Fins demà!
La una i pràcticament 10 minuts, les paraules construcció i seguretat són dos mots que ineludiblement tenen que anar plegats, tenen que anar de la mà.
Justament aquest podria ser, per exemple, un dels bons motius de l'exposició del que parlarem tot seguit, una exposició que es pot veure des d'ahir aquí a Tarragona, concretament a l'exterior del Palau Firal i de Congressos.
Es tracta de l'exposició Construïm Seguretat. És una mostra que és una iniciativa de l'Institut Gaudí de la Construcció i justament en podem parlar amb el president d'aquest institut, amb Jordi Balaguer.
Jordi Balaguer, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Ara ho dèiem, eh? Construcció i seguretat. Dues paraules que, sense cap mena de dubte, tenen que anar plegades.
Sí, senyor. I que gràcies a Déu sembla que a poc a poc anem guanyant terreny el problema dels accidents.
Estem fent-li front al tema i la seguretat cada dia està més implantada. I últimament jo crec que a una alta velocitat ja s'hi està arrenjant tot el sector.
Un altre dels objectius de l'exposició seria precisament aquest combatre la sinestralitat al món de la construcció.
Què és el que, a través de què, què és el que podrem veure per tal de combatre aquesta sinestralitat a través d'aquesta exposició?
Sí, bueno, a veure, hi ha un apartat que no s'havia tocat, que era el significat del concepte preventiu, com a cosa genèrica,
evidentment des del punt de vista de la construcció, ja que som l'institut de la construcció,
que és explicar una exposició d'una forma molt simpàtica, lleugera i legible per a qualsevol persona,
des d'una persona del sector, com una senyora que passi per l'exposició,
com els nens que interpretin el problema de la prevenció a una obra,
i amb això captin també el concepte preventiu.
És a dir, una exposició que quan la gent surti, una exposició molt senzilla,
perquè quan la gent surt té la sensació d'haver-se donat compte de què ha que preveure el fer-se mal.
I això és el que hem posat a sobre de la taula.
Com? Doncs bé, hem preparat un espai en el qual hi ha un primer apartat
en el qual s'explica el mal que poden fer els materials per si mateixos,
quan hi ha un pilot de tutxanes i et poden causar el cap,
i després un espai longitudinal, perquè no es presenta jo l'exposició amb uns containers
que es poden traslladar facilitament per tota Catalunya,
amb el qual hi ha un dibuix animat de 24 metres que explica tot el procés d'obra
amb dibuixos animats explicant els riscos més coneguts
i com es fan les coses bé per evitar aquests riscos dintre d'una obra.
I després hi ha també tota una informació també, fotografies molt explicatives,
de com es fa la cosa bé i es fa malament però hi ha fotografies d'obra.
Simplement és això l'exposició.
Es tracta que el que entri, quan es surti d'aquest tubo de 24 metres de llarg,
digui, entenc que hem de preveure els accidents, simplement.
Aguitari, per tant, d'una manera frontal i radical contra aquesta sinistralitat a la construcció.
Quan es va fer la presentació a l'exposició, me'n recordo que es va dir que el sector està en expansió
i que va cada cop més al sector de la construcció, que està en expansió, vaja.
Bé, jo entenc que el sector està en expansió, això és indiscutible,
però també em crec que el sector està començant a perdre aquella acceleració
que no vol dir que no s'expendi, sinó que es deixen de fer coses que no s'haurien de fer segurament
i que no s'haurien de fer per lo malament que se n'hagin pogut fer.
Perquè quan hi ha aquestes onades, com li ha hagut aquesta vegada, que ningú l'entenem,
amb almenys del 18 i 19% anual dels preus,
els que hem hagut de fer obres, jo per professional, que soc arquitecte, ho he patit molt,
no hi ha gent i comencen a fer les coses com no s'haurien de fer.
Per la qual cosa jo penso que sí que està en expansió, però hem de frenar la bogeria
que estem immersos tots fins ara.
Jo crec que ara està començant a tranquil·litzar-se,
ho noto, amb què comencem a trobar industrials,
i que els industrials comencen a saber fer una mica el que se'ls demana,
perquè hem passat una etapa que no és l'expansió.
Jo dic la bogeria, amb la qual els professionals no ho eren,
no hi havia prou gent formada,
però ja amb quantitats excessives,
perquè ja ara, en un estat normal, ja sempre ens ha faltat gent,
perquè a Catalunya només es fan al voltant de 400 nois
amb un nivell de palateria mínima màxima.
O sigui que ja estem en uns problemes de formació greus.
