Passen dos minuts de dos quarts de dotze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio
en un dia de dol per la ciutat
i també pel món de la comunicació i del periodisme.
Ahir a la tarda, diada de Sant Magí moria a Tarragona,
el cronista de la ciutat Lluís Maria Mezquida,
a l'edat de 84 anys.
Un periodista que havia signat prop de 7.000 articles
al diari de Tarragona amb el pseudònim de Petrófilo.
Lluís Maria Mezquida serà enterrata demà dissabte
a l'església de Sant Fructuós.
Tenim ara mateix línia directa amb el seu fill Lluís Mezquida
que va estar justament amb el seu pare
ahir mateix, diada de Sant Magí,
celebrant la festa del patró de la ciutat.
Lluís Mezquida, bon dia.
Sí, hola, bon dia.
Bon dia i el condol de Tarragona Ràdio
i m'imagino de molts tarragonins en un dia com avui.
Moltes gràcies.
Com va ser l'últim dia de Lluís Maria Mezquida?
Doncs bueno, va ser el dia de Sant Magí.
S'ha tallat aquesta comunicació.
Mirarem de recuperar-la perquè amb el fill de Lluís Mezquida
havíem contactat justament a aquesta hora del matí
en què es troba el Tanatori.
Recordem que Lluís Maria Mezquida serà enterrat demà dissabte.
els funerals es faran a l'església de Sant Fructuós
a primera hora del matí, a dos quarts de deu del matí.
Lluís Maria Mezquida havia rebut moltes distincions
i el passat mes de desembre va rebre el Premi d'Honor
Ciutat de Tarragona de Comunicació.
Mirem de recuperar aquesta comunicació amb el fill
del desaparegut periodista.
Lluís Mezquida, bon dia de nou.
Sí, sí, sóc aquí.
Dèiem que com havia passat l'últim dia al supergat?
No, mira, així de forma molt reduïda
i després m'allargo una miqueta.
Perfecte fins a la set de la tarda,
dos quarts de vuit que va morir.
Perfecte fins a dos quarts de vuit
i a partir de dos quarts de vuit és una desgràcia.
Dia de Sant Magí, era molt de vot,
ja havíem quedat el dia abans,
anàvem a la missa de Sant Magí, última hora,
i vam estar per allà,
vam sentir el cor de l'àncora,
el pater nostre,
doncs vam entrar a l'ermita,
em va ensenyar un d'aquests barquets
que hi ha allà penjats,
que era del seu besavi,
i vam saludar uns quants amics
i després, de la mateixa forma que fem cada any,
vam anar a dinar a tots plegats,
la família plegada.
Jo els vaig deixar als sis de la tarda a casa
i a dos quarts de vuit m'era trucada la meva mare
doncs que...
quin és que semblava, doncs que s'havia mort.
I per ahí va ser així.
No tenia cap malaltia?
Estava prou bé de salut, malgrat l'edat.
Sí, sí, era una mica gran,
però res més.
I suposo que s'ha mort de bé.
És la fi que tinc a dir,
doncs que s'ha mort molt discredament,
amb pau d'ell mateix
i amb la família,
de forma molt positiva.
Ell sempre estava, doncs,
per disporar de tot.
No havia posat mai cap problema,
sempre, doncs, a punt per qualsevol cosa.
I aquest és el record que ens queda, doncs,
a la seva dona i als fills.
No ens volem estendre gaire,
perquè són, evidentment,
hores de dolor i de pena per la família.
En tot cas, per la gent que ens estigui escoltant,
avui, en fi,
poden retre el seu homenatge a Petro Filó,
al Tanatori,
i demà seran els funerals, no?
Sí, bé, ara el tenim aquí al Tanatori,
i llavors demà tenim la mitja d'enterrament
a dos quartes de Sant Fructuós.
I llavors el que sí que tinc és
que agrair, doncs, als mitjans,
bàsicament a Tarragona Ràdio
i a Dia de Tarragona, doncs,
els acolzaments que hi ha hagut
des del primer moment.
Jo penso, doncs, que en aquest aspecte
és una pèrdua, doncs,
important per Tarragona.
O sigui, era, doncs,
la memòria de la ciutat
del segle XX
i que el sol sigui...
Ho sento.
Ho deixem aquí.
Entenem la pena d'aquestes hores.
Just me'zquida, de veritat,
el condol de tota la família de Tarragona Ràdio
i, en definitiva,
de tots els periodistes
i dels ciutadans de Tarragona.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, sí.
