logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 11 i 10 minuts en directe des de la Rambla Nova de Tarragona.
Estem just al davant del Teatre Metropol,
a l'estat mòbil de Tarragona Ràdio,
al costat mateix de l'estat de la Festa de Santa Tecla,
on per cert, en el decurs del matí,
moltíssima gent ha vingut aquí a preguntar, a buscar productes.
Estan totes prutes de la festa i, a més a més, informació,
i com no, la guia de les festes per poder seguir els actes un a un.
Descadar de seguida en parlarem amb el regidor de festes,
ens acompanyarà aquí en Carles Sala.
També es trobem en aquesta hora, ens acompanya en Gévia Rivera,
Gévia, molt bon dia.
Molt bon dia.
En Gévia és el cap de colla del Vall de Diables
i que som, de fet, els responsables de la samarreta de Santa Tecla,
que també es pot comprar aquí al costat, no?
Efectivament, entre altres punts de venda,
l'estat, quasi cada any, és el punt de trobada més compradors, no?
Tot i que en guany a l'obrir el merchandising ja per Sant Magí
ha arribat bastant just, s'ha venut moltíssim la samarreta
i està sent bastant un èxit.
Segurament n'haureu de fer més, ara en parlarem, eh, Gévia?
Sí, ara en parlarem i també parlarem d'aquesta samarreta
està dedicada en guany a la víbria, no?
Concretament, ara en parlem,
doncs deixa'm abans saludar el nostre company Jordi Sorinyac,
que és per aquí en algun lloc de l'exterior
de l'estat de Tarragona Ràdio.
Jordi, molt bon dia.
Doncs, molt bon dia, Josep, molt bon dia.
On estàs? On estàs?
Doncs mira, estic a cinc metres a la teva dreta
on aquí a la Santa de les Feses de Santa Tecla
en guany és una mica més gran que en anteriors edicions
perquè també incorpora una quarta carpa
on s'han preparat una mena de llibreria
amb diferents llibres.
Es diu Traditecat.
Com es diu?
Traditecat.
Traditecat.
Una barreja suposadament original
entre tradició i Santa Tecla, suposo.
En altres temps, això es deia un matxembrat,
ara aquí s'han funcionat les dues paraules.
Traditecat, llibres, música, vídeos, artesania,
tot plegat en un parell de taules llargues
on trobem diferents llibres distribuïts en blocs temàtics.
D'una banda, la Biblioteca de Joan Amades,
autor del costumari català,
una trentena de llibres indispensables.
També un bloc molt important dedicat als castells,
amb bibliografia castellera força important
i alguna, també advertim-ho, difícil de trobar,
o sigui, que aquells aficionats castellers
que es passin per aquí,
que poden trobar títols que molts d'ells ja s'han exhaurits.
Destacen un, va, destacen un,
perquè tu que ets aficionat al món castellers
segur que ens sabràs trobar algun de boda, per qui s'haurà.
A veure, de boda o no, no ho sé,
però n'hi ha un que és el Castells i Castellers,
del Xavier Brutons,
un llibre editat a principis dels anys 90,
que ara mateix és dificilíssim de trobar a les llibreries,
teníem, vaja, de fet ens havien dit que estava esgotat.
I a més a més, una curiositat,
amb aquest llibre moltes de les colles del nord de Barcelona
van començar i van fer-lo servir com a guia.
És un clàssic, aquest llibre?
És un autèntic clàssic.
I colles que ara estan molt de moda,
com per exemple els capgrossos de Mataró,
començaven els seus assajos mirant-se aquest llibre
per saber com s'havia de fer un 3 de 6.
O sigui, un manual d'iniciació més que interessant.
També trobem després altres blocs temàtics
dedicats al que és la festa,
amb festes des d'un altre vessant.
Veiem llibres de toros,
veiem llibres de Baix de Diables,
veiem llibres de gegants.
En definitiva, també llibres de música,
de gralla, de coreografies,
d'artesania de la festa,
llibres museus editats per el Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya.
Diferents contractes també de música tradicional,
des de coral, des de música de l'Apatum.
En definitiva, també jocs.
En definitiva, vaja, moltíssims llibres,
tots ells força interessants.
I estem aquí al costat de la responsable
que ens diu que no, que no, que no, que no.
Per què no vol parlar?
Pergúnta-li per què no vol parlar.
Per què no vol parlar o no, bon dia?
Perquè li fa vergonya.
Molt tímida, molt tímida.
