Doncs mentre aquestes dues generacions nens de P4 i avis i àvies estan visitant aquest fons magnífic del Museu d'Art Modern de Tarragones,
d'aquelles coses, dius, mira, com que la tinc aquí, no la conec perquè sempre tindreu oportunitat de veure-la,
i nosaltres, la veritat és que l'any passat vam fer una visita guiada a través de la ràdio i ens vam sorprendre de les autèntiques joies
i la bellesa que s'amaga en aquest espai del carrer Santana.
Molta bellesa, molts sentiments i molta emoció s'amaga sempre darrere d'una pel·lícula.
I aquesta setmana Tarragona va de cinema perquè s'està celebrant el RECA 04.
Tenim entre nosaltres el director, podríem dir, organitzador, coordinador.
Coordinador.
Coordinador, molt bon dia per acompanyar-nos, benvingut.
El RECA va començar el dia 23, exactament.
Sí, va haver un previ el 23 i el 24, va ser com un tret de sortida, però oficialment van començar dimarts 27.
Explica una miqueta, per a totes aquelles persones que no coneixen aquesta experiència que ja s'ha dut a terme a la ciutat de Tarragona,
que és el RECA 04.
Doncs la quarta edició del Festival de Creació Audiovisual de Tarragona, que va començar el 2001.
I és un festival, això, no de curtmetratges només, volem fer alguna cosa més.
És a dir, tenim un projecte educatiu pels dematins, després a les tardes tenim sempre un seminari
on provem d'aprofundir-se en algun camp. Aquest any amb el videoclip, la publicitat, altres formes d'expressió dins de l'animació.
Per les nits, bueno, hem encetat una nova programació, que és les òperes Primes,
que provem de passellar metratges que sigui la primera o segona pel·lícula d'algun realitzador
que ha fet el pas del curt al llarg i, bueno, en aquest cas en tenim...
Hem passat tres i dos d'elles encara no s'han estrenat a cap cinema.
Són completament inèdites.
Home, d'aquell primer RECA del 2001 fins ara, Déu-n'hi-do la dimensió que ha assolit,
perquè la primera vegada era una cosa així com a tímida,
com a un grup de gent boja pel cinema amb un gran esforç i tocant moltes portes,
doncs volia crear aquest espai a la ciutat de Tarragona,
on tradicionalment sempre hi havia hagut molta afició pel cinema,
pel curtmetratge, no només des del punt de vista d'espectadors,
sinó també de realitzadors, no?
Em faltava això aquí a Tarragona.
Exacte.
Vam trobar què era el que em faltava.
I, bueno, vam començar, com tu dius, allò molt tímidament
i a poc a poc la gent ha anat responent.
Però el RECA és això del RECA, allò que fan els curtmetratges allà
i passen pel·lícules i després ja, Déu-n'hi-do, l'agafen forma.
Home, som conscients que dins d'aquella traïció és un gènere minoritari,
però tot i així, Déu-n'hi-do, la resposta que estem tenint enguany.
Estan bastant contents.
Però mira, tot això, Javier, deus entendre moltíssim més...
Jo tinc la sensació que és minoritari perquè no es dona a conèixer.
Perquè quan la gent té oportunitat, casualment,
es troba amb un curtmetratge de qualitat, es queda fascinada.
El món del curtmetratge és com el relat curt, com el conte, no?
Tenim la novel·la i el relat breu que molts autors prestigiosos
diuen que moltes vegades és molt més difícil fer un relat breu,
un conte, que no una gran novel·la de 800 pàgines.
Tota la raó.
Tota la raó.
Tota la raó, dius, home, quan et trobes així de morros,
que diríem, amb un curtmetratge de qualitat,
realment t'agrada molt, per molt que no siguis coneixedor del gènere.
Tens tota la raó i és el que passa,
que és que no es dona a conèixer perquè primer
els mitjans de distribució no existeixen per aquest tipus de creació.
Igual que pels contes curts sí que hi ha edicions,
el tema del curtmetratge està molt maltractat.
I és el que tu dius, igual que un conte curt,
a vegades és molt millor que una novel·la de 800 pàgines,
en aquest cas pas el mateix.
Nosaltres ens trobem que tenim una selecció de curtmetratges
d'una qualitat impressionant
i que sovint són molt millors que molts llars metratges
dels que es veuen en qualsevol cinema.
En quant a participació de curtmetratges, d'obres,
quins són els perfils?
D'on venen aquests curtmetratges?
Doncs venen d'arreu de tot l'estat,
del País Basc, de Madrid, de Navarro, no sé, de tot arreu.
N'hem rebut una llau de curtmetratges
i ha estat molt difícil fer la selecció
perquè hi havia molta, molta qualitat.
Nosaltres tenim tres seccions,
fem ficció, videoart i documental.
I hem fet un dia de ficció que va tenir una resposta molt interessant
i ahir va ser el dia que és potser més arriscat,
que és el de la videocreació, el del videoart,
perquè són sempre pel·lícules més experimentals,
que no hi estem acostumats.
Això sí que és més minoritària encara, no?
Això és més minoritària, però, bueno,
ahir teníem força públic.
