Tres minuts i serà un quart de dotze del migdia és la música de Pepet i Marieta,
que sona de fons. Per cert, que aprofitem per apuntar-los o recordar-los
o anunciar-los com vostès vulguin, que tota la música que sentirem avui
al llarg del matí de Tarragona Ràdio, petits fragments musicals,
perquè tenim moltes coses per explicar-los, són cançons, temes musicals
que pertanyen a les diferents formacions, grups i cantants
que actuen en el marc de la festa de Santa Tegla.
Farem els possibles perquè la música que soni cada dia al programa
entre les onze i quarts de dues correspongui a aquests interprets.
Molt ràpidament, fet aquest aclariment, saludem els primers convidats
del matí de Tarragona Ràdio en directe des de l'estat de les festes.
És l'alcalde de la ciutat, senyor Joan Miquel Nadal.
Molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
Mira enrere, i és vostè el primer convidat.
No, estava buscant una paperera per tirar això.
I saludem també l'atinent d'alcalde, responsable de Patrimoni,
Maria Mercè Martorell. Molt bon dia.
Bon dia, Jolena.
Benvinguts. Quin solet i quin bon temps que tenim.
tant de bo que s'aguanti tot això al llarg dels propers dies.
Però t'has fixat?
A l'Ajuntament no, això és quan va del temps.
Ja venim un informat, eh?
T'has fixat com venim?
Ja veniu vestits de festa.
Així com...
Traje de luces de segon de matí.
Traje de luces, veus camisa, probata...
Però això és el protocol.
Això són els actes protocolaris.
De la diferència entre la Maria Mercè i jo i la resta de ciutat...
D'humanitat.
I en aquest cas se pot marcar que nosaltres, a partir d'avui o d'avui, d'avui ja,
ens posem el traje de feina, el mono de feina.
En canvi, la locutora no, com pots veure, no porta traje.
Esplèndida.
Portes...
Amb un vestit aquí.
Li falta mig vestit?
M'he posat el faralaes que m'he portat per a l'ocasió.
Li falta mig vestit, però bueno.
Quines coses a dir.
Mig vestit de la mostra.
Vestit del tirant, del braç.
Parlem d'un altre braç, el de la Santa Patrona, eh?
En tot cas...
Aquesta va tapada fins dalt.
Ui, aquesta molt tapada, eh?
El que passa que la història tampoc no ho explica tot, eh?
De la Santa, caldria fer una investigació.
Ara que deien això que es posen al vestit...
A partir d'avui, jo m'imagino que l'agenda de vostès
i altres autoritats municipals està molt plena.
La porten vostès mateixos?
La porta, doncs, els seus col·laboradors?
Com va la cosa?
Els han d'avisar, els van de trucar?
O vostès ja de...
Mira, jo sé que a les 12 han d'estar allà a la carpa que...
Hi ha una agenda, que és l'agenda del dia.
Aleshores, simplement tens un paperet allà
i te van dient on tens que estar.
I el que sí reps és la nota de sempre.
La Maria Mercè encara no ha arribat, la Maria Mercè encara no ha arribat.
i aleshores tothom pendent que arribi la Maria Mercè.
I poden fer campanya o no?
Per això ho faig, perquè és l'única manera que estiguin pendents de mi.
Te creu una mica d'espectacle.
Clar, si jo fos espectacular, guapa, alta i rosa, estarien pendents de mi.
Però com que no ho sóc, així estan pendents perquè arriba tard.
Ja veus, no fan campana res.
No hi ha possibilitat de saltar-se res.
No, del que toca, no.
L'únic que passa és que no necessàriament tots anem a cada un dels altres,
sinó que hi ha una certa distribució
per part de cada àmbit competencial,
d'aquelles coses que a un, a més, li tingui més il·lusió,
o li faci més gràcia,
o pertanyi en el fons a l'àrea.
Ara, realment, hi ha que reconèixer
que és absolutament impossible
arribar a la pila d'actes que s'han preparat per les festes.
Hi ha actes més significatius, hi ha actes menys,
i s'ha tractat de valorar i d'intentar
anar als importants o als essencials
i combinar els altres al llarg dels anys.
No dubtem de les seves capacitats,
però alguna vegada hi ha hagut algun lapsus?
Allò de dir, estic inaugurant això,
però resulta que no, que és que estan presentant un llibre i jo no...
Està equivocar-te d'allò quan estàs parlant
i donar-te un cop, que no estàs aquí, que estàs allà.
I què passa, que sent un,
quan veu que totes les mirades estan posades,
els periodistes que tant li agraden al senyor Nadal,
pendents aviam qui diu o què no diu,
què passa, dius, mira, qui té bo que s'equivoca, no?
Exacte, diuen que tot bon capeller pot caure de cavall
i l'únic que no cau de cavall és el que no hi va mai.