En qualsevol cas, ben segur que la responsable
d'aquestesanes tindrà ben gustosament
a tota la gent que es passi des d'avui
fins al dia 26 de setembre.
Jordi, el repte és convèncer-me perquè parli, eh?
Tenim dues setmanes.
Avui ho tornarem a intentar, ho tornarem a intentar.
I la resta de la setmana per convèncer-me
perquè parli i es digui quins són els llibres
que li demanen més, què és el que es busca més.
Podem fer com un Sant Jordi,
que al final del dia passa la llista
de llibres més venuts, els hits.
Doncs també és el repte que marquem aquí
al matí de Tarragona Ràdio en aquestes festes.
Això que hi ha aquí davant són vídeos o DVDs?
Tenim, per exemple, compactes.
Uns compactes que van editar la Generalitat de Catalunya
ara fa uns anys amb les festes de Santa Tecla,
on hi ha les músiques tradicionals de les festes.
Vaja, moltíssim, molt importants.
Doncs tenim els tocs de gralla tradicionals.
També tenim els onze morters de Santa Tecla,
la música de la baixada de l'àliga,
l'amperito roca, sense cap mena de dubte,
un clàssic indispensable de les festes.
També tenim un compacte que van editar l'any passat
de grup de grallers dels Bordons,
on també tenim música clàssica de les festes de Santa Tecla.
En definitiva, un manual, un munt de llibres
indispensables per poder viure i per poder saber
tota la informació relacionada amb les festes de Santa Tecla.
Doncs perfecte, Jordi.
Recordem que això és aquí al costat mateix,
de l'estant de les festes.
És dintre de l'estant de les festes mateix
que hi ha aquest traditecat?
Traditecat.
Traditecat.
Traditecat. Escolta'm, la feina ja et dic,
el repte es convence a la responsable
que ens expliqui com estan al matí.
Torna a dir que no, però vaja,
fins a dos quarts o dues hi ha molt de temps.
Jordi, que digui el que vulgui,
que ja veuràs com hi parlarem al final del dia.
Cap on te'n vas, per certa?
Te'n vas per aquí i ha de tombar per la Rambla?
Sí, Rambla amunt, Rambla avall,
per preguntar els tarragonins.
Encara, vaja, les festes comencen divendres,
però hi ha molta gent que ja s'està passant per aquí
demanant informació.
Jordi, Sorinyac, gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
I quan vulguis, ja us demanes pas
i estem pendents del nostre micro inalàmbric,
amb Jordi Sorinyac,
que és Rambla amunt, Rambla avall,
a veure quin és l'ambient que es respira avui
en aquest dia, en aquest dilluns, dia 13 de setembre.
Teníem aquí l'estudi a Mòbil, en Xavier Rivera,
el que ja havíem saludat al cap de colla del Vall de Diables.
El Vall de Diables, que és un dels grups
que actuarà i força per sona regla.
Sí, a veure, normalment nosaltres ja tenim quatre actuacions
i en guany amb la rebuda cerimonial del nou arcabisbe, sí.
A veure, com heu dit això, seguir que actueu...
Es fa la rebuda al nou arcabisbe de la ciutat,
decidit pels membres del seguici.
Què fareu? Fareu algun acte especial?
Simplement fareu, no sé,
què teniu previst fer?
No, es fa el recorregut d'anada a ofici,
d'anada i pujada des de la plaça de Font Vins al Pla de la Seu
i allà se li fa l'entrada i la gran benvinguda
i torna a baixar.
No prepara res per locació?
No, espero que...
Bé, ho hem preparat, però ja s'ho sentirà als versos.
La benvinguda ja li farem als versons.
Molt bé.
Aquesta serà una de les actuacions,
n'hi ha quatre.
Tinc entès que algun dia fareu una mena de presentació
de la samarreta, no, vaig a xerrat o no?
Vaig bé un matí de fiestes fareu algun acte especial?
No, expliqueu-m'ho, aquest acte.
No, a veure, la presentació de la samarreta
ja la vàrem fer per Sant Magí,
tot i que la samarreta segueixi portant només la Santa Tecla.
Nosaltres la tenim preparada com a samarreta a les festes,
tant per les festes d'agost com per la festa grossa de setembre.
Llavors l'acte que hem preparat en guanyes...
Mira, Xavi i Xavi, n'estan venent una ara mateix,
n'estan venent i comprant una aquí l'estant.
Perfecte.
De talla petita, que em sembla que és per un criu,
que hi ha una noia, una mare, que va amb el seu fill en un carrer
i està comprant la samarreta pel fill.
