logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Doncs miri, l'Escola Oficial d'Idiomes jo espero que es desbloquegi ja.
El desbloquejarem ja, sigui com sigui, perquè no podem continuar d'aquesta manera.
Jo no voldria que arribés el desembre o el gener, per ser més precisos,
que fes ja un any d'aquest nou govern i que la cosa encara no estigui resolta.
S'ha donat molts de toms, s'ha buscat moltes ubicacions en el passat, etc.
I encara estem igual, així que sé que aquesta setmana que ve
hi haurà una visita del director general corresponent
i espero que ja diguem aquí.
I jo espero que sigui amb el consens de l'Ajuntament,
perquè és difícil actuar en una ciutat sense que el seu Ajuntament hi estigui d'acord.
Però si no hi ha aquest consens, no diré que es farà sense consens, evidentment,
però haurem de fer alguna cosa, com la Chartres.
Miri, a la Chartres cada mes la Generalitat paga entre 6 i 7 milions de pessetes,
pel que és un deute, un sens enfiteutic, millor dit, per ser més precis,
que és com una mena d'hipoteca, no?
I ja fa anys que s'està pagant això i l'edifici continua buit i sense ús,
més que quan arriben les festes, com ara les de Santa Tecla,
que l'Ajuntament ho demana, i llavors es fa algun tipus d'activitat.
En fi, lamentable.
I aleshores, amb el tema de la Chartres?
Doncs li vam donar un termini a l'alcalde,
que acabava crec que el 30 d'abril,
i miris, ja ha plogut, eh?
Per dir-li que, en fi, que la Generalitat li oferia el mateix tracte idèntic
que li havia ofert el govern anterior, de Convergència i Unió.
I aquest era que la Chartres, si hi havia interès per part de la ciutat,
per part de l'Ajuntament, doncs que aquest passés, evidentment, a l'Ajuntament,
però que aquest es fes càrrec d'aquest sens enfiteutic,
que és aproximadament el que li he dit,
aquesta quantitat mensual, crec recordar fins al 2012.
I si no era així, doncs que hi hagués algun altre tipus,
com es fa habitualment amb negociacions d'aquesta naturalesa amb altres ajuntaments,
algun altre tipus de compensació,
perquè totes les administracions anem molt mancades de recursos,
llavors podia ser un solar, podia ser un altre edifici, etcètera,
que fos de propietat municipal.
Tampoc no ha estat possible fins ara l'acord.
Teatre Roma.
Fa uns dies l'Ajuntament demanava a la Generalitat
a veure si podia netejar el solar,
que, en fi, des de fa molts anys està en molt males condicions.
Hi ha alguna possibilitat de fer algun tipus d'intervenció en aquest espai?
Espero que sí.
I ara mateix, quan acabi just aquesta entrevista,
me'n vaig corrent a parlar amb el director general,
el senyor Francesc Terrats.
Però, miri, tot el tema relacionat amb l'arqueologia
és un tema més de fons, no?
Podem netejar l'espai aquest,
que ja fa anys que està brut,
però el problema és que requerim,
aquí en aquesta zona,
i no només a Tarragona, ciutat,
sinó a tot el que és Tàrraco,
els municipis de Constantí, Altafulla,
Roda de Barà i la pròpia ciutat de Tarragona,
un pla específic, potent,
que és el que volem engegar
i sobre el qual ja hi estem treballant.
I espero que aquests ajuntaments s'hi sumin també, no?
Per fer una acció coordinada, conjunta,
i que serveixi no només per tenir una gestió correcta
d'aquests importantíssims recursos arqueològics,
sinó també perquè el turisme ho requereix.
I aquest estiu, una de les qüestions
que s'ha posat més a debat
ha estat precisament el turisme de les nostres costes
i si hem de superar allò que en diem sempre de sol i platja,
hem d'anar a captar nous segments del mercat
i, en fi, nosaltres des del Govern de la Generalitat
estem convençuts que el que podem anar a captar
nous segments del mercat turístic
és precisament aquella gent
i n'hi ha milers, jo diria que milions de persones
interessades en les nostres restes arqueològiques,
la nostra activitat cultural
i no només el món romà,
sinó també els monuments
com els monestirs de Santes Creus i Poblet
o altres paisatges de l'interior,
etcètera, etcètera, no?
