Passen tres minuts d'un quart d'onze del matí.
Avui, al matí de Tarragona Ràdio,
tornem a parlar durant uns minuts de les eleccions europees
que es faran el proper diumenge 13 de juny.
Estem a punt d'obrir la campanya oficial d'aquestes eleccions,
segurament les menys conegudes per la població en general.
Però aquests últims dies s'estan realitzant ja diferents activitats
i són alguns els candidats que estan visitant Tarragona
per presentar les seves propostes,
els principals eixos del seu programa electoral.
Ahir, per exemple, sentíem en aquest programa
el candidat d'Unió Democràtica,
el número 4 de la llista Galeuska,
el candidat Eduard Ortiz,
i avui podrem escoltar les propostes,
les idees del número 4 de la llista Europa dels Pobles.
És d'Esquerra Republicana, es diu Carles Ibáñez,
és natural de Santa Bàrbara, municipi de la demarcació de Tarragona,
del sud de la demarcació,
és doctor en Biologia, té 41 anys
i milita Esquerra des de l'any 1998.
Carles Ibáñez, bon dia.
Molt bon dia.
Número 4 d'aquesta llista Europa dels Pobles,
una llista formada per diferents formacions polítiques.
Efectivament, tot i que n'hi ha, jo diria, 4,
que són les més importants,
en primer lloc Esquerra Republicana,
després també Eusko el Cartasuna,
la Junta Aragonesista, per primer cop,
que és un partit també que ha creixut molt darrerament,
i el Partit Socialista d'Andalusia.
A més a més, també hi ha partits més petits
d'altres zones de l'estat espanyol,
que en definitiva configuren una candidatura
per defensar l'Europa dels Pobles
des d'una òptica progressista.
Per què l'aliança, per què la coalició,
amb aquests partits,
i no potser amb d'altres formacions nacionalistes?
Bé, en primer lloc,
perquè són partits de caire sobiranista,
que estem a favor de l'autodeterminació,
i en aquest cas,
si la majoria de la societat ho vol,
de la independència dels països catalans,
i també perquè ho veiem
des d'una òptica progressista d'esquerres,
i per tant, pensem que aquesta coalició
és la més acertada
per defensar aquests interessos
d'aquests pobles sense reconeixement
en l'àmbit europeu.
Què pretén aportar,
o quina és la idea bàsica
que pretén aportar aquesta candidatura
d'Europa dels Pobles
a les eleccions del 13 de juny?
Bé, el nostre programa és molt extens,
temes de 50 pàgines,
evidentment no ho podem resumir aquí,
però jo destacaria dues coses.
Una part, la defensa de Catalunya,
dels països catalans
i de la llengua catalana
a les institucions europees,
el fet que tinc una presència
i una presència reconeguda,
i per un altre cantó,
tots els temes referents a territori
i sostenibilitat,
a la defensa dels nostres valors
i dels nostres recursos,
com el tema aigua,
com el tema també agrícola,
que és molt important,
que es decideix,
gran part d'aquestes coses
es decideixen a la Unió Europea,
i, en definitiva,
nosaltres tenim moltes propostes
per reforçar el nostre paper
a les institucions europees.
Entren en el detall d'aquests dos eixos,
en el tema, per exemple,
de la presència del català
o del reconeixement internacional
de la nació catalana.
Quin seria l'objectiu de la candidatura,
dels candidats d'Esquerra Republicana
en aquesta llista de l'Europa dels pobles?
Bé, sobretot,
garantir que tenim una presència,
tant a Catalunya com a autonomia,
com al català,
a la Unió Europea
i, especialment,
del català reconegut
a la nova Constitució Europea.
És un tema fonamental.
Ara és el moment històric
en què realment
el català,
que és un idioma
parat per més de 10 milions de persones,
pot tindre un reconeixement oficial
en les institucions europees.
I seria molt greu
que això no fos així
i estiguéssim discriminats
simplement pel fet
que no som un país independent.
Jo entenc que totes les llengües
han de tindre els mateixos drets.
