Sí, de fet des del començament de l'editorial, amb la creació de la col·lecció L'Agulla,
que és la primera col·lecció que va haver-hi ara fa 14 anys,
dedicada íntegrament a publicar temes de cultura tradicional catalana,
ja vam iniciar un camí que al llarg del temps ha esdevingut el camí o la línia o l'especialitat editorial
que més còmodes ens hi hem sentit, que més amics hem anat fent,
vull dir que ens resulta més agraïda de treballar.
Per tant, el pas que heu anunciat és que deixeu d'editar alguns premis,
premis de narrativa, el de la Vila d'Escó, el de Vinebre, el de l'Atmella de Mar,
també deixeu d'editar el premi d'assaig Sant Roviri i Virgili,
d'alguna manera es concentra esforços.
Exactament, nosaltres ni reduïm la poca plantilla que som,
ni fem altra cosa que sigui més traumàtica,
o sigui, únicament el que fem és anunciar, ara públicament,
però és evident que aquest tipus de decisions han estat comunicades
i informades a les entitats directament interessades
des de fa ja uns quants mesos, i no ho hem dit públicament,
fins que hem estat amb la seguretat que la majoria d'entitats o institucions
o ajuntaments, que són els que coincideixen a aquests quatre premis que tu has parlat,
ja tenen l'alternativa a la nostra oferta
i aleshores ells mai quedaran, diguéssim, penjats pel fet d'anunciar
la publicació o la convocatòria o la publicació d'un premi
i no tenir editorial qui ho publiqui.
Si en algun d'aquests casos ha passat que crec que no,
nosaltres sempre els hem dit que ho seguirem fent
fins que trobin l'alternativa del que nosaltres veníem fent fins ara.
Això vol dir també que deixareu d'editar,
que Edicions del Mèdul deixarà d'editar llibres de narrativa i d'assaig
i que realment l'objectiu final és només dedicar-se a temes de cultura popular?
Bé, l'inici del camí és aquest.
Nosaltres el que estem dient ara és que com a col·lecció
deixem de tenir la col·lecció de narrativa, de la gran narrativa,
la d'assaig i la de poesia.
És evident que com a editors i professionals que creiem ser,
doncs ens reservem el fet que si en algun moment cau a les nostres mans
un original, un tema que creiem que realment mereixi un interès,
una atenció especial, doncs intentarem no deixar-lo passar.
I aleshores publicarem narrativa, assaig o el que convingui,
si el que tenim realment a les mans, doncs és això,
val la pena o se surt, diguéssim, del que és la línia més normal.
I partir de la línia més normal és acatar o sometre'ns, diguéssim,
la decisió d'un jurat independent que valora els treballs presentats
sense garantir, evidentment, que sigui el millor treball de narrativa
o de poesia o de saig que hi hagi, sinó en tot cas serà el millor
dels que sap presentant, no?
I moltes vegades, doncs, passa que aquest nivell de qualitat,
tot i sent el millor dels candidats al premi,
doncs, bé, acaba no tenint, doncs, un nivell, diguéssim, necessari
o mínim perquè el públic, doncs, ho valori i passi per la llibreria
a comprar el llibre, que és l'aportació que nosaltres fem al premi.
Aquest anunci d'això d'editar aquests premis
coincideix en el temps amb la polèmica que hi ha hagut
en el premi de narrativa Pini Soler de Terraona,
que per cert havia editat en el seu moment també edicions al mèdol.
És una simple casualitat o, en fi,
per què el mèdol deixa d'editar premis
després, justament, de tot l'enrenou que hi ha hagut
en els últims mesos a Tarragona?
Les coses no acostumen a ser mai per casualitat, no?
Ni són provocades a vegades.
Què passa a nosaltres, amb el premi Pini Soler,
perquè tu has tret el tema,
nosaltres vam anunciar ja als organitzadors,
la fundació, en aquell cas, Fundació Universitària,
és la ciutat de Tarragona, que es deia en aquell moment,
fa uns quatre o cinc anys,
quan es va decidir canviar la dotació del premi
amb pessetes de 500.000 a 3 milions,
els vam dir que no ens semblava correcte
el fet d'únicament canviar la dotació
i situar el Pini Soler d'aquell moment i el d'ara
en un dels més ben dotats de Catalunya,
si tot això no anava acompanyat
d'una promoció i difusió, diguéssim,
de l'obra i l'escriptor guanyador.
Cosa que nosaltres, per la nostra estructura
i per la nostra voluntat, diguéssim,
d'invertir esforços en màrqueting i publicitat,
que és la mínima,
doncs que nosaltres no podíem fer.
Si no anava paral·lelament lligat,
resultava que no servia de res
que un autor guanyés 3 milions de pessetes
si les vendes d'aquest llibre,
una vegada editat,
se situaven en uns escotes,
en uns nivells exactament igual
que qualsevol altre llibre
que fos un altre premi.
O sigui que es podien vendre 1.000, 1.500 ejemplars
com a màxim.
I l'equivalent,
els drets d'autor que s'hauria de guanyar
a l'autor per la venda del seu llibre,
equivalent a 3 milions de pessetes,
doncs seria al voltant d'uns 18 o 20.000 ejemplars.
En fi, en qualsevol cas,
el tema és que,
mirant en positiu i mirant de cara al futur,
el mèdul es vol especialitzar
en allò que ja feia,
segurament el millor que feia fins ara,
que són els temes de cultura popular.
I en aquest sentit,
quins altres camins nous obriu
justament per promocionar tota aquesta temàtica?
Sí, ara nosaltres ho anunciem,
però de fet fa dos anys
que ja ho estàvem preparant.