Estem tenint uns problemes de formació greus.
I, sí, el sector s'expand, falta gent, falta mà d'obra,
tenim els immigrants que, a més a més, no els legalitzen,
amb la qual cosa estem en una situació violenta.
És a dir, tenim un problema de formació de la gent.
Però, quan el sector com a tal va endavant,
s'està extendint, s'està treballant,
jo ho noto amb els encàrrecs del dia a dia,
i les empreses, vull dir, tenen clar que s'està venent el producte
i que, gràcies a Déu, això pot ser que vagi baixant,
que vagi la bogeria, ho torno a repetir,
i que es situï en xifres de producció lògiques
pel que és el nostre país.
Una pregunta, Jordi.
Vostè, en tant arquitecte,
té la impressió, té la sensació
que no se'ls fa prou cas a l'obra?
Com, perdó?
Té vostè la impressió que a l'obra no se'ls fa prou cas?
Ara, aquí, en els de prevenció?
Als arquitectes.
Ah!
Jo em preocupa més que als arquitectes
no li facin cas a l'obra.
O sigui, jo penso que avui per avui
hi ha hagut sempre un grup de promotors,
que jo no els diria promotors,
que a l'arquitecte els hi ve de més.
Vull dir, perquè l'arquitecte és un individu que complica les coses, no?
I jo penso que això ha sigut tota la vida,
però aquests no són els professionals promotors.
Per altra banda, també crec que el que també ha prejudicat,
i estem a l'altre esquema,
és l'arquitecte que l'obra no li ha interessat
o no l'ha seguit prou de prou,
de prop de prop,
i s'ha deixat portar una mica per aquest promotor que no li convé,
o no li agrada que sigui a l'obra o d'arquitecte.
En general, en termes mitjus,
jo diria que tant promotor com arquitecte
tenen voluntat de fer-ho i de treballar bé
i de fer les coses bé, no?
Ara sí, hi ha espais que succeeix això.
També és veritat que l'arquitectura ha perdut
el significat que tenia fa 20 anys
en quant a disseny.
El promotor sap molt més bé el que vol,
sap el que necessita més el mercat
que quasi l'arquitecte, és lògic, és el govern.
I llavors també l'arquitecte ha perdut la facultat,
això sí,
que el disseny final sigui
el que ell hauria cregut
que tenia que ser en exactitud,
perquè es veu pressionat amb el bon sentit,
ho dic en totes les paraules,
amb el bon sentit,
per unes estructures de mercat
que necessiten que s'agradin un producte que es vengui.
Llavors l'arquitecte, a vegades,
no coincideix el seu criteri
amb el que el mercat voldria.
Això no vol dir ni que l'arquitecte
no ho faci bé ni que el promotor
el col·leccioni,
vol dir que hem de trobar aquest punt exacte
entre tots,
en general,
les obres cincuarts serien de fer història,
hem de trobar aquest punt en general
comú,
que vulgui una obra pensada,
ben estructurada,
en planta a nivell de galats,
constructivament ben feta,
i que a més a més
el mercat la vulgui i la compri.
Això és el que hem de buscar.
I això no compromet
que ningú coaccioni ningú
i ningú es deixi pujar a l'esquena de ningú.
Cal anar pel camí que diu el Seny.
I el Seny diu
que si fem una obra i uns pisos
és per vendre.
I si no es venguessin
per culpa que l'arquitecte dibuixa coses
que no es poden vendre
o que encareixen el producte
i no es pot vendre,
no estaríem parlant
d'un arquitecte professionalitzat.
I diria saber-se
un promotor que no ho fes bé
i ho fes malament
per guanyar més diners
i fer coses
que després els acabats
són un desastre
i que el funcionament general
de l'edifici no és bo,
tampoc estaríem amb la línia.
Hauríem d'anar per aquí.
Justament,
en aquesta línia,
parlant d'allò
que l'arquitecte diu
que s'ha de posar o no
a l'obra,
quan creu vostè
que farem
el salt definitiu
cap als materials sostenibles?
Bé,
a veure,
això és un procés llarg.
Això és un procés llarg.
A veure,
és canviar
tota una articulació
d'un mercat,
per la qual cosa
és un procés lent.
Evidentment,
s'ha iniciat,
això ja no ho discuteix ningú,
i ara hem de començar,
ja s'està preparant,
ja està passant,
ja ens estan oferint
en els despatxos
d'arquitectes
productes
que admetin
aquest camí.
I jo crec que a poc a poc
s'hi estan posant,
jo ja n'estic posant,
el que passa
que torno a repetir,
és un procés.