Gràcies i bon dia.
I bon dia.
Adeu, adeu.
No ens volem extendre més
amb aquest testimoni.
Havíem parlat amb el fill
de Lluís Maria Mezquida
fa uns minuts.
Havíem convingut
que podria participar
en directe,
en antena,
en aquest programa,
en aquests minuts
que volen ser
re un petit homenatge
a la memòria viva
de la ciutat.
Aquest cronista
que havia signat
més de 6.900 articles
al diari de Tarragona.
Ho havia fet
amb el pseudònim
de Petrofilo,
perquè la majoria
dels articles
eren dedicats
a la ciutat de Tarragona
i al seu patrimoni
arqueològic.
I Petrofilo
vol dir
amic de les pedres.
Era la memòria viva
de la ciutat.
Havia començat
a treballar
el 1944
al diari espanyol.
Havia signat,
com dèiem,
prop de 7.000 articles
i s'havia jubilat
el 1983,
quan el rotatiu
havia ja recuperat
la capçalera
del diari de Tarragona.
Al marge
de les cròniques periodistes,
també havia elaborat
una trilogia
sobre la batalla de l'Ebre
i la batalla del Segre.
Fa uns mesos,
el passat mes de desembre,
Lluís Maria Mezquida
rebia el Premi d'Honor
Ciutat de Tarragona
de Comunicació
després de tota aquesta vida
dedicada al periodisme.
Un premi
atorgat
per Tarragona Ràdio
i l'Empresa Municipal
de Mitjans de Comunicació.
A motiu d'aquell premi,
Lluís Maria Mezquida
recordava
en aquests estudis
i davant d'aquests micròfons
la seva vocació
pel periodisme
i per Tarragona.
Per vocació,
perquè havia llegit molt
i clar,
jo m'estimava
aquestes coses.
I per vocació,
jo d'això.
cobrant 50 duros,
50 duros
i anant fins a les 3 de la matinada.
Anava a l'Ajuntament,
que anava allí,
l'alcalde,
que,
doncs mira,
això,
he anat a Madrid,
he fet això,
he fet tal cosa,
he fet una altra,
doncs amb aquelles coses,
doncs jo ja feia un patròfil,
doncs ja sabia
totes les coses.
Perquè aquelles coses
es fan
perquè s'estimen.
si no s'estimen,
es té de sentir això,
es té de sentir la ciutat,
com vas néixer,
tinc els meus pares,
els avis,
tot,
i aquestes coses.
El clar,
m'hi es d'anar,
i has de fer
això,
el sacà de socorró,
després m'hi es d'anar
a la catedral,
que totes les coses
que hi havia,
després la formació
a l'Ajuntament,
la formació
a la Diputació,
m'hi es d'anar,
seguint la professora,
tot.
Per exemple,
una de les notícies bones
per Tarragona
va ser quan se va anunciar
a fer la Universitat Laboral,
i que va coincidir
amb fer la ciutat residencial.
Allò va ser
això,
una cosa bona,
perquè, clar,
va donar
peu a l'expansió,
perquè després ja va seguir
allò,
va seguir l'autovia
que va fer la Diputació,
que és la primera
autovia
que hi havia a Catalunya,
que no hi havia,
això d'això,
de l'autopista,
no hi havia res encara,
i va fer la cautoria
de Tarragona-Salou,
això va fer la Diputació,
això,
aquesta va ser la,
i després va haver-hi
de la industrialització,
i, clar,
veus,
la gent va evolucionant,
però de quina manera.
La veu de Lluís Maria Mezquida
fa uns mesos als estudis
de Tarragona Ràdio,
recordant alguns moments
de la història
de fa unes dècades
a la ciutat de Tarragona.
La memòria viva
de la ciutat,
cronista de Tarragona,
periodista,
moria ahir
a l'edat
de 84 anys.
Hem escoltat
la seva veu
del passat mes de desembre,
quan rebia
el Premi d'Honor
Ciutat de Tarragona
de comunicació
després de tota una vida
dedicada al periodisme.
Recordem
que els funerals,
en memòria de Lluís Maria Mezquida,
es faran demà al matí
a dos quarts de deu
a l'església de Sant Fructuós.
Era el testimoni,
l'apunt
que volíem retre
des del matí
de Tarragona Ràdio
a la figura
d'aquest mestre
de periodistes.