O sigui que ho capeixes amb més bona voluntat que pots
i llavors els que arribem sempre tard a tot arreu
t'ha d'un temps d'arribar a l'altre acte i tot.
Perquè en comptes d'un quart arribes mitja hora tard
però entres dintre del...
La cosa ja està en marxa, ja està en marxa,
ja no hi ha possibilitat d'error.
De fet, un d'aquests actes
l'han d'estar presents ara a les 12,
a la Rambla.
Home, és un acte particular, singular,
per la part que els toca a tots dos,
vostè com a alcalde,
vostè com a la responsable de patrimoni,
perquè el que s'hi inaugura és una exposició
que s'ha fet des del Museu d'Història
recollint aquesta història de la Rambla,
aquests 150 anys,
que a Píndoles es va celebrant al llarg de tot l'any
que culminaran amb altres actes
que s'aniran anunciant oportunament.
Però aquesta Santa Tegla també havia d'haver-hi
un acte dedicat a la Rambla, no?
El que és evident,
i en parlàvem abans fa un moment,
el que no es pot celebrar és tot
i sense tindre uns mínims referents històrics
o unes mínimes qualitats històriques.
Aleshores, nosaltres hem de centrar
les celebracions de Tarragona
respecte a qualsevol cosa
amb unes dates que tinguin,
insisteixo, un fet referencial.
Nosaltres estem commemorant
el 150 aniversari
de l'inici de les obres de la Rambla.
obres que estan inacabades
i que ens agradaria
que amb aquest 150 aniversari
es donguessin per concloses.
De fet, inaugurem...
Hem inaugurat un tram,
posem la primera pedra d'una part
i presentem el final.
És a dir, que dintre d'aquesta legislatura
s'acaba la Rambla, per entendre'ns.
S'acaba la Rambla
i això és important.
També dir-los que
la ciutat podria celebrar moltíssimes coses.
I abans ho comentàvem
i crec que és bo.
Ara hi ha un...
el diari avui portava,
escolti'm,
és que no celebrem
el 125 aniversari
del naixement del Jujol.
N'anarà una mica amb cuidado
perquè és que si no
ens convertirem...
Per què no,
en comptes del 125 aniversari
del Jujol,
no celebrem
el 56 aniversari
de l'inici
de les obres del Metropol?
Per tant,
hi ha que anar referenciant-nos.
Perquè si no, a més,
si no existeixen
aquestes referències,
tot és comú.
I el que interessa
és que aquest any,
el 150 aniversari
de l'inici
de les obres de la Rambla
sigui un referent
perquè la Rambla
és un patrimoni
de la ciutat
importantíssim,
fonamental,
culturalment parlant,
comercialment parlant,
socialment parlant
i, per tant,
és importantíssim.
Per això,
la millor manera
que hem entès
la Maria Mercè i jo
de celebrar
aquest 150 aniversari
és amb una exposició
del que ha estat
la Rambla
aquells anys
que té un recorregut històric
i el compromís
que no s'havia fet mai
d'acabar la Rambla
d'una vegada
que és importantíssim
i és fonamental
per la vida social
i perquè hi hagi
una altra Rambla
que és la Rambla
de la part de Joan XXIII
perquè si no
la centrem a l'acte.
És clar,
és que aquesta exposició
a més d'inaugurar l'exposició
es fa l'acte simbòlic
de col·locació
de la primera pedra
d'aquesta perllongació
de la Rambla
que parlàvem.
Per tant,
aquest acte de les 12
té un doble significat.
Parlem del contingut
de l'exposició?
