Aquí seguim amb tots vostès en la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
Se'n recorden, dilluns els comentàvem que tot just s'acomplien 13 anys
de la creació de la Universitat Rovira i Virgili
i amb motiu d'aquesta febrerida la Universitat va fer la convocatòria
d'un concurs de cartells commemoratius.
El resultat d'aquesta convocatòria està ara exposat al vestíbul del Paraninfa.
Avui ens acompanyen els autors del cartell guanyador del concurs,
és l'Ivan Favà i el Carles Torres. Bon dia a tots dos, benvinguts.
Com vosaltres mateixos definiu, sou semiprofessors de l'AURB.
El concepte aquest de semi, que és molt col·loquial, què vol dir exactament?
Bé, nosaltres, tant l'Ivan com jo, som doctorants
i això, però tenim una beca doctorat i això comporta
haver de fer certs crèdits de docència dins l'ensenyament de l'escola.
Doneu classes?
Donem classes, correcte.
D'allò que sou especialistes, que resulta que sou especialistes
en dos àmbits completament diferents, perquè...
Sí, jo treballo els temes d'història de l'art.
I l'Ivan?
El Carles.
El Carles, perdona?
El Carles està dins l'àmbit d'enginyeria química, dins l'enginyeria química.
I aquest contacte per fer el cartell, per no fer el cartell...
Ja us coneixíeu prèviament, no?
Sí, hi ha amistat des del primer any que vam fer cap,
els dos aquí a Tarragona,
i continuem l'amistat i la relació,
i sempre fem alguna cosa.
La fama té un preu,
heu guanyat un concurs,
el vostre cartell està exposat,
per tant hem de ficar-nos una mica en la vostra vida,
ho enteneu, no?
És el preu de la fama, insisteixo.
No, però és curiós,
perquè generalment,
sobretot quan es realitzen estudis universitaris,
al començament,
en principi hi ha una certa tendència
que s'ajundin persones que tenen els mateixos interessos acadèmics,
en el vostre cas,
doncs, home,
no dic que sigui un cas únic,
però és una mica singular, no?
El fet que tinguéssiu ja aquesta amistat
i aquest contacte prèviament.
Treballant en camps tan diferents.
Sí, la veritat és que sempre es tendeix una mica
a compartir les coses amb la gent del teu propi camp,
però l'amistat i el fet que posessem idees en comú,
a vegades és el que comentàvem abans,
que pots estar treballant en camps diferents,
però compartir coneixements o visions diferents
sobre un mateix aspecte,
però que sempre s'acaben complementant, no?
Perquè les preguntes a vegades sempre són les mateixes.
I en aquest cas,
per el fet de presentar-vos aquesta convocatòria
per aquest cartell commemoratiu,
com va anar la cosa?
Bueno, va ser més aviat,
doncs, mira, com un exercici, no?
Vam veure la proposta o la convocatòria
i vam dir,
doncs mira, podríem proposar alguna cosa
i vam estar rumiant idees i això
i al final van sortir un parell de propostes
que es podien presentar dues propostes
i les vam treballar i vam dir,
doncs bueno, a veure què passa.
Sí, creiem que això és un motiu d'enriquiment, no?
Que de vegades estem sempre centrats
en el que és el tema professional
i no em mous dins d'aquell cercle, no?
I sovint, doncs,
fer coses alienes, inclús a la feina,
doncs és una forma d'enriquiment, diguéssim.
Sí, a part és també,
l'aspecte és més així del disseny
o això, és també com una afició, no?
I doncs mira, és això,
és un complement per distreure's també de quan en quan.
Home, un cartell d'aquestes característiques
és en clau d'efemèride,
que no és anunciar una cosa concreta,
sinó celebrar una efemèride
que doni un concepte molt global
d'allò que vols explicar,
és molt fàcil quan està fet.
Dius, mira, això se'm podia haver acorregut a mi, no?
Dius, veus, aquesta és la idea d'encertat,
però fins que arribes a aquell punt que dius
això és el que pot funcionar,
no ho sé, no és senzill, no?
Això és el secret de l'autor.
Clar, clar, clar, clar, clar.
Jo crec que no ho hem dit
perquè estem fent, com és habitual,
una entrevista molt desordenada.
Al cartell es diu Absorcions
i representa, aviam si us explica,
si ho explico malament,
vosaltres, que sou els autors,
ho complementeu.
És una esponja
amb dos colors ben diferenciats
i està tot dit Absorcions.
Sembla que la universitat absorbeix
el coneixement en dona, vull dir que
implica un cert dinamisme constant, no?
