No ens enganyem, l'acció de reflexionar no és que estigui gaire estesa en aquests temps que corren.
Si a més a més li afegim la paraula o el concepte política,
reflexionar sobre la política o el pensament contemporani, la cosa es complica.
El que passa és que si qui parla d'aquests temes són persones que tenen un bagatge cultural,
acadèmic i professional important, doncs la cosa també canvia.
Ens estem referint a aquest cicle sobre el pensament polític contemporani
que es va encetar a la ciutat de Tarragona impulsat per la Fundació La Caixa.
El coordinador d'aquest cicle és el catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona,
Josep Maria Terricabres, que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Senyor Terricabres, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ahir va despertar una gran expectació la visita que va fer Filipe Petit aquí a la ciutat de Tarragona
per parlar de republicanisme, allò que tots pensem que és allò contrari a la monarquia,
però que és un pensament molt més profund que tot això, no?
Efectivament, efectivament.
Va començar Filipe Petit aquest cicle i quan hi ha un determinat tarannà,
una manera de ser ciutadà, no està parlant d'una forma de govern,
pot correspondre a ser una forma de govern republicana,
però fins i tot es pot correspondre a una forma de govern monàrquica.
Ell posa l'exemple de quan es va constituir, fa més de 200 anys,
altra vegada la monarquia britànica, oi?
Després de tallar-li el coll al rei Carles, doncs, què va passar?
L'esperit, l'estil, era republicà, que vol dir un tipus de ciutadà que no es vol sotmetre,
un tipus de ciutadà que busca la igualtat, mirar-se als ulls l'un a l'altre sense que ningú hagi de baixar el cap.
És la idea de ser ciutadà i no ser subdit, oi?
I aquesta idea la va exposar molt bé Filipe Petit.
Ell és un expert, en aquests moments professor a l'universitat de Princeton,
ha estat molts anys a Austràlia, és un gran expert en aquests temes
i va fer una exposició molt maca, inaugurant tot el cicle que farem a Tarragona, Girona i Lleida,
inaugurant-lo a Tarragona.
Un cicle que portarà persones prou reconegudes dins del món del pensament actual
i, a més, com no podia ser d'una altra manera, des de diferents posicionaments ideològics.
Exactament. Són cinc persones que són de cinc països diferents
i, a més, amb cinc posicions diferents.
Són com un ventall, oi?
Que anirien per entendre'ns des de les posicions més radicals o fortes d'esquerra
fins a les posicions conservadores fent-ne un repàs, oi?
Ahir va ser a Tarragona, doncs, Filip Petit,
però el dia 9 de novembre hi serà Antonio Negri.
Antonio Negri seria, potser, el defensor de posicions més radicals en aquests moments,
més utòpiques, en el sentit no tant...
L'utopia no és ben bé allò que és irrealitzable,
perquè parlar d'allò que és irrealitzable seria una mica fer volar Coloms,
sinó d'allò que vol dir una transformació real de les actuals situacions polítiques, oi?
I Antonio Negri és una persona molt reconeguda.
En la setmana següent, que serà el divendres, dia 19 de novembre,
hi haurà René Passet.
René Passet és un francès que és defensor de les posicions de Porto Alegre,
per dir-ho així, i, per tant, també de l'altermundisme,
que se'n diu l'altermundialisme,
una altra globalització és possible, etcètera.
Després, el dimarts 23 de novembre, hi haurà John Gray.
John Gray és un pensó molt interessant anglès, oi?
Va començar ell a ser, de fet, conseller de Margaret Thatcher,
de la nova dreta, que se'n deia.
Després la va abandonar, fins a dir, una anècdota molt divertida,
en què Margaret Thatcher va preguntar un dia
i què se n'ha fet de l'agradable John Gray que abans estava amb nosaltres, oi?
Ja és una persona més crítica en aquestes posicions,
és a dir, una persona de gran influència en aquests moments del seu pensament,
i finalment tancarà tot el procés el dia 30 de novembre a Tarragona
un conservador espanyol intel·ligent i crític,
perquè és que a l'hora de triar un conservador
no podríem triar un ultramuntà, una persona impresentable,
per un curs com aquest,
i és Miguel Herrero de Mignon,
que és una persona molt significada en el terreny conservador,
però al mateix temps lúcida i crítica.
Crec que en aquest temps aquesta definció de conservador
passaria com a allò que dèiem de la República a l'inici de la conversa,
són conceptes que utilitzem d'una manera molt alegre.
Exactament, no, i que bàsicament, fixi's que aquest cicle,
el que vol és donar idees, no vol fer política,
és a dir, no és un cicle, és un cicle de pensament polític,
per tant, d'exposar idees, d'exposar arguments,
d'exposar alternatives, entre altres coses,
perquè avui dia hi ha necessitat de fer això,
i el debat polític és un debat molt viu, eh?
No és només, quan va caure el mur de Berlín l'any 89,
oi, i de seguida se va desintegrar a la Unió Soviètica,
va semblar que el pensament d'esquerres estava en crisi,
i és veritat que va entrar en crisi,
però és que ara el que està en crisi és el pensament polític en general.
Per què? O perquè el pensament neoliberal
i el pensament més agressiu,
que sovint ha defensat una certa nova dreta i topat,
també està molt en crisi.
Per tant, és bo que gent diversa, gent intel·ligent,
gent amb idees, aportin
la seva pròpia reflexió en veu alta
i que als ciutadans ens arribi.