Sí,
l'exposició
la veritat
és que el que ha volgut ser
és una
petita exposició,
o sigui,
una mostra,
és una exposició
que es fa en torn
a el que és
l'acte important
que és aquesta posada
d'aquesta primera pedra
que en definitiva
ha sigut l'acte
que ha volgut
a l'Ajuntament
centrar
el que són
aquests 150 aniversaris
no com una celebració
que s'acaba en un dia
sinó com que
el 150 aniversari
serveix
per acabar
aquesta Rambla
i perquè al final
de la legislatura
vagi del Mediterrani
hasta el que és
el riu Francolí
o sigui,
faci tota l'extensió
que pot arribar a tenir
i per tant
hem volgut
que això sigui
la commemoració
o l'aportació
del consistori
en aquest 150 aniversari
llavors
bé,
això
hi ha un munt d'actes
però hem volgut
també que a aquest inici
aquesta pedra
hi hagi una petita exposició
a aquesta exposició
hi ha fotografies
que van
des de les primeres
que tenim
que són del moment
que es van començar
a volar els baluars
etcètera
per fer
l'ampliació
de la part de l'enxample
i de lo que era
la Rambla
fins a lo que són
fotografies actuals
clar,
això és una part
molt important
de l'exposició
però és que a més a més
hi ha una espècie
d'un carrusel
d'imatges
que es va
contínuament
contínuament
es va projectant
en un altre espai
de la Carpa
en un espai interior
que és
una selecció
de les 150
imatges
que hi ha
en el CD
del 150 aniversari
de la Rambla
hem volgut que fossin
150 imatges
per 150 anys
d'aquesta 150
la Maite Martorell
i el Miguel Ángel Navarro
del Museu d'Història
han fet una selecció
i han fet
aquesta espècie
de projecció
continuada
amb un carrusel
d'imatges
que anirem veient
aquesta evolució
de la Rambla
això serà
aquesta petiteta
exposició
situada
en l'espai
de la
diguéssim
de la part
de la Rambla
que ve a continuació
de la plaça
Imperial Tàrraco
amb aquesta visió
de la prolongació
però que aquesta
no és la gran exposició
de la Rambla
o sigui
nosaltres hem cregut
que com molt bé
deia l'alcalde
les coses
tampoc no s'han d'exhaurir
en un dia
no s'ha d'agotar
tot un any
hi ha un any
de celebració
però nosaltres
a més a més
com que la Rambla
s'acabarà
dintre del mandat
la gran exposició
de la Rambla
sencera
amb tots els projectes
des del primer
que va haver-hi
fins a l'últim
que encara és el que
s'ha de dur a terme
amb totes les fotografies
amb tot el que hi hagi
aquesta serà la que
s'instal·larà
la Rambla
però el moment
que aquesta estigui
acabada
o sigui que en comptes
de celebrar la Rambla
això que diuen
si no hi ha actes
i tal
no n'hi ha molts
però és que a més
els més es prolongarem
no el 50 aniversari
sinó el 52
o sigui que es prolongarem
fins que la Rambla
estigui acabada
comencem
aquesta prolongació
de la Rambla
en el 50 aniversari
i mentrestant
hi haurà diferents actes
veus com ens equivoquem?
no és el 50
és el 150
ai el 150
perdó
ni ella s'ha donat compte
no
perquè tampoc
això no té tant
avui
si hi ha la prima
t'es fixat
t'es fixat
no saps què passa
que
jo me'n recordo perfectament
d'un dia
que no vaig poder assistir
amb una
amb una inauguració
i
que era una inauguració
d'una clínica
una inauguració
d'una reforma
d'una clínica
a Tarragona
i un company
va inaugurar
la clínica
del costat
i aleshores
queda inaugurada
aquesta clínica
mirant
quina
aquesta o aquella
per això dic
que hi ha vegades
que fas cada una
que menys maca
la gent és molt comprensiva
i que
se'n dona compte
que el problema
és
avaluar al final
que no tenen
el do de la ubiquitat
com gairebé ningú
parlant d'imatges
i d'exposicions
de la Rambla
independentment
de les grans exposicions
o no tan grans
que es puguin fer
el que sí
és cert
és que clar
s'han publicat
llibres
amb moltes fotografies
s'han tret imatges
i a nivell particular
a tothom li fa molta gràcia
de veure aquella Rambla
de veure-s identificar
hi ha persones
que s'han trobat
en algun llibre
o en alguna postal
dic si soc jo
potser fa 30-40 anys
en aquell espai
de la Rambla
vull dir que
aquest ambient
ja més individual
més de petita col·lectivitat
sí que s'experimenta
aleshores és el moment
que l'alcalde
ha de fer una recomanació
quan es trobin
amb una postal
que se'n donin compte
que ara estan millor
que abans
això sempre
sempre es troben
més macos
que quan
fa 20 anys
que llits
que era quan era petit
i que guapo
que sóc ara
o que guapa
que sóc ara
quin optimisme
és que si no
arriba un moment
que en la societat
que vivim
i tal com ens muntem
la cosa
entre tots
aleshores
estem en una societat
absolutament
