalment perquè no aguanten cap tipus d'argumentació lògica
i objectiva, que no aguanten cap anàlisi seriós de les dades.
I, per tant, hem de veure que les empreses utilitzen moltes vegades
aquest tipus de mesures fonamentalment com una estratègia especulativa
de cara a possibles moviments accionarials o coses per l'estil.
Per exemple, el Tadis està tenint un comportament bo a la borsa
en els darrers anys, ve d'una privatització d'una empresa estatal
com Tabacalera, amb un procés que precisament el control
i el seguiment no van brillar gaire, i al cap de pocs anys
anuncia que tanca centres de treball a tot l'Estat.
Vull dir, com és possible que un govern posi en mans
d'una multinacional estrangera un munt de centres de treball
i de milers de llocs de treball perquè, al cap de poquíssims anys,
aquesta empresa decideixi tancar-los sense raonaments massa lògics.
Perquè, fins ara, tots els plans que havia posat la direcció del Tadis
damunt de la taula per reduir costos, per millorar productivitats,
tots s'havien complert per part dels sindicats.
Ja que està parlant del Tadis, en fi, és el problema segurament laboral
més important que tenim ara a la zona del camp de Tarragona,
amb aquest anunci de tancament de la fàbrica de l'antiga Tabacalera
aquí a Tarragona.
Vostès, als sindicats, li veuen realment alguna solució
o el tancament anunciat per l'empresa per l'estil del 2005
és irreversible?
Bé, jo em penso que irreversible no n'hi ha res.
I, per tant, nosaltres estem en la tessitura
de, precisament, plantejar alternatives.
El que passa és que la direcció de l'empresa fins ara
només es vol sentar per negociar allò que ella vol negociar
i arribar a aquells objectius que ella vol arribar.
I això no és una negociació, és una imposició i una acceptació.
Llavors, nosaltres esperem que la direcció de l'empresa
s'avingui a negociar possibles alternatives.
I, en aquest sentit, el comitè d'empresa del Tadis,
jo crec que, amb molt de raó, ha vingut fent tot tipus de mobilitzacions
i les continuarà fent.
I jo em penso, a més, que les institucions de Catalunya
i els polítics han de començar a prendre papers en aquest tema.
Recuperem el tema de les multinacionals
que han anunciat en els últims dies
tancament de fàbriques a Catalunya.
El cas de la Philips, de la Garriga, el cas de Samsung,
el cas fins i tot de Nissan,
que anuncia una reducció considerable de llocs de treball.
L'UGT, aquí a Tarragona, el sindicat tem que algun cas similar
es pugui produir aquí a les comarques de Tarragona?
Tenen la sensació que hi ha alguna empresa que estigui en una situació...
És molt difícil preveure coses d'aquestes així,
fonamentalment perquè n'hi ha una política d'informació
molt fosca per part de les empreses.
Vull dir, en el cas, per exemple, de Nissan,
en el que jo hi vaig, al centre de zona franca,
en el que hi vaig treballar quasi 10 anys
i vaig començar allà la meva experiència sindical,
doncs en el cas de Nissan és una multinacional
en el que les decisions no es prenen precisament aquí.
I això dificulta moltíssim el que es puguin fer
qualsevol tipus de previsió.
Si, a més de tot això, s'afegeix que n'hi ha comitès d'empresa
que pràcticament no reben cap tipus d'informació
sobre els plans de l'empresa, les inversions, l'estat de comptes, etcètera,
doncs hem de dir que estem realment desassistits.
I, per tant, hem de fer front als aconteixements
quan se'ns planteixen.
No ho estan això.
Jo, sense voler crear cap tipus d'alarma,
però la qüestió de la deslocalització de centres de treball
en aquests moments és un perill que està damunt de la taula
i, per tant, no dic alarma, però sí dic vigilància.
Parlant d'alarma o de vigilància,
vostès també la setmana passada advertien de la situació laboral
en la que poden estar els treballadors que pertanyen a Ryanair,
la companyia irlandesa que opera els aeroports de Girona i de Reus.
Diuen que obriran una mena d'investigació
per realment saber com estan aquests treballadors,
en quines condicions laborals.
