logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hola, bon dia. Efectivament, estem aquí al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona
on continua fent-se aquesta jornada de formació en habitatge i joventut,
una jornada que organitza la Secretaria General de Joventut.
Aquesta jornada que està adreçada a parlar sobre el problema,
el problema es pot dir entre cometes, de l'habitatge dels joves aquí al camp de Tarragona.
Ara en podem parlar d'aquestes jornades i també les principals conclusions
i també d'un pla d'actuació que s'ha presentat en el decurs d'alguna de les ponències
per part de l'Oberta Català, un pla de joventut per pal·liar aquesta qüestió.
En parlem amb el secretari de joventut a Tarragona, Ferran Banach,
el coordinador territorial de joventut. Ferran Banach, molt bon dia.
Hola, bon dia.
S'ha parlat de moltes coses d'aquesta qüestió que continua sent un problema.
On s'ha d'incidir especialment per tal que els joves puguin assolir,
emancipar-se i tenir un habitatge propi o de lloguer?
De fet, s'ha parlat i no és un problema sinó que és el principal problema
en aquests moments està damunt de la taula,
la necessitat que tenen els joves catalans per accedir al seu habitatge.
És per això que hem parlat, per una banda, de les mesures que aportarà el govern
de la Generalitat perquè els joves puguin accedir amb molta més facilitat
al seu primer habitatge, ja sigui de lloguer o en règim de compra,
però també hem aprofitat una mica per fer diagnosi de la situació
des de quins són els problemes que van a l'entorn de l'emancipació dels joves
fins a també el que són les experiències locals, una mica pensant en que
una jornada com la d'avui en la qual hi participen ajuntaments,
hi participen alcaldes, regidors d'urbanisme, regidors de joventut,
tècnics d'urbanisme, tècnics de joventut, fins i tot alguns professionals
del sector serveixi també per construir xarxa, perquè veiem que les coses
que es fan en alguns municipis són favorables a d'altres i que moltes vegades
es pensa que això de l'habitatge i l'urbanisme és molt complex i amb l'ajuda
d'una banda del govern de la Generalitat i dels propis municipis es poden tirar
endavant propostes més que interessants.
Abans hem fet referència a aquest pla d'actuació per facilitar l'accés
dels joves a l'habitatge, un pla d'acció del govern català,
hi ha diferents qüestions, una que ens crida l'atenció, de fet podem entrar en detalls,
parlar de dades, però és una que ens crida l'atenció, deia més a aquesta experiència pilot,
d'accés dels joves a l'habitatge de masoveria urbana.
Sí, aquest és un projecte interessat, pensant que hi ha un parc de pisos buits,
hi ha un parc de pisos que estan a disposició, que no es fan servir,
i en el qual moltes vegades es podeu fer un fet que és la degradació per no-gús.
En lloc de sancionar, com es fan en altres llocs, aquest nou ús de l'habitatge,
aquest pla el que proposa és potenciar el fet de tindre relacions
entre els futuribles ocupants, que serien en aquest cas gent jove,
i el propietari en el qual hi hauria una contraprestació en la millora de la vivenda.
Per tant, els joves podrien evitar en aquesta vivenda a canvi d'una remodelació
i una posada al dia, de manera que en el final del període en el qual s'haguessin posat d'acord,
el propietari recuperaria la vivenda en condicions d'ús perfectes,
una vivenda que hauria estat buita, degradada,
i els joves podrien haver estat vivint a compte d'aquest propietari.
Això té diferents lectures, una està pensada en el que és la zona metropolitana,
amb els accesses molt concrets, però també té una segona part,
que és que això també es pot fer en l'àmbit rural,
i ha pensat molt més en cases grans, en experiències de tipus rurals.
Per tant, és una de les experiències que tindran més expectativa.
I més si tenim en compte que sempre es parla que hi ha moltíssims habitatges buits
que no se'n fa cap a punt, són totalment buits, parats.
Sí, aquest és una de les grans preocupacions,
que aquesta falera per controlar l'accés de construcció,
de vegades també es pot pal·liar pensant una mica en el fet
que anem a recuperar l'habitatge buit,
anem a recuperar els nuclis de les ciutats,
els nuclis històrics, els nuclis centrals,
i la gent jove està disposada a fer-ho.
Ara, això sí, també hi ha les mesures de protecció,
perquè el que no podem fer és anunciar aquestes mesures
que provoquin l'alça del preu de mercat.
Per tant, anem a buscar un pacte entre propietaris,
entre llogaters i els que serien els joves arrendadors,
i amb l'ajut del govern de posar aquestes mesures
perquè aflorin els habitatges que estan buits.
El preu són dels principals problemes.