que perd la seva autoestima
i amb un nivell
d'autocrítica brutal
doncs no
és molt important
cada vegada
que
en comptes d'alloc
crec que és d'en Raimon
quan música
alguna cosa
que diu
que cada vegada
que miro l'espill
m'etrobo més vell
no, està equivocat
cada vegada
que miro l'espill
m'etrobo millor
a mi em sap greu
aquest entusiasme
però hem de continuar
parlant d'anys
i d'aniversaris
i del temps que passa
perquè si parlàvem
de 150 anys
de la Rambla
aquesta Santa Tecla
és la 25ena
la festa que es recuperava
amb la democràcia
ja sabem
que això
és el que diem abans
i jo crec
que estaríem tots d'acord
hauríem de celebrar tot
però fa gràcia
és a dir
25 anys ja
que tenim una festa
que tenim una festa major
al llar d'aquests 25 anys
s'ha recuperat
també un patrimoni
un patrimoni importantíssim
com és el patrimoni
de totes les tradicions
i de totes les tradicions
ja tenim una Santa Tecla
amb un patrimoni cultural
tradicional
des de les entitats
al bestiar
i en fi
uns elements
festius
envejables
jo crec que s'ha fet
un esforç
encomiable
la gran diferència
que hi ha entre
un ajuntament
com el de Tarragona
i d'altres
és que nosaltres
no fem dirigisme
sobre la ciutat
és a dir
no existeix
una política cultural
dirigista
diguéssim
dogmàtica
o que té
uns recorreguts
determinats
la gran llibertat
que l'ajuntament de Tarragona
sempre ha donat
amb el món de la cultura
amb el món
de la pròpia societat
aquesta llibertat
que té la ciutadania
és el que fa
que hi hagi aquesta festa
amb les condicions que està
és a dir
el fet que l'ajuntament
digui
escolti'm
que cadascú
faci l'aportació
que vulgui fer
a la festa major
de Santa Tecla
ens permet fer això
és a dir
no és la festa típica
de farem una rebella
tal dia
després l'ajuntament
donarà això
i després l'ajuntament
donarà això altre
que s'acaba
amb 4 actes
o 5 actes
i no cal que assenyali
però hi ha dirigisme
polític
sobre la cultura
de la societat
moltes vegades
bé
el que no hi hagi
aquest dirigisme
ha permès
que amb aquests 25 anys
l'aportació
de la societat
o de les associacions
que hi ha
sigui tan ferma
i tan positiva
i tan important
com per fer
una festa de Santa Tecla
del tamany
del que marca aquest programa
prop de 400 actes
i un percentatge
molt elevat
als protagonistes
en les entitats
això demostra
que les entitats
són lliures
de celebrals
que els agrada celebrals
que són participatius
i que no organitza
l'ajuntament
perquè nosaltres
com a ajuntament
no tenim capacitat
per organitzar 400 actes
s'ho pot imaginar
ho podem confirmar
en tranquil·litat
que hi ha aquesta llibertat
de la pròpia societat
perquè el que vulgui fer això
faci això
perquè l'altre faci l'altre
que la gent
se sent cridada
el dia de Santa Tecla
a fer 400 actes
i que te surtin actes
que potser
ni els veurem
perquè estaran
dintre dels 400
però que per una part
de la societat
amb aquesta llibertat
els agradarà
i disfrutarà
és un bon moment
Vostè amb tot aquest cacau
pot fer el programa
cada dia?
Sí, estic acostumada
i esperi
és que a partir de les 12
això es posa així de gent
me n'alegro
de la seva capacitat
de concentració
és l'ambient
també és un programa de festa
no és un programa formal
alcalde
se l'entendrà
en aquest context
el programa
i és que el veig
que es dispersa una mica
francament
aquí tinc dos senyors
que no sé què fan
un altre que va amb un telèfon
per amunt i per avall
tot el dia
un altre que acaba de passar
per aquí
i la Maria Mercè
i jo estem aquí
d'esquenes al món
intentant concentrar-se
és distret
és distret
no s'avorreix
allà hi ha un senyor
que està tirat en un banc
i una senyora
que li està explicant
no sé què
estan preparant algun examen
potser sí
el nen està estudiant
i la senyora
i tothom que passa per aquí
que fa un dia tan bon
si no ens falta cap element
home, la festa
no deixa de ser
un punt de trobada
al carrer
perquè el carrer
és molt ple de gent
és un bon moment
perquè la gent es retrogui
vostès ho fan
com a polítics
és un moment també
d'acostar-se més
al ciutadà o no?
que això ho fan sempre
però sí, sí
jo vaig de l'acte a la dutxa
de l'acte a l'acte
de l'acte a la dutxa
i de l'acte
perquè escolteu
és que
la necessitat que tens
de canviar-te de camisa
constantment
els dies de Santa Tegla
perquè agafes una suada
i dius
escolta que no et treus la camisa
és que no et treus
l'americana
és que més val
que no me la tregui
perquè
es pot escorre
la camisa
per això nosaltres
molt domèstica
aquesta entrevista
què vol que li digui?