Doncs això és el que requereix
i espero que en els propers pressupostos
de la Generalitat i de l'Estat,
que són els primers que abordarem
des de la perspectiva del nou govern
el 2005, per al 2005,
doncs això ja hi figuri
i llavors jo espero que els ajuntaments
i en particular el de Tarragona
s'hi pugui sumar.
Però parlava aleshores
s'ha anomenat d'un pla, una mena de pla conjunt,
d'acció conjunta.
Nosaltres havíem dit sempre
quan estàvem a l'oposició
i ara ho tornem a repetir
que el que cal és un consorci
en el que hi participin
administracions més potents
que les locals
que poden disposar de més mitjans
com la de l'Estat,
la Generalitat
i també els ajuntaments.
No sé per què
l'Ajuntament de Tarragona
sempre ha dit
que aquesta alternativa
no li agradava,
però és la millor manera
per recaptar recursos
i fins i tot plantejar-se
accions més potents
prop de la Unió Europea.
jo espero que
en els pressupostos propers
tant l'Estat com la Generalitat
aportin partides significatives
en la perspectiva
a Tarragona
a més
de començar a pensar
ja seriosament
i en partides també concretes
per al nou
gran Museu Arqueològic
de Tarragona
que fa anys
que en parlem
però que no s'acaba
de posar en marxa.
Ja que ha anomenat
els pressupostos
els projectes
de pressupostos
de l'Estat
i del Govern
de la Generalitat
de cara al 2005
en els pressupostos
del Govern de Catalunya
hi haurà alguna partida
per la façana maríptima
de Tarragona?
I ho dic
perquè la setmana passada
es va crear
una certa polseguera
perquè el diputat socialista
del Congrés de Madrid
Francesc Vallès
va dir que difícilment
hi hauria diners
en els pressupostos
de l'Estat
per aquest projecte.
En els de la Generalitat
n'hi haurà,
senyor Sabater?
Però no va dir
que seria impossible
i per tant
ho estem treballant
i el que estem mirant
entre tots
és que
com altres projectes
de Tarragona
i com altres de Catalunya
doncs
aquests projectes
siguin factibles
per una banda
però per l'altra
no pel fet
que
hagin de ser factibles
haguem de sacrificar
el nostre paisatge
i el nostre entorn urbà.
Així que
en fi
hauríem de procurar
que
la façana marítima
i el soterrament
del tren
a Tarragona
no anés
en detriment
de la qualitat
de vida
dels tarragonins
i que allò
que poguéssim guanyar
per una banda
ho perdéssim
per l'altra.
Jo espero
que tot això
ho puguem fer
compatible
ningú ens
podrà acusar
en aquest govern
que no
siguem realistes
i
abordem els problemes
des del punt de vista
de la seva factibilitat
i la seva possibilitat
de realitzar-se
i per tant
no som ingenus
i diem
que farem les coses
quan no es poden fer
jo crec que
la façana marítima
es pot fer
es pot fer
el soterrament
del tren
però fent les coses
ben fetes
i amb un serreaprofitament
per tant
dels terrenys
que puguin quedar
alliberats
però no amb un
aprofitament
tan intensiu
que faci
que perdem qualitat
de vida
amb tot el que és
el front marítim
de Tarragona.
És a dir,
està dient
en unes altres paraules
si jo ho entenc bé
que condicionen
d'alguna manera
el suport econòmic
al finançament
del govern
de la Generalitat
a una redefinició
del projecte.
No,
en fi,
jo crec que
el que s'ha de fer
és acabar-ho de parlar
entre totes les administracions.
Miri,
per exemple,
potser es comptava
en el fet
d'un aprofitament
de tots els terrenys
alliberats
per la Renfe.
En canvi,
de tothom
és sabut
que el govern
nou
de José Luis Rodríguez Zapatero
s'ha proposat
que tots aquells terrenys
que s'alliberin
públics,
que sigui
de ferrocarrils,
de casernes militars,
de casernes
de guàrdia civil,
de ports,
etcètera,
i que per tant
esdevinguin urbans,
es dediquin
a l'habitatge públic,
doncs
haurem de redefinir
també aquest projecte
i veure si això
és factible
i de quina manera
si hem de dedicar
més espai
i més vivendes
als habitatges públics,
doncs,
potser ens faltarà
també recursos
per acabar
de finançar
el projecte.