Sí, d'entrada, és el que...
Bé, quan te planteges fer una cosa així
i en plan aficionat,
remarco que és en plan aficionat,
penses coses i rumies una mica
quin és l'objecte del concurs
i què vols representar, no?
I d'entrada jo penso que
l'esponja en si mateixa
ens va agradar com a objecte
i vam fotografiar-la i vam veure que funcionava.
I després, a banda de funcionar
com a objecte, simbòlicament
tenia molts significats
i li podies donar moltes significacions, no?
Era senzill, però funcionava, no?
I llavors, la idea és
que la universitat absorbeix
els dos colors,
el color verd,
que no acaba d'ocupar tota l'esponja,
sinó que és, d'alguna manera,
són 13 anys,
però pot absorbir encara més.
No ho sé,
jugar una mica també
en tots aquests significats, no?
És actual, no fa referència a la història,
sinó més aviat al futur, no?
És com molt intemporal,
dins de tot
que s'està celebrant una efemèride.
Bé, faria referència a les dues coses, no?
D'una banda, el que ha absorbit
i, per altra banda,
tot el que queda per absorbir.
Que l'absorció
no és una cosa lineal
a través de l'esponja,
és una cosa exponencial,
vol dir que
tenim més o menys l'absorció pel mig,
però encara que físicament
sembla que quedi
la meitat per absorbir,
però queda, en realitat,
doncs queda molt més per absorbir, no?
No en parlarem dels altres,
que és Lletxa,
però imagino que heu vist
els altres cartells, no?,
que es van presentar,
que han estat seleccionats
i que es poden anar a veure
aquests dies al Paraninf.
Són diferents?
No, no, no,
no vull que els valoreu, eh?
Només faltaria...
Però són diferents,
són propostes molt diferents
unes de les altres?
És que, si tant de sincers,
encara no hem tingut temps
d'anar a veure...
Nosaltres tampoc,
per això us ho pregunto.
Però en això no podem dir
si sí o si no,
no els hem vist.
Doncs devia sorprendre,
no us va sorprendre
quan un es presenta a un concurs
sempre va amb la idea de guanyar
i si no,
tampoc no passa res.
Però quan us van dir
que havíeu estat
els autors guanyadors
d'aquest concurs,
què tal?
Com va?
Bé, fa il·lusió,
la veritat que fa il·lusió.
I més,
és això,
que ho fas com un divertiment
també fa gràcia,
que et reconeguen.
I a més,
detrás d'aquí,
més que res,
hi ha tres o quatre bones tardes
de reunir-te
i passar-t'ho bé
fent-ho,
o pensant,
o fent això,
o fent allò.
I clar,
que per tres o quatre bones tardes
també hi ha un reconeixement,
doncs mira,
encara millor que millor,
no?
Les idees llançades
a la paperera de reciclatge
es poden dir?
Perquè clar,
quan es fan aquestes reunions
que dius tu,
podíem fer això,
podíem fer allò altre,
també es diuen moltes bajanades,
no ens enganyem,
no?
Sí,
se'n diuen moltes.
La bona és la bona,
però les anteriors...
Sí,
n'hi ha d'àrees,
sí,
no sé.
Havíem pensat,
inclús,
de fet,
la universitat ha crescut
en aquests últims anys,
físicament el que més s'ha vist
és nous edificis,
nous instal·lacions,
no?
I tot això,
doncs reflexar-ho d'alguna manera,
però potser era ser massa materialista,
no és això,
no?
I encara que sigui el que sobra
a les fotos i als diaris i tal,
no sé,
això.
Rècla,
vau encertat,
que us han reconegut
aquest premi d'aquest cartell commemoratiu
i escolta,
hi ha un premi en metàl·lic
que no està gens malament,
tampoc,
eh?
Alguna altra bon sopar
podreu fer?
Esperem,
esperem.
però us han donat ja el premi,
us l'han donat ja?
De fet,
estem esperant notícies.
Ah,
per favor,
és el que diu,
que arriben les festes de Nadal,
hi ha molta despesa,
per favor,
des d'aquí,
senyors de la universitat,
siguin formals
i facin arribar el premi
als guanyadors.
No res,
doncs,
donar-vos l'enhorabona,
agrair-vos l'amabilitat
que heu tingut de venir avui
a la ràdio.
Dèieu que era una afició,
a lo millor li agafeu,
doncs,
una mica el tranquil
i escolta,
continueu fent coses
en aquesta línia,
no?
No ho descartem.
Moltíssimes gràcies,
Ivan Favà i Carles Torres.
Enhorabona,
molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.