és que s'ha de veure
això és allò
l'altra cara
l'altra cara
de Santa Tegla
i anar amb mitjons
tot el dia
i amb sabates
i la Maria Mercè mudada
i tots aquí i allà
de totes maneres
vostès diguin el que vulguin
per molt d'uniforme
i el mono de treball
que dèiem
es posen una samarreta
d'aquestes de les festes
de cotó
que és com a més pesqueta
i més còmode
no
no
no
no
no
vaig anar
fa molts anys
estaria mal vist
no
si l'hi explicaré
vaig anar
fa molts anys
exactes
no no
Mercè
no
no
vaig anar
fa molts anys
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
era un dissabte a la tarda
i m'estava passejant per allà
i me van donar una lliçó de queixes
que se queden gravades
i que són de tota la vida
una senyora me saluda
i diu
què tal senyor Nadal
com van les coses
bien bien
què hace usted aquí
no es que quería ver una cosa
era un dissabte a les 6 de la tarda
se'm queda mirant
i diu
oiga senyor Nadal
como va vestido usted
bueno
doncs
anava de
la veritat
amb uns texans
unes sabatetes normals
i una samarreta
o un niqui
no me'n recordo
diu
usted no va vestido de alcalde
i la veritat
té de dir que des de llavors
lo de ir vestido de alcalde
m'ha quedat gravat
i procuro
que cuando es un acto institucional
ir vestido de alcalde
ja sé que està molt de moda ara
doncs
anar sense corbata
o anar aquí
anar allà
però bé
jo crec que
tothom té dret
a anar
com vulgui
menys les institucions
i els seus representants
que han d'anar
vestidos de alcalde
o de concejal
o de teniente alcalde
o de consellera
o de lo que sigui
crec que és això
afortunadament
tants caps
tants barrets
i hi ha persones realment
que volen que els seus representants
doncs
mantinguin un cerre
a protocol
d'això
no hi ha dubte
com viuen vostès
les festes
a banda de totes aquestes obligacions
allò que dèiem
el contacte
amb la gent
sempre ho tenen
m'imagino
a la mesura del possible
però clar
són dies
que s'estan més al carrer
i poc o molts
els hi deuen acostar
ciutadans o ciutadanes
alguns per felicitar-los
d'altres per criticar-los
vull dir que aquest contacte
a la distància curta
es deu donar
jo crec que
en una ciutat com Tarragona
això passa tot l'any
o sigui
et passa per Santa Tecla
i et passa
el diumenge de Rams
i et passa per Sant Magí
però és que et passa
qualsevol dia de la setmana
tu curuses
per anar al despatx
o per anar a l'Ajuntament
o per anar a qualsevol gestió
i a vegades
ens diuen
com és que aneu en cotxe
a tot arreu
perquè si no
és que no
hi havia un punt
que és que n'hi arribaries
perquè clar
tu vas pel carrer
i cada persona
que et troba
o que et parla
o que et diu a algú
el que no li pots dir
és
ho sento eh
és que me n'he d'anar
perquè això ho pots dir un dia
però no ho pots dir cada dia
perquè si no
aquell ciutadà
el que entén
és que vols una miqueta
evitar
que et comenti
allò que et pot comentar
que un dia pot ser
com tu molt bé deies
per dir que bé
que us va sortir tal cosa
i que maco que va ser
un altre pot ser
per dir
podríeu fer tal cosa
un altre
necessitem
que al nostre carrer
o al nostre barri
ens feu tal altre
i un altre
per parar-te la gran bulla
i dir-te
és que allò que veu fer
és un desastre fatal
com és
que no heu fet això
que no heu fet allò
que tal cosa
va sortir malament
però bé
jo sempre dic
que a mi
la política
a veure
Joan Miquel
ha estat
la política nacional
ha estat
la catalana
però
jo no hi he estat
per tant no puc dir
si m'agradaria o no
m'agradaria
però a mi
el que m'agrada
de la política municipal
és això
que és la infanteria
és el que toca
per lo bo i per lo dolent
per lo bo i per lo dolent
però com que és el que toca
quan te peguen
la bronca
el ciutadà
i te diu
per què heu fet això
i tal
també et dona l'oportunitat
d'en primera persona
contestar-li
i explicar-li
el per què
o el per què no
o per què ha sortit així
o per què ha sortit aixà
o quina voluntat hi ha al darrere
el qual permet
que hi hagi un diàleg
molt fluid
que jo crec que és magnífic
llavors clar
això s'accentua
als dies de les festes
perquè tothom està al carrer
tothom
jo recordo que l'any passat
el dia de la Mercè
va venir a veure els castells
a la pujada
i baixar de les escales
de la catedral
al Piqué
i clar
baixàvem pel carrer Major
que veníem a l'Ajuntament
a saludar-te a tu
i baixàvem
i hi havia un munt
de gent jove
amb la samarreta
amb el nus