En tot cas,
han d'haver algunes llengües de treball,
com són l'anglès i el francès
a la Comissió Europea,
però la resta de llengües d'Europa
han de tindre els mateixos drets.
No pot ser que tinguem menys drets
que el maltès,
parlat per 300.000 persones,
simplement perquè no som un país independent.
Si no, això el que ens està dient
és que necessitem ser independents
per ser reconeguts.
Probablement serà això,
però en tot cas,
nosaltres exigim un reconeixement ja.
I en l'altre àmbit,
en l'altre eix que comentava
com a prioritari de la candidatura
en aquests temes relacionats
amb l'agricultura
o, per exemple, amb l'aigua,
imagino que amb una clara referència
amb el tema del Pla Hidrològic Nacional
i del transbassament de l'aigua de l'Ebre
que ara ja ha quedat anul·lat
pel nou govern espanyol.
En aquesta matèria,
en fi, quins són els objectius?
Què és el que volen?
Bé, globalment avançar
cap a una Europa sostenible.
És un principi que està incorporat
als tractats de la Unió,
però necessitem fer-lo realitat.
En el tema de l'aigua,
jo he sigut bastant protagonista
perquè he treballat
dins de la Plataforma
en Defensa de l'Ebre
com a expert.
Hem aconseguit fer un paper
molt important a la Unió Europea
fins al punt de bloquejar
el finançament.
De manera que,
tot i que gràcies al canvi de govern
al qual Esquerra ha tingut molt a dir
i s'ha pogut aturar
la llei del transbassament,
en qualsevol cas,
igualment havíem aconseguit
aturar el finançament
d'aquesta obra
per part de la Unió Europea,
el qual és importantíssim
i demostra
des d'un punt de vista pràctic
que les institucions europees,
que la Comissió Europea,
que el Parlament Europeu
tenen un paper a jugar
i que és important
anar a participar
en aquestes eleccions
perquè
s'hi decideixen coses
molt importants
que ens afecten
molt directament.
I el tema de l'aigua
crec que ha sigut
un tema
en el qual hem pogut
donar una lliçó,
sobretot perquè
la mobilització popular,
la participació
dels ciutadans
d'una forma molt directa
en un tema
d'àmbit europeu
ha aconseguit canviar
el rumb
d'aquest projecte
que era tan negatiu
per les Terres de l'Ebre
i per Tarragona.
Aquest exemple
del tema
del finançament
del transversament
de l'Ebre
és evident.
En el futur,
quines altres coses
que afecten
el territori
d'aquestes comarques
es poden decidir
o poden ser claus
a l'hora
de decidir-se
a Brussel·les?
Home,
per exemple,
una cosa importantíssima
és la política agrària
comunitària.
El 60%
de la despesa
a la Unió Europea,
a la Comissió Europea
és ajuts a l'agricultura
i aquí,
evidentment,
tot i que el model
està definit
en funció
de com siguem capaços
d'aplicar aquest model
i d'exigir
que s'apliqui
de forma adequada,
els resultats
poden ser
molt diferents
per als interessos
de l'agricultura
de les nostres Terres.
Pot ser
l'Avellana
o pot ser
la Rosa del Delta de l'Ebre,
pot ser les Oliveres.
En definitiva,
nosaltres estem d'acord
en apostar
en una nova política
de qualitat
de producte
de protecció
del territori
però aquesta política
ha d'anar acompanyada
d'uns ajuts
econòmics
per a poder
mantindre
aquesta activitat
econòmica
rendible
i poder
protegir
el territori
de forma adequada.
El que no pot ser
és proclamar
aquesta nova línia
d'agricultura
de qualitat
però al mateix temps
no destinar
suficients recursos
perquè en aquest cas
els nostres productes
no seran competitius
en el mercat
hi haurà
hi haurà una entrada
massiva
de productes
d'altres països
i ens podem trobar
en un col·lapse
de moltes produccions
i evidentment això
hem de fer tot el possible
per aturar-ho.
Aquestes eleccions
com dèiem
al principi
de l'entrevista
a les del 13 de juny
les eleccions europees
arriben
després d'un llarg
any electoral
són les menys conegudes
per l'electorat
malgrat que
com ara vostè comentava
es prenen decisions
importants a Brussel·les
que afecten els ciutadans.