Sobretot públic jove, m'imagino, en aquesta secció.
Exacte, tenim molt públic jove.
També en part suposo que tenim la sort
que a la universitat s'ha encetat una carrera d'història de l'art,
també tenim la carrera de comunicació i publicitat,
i això ja ens crea un públic potencial,
perquè són gent que ja està interessada en aquest tipus de coses.
De fet, esteu vinculats, d'alguna manera,
amb la universitat en aquest regn, no?
Sí.
Amb el tema dels crèdits, per exemple,
per alumnes, aquest tipus de coses.
Exacte.
El seminari, per exemple,
estem amb el Departament de Comunicació Audiovisual,
de la URB, amb el Toni, el Toni Portavella,
que és un dels professors de comunicació,
que ens ha estat donant un cop de mà,
i a part del tema del seminari,
doncs dos nits, la nit del dimarts
i la nit d'avui, precisament,
dins del que és el Reg la Nuit,
que és un altre nou apartat.
Més golfe, com si diguéssim, no?
Sí, una mica més golfo.
I també on es veuran coses més experimentals,
doncs, bueno, que es fa al Camp de Mart.
També participen els alumnes de Comunicació Audiovisual
amb treballs que han estat realitzant ells,
així com els alumnes de l'Escola d'Art de Tarragona.
Quan dius experimental,
hi ha qui diu...
Ah, experimental, hi ha qui diu...
Ah, coses rares, no?
No, no.
S'interpreta així, no necessàriament.
No necessàriament, vull dir, són...
Es tracta de...
Perquè el que interessa és que el públic en general
també vingui al Reg, no només aquelles persones
interessades en el tema, eh?
No, no, jo crec que és tot molt assequible,
tota la programació en general,
i quan dic experimental vol dir
que tracten d'explicar coses d'altres maneres,
i no té per què ser estrany,
ni que no s'entengui ni res per l'estil.
No es pot generalitzar,
però segur que hi ha alguns punts en comú.
Quines són les dèries dels realitzadors actuals,
aquests que participen al Reg,
avui en dia?
Doncs, a veure...
O hi ha de tot?
Hi ha de tot.
És que tenim comèdies, tenim drames,
tenim comèdia negra,
n'hi ha força crítica social també,
n'hi ha de tot.
Però, bueno, jo crec que hi ha,
sobretot, un punt en comú,
i és que cada vegada se treballa més
en format de vídeo.
El vídeo digital ha de tenir molta força,
i en part, bueno, a part de partir costos,
perquè també permet...
Facilita molt la feina.
...a treballar moltíssim,
després tota la postproducció,
i hem trobat això,
que hi ha molta gent que està treballant
amb el vídeo digital.
I també, bueno, no ho sé,
penso que la gent està trobant nous camins
d'explicar les coses,
que s'allunyen de lo convencional,
però que no deixen de ser clars.
El que passa és que són molt més atractius.
Trobo que la gent està despertant molt la imaginació,
que a vegades al llarg no sembla
que hi hagi aquesta imaginació.
No, que es repeteixen molt el de sempre, no?
Exacte.
Sí que hi ha aquesta sensació.
Sobretot el cinema que es fa aquí
és molt repetitiu,
probablement en el món del curtmetratge
en trobem més innovació i més imaginació.
Probablement, eh?
Dic jo, no sé.
Sí, sí.
Pel simple fet aquest
que té molt més curta durada que un curtmetratge,
això requereix imaginació,
requereix originalitat.
I el tema documental,
que en el curtmetratge està molt de moda també,
i ara hi ha molta tirada
en el món del curtmetratge, també?
També, bueno,
des de fa un parell d'anys o així,
el documental ha aparegut a les pantalles de cinema.
Era un gènere que estava completament fora de joc
i el curtmetratge passa el mateix,
tot i que ja se treballava més, potser.
Però, bueno, Déu-n'hi-do,
avui fem la sessió de curtmetratges documentals
a la Fundació Caixa Tarragona,
a les 8, 8 i 10, més o menys,
i hem rebut treballs boníssims.
Això sí, amb vídeo.
Amb vídeo.
Amb vídeo.
Per això hi ha tanta producció,
perquè joves valors i imaginació n'hi ha molta
i aquests poden arribar
perquè econòmicament és molt més fàcil
poder produir un curtmetratge
amb aquests nous sistemes,
amb el que implica que no pas
amb els sistemes més tradicionals.
Exacte, és que el format del 35 mil·límetres
és caríssim.
Tot el procés de realització,
de comprar la pel·lícula,
de llogar de les càmeres,
el revelat, tot.
Doncs el RECA 04 continua,
continuarà fins diumenge,
que serà la nit dels premis,
la nit que es lliuraran els guardons
en les diferents categories.
Javier García, gràcies per venir aquí a la ràdio.
T'esperem un altre dia.
Penso que t'he dit malament el nom.
He tingut una confusió tu mateix.
Sí, el Javi García és el meu company.
Jo soc el Josep Miquel.
Doncs disculpa, Josep Miquel,
perquè a més a més ho hem de dir,
l'hem fet esperar una bona estona abans d'entrar.
Moltíssimes gràcies per venir a la ràdio.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.