del pla hidrològic
i clar
anaves passant pel costat
i diu
adiós Mercè
i diu
que el pobre
jo per mi
que no en tenia res
i me deia
però si porten la samarreta
i què té a veure això
si no són dels nostres
clar
i Déu, idiós
i tal
i patatim
i patatam
i quan fem bé
és que això no té res a veure
és que això
és una ciutat
amb una dimensió humana
que a més a més
ens esforcem
que segueixi
tinguent aquesta dimensió humana
ni que vagi creixent
i que té aquesta grandesa
perquè aquest
és el fill del veí
del tercer
i l'altre
és el germà
de no sé qui
que va estudiant mi
i l'altre
i que sigui del que vulgui
que porti la samarreta
del que li sembli
però això no té res a veure
i aquest contacte continu
s'accentua molt més
amb aquestes dates
perquè tothom
estem al carrer
però penseu
que això és contínuament
tot l'any
i tant a Joan Miquel
com als altres companys
regidors
tines d'alcalde
consellers
tines d'alcalde
tots absolutament
perquè vas pel carrer
i amb qualquer verbena
amb qualquer acte
amb qualquer exposició
te passes el rato
saludant a la gent
parlant amb la gent
almenys
els que això
a més a més ens agrada
no, no, és evident
i això és la part
en temps d'abonança
i en temps de menys bonança política
ara és un temps
de poca bonança política
és com els matrimonis
és evident
és a dir
els problemes els creem
els homes
les dones i els homes
les dones menys
les dones menys
les dones els arreglen
però lògicament
si l'home crea el problema
l'home és l'únic
que té les armes
les solucions
per sortir-se'n dels temes
i que evidentment
les crisis són normals
amb un ajuntament
que no tindrien
que ser crisis
si fossin capaços
d'evitar-les
però bé
el que és evident
és que
s'ha de disfrutar
de la festa
i s'han d'assumir
els problemes
i jo els tinc molt assumits
els problemes
però també penso
disfrutar de la festa
però és conscient
que en aquestes salutacions
en aquest aturar-los
ciutadans
algun que altre comentari
li faran
miri, li he de dir la veritat
honradament
li he de dir la veritat
ni amb els pitjors moments meus
ni amb els pitjors moments meus
que per culpa de la denúncia
del senyor Sabater
jo vaig passar
vuit anys
amunt i avall
ni amb els pitjors moments meus
li he de dir la veritat
va haver
una sola persona
que directament
parat-me
en quan s'ha munt
el moment al carrer
me digués res
en aquells moments
una altra cosa
és que hi hagi
algun polític
que utilisi els mitjans
de comunicació
les entrevistes
etc.
per fer la seva puntilla
però li he de dir
això
una altra cosa
és que potser
m'ho diuen demà
o potser m'ho diuen passat demà
o potser m'ho diuen ara
però li he de dir això
què significa?
home
significa que la gent
sap perfectament
que jo tinc un problema
que en aquell cas
jo tenia un problema
però la gent
és conscient
que també
ella na té
i que tots plegats
els problemes
els hem de solucionar
o els hem de buscar solució
però
és evident
que quan me saluda
fulano, mangano
o sotano
saben
el problema que tinc
o l'encert que he tingut
això és evident
perquè viuen la vida societària
però una altra cosa
és que aquest resultat
sigui
qualsevol cosa
més enllà
d'aquest fet
i per altra banda
insisteixo
els homes
hem creat els problemes
i els homes
tenim els arguments
per solucionar-los
doncs ara ja per acabar
perquè no vull ser responsable
que arribin tard
allà
a allò de la gamba
i és molt important
a més que
jo insisteixi
en una cosa
que és que ara mateix
fem la inauguració
però jo després
cridaré als periodistes
els que vulguin
clar
i els diré
estic a la vostra disposició
per seguir parlant
de qualsevol tema
que us pugui interessar
perquè no penso
de fugir cap
entre altres coses
no em penso
de fugir cap
perquè és la meva obligació
com a alcalde
i a més
no tinc cap problema
per assumir-los
una altra cosa
és que hi ha molta gent
que es va embalant
que es va embalant
que es va embalant
i potser
tindrà que assumir
algun altre problema
jo no tinc cap problema
per assumir
en aquells moments
cap
perquè vaig escarmantar
amb el meu propi cap
i li asseguro
que tinc la més absoluta
de les llibertats
ara per ara
imagino que
ja ha dit tot el que havia de dir
no, encara no
encara no
no, vull parlar
però que es reserva
per propers dies
no, no, aniré parlant
sobre l'ètica
i l'estètica
i la legalitat
se n'ha de parlar
per què no?
què passa?