Ho veus, no?
Fantàstic, a veure, és de...
Hi ha fa uns quants anys que ofertem un tallatge bastant important
perquè des dels més menuts fins als més corpulents
puguin gaudir de la samarreta, no?
Vull dir, la talla més petita és la 3-4 anys,
però a vegades també venen mares de recent nascuts
que dius, igual, li posaré de vestit,
però li comprem la samarreta a les festes.
I jo la tindrà per quan sigui gran, eh?
Exacte, la col·lecció.
Per no la digues, digues, que estaves explicant...
No, llavors, l'acte que organitzem en guany una mica especial,
organitzem a l'antiga audiència una xerrada col·loqui sobre el Vallparlat.
El programa de festes no es menta de gran cosa sobre aquesta xerrada,
més que res perquè nosaltres, quan es va lligar el programa,
tampoc no la teníem del tot concretada, no?
Vull dir, era molt important el dia que la fessin per poder saber els col·loquians
i, a més a més, de llavors, fins ara,
n'antos creiem que havien de ser els col·loquians que parlessin aquest dia,
els especialistes que enfoquessin el tema del Vallparlat cap on ells creessin comunit.
Hi ha molt a dir, eh?, sobre el Vallparlat.
Hi ha molta cosa a dir perquè no tothom que fa Vallparlat fa Vallparlat.
i tu ja manté les proues, no?
I a qui heu convidat per fer aquesta taula ordona?
Doncs, veritablement, estem estant orgullosos de la gent que ens ha respost molt bé, no?
Primer tindrem de moderador en Pere Navarro, de Dames i Vells,
i de col·loquians seran el Pep Martorell, l'Enric Carriga,
també membre del Valladiables, el Joan Pasqual també,
el Lluís Batet, de Torredembarra, i l'Oriol Grau.
Em sembla que no em deixo ningú, quedaria molt malament, ara deixant-me algú.
Hi ha algú més, eh? Deixeu-ho obert, per ser un cas.
Sí, em sembla que estan tots.
I per on mirar el tema? Com ho enfoquareu, com ho enfoquareu, això?
A veure, en les reunions prèvies que hem tingut, el tema es vol encarar sobretot cap on van els mateixos Vallparlats dins de la ciutat,
que és un tema que es pot mirar, no?
Vull dir, a veure, no tothom sap fer Vallparlats, no és fàcil fer Vallparlats,
i sembla que cada vegada costi més trobar gent que et pugui fer Vallparlats, no?
És una cosa que la gent l'espera molt al carrer, sobretot no cal dir-ho de dames i vells,
però els altres grups de la ciutat també.
I llavors, doncs, és com una necessitat bastant important
a mantenir aquest nivell de Vallparlats d'aquests darrers anys.
Un altre punt és el d'intentar exportar el Vallparlats a altres viles, no?
És un tema, potser, a veure, els temes ja aprofunditzarem en la xerrada,
però és un tema bastant complicat, depèn de com se vulgui fer.
De tota manera, jo no m'estic imaginant les dames i vells.
Suposo que, per exemple, si es fes a una altra ciutat,
posem per cas una ciutat per aquí a la vora, no?
No, a Reus mateix.
Un poble, vols dir?
No, o un poble.
No tindria, a veure, no tindria el mateix ganxo, no?
Perquè hi ha molts localismes que s'entendrien perfectament aquí a la ciutat,
tot i que, a veure, els personatges populars i coneguts d'aquí de Tarragona
també són coneguts a Reus.
Tampoc no...
No...
Trespassen fronteres en aquest sentit, no?
Però vull dir que tindria més sentit aquí a Tarragona que a Reus, per exemple, no?
Exacte, no tindria tant de ganxo, segur, a Reus.
El que passa, a veure, a part del que nosaltres anomenem
podem anomenar la part variable,
que és la part més...
La part que s'entendria cada any.
La part fixa, el refregit que ve de segles anteriors,
que es ve fent igual cada any,
tampoc té tant de sentit.
Ho sent molt cada ciutat, no?
A vegades ha passat aquí, per exemple,
els últims sant magis que han vingut al Vall de Malcasats,
em sembla que era de Vilanova en guany.
Eren de Vilanova, eren de Vilanova.
I no creen expectació, encara que els textos siguin bons,
i la crítica social forta no desperta en un ànim
a la ciutat autòctona que estem parlant, no?
I després, això es nota.