És a dir,
tot això
s'ha d'acabar
d'estudiar,
però jo crec que
en els propers
pressupostos
de l'Estat
i que és
fonamentalment
l'administració
que ha de posar diners,
doncs,
ja hi haurà
alguna partida,
sí.
Ja que estem parlant
de la façana marítima,
del projecte
de la façana marítima
de Tarragona,
seguint geogràficament
en la línia costènera,
fa uns dies
sentíem crítiques
dels empresaris,
de la patronal
tarragonina,
dient que
el pla director
de protecció
de la costa,
no és exactament
aquest nom,
però en fi,
ja ens entenem,
impulsat pel govern
de la Generalitat,
pot perjudicar
el desenvolupament
econòmic
i urbanístic
de Tarragona.
Què n'ha de dir
com a delegat
del govern?
Doncs,
el que he de dir
és que aquest govern
té la ferma decisió
de protegir
el litoral
i que,
per tant,
aquest pla de protecció
del litoral
el durem a terme,
en fi,
costi el que costi,
no?
Perquè,
miri,
el que ha costat
és fer
una acció legislativa,
no?
Un decret,
en fi,
nosaltres creiem
que el litoral
s'ha de preservar
i que durant molts anys,
no ha estat el cas
de Tarragona,
ciutat,
on podem estar
bastant satisfets
de tota la trajectòria
de com ha anat
la protecció
de la nostra costa,
però sí que
en molts altres indrets
hi ha hagut
un aprofitament
urbanístic
excessiu
i aquest govern
encara
està a temps,
ha estat a temps
d'algunes zones
preservar-les.
I, miri,
jo entenc
les legítimes
aspiracions
dels empresaris
que pensen
cada dia
hi ha la seva obligació
que rutllin
les empreses,
que hi hagi
inversions,
etcètera,
etcètera.
però avui en dia
a ple segle XXI
hem après tots
que la qualitat
de vida
no es medeix
només
amb diners
sinó també
amb la protecció
del paisatge,
de l'atmosfera,
de les nostres aigües,
etcètera,
i que per tant
no pot haver
un creixement
sense que tingui
en compte també
aquests altres aspectes.
Així que continuarem.
I entenc
una mica més,
encara que no del tot,
els de Montroig
per avall,
per entendre'ns,
en aquesta província
encara,
perquè
és veritat
que els empresaris
de l'Ebre
i inclús
alguns ajuntaments
diuen
que nosaltres
gairebé
de ciment
no n'havíem posat
encara
i ara resulta
que ens impediran
el creixement.
Bé,
doncs el creixement
que es faci una miqueta
més cap a l'interior
i deixem la nostra costa
que és un dels béns
més preuats
que tenim.
Aquest estiu
senyor Sabater
s'ha parlat
d'una infraestructura
que no és propietat
de la Generalitat
però que Déu-n'hi-do
aquí a Tarragona
s'ha parlat molt
de la plaça de Toros
pel tema
de l'entrada de menors.
El tema
està acabat ja
amb les disposicions
que va establir
en el seu moment
la delegació del govern
pel que fa
al compliment
de la normativa?
Crec que només ens queda
una cursa
un espectacle
per Santa Tecla
i espero que les coses
vagin raonablement bé.
Jo no sé si és políticament
correcte
o no
jurídicament
massa precís
el que aniré a dir ara
però
hem avançat
era la primera temporada
en una plaça
en un indret
on
és bastant complicadet
fer complir la llei
perquè aquí ve gent
d'altres comunitats autònomes
i de l'estranger
que es troben
amb un fet
nou
insòlit
i que per tant
s'ha d'acostumar
també
i hem de fer pedagogia
i donar molta informació
aquí ve gent de Zaragoza
per exemple
i diuen
escolti
és que
en Zaragoza
dejan entrar
i per tant
jo no ho sabia
jo no dic
que s'hagi de ser permissiu
però el que sí que dic
és que
s'ha d'entendre
que en els començaments
hi ha lleis
que costa fer-les complir
i aquesta ens ha costat una mica
perquè
en els seus inicis
tampoc hem tingut
la col·laboració
de l'empresari
que té la concessió
de la plaça
crec que al final
sí que ho ha entès
i que les coses
acabaran bé
i que la propera temporada
sí que ja espero
que no tinguem cap problema
amb aquestes situacions
i que les coses
ja
no haguem d'anar
cada dia
tot l'estiu
que s'hi denúncies
que si fotografies
que si
les policies
etc.