Realment temen que hi hagi un perjudici molt greu
per aquest col·lectiu d'empleats?
Bé, seria estrany que a Girona,
que ja s'ha constatat que l'empresa Ryanair
opera d'una manera irregular en matèria laboral,
aquí a Reus tingués un comportament molt diferent.
No ho estan això nosaltres, aquesta setmana,
conjuntament amb els representants nostres d'AENA,
obrirem una investigació nostra interna a nivell sindical
i ens ha de portar a algun tipus de conclusió en aquest sentit,
a la vegada que ens posem en contacte amb la direcció de Ryanair
per veure què és el que es pot tirar cap endavant.
Recuperant el principi de l'entrevista, senyor Rigau,
parlàvem d'aquesta precarietat del món laboral,
un procés progressiu, com demostren les dades presentades
pel sindicat UGT.
Aquesta segurament és una de les principals preocupacions
del món sindical, també conjuntament amb el tema de la sinistralitat.
Vostès no han fet públiques encara dades de l'any 2003
pel que fa als accidents laborals a les comarques de Tarraona,
però quins indicis tenen de com ha anat l'any,
tenint en compte que això que ha estat una de les principals
preocupacions de l'UGT en aquest territori en els últims mesos.
Sí, és una de les preocupacions més importants que hem tingut,
precisament perquè la sinistralitat ha colpeixat
dramàticament el nostre mercat laboral.
I aquest any nosaltres, tot i que el mes de desembre
no s'ha tancat encara estadísticament,
però establim una projecció que ens acostaria
a una reducció al voltant del 5% dels accidents.
Això és per nosaltres clarament insuficient.
Primer, perquè venim d'un sostre molt alt dels anys 2001 i 2002,
que hem estat a la llista negra
i als llocs més alts de la llista negra de províncies
a nivell de sinistralitat de tot l'Estat,
i perquè, a més, aquesta reducció d'aquest 5%
és una reducció aleatòria,
en el sentit que no és fruit d'una acció conjunta, sistemàtica,
introduïda sobre paràmetres de cultura de la prevenció a les empreses,
a les administracions, conjuntament amb els agents,
actuant en aquest sentit.
Per tant, no hem avançat gaire.
Nosaltres desitgem i esperem que el nou govern de la Generalitat
de veritat aposti per generar un marc de protecció de la seguretat en el treball
i, a més, que ho faci de forma urgent.
És una reducció fortuita, segons vostè.
Sí, sí, és una reducció que nosaltres pensem que es deu principalment
a que l'esforç de l'UGT,
i moltes vegades un esforç molt solitari de l'UGT
per posar damunt de la taula aquest tema,
ha donat peu a que n'hi hagi empreses
que hagin agafat, com aquell diríem, una mica de por o de consciència,
potser també, i hagin pres algun tipus de mesures.
Però d'una forma generalitzada, doncs no,
no és fruit d'una acció generalitzada,
perquè si així fos, la reducció hauria estat molt més important.
Veurem si el 2004 es redueix d'una manera molt més significativa aquest tema
i milloren algunes de les expectatives sociolaborals
que en el conjunt de Catalunya i també en les comarques de Tarragona
no són gaire bones en aquest inici del 2004.
Sí, i en aquest sentit nosaltres esperem també que el Consorci del Camp
prengui d'una vegada la decisió de posar damunt de la taula
la proposta que nosaltres vam fer,
que ja és acceptada pràcticament, tàcitament,
per totes les entitats que aniran al Consorci
i només es tracta que la presidència ho vulgui fer
quan era un dels seus compromisos durant la campanya.
Jo, la veritat és que si això continua en aquesta línia,
doncs ens generarà un malestar profund en la UGT
perquè portem ja més d'un any donant-li voltes en aquesta proposta.
Esperarem, doncs, a la propera reunió del plenari del Consorci del Camp de Tarragona.
Senyor Mario Rigau, moltes gràcies per acceptar aquesta invitació
i, en fi, tindrem l'oportunitat de parlar més endavant
i amb més detall d'altres aspectes de l'actualitat sociolaboral.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.