Nosaltres hem estat fent assatges,
hem estat fent proves, diguéssim,
de situar,
partint sempre que el llibre en català,
o sigui, els lectors en català són pocs,
els lectors en català de llibres
de cultura tradicional
encara són pocs dintre d'aquests pocs.
Nosaltres el que intentem,
amb aquesta nova fórmula,
creiem que és nova, diguéssim,
si més no,
per la manera que la plantegem.
Nosaltres hem creat un catàleg especialitzat
de llibres de cultura popular,
de cultura tradicional catalana,
que conté 450 títols diferents
i està format per fons
d'unes 30 editorials d'aquí a Catalunya.
I el que fem és reunir-los tots,
tenir-los físicament a la mà,
per poder-los ensenyar mostres o fires
que es fan arreu de Catalunya,
fires d'arreu tradicional.
i el que passa amb la nostra iniciativa
és que posem a l'abast del públic,
en un ambient festiu,
una sèrie de llibres també festius
que, en principi, no se'ls espera trobar.
Surt el públic, la gent surt de passeig
a disfrutar el gaudir de la festa
i es troba una parada
amb 200-300 llibres diferents
de cultura popular
i, aleshores, en principi, es queda sorpreso.
Oh, carai, tot això hi ha de cultura popular.
Doncs sí, hi ha això i molt més.
I què passa?
Doncs passa que, normalment,
les llibreries,
amb el sistema de muntatge
que ja vam avui dia muntat,
doncs que l'allau de novetats,
doncs, aparta, doncs,
els llibres que no són massa
o gens publicitats,
en detriment d'aquestes edicions curtes
o de poca resonància,
passa, doncs, que una persona
va a una llibreria
i demana, doncs, un llibre, jo què sé,
doncs, del Ball de Diables,
direm, per exemple, de Pallejar,
i, doncs, bé,
al llibreter se li queda una cara, doncs,
molt estranya, no?
Aleshores, nosaltres,
el de Pallejar, suposem que existeixi,
doncs, nosaltres l'hem de tenir localitzat
i l'hem de tenir a l'abast, doncs,
del públic que estigui interessat en aquest tema.
I el que fem és això,
portar el llibre
en un ambient
de festa, de fira,
d'arrel tradicional
i els fem circular per tot Catalunya.
Justament aquest cap de setmana,
ahir i abans d'ahir,
vam estar, doncs,
a la fira de la Candelera
de Molins de Rei
i, bé, doncs, us podem dir, doncs,
que ha estat, doncs,
vull dir, no havíem estat cap any
i ha estat, doncs, per nosaltres
un èxit, diguéssim,
perquè la gent ha valorat
molt positivament, doncs,
el fet que incorporem, doncs,
aquesta, diguéssim, novetat
a la fira, doncs,
d'aquí fa més de 150 anys
que funciona aquesta.
Això vol dir, en la pràctica,
si em permet la broma, Joan López,
que a partir d'ara faran molts bolus
per Catalunya, viatjant
amb els llibres d'arrel tradicional.
Jo t'asseguro que el fet,
l'ambient del firaire,
i el dir firaire, doncs,
ho dic en el millor sentit,
perquè nosaltres ens estem convertint,
o si més no,
ens posem la gorra de firaire,
doncs, quan participem a les fires,
no?,
és un ambient, diguéssim,
molt guapo i molt agradable,
no?,
vull dir, ens trobem, doncs,
per exemple, doncs,
vull dir, has de començar
a muntar, doncs, la parada,
exacte, això, d'agafar,
muntar la parada,
si és a l'estiu, doncs,
posar-li una vela pel sol
i si és a l'hivern,
doncs, potser per la pluja,
però has de muntar la parada
i trobar, doncs,
que no la pots muntar
perquè, bé,
o fa molt d'aire
o amenaça la pluja i tal,
i reunint-nos, doncs,
tres o quatre, doncs,
feraires,
un que portàvem
un petit per vendre,
l'altre que feia vi,
nosaltres que ens havien sobrat
unes avellanes d'una presentació
i asseure'ns allà,
doncs,
a sota, doncs,
un tandal d'un bar
i portar cada qual,
doncs,
el que teníem
i passar dues hores
esperant, doncs,
que la climatologia,
doncs,
ens aconsellés canviar,
o sigui,
muntar la parada,
no?,
i és un ambient,
diguéssim,
molt distès,
doncs, vull dir,
que tothom,
doncs,
vull dir,
ofereix el que té
i bé,
doncs,
Sí,
nosaltres,
alguna,
ho volíem,
ho volíem diferenciar
d'alguna manera,
diguéssim,
de la marca Edicions al Mèdol,
perquè,
tot i que aquest catàleg
que li diem traditecat,
doncs,
més de la meitat
dels llibres
que conté
dels 450
són d'edicions al Mèdol,
volem,
diguéssim,
des del punt de vista,
si més no visual
o del públic,
diguéssim,
separar les dues activitats
perquè
les altres editorials
que també aporten llibres,
doncs,
per aquesta mostra tradicional,
doncs,
quedarien,
pensem,
doncs,
vull dir,
minimitzades
si nosaltres,
doncs,
agaféssim,
aquest protagonisme
que fos,
diguéssim,
la parada
de llibres de culte popular
del Mèdol.
La gent,
que li digui com li vulgui dir,
però,
en definitiva,
nosaltres l'anunciarem
com la traditecat,
que és una mostra de llibres,
música,
vídeos i artesania festiva.
de llibres de culte popular,
de llibres de culte popular,
de llibres de culte popular,