Però sí,
crec que és irreversible,
ja,
que ha començat
i ja no el pararà ningú.
Vostè feia referència
a l'encariment
del material,
pot semblar un pretext,
però vaja,
el material,
segons quins materials,
i precisament aquests,
materials sostenibles,
doncs acostumen a ser
generalment més cars
que d'altres que no ho són.
En general,
podria ser que ho facin
una mica més cars,
però n'hi ha molts
que estan sortint
al mateix preu.
És també un problema
d'acostumar-se a utilitzar-los.
I per altra banda,
jo penso que aquests materials,
en fi,
el preu de més que costen,
crec que avui dia,
amb el preu de la vivenda,
cada dia hem pogut,
i vostè això pot sortir
al carrer i mirar-ho,
l'acabat de les vivendes
d'avui,
és evident que els promotors,
per tota la problemàtica
del cost final d'una vivenda,
ha intentat donar més qualitat.
I això és un fet.
I això s'està realitzant.
Per lo qual no es discuteix,
no sé,
ara fa un temps van entrar
a les OCTs
pel control dels...
de les obres i de l'alimentació,
és un moment que teníem fa...
Tenim algun problema
de comunicació
a través del mòbil,
òbviament,
amb el que estem parlant
amb Jordi Balaguer.
Ell és la president
de l'Institut Gaudí
de la Construcció,
responsables d'aquesta exposició
que es pot veure aquí
a l'exterior del recinte
del Palau Final
i de Congressos de Tarragona,
l'exposició
Construïm Seguretat.
Hem recuperat la comunicació,
Jordi,
ens estava explicant endavant.
Sí,
simplement que el cost de la vivenda,
en aquest moment,
el preu de venda,
s'ha situat en uns valors
que el promotor
s'ha forçat,
amb tota la bona voluntat del món,
a millorar les qualitats
i els acabats.
I a procurar
que les coses es facin millor
perquè se sent obligat
per aquest sobrecos
que està representant
en aquests moments
el preu final.
Per la qual,
entrar-hi aquest material
cada dia,
per lògica,
s'està assumint més
perquè el promotor
té aquesta voluntat
d'anar a favor
del que el mercat demana
i el mercat ja està demanant
aquest tipus de producte,
aquest tipus de material
a la seva casa.
O sigui, jo crec que estem en camí.
I Ipsom, que he dit abans,
no sé si ha sortit a molt,
a la Ondes,
el fet que s'ha arrencat un procés
i ja no hi ha qui el pari.
per la qual,
i ara les empreses
que estan començant
a passar informació
de materials d'aquest tipus
i cosa que fa un any i mitja o dos
jo, la veritat,
no m'enviaven res.
També jo ara demano informació.
M'explico.
O sigui, que estem entrant.
Hem entrat en un altre camí.
És com quan era entrar
en la seguretat
fa 5 o 6 anys,
que nosaltres hem muntat
l'empresa
a l'Institut d'Audí
de Seguretat,
que és el Servei de Prevenció d'Audí,
que estem fent,
doncs gràcies a Déu,
les millors obres de Catalunya,
amb seguretat,
tothom no feia res,
estava molt parat.
L'empresa no ens anava.
Teníem problemes
inclús econòmics
de sostenir-la,
perquè les empreses
no es llançaven
a la prevenció
fa 5 o 6 anys.
Avui,
ja no hi ha cap empresa
que no estigui preocupada
per la prevenció
i que l'estigui fet.
Hem entrat ja
en el camí definitivament.
Ja hi som tots.
Això passarà el mateix
amb aquest tipus de materials,
amb el tema
de la sostenibilitat,
amb el tema
d'aconseguir
que les energies
siguin d'alguna manera
renovables.
Tota aquesta història
que la crec positiva
i necessària,
òbviament,
necessària,
sense dubte.
Hi ha, per tant,
l'autèntica consciència
pel que fa a la prevenció,
pel que fa a saber
que la seguretat
és un factor
molt important.
De tota manera,
de vegades,
i això vostè ho sabrà
molt bé com a arquitecte,
de vegades
un té la impressió
que l'obra,
per exemple,
un element tan important
com és el casc,
no se'l posi ningú
o se'l posen
quan ve l'arquitecte.
Jo diria que en aquest moment
se l'està posant
la major part,
en un percentatge,
no vull dir mentides,
del 80%,
i no vull dir mentides.
Per tot el dia
o porten-ho tot el dia?
Sí, sí,
la gent s'està començant
a posar el casc.