que els temes s'han de tancar
no, no, no ho dic
perquè no vulgui parlar
sinó perquè
a lo millor
fins ara ha dit
tot el que havia de dir
i ara està a l'espera
no, no, jo puc dir
alguna coseta més
avui
ni de n'afegirà
algun altre
algun altre n'afegirà
però els temes
no se tanquen
quan l'oposició vol
ni quan el govern vol
ni quan els periodistes volen
se tanquen
quan se tenen que tancar
si jo no hagués tancat malament
el tema que m'afectava a mi
dient
bueno, tot s'ha acabat
tranquils
la família tranquil
els amics tranquils
això s'ha acabat
etc, etc
si jo hagués aprofundit
en aquell moment
en aquell tema
sobre l'ètica
de determinades persones
probablement avui
no estaríem parlant
una altra vegada
d'un tema legal
claríssimament legal
però dubtós
amb el camp de l'ètica
però seguim debatint
que és que algú té por
continuar debatint
jo no
jo estic
amb interès
de demanar
a la Maria Mercè
i al director
que em deixin anar
a les tertúlies de la ràdio
i no li nego
probablement a partir d'ara
aniré a les tertúlies
de la ràdio
com un regidor més
de l'Ajuntament
perquè no tinc por
a debatre cap tema
ni en cap moment
ni res
i l'única manera
que tinc
per demostrar
que és així
és exercitant aquest dret
aquest matí
de fet
el responsable
del grup socialista
ha fet una roda de premsa
molt bé
en funció de tot el cas
segurament
tinc que dimitir
jo desconec
desconec el contingut
perquè ha estat
fa una hora i poc
i no hem tingut temps
però
dit això
deixi'm acabar com vull jo
que la gent s'ho passi bé
per les festes
que és el mateix
que vam dir l'any passat
que és el mateix
que hem dit
els últims 15 anys
que s'ho passi bé
a les festes
el que tingui
algun problema
doncs que se l'aguanti
que se l'aguanti
i a més una altra cosa
molt important
sobretot
com que les festes
se fan a Tarragona
no cal conduir
es pot veure
en fi
perquè clar
els Mossos d'Esquadra
no aniran fent controls
d'alcoholèmia
pot haver-ho una mica més
allò que en diuen vostès
com se diu
aquella
la paraula aquella
del xartrés
i l'altre
la mamadeta
això una mamadeta
no és que segons com ho dius
te de fots un embolic
i ets de dir
sí
però és com li diuen
els homes i les dones
doncs ho ha fet
dir-nos altres dues
però com que no s'animenies
allò com es diu
allò com es diu
no és que anava a dir
nosaltres hem picat
sabent-ho
no no però conscients
conscients de que picava
però vull dir que
sobretot que la gent
no té cap necessitat
de conduir
no té cap necessitat
d'anar a la carretera
i això fa 15 anys
que ho dic
i els demano per favor
que siguin conscients
que no cal anar
a acabar el fi de festes
a cap lloc
que no sigui
a la vora dels voltants
de Tarragona
és a dir
no més enllà del serrallo
no més amunt de la catedral
de Sant Salvador
o de Sant París-en-Valtà
que per favor
que em facin cas
i que em facin cas
amb una altra cosa
que s'ho passin
com diuen ara vostès
vull dir
de puta mare
allò que diuen ara
que diuen
que diuen
deixem acabar com jo vull
de fet jo volia demanar-li
que acabés injustament
doncs fent una crida formal
o poc formal
a les festes dels tarragonins
i Maria Mercè Martorell
també
si l'alcalde ho permet
doncs també pot fer
la seva crida particular
i sobretot a visitar
i a participar
d'aquest trosset d'història
de la ramba
que inauguraran d'aquí un moment
i absolutament lúdiques
i de carrer
no hem tret el tema
de l'arribada
de l'arcabisbe al Caldari
no tenim temps
la Maria Mercè
escolta
ja s'està mudant
pel diumenge
ja s'està mudant-se
pel diumenge
penseu que també té
té morbo
té morbo
té morbo
un arcabisbe
que entrarà de Prevera
i que sortirà
d'arcabisbe
metropolità
i privat de les Espanyes
però vostè sap
senyora Martorell
que hi ha persones
que no estan d'acord
que el seguissi
i participi d'un acte religió
això és un error
això és un error
jo he de participar
tota la vida
ellen que acabàvem
i no ens ho acabem
deixa'ns un segon més
això és un error
el seguissi
té que donar
entrada
a l'arcabisbe
com li tinc
que donar entrada
a jo
que com a alcalde
jo no tinc cap mena
d'estatus religiós
vull dir
el tema de l'arcabisbe
si és de l'opus
o no és de l'opus
si l'han triat bé
o no l'han triat bé
no el té que aclarir
ni el seguissi
ni el té que aclarir
l'alcalde
això el tenen
que aclarir
els catòlics
vull dir
que quan acabi el ceremonial
se trobin tots a la catedral
i que facin una assemblea
i que els practicants
ens diguin
no escoltin