I per això em sembla que és tan bo,
perquè és molt bo, realment, aquest cicle,
i és lleig que ho digui jo,
perquè el curs digui no, oi?
Però em sembla que és molt bo
i que no tot això es consenti com passa sovint a Barcelona,
sinó que a Tarragona, Lleida i Girona
puguem fruit també d'aquests personatges de primer nivell.
Justament per això tenia molt d'interès de parlar a vostè,
per destacar la importància d'aquest cicle,
perquè sovint parlar de reflexió política
que confonem en pensar els polítics.
La reflexió política, el pensament polític,
supera els polítics.
Absolutament, és una altra cosa.
Els polítics se l'escolten, o no se l'escolten,
i després fan el que els sembla, oi?
Però el pensament polític és l'estímul,
l'estímul per als ciutadans,
l'estímul per a tothom,
que algunes qüestions es plantegin
i que cadascú acabi conformant-se
amb la seva pròpia idea de la cosa.
Però és important que en un ventall ampli,
des de l'esquerra, per dir-ho així, fins a la dreta,
o l'extrem esquerra fins molt a la dreta,
doncs un pugui tenir la visió de què s'està discutint
en aquests moments en el món,
i per tant nosaltres mateixos ens posem una mica
a primera fila, diríem, i sapiguem què passa,
i després nosaltres mateixos puguem reflexionar-hi.
És difícil trobar una resposta curta
a aquesta darrera qüestió que li plantegem,
però justament vostè ha esmentat al llarg de la conversa
dreta, esquerra, neoliberalisme.
No hi ha dubte que necessitem una mena de guia,
les societats, una mica, per posicionar-nos
des de la nostra ètica personal
amb una ideologia, dreta, esquerra, tercera via,
neoliberalisme, liberalisme,
totes aquestes definicions encara les mirem
amb aquells conceptes antics.
Cap on anem, senyor Terri Cabras?
Cap on anem és difícil de dir
perquè hi ha moltes coses en marxa, diríem.
A mi el que em sembla clar
és que encara d'alguna manera
podem distingir certament amb dret i esquerra,
però segur que si ens ho mirem més de prop
els continguts de l'esquerra i els continguts de la dreta
no són els mateixos d'abans.
Vull dir que és molt possible
que puguem fer servir les etiquetes,
però en canvi, quan vas al flascó,
quan vas a l'ampolla,
no et trobes les mateixes essències.
Per això és tan important d'obrir el flascó,
d'obrir l'ampolla
i veure amb aquesta etiqueta
de què es parla avui dia.
L'esquerra com parla?
L'esquerra intel·ligent.
La dret intel·ligent com parla?
La socialdemocràcia intel·ligent com parla?
Els liberals intel·ligents com parla?
Això és el que se'ns planteja.
I per això és tan maco
aquesta aproximació de cinc personalitats
que ens venen i que ens ho plantegen
i ens posen al nivell de la discussió mundial.
Dret-esquerra em sembla que continua existint,
els continguts s'estan revisant molt de pressa
i d'una manera molt profunda.
Al final hem de ser tan simples
de pensar que en definitiva el que compta
és el sentit comú?
I la informació, ho dic perquè
un podria tenir sentit comú
i estar molt desinformat
i pensar-se que el lleixiu desembussa
les goles de les criatures
quan se'n passen un os.
El sentit comú diu que si el lleixiu
desembussa una canonada
també desembussarà la criatura.
Però aquest seria un sentit comú
absolutament horrorós
que lesionaria la criatura.
És a dir, un ha d'estar ben informat
i per això és important
aquest tipus de cicles
i aquest tipus de coses
fetes per gent
que estan ells mateixos
molt ben informats
i que saben plantejar la informació
en un llenguatge molt planer
i que tots podem seguir, oi?
Per tant, sí que és veritat
que s'ha de tenir sentit comú
però el sentit comú
ha d'incloure informació
i esperit crític.
Per tant, que examini arguments
que sigui capaç de criticar-los
i d'autocriticar els arguments
que un mateix ha aportat.
Doncs aquesta és una bona oportunitat
de tenir informació
més enllà del titular puntual
de cada dia.
Exactament.
Escoltar de veu
de persones que tenen una experiència
i una solvència acadèmica
més que demostrar el bé.
I que no es facin, no?
Trobar aquest col·lectiu reunit
en un mateix cicle.
L'he de ser ben franc, no.
Això és el que a mi em fa més il·lusió
d'haver aconseguit, oi?
Que aquestes cinc persones juntes,
és a dir, el que pugui seguir
el cicle sencer
es quedarà molt parat
perquè són cinc posicions
ideològiques diferents
però tenir-les juntes
en cinc setmanes, diríem, de temps
això és un autèntic privilegi
perquè per sentir-les
t'ho has de bellugar
per tota Europa, oi?
I no ho has de fer.
Des de casa, diríem,
et venen a presentar això
amb aquesta diversitat
i amb aquesta riquesa.
Em sembla un privilegi extraordinari
que jo recomanaria molts tarragonins
que aprofitessin.
Prenem bona nota, Ilegre,
i molt que hagi atès
la trucada de Tarragona Ràdio.
Josep Maria de Terricabras,
que és catedràtic de Filosofia
de la Universitat de Girona
i en aquest cas
ens acompanyava
en qualitat de coordinador
d'aquest cicle.
Ha estat un plaer.
Fins la propera.
Moltíssimes gràcies pel seu interès.
Adéu-siau, bon dia, adéu.
Fins la propera.