D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí en directe a la sintonia de la ràdio de la ciutat,
al matí de Tarragona Ràdio, pensant i parlant de Sant Magí, del patró de Tarragona.
De fet, ja des de dilluns estem dedicant bona part dels nostres programes
a parlar de totes les activitats culturals, festives i lúdiques que omplen aquests dies la ciutat.
Avui és tercer dia de festa major, avui és la visilla de Sant Magí,
avui és el dia en què arriben els portants de l'aigua, d'aquesta aigua miraculosa que ens arriba des de la Brufaganya.
I avui el Portal del Carro, la capella, l'ermita de Sant Magí començaran ja a tenir un protagonisme molt important
des d'aquesta tarda i fins demà, que és el dia evidentment que celebrem el patró de Tarragona, la festa de Sant Magí.
Per això avui hem volgut convidar el capellà de l'ermita del Portal del Carro,
el capellà de l'ermita de Sant Magí, mossèn Francesc Gallar.
mossèn Gallar, bon dia.
Bon dia.
A punt pel dia gran.
Ja ho tenim tot organitzat, més o menys, esperem que funcioni com cada any
i si s'encorregi d'uns petits defectes que sempre es produeixen d'un any per l'altre
i diem que damunt del paper està ja tot coordinat.
Com sortirà la realitat?
Doncs esperem que sorti bé.
Sempre hi ha alguna petita deficiència, però vaja, en general està previst.
De totes maneres, la tradició en l'esquema organitzatiu dels actes ja des de fa uns anys
suposo que afavoreix que l'organització sigui més fàcil, no?
Sí, ordinament és repetir uns esquemes i les persones són les mateixes, amb unes petites variants.
Llavors és qüestió de, si s'ha de corregir algun petit defecte o una petita modificació
o senzillament millorar algun aspecte, doncs es millora,
però com que bàsicament les persones i la distribució de feines és la mateixa,
clarament tothom sap exactament on ha d'anar, què ha de fer i en quin moment ha de col·laborar.
Per tant, la meva feina per ibrir-se és una mica de coordinador i la màquina ja corre sol.
El protagonisme de l'ermita de Sant Magí començarà aquesta tarda amb l'arribada de l'aigua.
Exactament, sí. L'arribada de l'aigua és una tradició, jo no sé exactament de quin any comença,
però sí, jo crec que té una relació a veure, i és, per dir-ho, una opinió personal meva,
que té a veure amb que antigament, quan hi havia els dominics dalt a Sant Magí de la Bufeganya,
tenien també una casa, diguem-ne, de repòs o una casa d'acollida,
en la qual els malalts s'hi anaven a fer la seva cura d'aigües, que en diríem,
perquè l'aigua de Sant Magí, a part d'aquest aspecte que li donem nosaltres de mida clera,
és una aigua que té molts fosfats i que, per dir-ho així, és molt relaxant,
és molt relaxant, perdó.
I, esclar, molts malalts que es trobàvem amb dificultats intestinals,
o coses d'aquestes, anaven a prendre les aigües seridals.
Clar, per prendre les aigües seridals s'ho posava unes despeses econòmiques.
Llavors, què vam fer? Doncs bé, si no es pot anar a prendre les aigües,
doncs atencem les aigües als malalts de Tarragona.
Jo crec que a partir d'aquí és on comença la tradició de baixar l'aigua a Tarragona
i distribuir-la entre la gent, principalment entre els malalts.
Diria que és una opinió, no la tinc constatada, per dir-ho així, històricament,
però em sembla que aniria per aquí la cosa.
I l'acte en si de l'arribada de l'aigua, amb aquest esquema que coneixem actualment,
és relativament nou o no? Ja fa temps que es fa així.
Ja fa temps, això es troben ja arrels del 1800.
L'esquema ha variat una mica, però bàsicament és el mateix.
Jo recordo els meus oncles, com ho explicaven ells,
perquè hi havien anat a buscar l'aigua,
totes les trífugues que havien passat, les peripècies, etc.
I era exactament.
El que variaven una mica és el lloc d'entrada,
que clar, centrava per la part més principal de la ciutat,
que era la carretera de Reus o el que ve del Francolí i puja cap dalt.
Però bàsicament era el mateix.
O sigui, la ciutat sortia a rebre l'aigua,
amb els seus elements fonamentals, foglòrics,
arribia l'aigua solemnement i es pujava l'aigua cap a Sant Maggi.
Els carrers estaven ornamentats amb coses a base de verd,
de banderes o de senyères, sigui com fos,
però bàsicament no ha variat massa,
encara que ha variat una mica amb l'organització,
que és ja una cosa, per dir-ho així,
no tan improvisada, sinó ja més prevista i més distribuïda.
És pròpi del món modern, que ja ho tenim tot molt detallat.
L'aigua és, sens dubte, la gran protagonista
d'aquesta festa major petita de la ciutat de Tarragona,
una aigua per la que senten devoció realment
centenes i milers de persones, podríem dir, no?
Sí, però és que jo diria que són dos elements,
o sigui, Sant Maggi i l'aigua van lligats.
Alguns senten una predil·lició per l'aigua
i l'altre senten una predil·lició per Sant Maggi,
perquè els mateixos pescadors del Serrallo
que tenen una gran devoció a Sant Maggi
no la tenen per l'aigua,
la tenen precisament pels favors que han rebut de Sant Maggi.
I és clar, la devoció que tenen
ve per un altre factor, no pel factor de l'aigua.
Bueno, encara que tingui a veure amb l'aigua
perquè és l'aigua del mar,
si has fet alguna estralla amb un vaixell
o ha volcat un vaixell,
doncs Sant Maggi ha intercedit
o han invocat a Sant Maggi
i els ha tret del perill, etc.
Són dues aigües diferents,
però els pescadors,
sense menys per allà,
el fet de la baixada de l'aigua,
de l'aigua miraculera de les fonts,
doncs també tenen un altre forament
de la devoció seva a Sant Maggi.
Hi ha devoció per Sant Maggi i per l'aigua.
La devoció per a l'aigua es demostra
en l'adquisició d'aquests càntirs
quan arribin justament aquest vespre
els portants de l'aigua.
Exactament.
Vull precisar dues coses
i ara que ha presó de l'oportunitat.
Sí, perquè dius, clar,
veuen baixar unes quantes portadores
i diuen, oh,
aquí quanta aigua baixa en aquests carros.
Clar, és una baixada simbòlica.
Primer lloc perquè sanitàriament
no es pot garantir la baixada de l'aigua
amb unes portadores metàl·ligues
que estan dos dies prenent el sol
i estan així sol i serena.
Això no es pot garantir.
Aquesta aigua és una aigua simbòlica
que després, doncs,
la fem, la repartim per totes les torretes
i flors que tenim per allà al nostre jardí
i l'aigua autènticament
se baixa ja a través dels dipòsids de matxa
controlada sanitàriament fins a l'últim detall
i llavors són els 4.000 litres
que es baixen, diguem-ne,
de forma així més, no oficial,
sinó més informal
i se baixa ja uns dies abans
i està controlada sanitàriament
perquè no voldríem pas que fos un motiu
de qualsevol desgavell a nivell de Tarragona.
I són 4.000 litres que després es distribueixen,
són els que es distribueixen a través d'aquests càntirs
pels quals hi ha tanta devoció, com deia.
Exactament, sí.
Després tenim la devoció per Sant Magí, pel Sant.
Sí.
Per què creu, mossèn Gallar,
que hi ha aquesta autèntica devoció
per aquest Sant,
que segons tots els indicis
va morir un 19 d'agost de l'any 360?
Exacte.
Bé, això és la tradició.
La devoció diria que és un Sant
que no és espectacular.
És un Sant que atreu per la seva senzillesa,
per la seva normalitat.
És un Sant proper.
I això crec que la gent,
a tota la gent,
però encara la gent senzilla,
s'hi senten, per dir-ho,
més vinculats,
més identificats,
el veuen més seu, per dir-ho així.
No vull comparar un Sant amb un altre,
però Sant de Tegla és la patrona de la ciutat,
per això és la patrona oficial.
En canvi, Sant Magí,
per la seva senzillesa,
és el que ha penetrat més dintre el poble.
I la gent s'hi sent, potser,
més propera,
s'hi sent també,
a través dels favors i tot això,
doncs potser una protecció més singular.
O sigui, a veure,
en poques paraules diria
que és un Sant que el sents al costat
i que et sembla que sigui més o menys,
direm-ne,
molt propera a tu.
Hi ha més devoció per Sant Magí,
doncs, que per Sant de Tegla,
creu vostè?
Moltíssima, sí.
I sobretot perquè hi ha una gama molt gran
de devots de Sant Magí.
Des d'aquella persona
que ve a buscar una medalla
o porta només un llentió per encendre
i entrarà a besar la medalla,
fins a aquella altra persona,
doncs que vindrà a missa habitualment
els dies de Sant Magí,
els diumens quan fem celebracions, etcètera.
I agafa tota una gama dintre la cosa social
molt gran, molt gran.
Jo quedeu admirat, per exemple,
fins i tot veure gent molt senzilla
que ve a portar el seu llentió
i entra, mira el Sant, resa i torna a marxar.
O d'aquell altre,
encara n'hi ha gent que puja a peu.
El que passa és que no és controlable
perquè ordinàrem nosaltres,
obrim la capella a esquadra del dematí
i hi ha gent que ha arribat a les quatre.
I alguna d'aquestes gent ha arribat descalça.
El que passa és que, com que volen passar desapercebuts,
doncs clar, quan nosaltres arribem allí ja hi són.
Però em consta que alguns pugen encara descalços a Sant Magí
per una prometença,
per una cosa personal seva, però és així.
Obren a les quatre del matí,
justament de demà dijous.
Demà dijous, exacte.
Perquè, sens dubte,
un dels actes que simbolitzen millor
aquesta devoció pel Sant
és segurament aquesta missa primera
de les cinc de la matinada.
Sí, la missa primera
que sempre s'ha anomenat
la missa dels pescadors.
I la raó és molt simple.
O sigui, quan no era festa laboral,
els pescadors es posen a treballar
a les sis del dematí.
Llavors, què feien?
Doncs a les cinc feien la missa
i a les sis anaven a treballar.
Però això en diu la missa dels pescadors.
I ordinàriament nosaltres l'hem conservat
de forma que puja el mossèn del Serrallo
a la missa
i la major part de la gent del Serrallo
puja a la missa de cinc.
Per l'altra part, he de dir
que és la missa que a mi més m'encanta,
no tan sols per l'hora,
sinó pel silenci que hi ha,
pel respecte que hi ha,
per la participació.
Diria que és la missa,
quasi més concorreguda de totes,
encara que sigui a les cinc del dematí.
Alguns acaben la rebella
i empamelen la missa
i altres comencen el dia
d'anar a missa de cinc.
Fem-ho per un costat
i fem-ho per un altre.
La raó és aquesta.
Les celebracions eucarístiques
després es van repetint
cada hora fins a la de les onze,
que també té elements especials.
Especials.
Sí, ordinàriament,
en aquest cas, per exemple,
en guany,
presidirà la celebració eucarística
mossèn Miquel Aperberà,
que és l'administració del diossassà,
ara que estem en aquest període
que no tenim el cabisba,
i llavors ordinàriament
invitem els tractors
de les paròquies de Tarragona
i qualsevol mossèn que s'hi vulgui
i vulgui que un celebrà
té les portes obertes
i arrebem tot el cor.
La capella no és gaire gran,
però ens repartim l'espai
per cabre-hi tots.
Veritablement,
és una missa solemne,
m'agrada molt
que sigui una missa
que canti tota la gent,
no que no hi hagi un grup sol
que canti,
i és participada.
Per mi és una missa molt,
diguem-ne,
senzilla,
com tot el de Sant Màgic,
que és sempre molt senzilla,
molt simple,
no és espectacular,
però és molt viscuda.
Parlen de senzillesa,
de la senzillesa del Sant,
i també de la senzillesa
de la capella.
Com està ara mateix
la capella de Sant Magí?
Hem fet alguna innovació?
Vàries.
O sigui,
l'any passat,
la Generalitat,
a través de l'Ajuntament,
que és la que té
la Casa Canals,
a Casa Canals hi havia
un quadre de Sant Magí
que estava,
si no recordo el menys,
al dormitori de la senyora.
Un quadre molt bonic
i que va anar a parar
quan se va canviar
de propietari,
em sembla que va passar,
ara,
perdoneu si m'equivoco
algun detall,
va passar a mans
de la Generalitat,
llavors,
per treure,
van arribar a treure quadres
i es van portar també
aquest quadre de Sant Magí.
Aquest quadre de Sant Magí,
com va ser el que va,
el detonant,
que va descobrir
aquesta,
aquesta,
diguem-ne,
èxode
d'obres d'art
que es havia comès
a Casa Canals.
I la raó és molt senzilla.
Aquests que es dediquen
de la part alta,
coses de vendre
obres d'art
i coses d'aquestes així,
quan hi ha un sant
per vendre-ho
o una cosa,
sempre ho diuen
un Sant Salvador Ramon.
Un Sant Salvador Ramon,
un Sant Salvador Ramon,
tenim un quadre
de Sant Magí
molt mago
per vendre
i un Sant Salvador Ramon
que coneixia
perquè havia estat
cap allà
de la Casa Canals,
diu aquest quadre,
d'on ho he tret aquest quadre?
El quadre el conec jo,
estic cansat de veure'l
i va ser el detonant
i aleshores
la Generalitat de l'Ajuntament
ens el van passar a nosaltres,
en guany l'hem restaurat tot,
de costat,
bé,
deixo-la,
i està perfecte
i ara
serà el que,
diguem-ne,
el presidirà
les salvacions ecolístiques nostres.
Altres detalls
que s'han fet,
doncs,
les vidries
que abans s'han reformat també,
dos quadres
que hi havia
de Sant Magí
de la col·lecció
de Casa Canals
també s'han restaurat
per acabar
més o menys
i això són
petits detalls
que van acabant
de millorar
l'aspecte de la capella
que la tenim,
gràcies a Déu,
i gràcies a Sant Tomàs
i als col·laboradors
molt ben ornamentada.
Veritablement,
és una capella
que emociona
i atrau a la gent.
Aquesta és la veritat.
estem fent un recorregut
imaginari,
podríem dir,
per les diferents activitats
que es fan
des d'aquesta tarda
fins a demà,
que és el dia gran
de Sant Magí,
el dia gran
de la festa major,
des de l'arribada
de l'aigua
aquesta tarda
fins a la missa primera
que comentàvem
de les 5 del matí,
les diferents misses
que es van fent,
les diferents celebracions
eucarístiques
que es van fent
al llarg del dia,
la capella
viu el seu dia gran
amb altres activitats
perquè després
a la tarda tenim
la processó,
l'anada a processó
i després la processó
i segurament
l'altre acte emotiu,
l'altre acte
que simbolitza millor
el dia
que és l'arribada
del Sant, no?
Sí, exactament.
Podria precisar
que ara ens hem vist
obligats a dissar
la capella
tot l'udia oberta.
Quan s'hi havia començat
fa 10 anys enrere,
doncs de la 1
fins a les 4
o les 5
de la tarda
tancàvem.
Ara ens hem vist
oblet,
com que sempre
hi ha visites contínues,
doncs posem
en guarda de seguretat
i els que col·laboren
doncs anar a dinar
i després a dinar
doncs incorporar-se
altra vegada
a la feina.
Us posem en guarda de seguretat
perquè tothom
a quanta vegada
que vulgui anar
troba la capella oberta,
pot entrar,
pot resar,
pot mirar,
el que sigui.
Llavors hi ha també
la part de la processó.
La part de la processó
és una cosa
que ha passat
d'unes característiques
a algunes altres.
Ara,
abans era una professó,
diem-ne,
molt popular,
de molta gent.
Actualment ha quedat
ja més
en una representació
d'entitats,
d'esportants de l'aigua,
de la Cofredia de Sant Magí,
de les autoritats civils,
però ha quedat
més com a representació
d'això
que no pas
és una participació
gran de fidels senzills.
I no cal dir
jo com a casteller,
per dir-ho així,
i com a capellà
de Sant Magí,
quan pugen els pilans
de les colles
cap dalt de Sant Magí,
veritablement se'n posa
la pell de gallina.
És un espectacle
boniquíssim,
és un espectacle
que impacta,
no sé,
no tinc parades
per dir-ho,
però és molt bonic.
És una mostra
de la devoció popular
i de l'admiració
per Sant Magí.
Cadascú pot fer
la seva lectura,
jo no m'hi poso amb això,
però veritablement
el que per un aspecte religiós,
i més a més,
si hi ha junt
a l'aspecte casteller
o l'aspecte tarragoní,
doncs veritablement
l'ha d'impactar.
Això és així.
Quines dades tenim
sobre l'arrel
d'aquesta tradició,
sobre el naixement
d'aquesta tradició,
d'aquesta entrada
tan emotiva del Sant
amb els pilars
de les quatre colles
castelleres de Tarragona?
És un element,
ara em feu una pregunta
que jo no l'he estudiat.
Sempre,
em diria,
i ara improviso,
per tant improviso,
agafeu com una improvisació.
O sigui,
sempre la ciutat
ha rendit,
per dir-ho així,
pleitesia a Sant Magí.
I, clar,
uns elements
que té significatius
són els castells.
És una forma
de rendir-lo.
Ara,
que puguin els pilars,
accepto la pregunta
i si l'any que hi veu
un altre,
encara sóc
capelladministració
de Sant Magí
i me la torneu a fer,
potser la podré respondre
perquè l'estudiaré.
Gràcies.
Aquest matí segur
que ens estan escoltant
molts tarragonins.
La majoria segurament
ja han anat
en un moment o altre
a Sant Magí
i segurament
que ja han anat
a la capella
el dia de Sant Magí,
algun 19 d'agost.
Però,
mossèn Gallar,
per acabar,
si haguéssim de trobar
un moment,
el moment més màgic
del dia,
d'aquestes hores
que començaran ben aviat,
d'aquestes 24,
una mica més
de 24 hores intenses
que es viuen,
quin moment
vostè creu,
des d'un punt de vista
fins i tot molt personal,
creu que és el més indicat?
Bé,
jo em fixaria dos.
La missa
de les 5 del matí
i després
la pujada,
l'arribada
al final de la processó
de la imatge
de Sant Magí
amb tota la...
tal com està organitzat,
perquè quan pugen
les colles,
doncs els portants
de l'imatge
de Sant Magí
fan brandar
el sant
i les colles
van pujant
a poc a poc
pel carrer del portal
de la carrer,
veritablement.
Són moments emocionants.
Jo agafaria aquests dos.
Un potser,
diguem-ne,
més religiós
i l'altre,
religiós popular.
Són dos elements
que jo crec
que no es poden separar mai.
Amb aquests dos moments,
pel record,
ens quedem,
que els viurem,
per cert,
també a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
mossèn Francesc Gallar,
el capellà de l'ermita
del portal del carro,
el capellà de l'ermita
de Sant Magí,
moltes gràcies
per compartir aquests minuts
amb els oients
de Tarragona Ràdio,
amb els tarragonins,
en aquesta visília
de Sant Magí
i que tot vagi molt bé,
com sempre.
Moltes gràcies
per haver-ho donat
aquesta oportunitat
de poder conversar
amb vosaltres
i també d'exposar
a nivell dels tarragonins
una mica
l'intríngulis
o tota la trama
que hi ha darrere
la devoció a Sant Magí.
Moltes gràcies
a tots vosaltres.
Mossèn Gallar,
gràcies i bon dia.
Gràcies.