doncs hem decidit
que això va bé
però entenc
que les persones
com el Carles Sala
que es declara agnòstic
diuen
jo soc agnòstic
alhora
si tu ets agnòstic
el que sigui
l'arcabisbe
d'una congregació
o d'una altra
no té res a veure
valora el que faci
si tu no ets del nàstic
tu no tens dret a parlar
de si el president
és fulano
o mengano
però no tens dret a vot
valora el resultat
si tu vols
per tant
amb aquest arcabisbe
té una mica de morbo
jo tinc a fer un discurs
que m'estan ajudant a fer
perquè jo feia el discurs
de benvinguda
i aleshores
el discurs té el seu inri
té el seu morbo
aleshores aquest senyor
de l'opus
aquest senyor
a més com diu la Maria Mercè
és el segon arcabisbe
que arriba aquí
sense ser arcabisbe
amb tota la història
de la seu
des del segle XVI
em sembla que no s'ha produït
una cerimònia o XVII
des de com aquesta
i escolti
els que van a missa
cada diumenge
que quan vulguin
ens truquin
i ens diguin
que s'han aclarit
i que ja està
però que a mi
no me facin participar
en aquest debat
Mercè
no me facin
jo si em permeteu
només una cosa
que a veure
jo crec que
amb tota la vida
primer s'ha de donar
temps que les persones
arribin
i que demostrin
que són o que no són
o sigui
jutjar la gent
abans qui sigui
un polític
un periodista
un arcabisbe
o el president
d'una nació
moltes vegades
estem molt mal acostumats
que abans que un arribi
ja li tirem tot el carro
pel pedregal
doncs jutjar algú
abans que arribi
jo crec que és durem
primer s'han de donar
un marge de moviment
i jo us diré
que hi ha un gest
que hi ha com a tarragonines
res més
a mi m'ha agradat molt
si vosaltres recordareu
que els últims arcabisbes
que hem tingut
tots han vingut
ja consagrats
com a arcabisbes
des de Roma
amb experiència pastoral
però han vingut
consagrats
des de Roma
o sigui
els ha consagrat
el papa
des de Roma
però un arcabisbe
deu fer molta
diguéssim il·lusió
poder arribar
i que
de bisbe
que consagrin
com a arcabisbe
a Roma
al Vaticà
en canvi aquest
arcabisbe
per mi
ja té un punt positiu
com a tarragonina
i com a tarragonina
i com a arcabisbe
de la seu de Tarragona
que és que ell ha demanat
que en comptes
de consagrar-lo a Roma
se'l consagri
a la catedral de Tarragona
amb la qual cosa
en comptes de consagrar-lo
el papa
el ve consagrar el nunci
però que el consagrin
per mi l'important
és que el consagrin
a la catedral
i que es posa un munt
de boles
i que per tant
s'ha de consagrar
a la catedral
per què?
no, no, que es posa
un munt de boles
home, clar
les de tot el tratge
sí, però en posa cinc
bueno, clar
les que corresponen
no, fins ara
no ho he fet cap
que vol exercir
de primada de les Espanyes
és que és el càrrec que té
quin nivell
jo m'estic perdent
això de les boles
he de convidar
la Maria Mercè
al volver
els dos aquí
hem de fer una mica
de pedagogia
saps que porten
aquella espècie
de madronyos que pengen
això són el que està
les boles aquelles
el que passa és que
el de les boles
són una altra cosa
no, no Mercè
és una
hòstia
vull dir això
de tindre una tertulia
amb dues dones
això és perillós
vull dir
jo me'n vull anar
a veure
que és una bola
no
de les boles
no, de la petanca
val
que és una bola
després n'anen dos
em perdó
després n'anen tres
que això és més complicat
després n'anen quatre
i després n'anen cinc
això és el que volia dir
però vostès dos
van una mica alborotades
que hem entès perfectament
jo no vull que ningú
em doni la culpa
que vostès arribin tard
i més val que ho deixem aquí
perquè estem entrant
en un terreny
una miqueta perillós
però estem de festa
no?
exacte
però el de les boles
és que si miri
la ciutadania
per favor
els tarragonis
i les tarragonides
que mirin el tema
de les boles
que és molt important
que no s'ho perdin
i és molt significatiu
són com els estels
en el cas
del que són
els uniformes militars
diguem-ne
que el que indiques
una graduació
una jerarquia
però el que és
però el que és
el que és
el que és
el que és
el que és
el que és
el que és
el que és
el que és
i que a més a més
es vulgui exercir
amb tot
diríem
les potestats
que té
perquè hem definitat
això has fet a Tarragona
si no ens ho deixem
prendre tot
jo crec que l'important
és el de les boles
no, no, no
jo crec que l'important
és que després
ens el facin cardenal
i recuperem el cardenal
ja deuen
pel mateix preu
la de coses
que m'ha pres avui
alcalde, regidora
gràcies
bona festa major
a vosaltres
adeu-se
adeu-se
adeu-se