la llei
jo crec que ja
s'acomplirà
amb tota normalitat
més qüestions
que són competència
del govern
de la Generalitat
i que afecten
a la ciutat de Tarragona
en clau política
i el tema
de Terrascavades
en mitjans polítics
i periodístics
s'espera l'informe
que ha de fer
el Departament
de Governació
sobre l'assumpte
de Terrascavades
quan estarà a punt
senyor Sabater?
A mi a vegades
em costa ja
parlar d'aquest tema
perquè
el senyor Nadal
després diu
que jo
ha esmerçat molt de temps
en aquesta qüestió
i li puc assegurar
que
personalment
vaja
poquets minuts
els mínims
per tenir
la informació
que en passa
en altres departaments
aquí la Generalitat
ha abordat aquest problema
perquè
Esquerra Republicana
de Catalunya
fa dues denúncies
o dues queixes
o dos escrits
digui-li com vulgui
un a la Conselleria
de Governació
i diu
escolti
Conselleria de Governació
de la Generalitat
de Catalunya
vostès que totalen
la labor dels ajuntaments
i els seus actes
a nosaltres
ens sembla
que aquí hi ha hagut
irregularitats
i després fa el mateix
amb la Conselleria
de Política Territorial
i Obrers Públiques
i cada un dels dos departaments
perquè són dues qüestions
diferents
una que afecta
la tramitació
estrictament municipal
en el si del propi ajuntament
la de governació
i l'altra
pel que fa
a la tramitació
en la pròpia
Comissió d'Urbanisme
de la Generalitat
que és la Conselleria
de Política Territorial
i Obrers Públiques
estan fent
els seus informes
el conseller
de Política Territorial
i Obrers Públiques
ja vaig anunciar
fa pocs dies
que ha decidit
passar el tema
a la Comissió
d'Urbanisme
de Catalunya
és a dir
podria resoldre ell
té la facultat
o podria
o pot fer
passar-ho a la Comissió
d'Urbanisme
de Catalunya
perquè sigui un òrgan
col·legiat
qui decideixi
sobre aquesta qüestió
i la Comissió
d'Urbanisme
de Catalunya
es reunirà
si no recordo malament
el 15 d'octubre
o els voltants
del mitjans d'octubre
per una banda
i la Conselleria
de Governació
està ultimant
un informe
sobre
la legalitat
o no
de la tramitació
que s'ha efectuat
en l'Ajuntament
de Tarragona
i això estarà acabat
a finals de mes
a finals de setembre
i aquesta és la notícia
que puc donar avui
a finals de setembre
tindrem acabat
l'informe
que ho està fent
la Conselleria
de Governació
i a mitjans d'octubre
es reunirà
la Comissió
d'Urbanisme
de Catalunya
que també
es resoldrà
sobre aquesta qüestió
els dos
sobre l'afer de Terrescavades
avui fa just una setmana
i en aquests micròfons
l'alcalde de Tarragona
l'acusava vostè directament
perquè a més
va citar el seu nom
de ser l'impulsor
d'una mena de campanya
de linxament polític
contra el senyor
Àngel Fernández
i contra ell mateix
contra l'alcalde
contra l'alcalde
de la ciutat
una campanya
que duraria 15 anys
15 anys
imagini's
15 anys
dient una mentida
per veure si es pot
convertir en veritat
i no ho aconsegueix
perquè si ho hagués aconseguit
ja no ho repetiria
en fi
el senyor Nadal
torna a dir la mentida
que a mi no em costa res
tornar-la a desmentir
que jo mateix
vaig presentar
una denúncia
a la Fiscalia
contra unes actuacions
suposadament irregulars
que en fi
després van desembocar
en una resolució
judicial
que diu el que diu
eh
que diu el que diu
potser la podríem llegir
però diu que
hi ha aquesta denúncia
i mai
en 15 anys
mai
ha pogut presentar
la denúncia
perquè jo no he firmat
mai cap denúncia
ni he presentat
cap denúncia
per tant
ja és gros
no?