Com poden fer canviar
el xip
els ciutadans?
Com poden fer incrementar?
O quines seran
les estratègies
que seguiran vostès
des de la candidatura
d'Europa
als pobles
per mirar
d'augmentar
la participació
dels ciutadans?
Bé, jo crec
que hem de participar
és fonamental
per què?
Perquè la tendència
és a reforçar
les institucions europees
a que el Parlament Europeu
i la Comissió
tinguin cada cop
més poder de decisió.
Per tant,
els ciutadans catalans
i europeus en general
hem de ser conscients
d'això
perquè la correlació
de forces
que hi hagi
el Parlament Europeu
en aquests propers 5 anys
serà fonamental
a l'hora
de decidir
coses tan importants
com el reconeixement
del català
com la política agrària
comunitària
com les infraestructures
i els fons
de finançament
d'infraestructures
els fons de cohesió
els fons estructurals
tot el tema
de la política
mediambiental
perquè pràcticament
totes les lleis
ambientals
que es fan
des de la Unió Europea
i després els països
cada estat
la té que adaptar
però en definitiva
hem de ser conscients
d'això.
També jo crec
que si els catalans
anem a les urnes
i tenim una elevada
participació
estem d'alguna forma
legitimant
les nostres reivindicacions
estem demostrant
que creiem
en les institucions europees
i que podem exigir
també amb més força
que se'ns reconeguin
aquests drets
i l'oficialitat
del català.
En tot cas
sí que
crec que és important
que també
per part
de les institucions
europees
hi hagi aquest reconeixement
de la voluntat
europeista catalana
i hi hagi aquest reconeixement
de la llengua catalana.
Esquerra Republicana
ha anunciat
que si això no és així
fins i tot es podia plantejar
no recolzar
en un possible referèndum
la nova Constitució Europea
perquè seria
una discriminació
inacceptable.
Per tant
el missatge
que podem donar
els catalans
anant a votar
de forma important
pot ser molt potent
a l'hora
que tant des del govern espanyol
com des d'Europa
vegin
que volem
un reconeixement
d'uns drets
que són
fonamentals
per nosaltres.
Correm el risc
però senyor
Moret
que
justament
les eleccions
el 13 de juny
siguin una mena
de revàlida
de les eleccions
generals espanyoles
el 14 de març
que es plantegin
en aquesta clau
per part dels candidats?
No,
jo crec que són
les eleccions
que tenen una dinàmica pròpia
perquè tenen uns temes
ben diferenciats.
El que sí que és cert
és que són
les quartes eleccions
en un any
i això pot provocar
un cert cansament
entre l'electorat
però jo crec que no
que això es planteja
en uns termes
molt diferents
i des del punt de vista
d'Esquerra Republicana
i de la nostra candidatura
a Europa dels Pobles
estem molt optimistes
perquè realment
les intencions de vot
ens donen bons resultats
per primer cop
fins i tot
pot arribar a passar
que a Catalunya
la candidatura nostra
pugui superar
la candidatura de Convergència
amb número de vots
i podem assolir
dos o fins i tot
tres diputats
el qual
realment tornaria a ser
un resultat històric
que esperem
que es pugui fer realitat
La candidatura
de la que forma
per Esquerra Republicana
recordem
es diu Europa dels Pobles
està encapçalada
per cert
per un altre militant
d'Esquerra Republicana
Bernat Joan
que prové d'Eivissa
el número dos
correspon
a Eusko al Cartesuna
el número tres
a la Junta Aragonés
i el número quatre
és el nostre convidat
avui al matí
de Tarragona Ràdio
Carles Ibáñez
natural de Santa Bárbara
i també militant
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
avui presenten
els seus eixos
del programa
en un acte aquí
a Tarragona
ja ha passat pels micròfons
de Tarragona Ràdio
senyor Ibáñez
moltes gràcies
i en fi
que vagi molt bé la campanya
moltes gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
adeu-sia