Una mica per donar a conèixer el que són totes les aportacions,
perquè la trajectòria de Cuixart és de les més denses i riques dels artistes contemporanis.
Com que és un artista que ha anat canviant d'estil i que, com dic, ha fet moltes aportacions
perquè és un constant experimentador i és un esperit molt inquiet,
doncs el que ha anat passant una mica és que la gent l'ha classificat amb un estil que és el dels vuitantes.
I el que es tracta una mica des de la Fundació Cuixart el que volem és que la gent no deixi de classificar-lo d'aquesta manera
i se n'adoni de tot el que és la profunditat de la seva obra i tot el que és la riquesa de la seva trajectòria,
que ja són 60 anys de pintura, el que aviat ja complirà com a professional de la pintura.
Llavors és fer unes aproximacions, diverses aproximacions a la seva obra
i una de les més interessants pot ser aquesta de la geometria,
que cronològicament se situa als anys 90, a la dècada dels 90.
Les imatges que ens venen així a la memòria de Cuixart són aquelles figures femenines,
el tema de les naturaleses, en aquesta edat de geometria, quina és l'aposta que fa Cuixart?
A veure, aquesta sèrie, diguéssim, dels 90, que ha ocupat tota la dècada dels 90,
correspon justament al maltrencament amb tota l'obra dels 80,
que estava caracteritzada per aquelles figures tan suntuoses, tan barroques,
d'aquelles molt coloristes, no?
I llavors es produeix, el 89, un 90, un trencament amb això
i ve una nova etapa marcada per la sobrietat, per l'ordre
i, entre altres elements, per la geometria.
Ja, o sigui, ja el color es fa molt fosc
i llavors hi ha com un domini de la raó sobre el sentiment, no?
Són dues coses que van oscil·lant en la trajectòria de les persones,
com dues cares de la mateixa moneda, no?
I en aquest moment, doncs, domina aquesta sobrietat una mica germànica
i en el que ell, doncs, o sigui, podem fer l'enfocament
a través que ell s'acosta a les temes que envolten la natura
des d'un enfocament molt profund, no simplement de paisatge,
o sigui, d'imitar el que estàs veient,
sinó un concepte molt més de la natura des de dins
i aplica per fer aquesta traducció visual
molt la geometria.
La geometria, tant com, evidentment, com ell ha fet sempre
de l'estructura interna de l'obra, com una cosa compositiva,
però en aquest cas és una geometria explícita,
és a dir, que es veu, es veuen unes delineacions,
unes interseccions, unes figures geomètriques
i que fan com una sintàxi visual de l'obra,
que ens ajuda una mica a ordenar-la, a unir els elements diversos
que apareixen en aquestes obres.
Al llarg dels dies que romandrà aquesta exposició aquí a la ciutat de Tarragona,
s'han preparat tota una sèrie d'activitats complementàries,
adreçades en bona part també als més joves, als estudiants.
Aquestes 30 obres de Cuixart poden acostar als joves la realitat de l'artista?
Aquests joves que probablement per la seva joventut no el coneixen?
Sí, justament s'està fent una tasca molt interessant
perquè crec que hi ha apuntats ja més de 1.000 alumnes
que han de venir a veure aquesta exposició
i clar, una mica ells es troben que esperen veure una cosa geomètrica,
freda i matemàtica i aquí el que es tracta és més aviat
d'una geometria poètica, d'una geometria imaginativa
perquè justament una de les constants de la trajectòria de Cuixart
és que davant del racionalisme sempre hi ha un regafons màgic,
ja des de 10 al 7.
Llavors aquesta geometria també té una traducció,
però és com una traducció visual,
com una metàfora de les lleis que regulen el funcionament de la natura
i del cosmos, no?
O sigui que la natura té un funcionament perfecte,
té les seves lleis i d'alguna manera
aquests quadres venen a ser una metàfora visual
d'aquest ordre, aquest ordre ideal de la natura
que moltes vegades l'home el que fa és alterar-lo, no?
És una oportunitat de poder contemplar l'obra contemporània d'un artista, no?
No és fàcil poder contemplar l'obra contemporània
important d'un artista del pes de Cuixart.
No, no és fàcil i a més,
algunes de les obres que hi ha a l'exposició
són obres de mides monumentals,
algunes fan dos metres i mig de costat
i són gairebé quadrades,
o sigui que són obres que no és fàcil de veure-les,
sobretot és impossible veure-les en galeries comercials
i doncs han de ser exposicions institucionals com aquesta
i penso que és, bueno, segur que és la primera exposició
d'aquesta categoria que es fa de Cuixart a Tarragona
i, bueno, és un intent d'acostar aquest artista tan important
que està a la vora dels 80 anys
al públic de Tarragoni.
Que continua treballant, imaginem, no?
Perquè és una persona, malgrat la seva edat molt inquieta,
molt crítica també,
que això dona molta vida a l'artista, no?
És molt autocrític, molt exigent en si mateix,
sobretot en l'aspecte tècnic, en l'aspecte de l'ofici,
en l'aspecte d'aprendre's molt seriosament el que està fent
i està plenament actiu,
o sigui, ell està treballant el seu estudi,
dedica moltes hores cada dia a treballar,
és una persona molt metòdica,
té un estudi que és gairebé com un laboratori químic,
o sigui, absolutament tot net i tot molt ordenat
i això d'alguna manera també es reflecteix en aquestes obres.