Avui, per exemple,
aprofito, ja que parlem del Vall Parlar per fer propaganda,
el company Enric Carriga i Joan Maguas
estrenen a la Riera, al Vall de la Santa Creu.
I comentàvem que seria el mateix, no?
Que si vingués a Tarragona no expectaria res,
però dins del mateix poble aixeca un...
una catarsis, per dir-ho d'alguna manera, bastant important.
A la Riera de Gaia, deixa'm dir, que es viu molt intensament
la festa de la Santa Creu, any rere any,
és una festa que, a més a més, s'encala en tots els carrers,
amb catifes de flors, amb creus,
a cada cantonada també de flors,
i que es viu molt intensament.
I aquest Vall Parlat, Vall Parlat, sí, de la Santa Creu.
Sí, sí.
Era un acte que, quan es feia, era molt emotiu.
A més a més, no sé qui ho fa exactament,
però em sembla que hi ha alguns personatges
que eren els que van fer en el seu moment.
Exacte, sí.
El Vall de la Santa Creu, si no tinc el recuperat,
a veure, no vull fer més esment.
Avui surt el diari de Tarragona,
em sembla que hi dedico un reportatge.
Ahir també sortia un trosset i...
A veure, tenen textos del 1909, si no m'equivoco,
i veritablement és una cosa que em crida l'atenció,
però això ho deixarem els entesos d'aquest ball.
Recordem-se a quin dia fareu aquesta taula rodona
sobre els llocs parlats, a quin lloc?
Ja hem parlat abans de qui participa,
qui prendrà part, sobre què versereu aquell dia?
La taula rodona la farem a l'antiga audiència
el dia 18, dissabte a les 5 de la tarda.
Dissabte a les 5 de la tarda?
El vestíbul de l'antiga audiència.
Tothom hi està convidat?
Tothom convidat.
I llavors, les actuacions, abans n'has parlat d'una,
quines més teniu previstes fer?
Quina serà la grossa, l'actuació grossa del Vall de Diables?
A veure, com sempre la grossa és el correfoc,
no és el dia on esperes lluir més,
és el dia on tens la gent que ve a mirar foc,
no només a mirar el seguir, sinó et ve a mirar tu.
I a més a més, vull dir,
jo crec que es prepara un gran correfoc,
tant per l'esforç del Vall de Diables de Tarragona,
com també pels grups invitats que s'han pogut portar,
com són el Vall de Diables de l'Arbós,
el Vall de Diables de Vilanova i la Geltrú,
el Vall de Diables de Vilaseca,
i llavors, com a bèsties,
el Trac del Morell i la Virgília Torredambarra,
a part dels altres grups de la ciutat.
Serà, per tant, un correfoc sonat,
i a més a més un correfoc en el que la gent s'hi posaran,
com sempre, no?,
allò amb el mocador, el barret i ben tapats,
però es posaran dintre.
Sí, sí, veritablement el correfoc de Tarragona
no és perquè sigui el nostre, no?,
però vull dir, és un lloc dels més macos d'actuar de Catalunya.
Primer pel nombre de grups i la qualitat dels grups que hi ha,
que és difícil trobar, reunir tants de grups amb aquest nivell de foc,
i després per la gent,
l'involucració que té la gent de Tarragona en el correfoc
és bastant agraïda.
Xavier Rivera, una última qüestió
i deixem de parlar de foc.
Cada grup de Diables té la seva singularitat,
cada vall de Diables té les seves característiques.
El vall de Diables de Tarragona,
quina és la seva singularitat?
Què podries dir que us defineix?
A veure, cada...
Que es fa diferent dels altres.
Cada vall de Diables té el seu, com bé has dit,
però hi ha molts trets.
A veure, un dels trets sempre poden ser els tratges.
Després el salt.
Hi ha molt poques colles, avui en dia,
que uns servin un salt uniforme o fixe,
o almenys estabil·lar dins d'uns límits.
La manera de tirar foc,
i sobretot a Tarragona sempre s'ha dit,
el volum de foc i el nivell.
Aquest repte d'innovar cada vegada amb el foc
i de mirar per un foc més lluit.
Xavi Rivera, gràcies per acompanyar-nos aquí
a l'estudi mòbil de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies.
I molt de foc, tu, per les festes.
Gràcies.
Que vagi bé, per cert, la cercavila,
d'aquella que hem parlat abans al començament.
D'aquella que hem parlat abans.
Vinga, Xavi, fins ara.
Molt bé, moltes gràcies.
Fem una pausa i tornem a seguida.
Gràcies.