Perquè és que, bueno,
és que ara ja no és un problema
que arriba l'arquitecte
o l'aparellador,
no, no,
és que ara el problema
és que hi ha
una vigilància
de les empreses
de prevenció
que van a l'obra,
i van a l'obra
dos, tres dies a la setmana,
un,
depèn del volum de l'obra,
però hi van.
No hi van el dia
que ells esperen,
hi van quan convé.
Després hi ha
una sèrie de vigilàncies
complementàries
per part de l'OCT.
És a dir,
hi ha uns controls
contínuament
sobre de la taula
que fan que la gent
tingui por
que si no compleix
li puguin multar
o, doncs,
d'alguna manera
inclús
crea un problema
al treballador
o a l'empresari
per part d'aquestes persones
si no ha complert
amb les exigències
de la prevenció.
Hi ha un pla de seguretat,
la gent el mira,
se'l llegeix.
És a dir,
crec que
el casc ara ja
es pot començar
a veure
des d'una altra perspectiva
i les coses
que no es compleixen
de prevenció
són més subtils
dintre de l'obra.
El casco que està significat
perquè es veu de seguida
si la gent el porta o no,
jo diria que comença
a fer ja un fet
bastant implementat.
Queden ara
punts més subtils,
més amagats de l'obra
que no estan tant
a primera vista, no?
Hi ha les branes
d'un encofrat,
si vostè s'hi fixa,
ja hi ha un tauló
o una peça
si són d'una empresa
que es dedica a fabricar
el tema d'encofrats,
hi ha el balcó
i ja tenen el tauló
a baix
perquè no es rellisqui un martell
i caigui a baix.
Sempre.
Aquesta peça
que mai s'havia posat
ni ningú s'havia acudit a posar-la,
avui vostè la veurà
totes les obres.
És a dir,
estem entrant ja
en un nivell
de prevenció cert.
I en aquestes posicions
el que entenem és,
entenem dir és,
no volem parlar ja més de lleis,
no volem explicar-vos
quin article és el que diu això,
no, no,
deixem-se de tot això
i fem una exposició
que doni a la persona
que la visiti
la sensació
que existeix
el món de la prevenció
i que s'ha d'aplicar
per no fer-se mal.
Això és així,
és aquesta exposició
que hem plantejat.
Perfecte, Jordi Balaguer,
tot això és el que podran veure
els que s'acostin aquests dies
a l'exposició,
i tindran que està instal·lada
a l'espanada
de la Palau de Fires
i el Congrés de Tarragona
fins al proper dia 15 d'abril.
Una exposició que hem de dir
per la que ja havien passat
17.000 persones
amb altres indrets,
per tant té molt d'interès
i val la pena recomanar-la.
Sí, jo crec que sí,
sobretot perquè és entretinguda
i una cosa que ens fa
molta satisfacció
és que a les escoles
de tots els llocs
que hem demanat
hi ha hagut realment peticions
que en cas i ens han desbordat
per visitar-la,
perquè llavors fem una visita guiada
pels nanos
de final d'ESO,
sobretot,
o del nivell que vulguin,
i els fem una visita guiada,
els en traguem uns regals
relacionats amb la prevenció,
amb la qual cosa
el que estem fent també
és treballar en el camp
que la gent vegi
el que és la prevenció
ja des de l'escola
i per descomptat també
amb una mica d'intenció
subterrània,
subliminal,
que algú
s'en doni a compte
que fer de paleta
o treballar en el món
de la construcció
és bonic
i a veure si portem gent
al nostre món
que es formi
perquè estem molt malament
amb el tema
de la gent del sector
en quant al nivell de formació.
Necessitem
que ens donin un cop de mà.
Tant la gent venint
al sector
com nosaltres
en trobar mitjans
per fer més formació.
D'això en podríem parlar
un altre dia
perquè sense dubte
n'hi hauria per estona ara.
Jo estic preocupat
molt, molt preocupat
amb aquest tema.
Jordi Balaguer.
És la pròxima exposició.
Mira, ja en parlarem,
ja en parlarem,
anem a parlar-ne
a través de l'Institut
Gaudí de la Construcció.
Jordi Balaguer,
moltes gràcies
per tindre la tocada
de Tarragona Ràdio.
A vosaltres, eh?
I des de què
recomanem aquesta exposició?
Construïm a Seguretat
el Palau Firale
de Congressos de Tarragona
fins al proper dia 15 d'abril.
Jordi, gràcies
i fins aviat.
A vosaltres,
molt bé, bon dia, eh?
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio