Quatre minuts, un quart de dues.
Avui és d'aquells dies que diem allò del pont i del pont,
i aquells que no fan pont, doncs segur que els fa una miqueta de ràbia,
que s'estigui tot el dia amb la mateixa cançó.
El cas és que avui o fins i tot demà, si tenen una estoneta lliure,
els recomanem que passin pel Palau de la Diputació de Tarragona,
perquè ja és la recta final de l'exposició filatèlica Mare Nostra.
Nosaltres volem fer una visita,
i per això fins allà s'ha desplaçat el nostre company Josep Sunyat.
Josep, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Estàs a les portes de la Diputació, no?
Doncs mira, sí, és important el matís perquè estic a les portes,
si encara no he entrat, eh?
Ara hi entraré, però és que abans volia que els soñents
poguessin imaginar-se el que estic veient,
a la meva dreta, concretament,
i no és cap altra imatge que la de la mare mediterrània,
que avui està fantàstic, esplèndid,
és un dia d'aquells que presten a sortir,
convien a sortir al carrer i a caminar, a passejar a tu.
Enyorava aquests brots d'alirisme, Josep.
No, no, però és que veritablement,
tu ara imagina d'aquí, davant de la Diputació...
A més, després d'un dia de vent, el mar està preciós, normalment.
Sí, sí, sí, sí, o sigui, tot destapat,
i es veu, hi ha una vista impressionant aquí dalt.
I, bueno, vaja, fantàstic per anar-hi a fer un tom avui,
amb un dia d'aquests com el d'avui,
que són dilluns d'aquests, que poden dir una mica tonto, eh?
Un dia una mica estrany.
Què dir d'aquest dilluns?
No, diguem res, no.
No diguem res.
Si et sembla, mira, cap a dintre,
entrem a la Diputació a veure aquesta exposició,
ara sí, perquè dintre crec que descobrirem coses interessants.
A veure...
Hi ha una mica de tot, eh?
Són d'aquelles exposicions en pots trobar una mica de tot.
D'entrada hi ha un rètol que diu
Societat Filatèlica Numismàtica, en 2003, Tarragona,
i llavors aquí explica, doncs, que hi ha aquesta exposició de col·leccionisme
i entrem al seu interior i podrem parlar amb el Carles García
i els membres d'aquesta associació.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
Jo he estat fent un tom abans de connectar en directe amb Tarragona Ràdio
i he vist de tot, eh?
Aquí hi ha des de seixells, a postals, xapes, pins, de tot, de tot.
Sí.
Adeu, bon dia.
Se'n van dues persones que estàvem ja a l'exposició.
Digui.
El col·leccionisme avui és molt ampli i, a més, ha variat moltíssim.
Abans només hi havia filatèlia i numismàtica
i ara tenim quasi de tot i es col·lecciona i va per modes.
Avui està més de moda les xapes de cava,
és el que està més vigent,
però la filatèlia i la numismàtica
continuen sent el més clàssic i el més conseqüent.
Què és la filatèlia i la numismàtica?
per qui és que no en saben res?
Doncs és un divertiment,
una ocupació del temps d'oci,
però que al mateix temps et dona cultura,
et dona coneixement de moltíssimes coses.
Per exemple, jo que col·lecciono tot el món,
he tingut d'aprendre els nous països,
cosa que a la meva edat ja no ho estudiaria, lògicament.
Vostè què col·lecciona, Carles?
Vostè què col·lecciona?
Jo col·lecciono postals i segells.
Que són aquestes d'aquí darrere, no?
Les que podem veure aquí exposades.
No en tinc res exposat.
D'aquestes, però, vostè què destacaria d'això que estem veient aquí?
A mi hi ha una col·lecció que em crida una mica l'atenció,
que és una col·lecció de sobres i segells d'Estònia,
però a l'època, abans de l'URSS.
És una col·lecció molt curiosa.
Després hi ha una altra de l'Antàrtida, també,
que hi ha dues seccions,
una de l'Antàrtida en general
i una altra del Tratat de l'Antàrtida espanyol, concretament.
I són, potser, de les coses més interessants,
perquè les altres són temàtiques una mica clàssiques,
les papallones, les aves,
doncs hi ha elements de tot tipus.
Però ja dic, nosaltres el que fem també és omplir,
perquè no sigui monòtono,
omplir amb col·leccionisme de tot tipus.
Per això hi ha una veritat molt gran.
Hi ha els sandrers, per exemple, aquí, monedes.
Hi ha una col·lecció molt curiosa
de productes derivats del petroli.
Anem a veure-la, anem a veure-la.
Les monedes, l'estem veient aquí,
són monedes que són de Dolors Balaguer.
Són monedes editades,
monedes editades per la Casa de la Moneda,
de la història d'Espanya.
I són reproduccions no exactament igual,
perquè no es puguen canviar per les legals,
sinó amb un tamany una mica diferenciat.
però són les que he dit a la Casa de la Moneda d'Espanya,
en recordatori de les distintes èpoques
de la història del país.
Aquestes monedes estan dins d'una vitrina,
com és el cas també de l'altre apartador
que podem veure una mica més enllà,
el calaix número 2,
que aquí el que hi ha són unes bosses
amb un contingut de colors diferents,
des del groc, el rosa, el verd, el blau,
el gris, el blanc...
Què és el que contén aquestes bosses que estem veient aquí?
Això són productes derivats del petroli
i que són la matèria prima
de la qual es fan tota la varietat
de productes que tenim avui,
des de joguines, material de cuina, cotxes...
Cosmètics.
Cosmètics de tot, la gasolina, de tot.
I això són la matèria bàsica
que tenen les fàbriques a partir del petroli.
Ja veu que per col·leccionar qualsevol cosa és bona.
Vostè, Carles, què és el més estrany
que s'ha trobat mai que algú hagi col·leccionat?
El més estrany, el més rocambolesc, el més raro?
Doncs una de les coses que em va cridar l'atenció molt
va ser una col·lecció de gomes d'esborrar.
Que inclús hi havia una bicicleta.
Una bicicleta que era una goma d'esborrar.
Són coses que et criden l'atenció.
És potser de la més dispar que he vist jo.
I què és el que fa que algú es faci col·leccionista?
En el seu cas, per exemple,
què és el que ho va impulsar a col·leccionar?
Doncs el tindre, no ho sé, un origen estrany.
A potser un amic que et parla.
I que jo, pel cas meu,
va ser que un germà també feia col·lecció.
I llavors em vaig començar a aficionar jo.
El vaig passar per davant i cada dia més.
I després, quan me vaig jubilar,
vaig tornar a agafar-ho amb més impetu.
I avui estic molt dedicat
perquè porto la bocalia d'intercanvis de la societat.
I lògicament, quasi tot passa per als meus germans.
I on es troben els col·leccionistes,
les persones que segueixen aquest art?
On es troben?
On intercanvien?
On aconsegueixen productes?
Bé, doncs hi ha quantitat de mercadillos
que es dediquen a, sobretot, a les peces que estan més de moda,
com són les xaves de cava que dèiem,
i els sucres, també estan molt de moda,
els calendars de butxaca.
Són les tres peces que potser avui es maneixen més.
Llavors, hi ha intercanvis que es reuneixen.
Per exemple, ahir va haver a Reus i a Vilafranca,
que jo sàpiga, a més d'aquí.
Aquí al dematí vam tindre intercanvi, també,
per la gent que venia, de tot.
Havia d'estar escuradents, també.
Els escuradents també es col·leccionen.
O sigui, els sabonets d'hotel...
Hi ha moltes coses.
abans es col·leccionava molt les d'allò d'afaitar, com se'n diu.
Les cotxilles d'afaitar?
Les cotxilles d'afaitar, sí.
Es col·leccionava molt,
però ara, com que tothom va a la màquina elèctrica...
Ja les em fan servir.
Quan un col·leccionant també corre el risc
que algun cop li caigui a les mans alguna peça de valor,
de gran valor, fins i tot, no?
Sí, sí, sí. A mi m'ha passat.
I no sé la procedència.
La desconeixo completament.
Li va caure de vostè a les mans. Què va trobar?
Un segell de molt valor.
Molt valor, quan és? Perquè els soñins es facin una idea.
Va, més o menys, més o menys.
Doncs, en euros no sé comptar.
Però parlem de milions, de les antigues pessetes?
Doncs, entre un i dos.
I un i dos, no?
Sí.
I és una peça que no saps com t'ha vingut en intercanvi,
que potser canvis 8 o 10 ocellos,
però a nosaltres,
i no tenen ni idea de la procedència.
Perquè a vegades te trobes amb un grapat de segells bastant important
i tens que classificar-lo i et passen moltes hores.
I és una ocupació que al mateix temps no molesta els demés,
et dona cultura i és agradable.
I per què escudit-se tant, per exemple, un segell?
Quin és el valor que té?
Perquè no n'hi ha cap altre, igual, o...?
La raó és la raó profunda de l'economia,
la raresa o la utilitat.
En aquest cas és la raresa.
Es compta, a més, que hi ha un segell,
que el té la reina d'Inglaterra,
que només n'hi ha un.
I es compta anecdòticament,
perquè no està això segur,
que l'altre el van cremar, precisament.
N'hi havia dos i el van cremar, precisament,
perquè només n'hi ha dos i un.
Llavors això no té preu.
Però nosaltres a Espanya tenim segells
que valen més de 5 i 10 milions.
O sigui que ni es venen, no surten a subasta.
I ara, quin és el més buscat?
Aquest de la reina d'Anglaterra o no?
No, no, és que aquests segells no es poden buscar.
Ja se sap qui el té, no?
La reina d'Anglaterra i la reina Holanda
tenen dues de les millors col·leccions del món.
Aquí a Espanya potser és Samarang un dels que té una col·lecció de les millors,
però aquesta està molt especialitzada deportivament.
El president del COI, no?
El president del...
L'expresident del...
L'expresident, correcte.
L'expresident, correcte.
L'expresident, honorari per tot i sempre.
I aquí a Tarragona tenim una col·lecció molt bona de sisells de bàsquet,
que la té un tal Pere Mangraner de Reus,
i l'altre la tenia el difunt secretari nostre,
que era en Ricard Balanco,
que va morir fa 3 o 4 mesos.
Doncs són potser les dues col·leccions més importants que hi ha aquí.
També hi ha una col·lecció molt interessant de...
de sobres d'abans que sortiguessin els de ells,
i que la té el senyor Pere Valls.
És una col·lecció molt interessant.
Ara, per aquí, per exemple,
si veiem a la meva dreta,
seixells d'Àfrica,
de Ruanda, de Mosambic,
de Somàlia, de Tubaï...
La temàtica de papallones hi ha de tot el món.
Els Emirats, els Emirats de...
de Pròxims,
Sargab, Dubai, Yemen,
Benin, Ahman, Rahal, Kaima,
tots aquests són dels Emirats.
Hi ha països com Somàlia,
l'Arc Pública de Madagascar, Togo...
Hi ha de tot el món.
I aquests aixells suposa que circulen
per les mostres filatèl·liques, no?
Perquè, clar, no crec que a un se'n vagi a Ruanda
o a Muxambica...
No, no, no.
Això són...
o tens subscripcions,
o els compres,
o estàs abonat,
o tens intercanvis.
Hi ha molts intercanvis entre països
que t'envies els aixells
i tu li envies d'aquí.
O sigui que és una cosa
que té molt moviment.
Molta vida.
Anem cap allà, a l'altre costat?
Continuem aquí al Palau de la Diputació
en aquesta mostra filatèlica de col·leccionisme.
Aquí, per exemple, hi ha un apartat,
abans ens ho comentava,
on hi ha encenedors.
N'hi ha un, per exemple, que és un tanc.
Un encenedor que és un tanc,
un altre que és una...
Un telèfonó.
Un telèfonó.
Un telèfonó.
Allí n'hi ha un que és una petillera.
Un micròfon,
un micròfon veig allà al fons.
És a dir, un micròfon que a més a més és un encenedor.
Un ganivet.
Bueno, són curiositats, això.
No, doncs quan col·leccionis sempre et crida l'atenció.
La meva dona, per exemple,
té una col·lecció d'elefants petits
i en té un que és de pasta de pa
i en té un altre que és de goma,
en té un que és un termòmetre
que varia segons el temps del color
i clar, en té de plata, en té de tot tipus.
Deu tenir bona sort, no?,
perquè diuen que porten bona sort els elefants.
Amb la trompetlà per amunt.
I segons com s'encarin també, diuen, no?
Bueno, això els encara sempre la mateixa delicció.
Jo, abans, mirant per aquí també,
abans que vostè fes referència als calendaris de butxaca,
n'he vist uns quants per allà baix
i al costat he vist una col·lecció d'adhesius
i m'ha cridat l'atenció que n'hi ha un de Tarragona Ràdio.
Ah, però sí, jo no m'havia donat, perdó.
Però això es col·lecciona,
quan col·leccions una cosa,
ho col·leccions tot,
si no, no es col·leccionis-me.
Aquí hi ha, per exemple,
etiquetes de productes químics,
n'hi ha un mostrador d'aquests
i hi ha coses molt curioses.
Alguna vegada va haver-hi un que vas posar
d'ètiques de formatge,
o sigui que hi ha coses que són així de curioses.
Depèn també un poc del tipus de vida que tu tinguis,
el que hi ha al teu voltant,
et condiciona una mica també el que t'arriba.
Vostè ens hauria de dir, Carles,
perquè el setembre generalment és el temps
en què acostumen a sortir col·leccionables
als quioscos.
Què passa al setembre?
que tothom, o sigui,
s'he fixat vostè, això,
que sempre a mes de setembre, setembre-octubre,
hi ha un autèntic allou de col·leccionables als quioscos,
col·leccionables d'infinitat de coses.
Sí, sí, sí, és veritat
que surten aquests cartonots grans
amb coses d'aquest tipus,
però jo això dubto molt
que aquestes col·leccions s'acaben,
ho dubto molt,
perquè és una mica,
jo penso que el negoci està en vendre el primer o segon
i després ja tancar el tema
perquè jo no he vist que se n'acaben aquestes col·leccions.
Però potser és que després de l'estiu
la gent està una mica descansada
i llavors pensa fer una,
com diguéssim el primer d'any,
renovar la vida, no?
Després del descans de l'estiu
renova la vida
i comença alguna cosa nova
que li crida l'atenció.
La veritat és que ho ofereixen
amb molta motivació visual.
Després d'aquí no es podré veure aquesta exposició,
perquè em sembla que demà és el darrer dia ja,
per veure-ho.
Demà ho tindria, no?
I passat demà del dematí
ja comencem a transmuntar, sí.
Però ha estat una setmana i mig,
o sigui que hi ha hagut dies suficients per veure-ho.
O sigui, hi ha de tot.
I d'aquí a algun lloc o ja en parlarem?
Ja en parlarem, no?
Nosaltres la fem cada any,
el que passa és que entre mig,
si algú ens demana que li ajudem,
per exemple,
hem fet exposicions pel port,
hem fet exposicions per la volta ciclista,
n'hem fet pel Canari Cultura també,
i ens demanen llavors li posem la temàtica apropiada per ells.
Per exemple, si és una cosa d'esport,
com que hi ha molta gent que ho col·lecciona esport,
i això d'ous també hi ha molta gent.
són especialitats com la fauna flora i fauna,
molta gent que ho fa.
Carles García, gràcies per explicar-nos-ho.
Per cert, una curiositat,
aquí s'aixella encara el teu, no?
El teu, no teu?
El vol dir o no?
El tinc al banc.
El teu al banc, sí, la veritat.
El té ben guardat, no?
L'he donat, ja.
No direm res, eh?
Ara, no, més que res,
ara que no s'escolta ningú, eh?
Per si volia dir...
Igual, no hi ha cap programa,
perquè és molt difícil trobar segells que valguin la pena.
A més, aquests segells no surten al mercat mai,
perquè, entre altres coses,
sempre perfectes no estan,
i és molt difícil que això tingui valor reconegut.
Doncs, escolti, em conservi-lo, eh?
Em sembla que sí que el té, eh?
No.
No direm res, igual.
Carles, gràcies.
Molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Jolanda, ja ho veus...
Josep, tu col·lecciones alguna cosa?
No.
No?
No, no, no, no.
Tot i que he començat a fer alguna col·lecció alguna vegada a la meva vida.
Però d'aquestes coses dels quioscos del setembre, potser, o no?
No, d'aquestes no, d'altres coses.
Però no, no, no, allò que no les acabes, eh?
Tant desvius i al final se muntan a un lloc i acaben...
On acaben, a la brossa.
Doncs gràcies, Josep, per aquesta connexió,
i gràcies, naturalment, al senyor Blanco,
que ens ha acompanyat al llarg d'aquesta visita.
Nosaltres el que fem és col·leccionar programes cada dia,
i en tenim una altra.