El preu d'una banda i la feina estable,
el que genera diners per l'altre dels joves,
que sovint no tenen una feina estable i no tenen estabilitat,
no tots, per sort, però és una realitat,
i clar, no poden accedir a un habitatge que cada cop són més cars.
En aquesta línia i en aquest plató,
el que feien referència abans,
es construiran habitatges protegits,
hi ha algunes dades, també es farà una borsa d'habitatge,
algunes ja existeixen, però se'n crearan també algunes noves,
i també hi haurà una línia de l'inventació de crèdits
per a l'emancipació dels joves.
Sí, en el cas del que seria pròpiament l'actuació
que fa la Secretaria General de Joventut en l'àmbit més directe,
seria la posada en marxa d'aquestes borses de joves d'habitatge
que ja existien i el que fem ara és un desplegament territorial fort.
En el cas del camp de Tarragona,
doncs pràcticament vam presentar fa 15 dies
la de Cambrils, que era la nova,
a Tarragona ja funciona, a Reus ja funciona,
i per tant hi podria haver alguna incorporació cada l'any vinent,
però sí que són unes borses pensades en mediador,
amb això que dèiem el propietari
i el lloguer tema que es fa a través dels ajuntaments
o d'altres entitats de caràcter privat,
i que el jove va allà a buscar pis,
però també hi va propietari a oferir el pis.
I amb això que hi ha la medicació d'una institució pública
i també hi ha les garanties de les assegurances de l'INJUVE,
que és qui dóna suport a aquest programa.
A propòsit d'aquesta inventació de crèdits,
que això també suposo que interessa,
perquè clar, m'imagino un jove que tingui un sou,
que no sigui res d'altre,
ni se'n vagi al banc a demanar un crèdit
i de vegades és que ni el reben,
perquè no arriben,
no arriben a les condicions necessàries.
Va per aquí aquesta línia de crèdits?
Aquesta línia està pensada sobretot en el que seria
ajudar a complementar l'entrada del pis.
Llavors, es proposen tres modalitats,
un que seria aquest,
el crèdit per complementar l'entrada del 20%
per la compra d'habitatge protegit,
concessió d'un altre tipus de crèdits
per a la rehabilitació d'habitatge de lloguer,
que aquesta és una part novedosa,
i la concessió de crèdits per a la rehabilitació d'habitatge de compra.
O sigui, comprant-la, però també tenint en compte la rehabilitació.
També hi ha un pla de construcció d'habitatges protegits.
Es preveuen fer-ne 42.000 en quatre anys.
Sí.
D'aquests, a més a més, el 50% per anar bé
han de ser de lloguer,
i a més a més la meitat han d'estar promoguts
per l'administració pública,
bé sigui a través d'ICSA, d'Incassol,
o la nova agència catalana d'habitatge,
i amb la colaboració dels ajuntaments.
Aquí és molt important,
i un dels motius de la jornada d'avui
és que els ajuntaments que ja ho fan
expliquin que ho fan i que els hi va bé.
Hi ha tot un seguit d'experiències del món de la taula,
del Cové, Montblanc, alguns pobles del Priorat,
evidentment a Reus, Tarragona, Cambrils,
el Vendell, etcètera, etcètera,
però que es vegi que no és la Generalitat
qui sempre ha d'impulsar,
sinó que ho ha de fer amb colaboració dels ajuntaments,
perquè els ajuntaments coneixen la realitat del seu sol,
el poden gestionar,
i quan diem què fa el regidor de joventut d'un municipi,
es pot fer moltes coses,
entre d'altres,
convencen el consistori
que facin reserves de sol per pisos protegits,
dels quals una part siguin destinades per gent jove, per exemple.
I s'ha d'entendre també,
tindre una bon entesa amb el seu company,
el regidor d'Urbanisme, no?
Això també seria interessant.
Bé, en tot cas és per això
que nosaltres demanem als regidors de joventut
que siguin transversals
i que convencin els consistoris
que totes les polítiques de joventut
afecten a tot l'Ajuntament.
Abans hem dit
que és actualment el principal problema dels joves,
aquest problema de l'habitatge,
i segons dades de l'Institut de l'Estudi
als Joves Catalans i d'Habitatge,
dels anys 99 al 2003,
dades del govern català,
39,3% dels joves,
o sigui, estem parlant d'un milió 563.000 joves
de Catalunya d'entre 20 i 34 anys,
que així ho consideren.
Ferran Navanach,
gràcies per atendre'ns
i fins una altra.
Gràcies a vosaltres.
I aquestes jornades
hem de dir que continuen aquí
al Col·legi d'Arquitectes
amb diferents ponències
fins al voltant de la una del migdia.