en fi
jo moltes vegades
li dic
li deia
perquè ara ja no
no tenim ocasió
de confrontar-nos
perquè ja no estic
a l'Ajuntament
no?
li deia
senyor Nadal
torno a intervenir
per la història
perquè ja estic cansat
de repetir sempre el mateix
no?
doncs altre cop
per la història
aquí
d'aquí 20-30 anys
quan algun estudiant
faci alguna tesi
sobre la història
de Tarragona
en els últims anys
del segle XX
i començaments del XXI
ja sortirà tot això
i espero que quedi
ben reflectidat
per escrit
en un estudi
seriós i profund
sobre el que ha passat
jo no he presentat mai cap denúncia
el senyor Nadal
necessita
sembla
buscar un bo que emissari
allò que en castellà
diuen un xivo expiatorio
dels seus mals
i m'ha trobat a mi
i jo doncs
no diré cap molt de gust
però
doncs ja
ja ho assumeixo
no?
ja fa 15 anys
és una càrrega
que
que
per altra banda
em sembla que
és molt poc útil
pels seus interessos
no?
perquè
els ciutadans
ja ho veuen
quan has de buscar
un enemic exterior
aquesta ja és una vella tàctica
que els que no tenen altres raons
busquen
per justificar
l'injustificable
es parla amb l'alcalde de Tarragona?
jo cada vegada que el veig
el saludo
li dic bona tarda alcalde
i
ell
m'acostuma a correspondre
per alguna cosa més?
és a dir
parlen, dialoguen
negocien
com a representants
de dues administracions?
jo vaig fer una visita
institucional
i em vaig posar
a la seva disposició
va ser el primer
que vaig fer
a visitar l'alcalde
de la meva ciutat
li vaig dir
aquí tenim
tota una sèrie
de qüestions
a resoldre
em poso a la teva disposició
alcalde
per tot allò que necessitis
i
en fi
no m'ha tornat
hi ha altres alcaldes
que em venen a veure
em truquen
no
no he tingut el plaer
fer-ho
però
també és veritat
que
quan hi ha algun conseller
que va a veure'l
doncs
acompanyo els consellers
i
parlem sobre les coses
de la ciutat
amb poca fortuna
perquè
veig que les coses
no avancen
i en fi
un dia ja vaig dir
que segurament
devia ser
i així ho he fet arribar
a tots els consellers
la ciutat de Catalunya
que té
més qüestions pendents
de resoldre
compartides amb la Generalitat
i no d'ara
si no ja d'abans
és a dir
ara podríem dir
no
és que ara hi ha
el govern
d'esquerres
i progressista
catalanista
que no s'entén
no
però és que abans
ja passava
i eren del seu color polític
i lamento
que la nostra ciutat
estigui com està
en totes aquestes qüestions
en una llista tan llarga
ara que em tornava a anomenar la llista
m'havia quedat pendent
de la primera part de l'entrevista
preguntar-li
per un altre projecte
de la ciutat
del Palau de Justícia
que vostè també l'anomenava
al principi
al final
la conselleria
el Departament de Justícia
per quina opció
es decantarà?
perquè l'última visita
del conseller
va recuperar
el projecte
de les antigues
cases dels mestres
perquè els oients
ens entenguin

i després l'altre
que és el de
la de l'altra banda
del Franco Riu
exacte
quina de les dues opcions?
o encara no hi ha
presa la decisió?
encara no
jo crec que
en fi
la meva opinió
és que
però jo
deu menlliuri
de donar-li consells
a l'alcalde
però jo
altres alcaldes
que tenen problemes similars
els hi aconsello
o els hi dic
els hi suggerixo
li faré un suggeriment
és que un dia
demani una entrevista
amb el president
de la Generalitat
o amb el consell
en cap
i que li porti
tot el llistat
de temes
que hi ha
de Tarragona
perquè és que la llista
s'ha fet molt llarga
i ara ja ocupa
gairebé dos folis
i llavors digui

fem un
un pla
perquè en tres mesos
a veure si
podem
desbloquejar
tot això
la ciutat de Tarragona
no té
per no tenir
ni una seu
suficientment
digna i representativa
del que és
el govern de Catalunya
i aquesta és una qüestió
que a l'alcalde
li hauria de preocupar
perquè és que si no
en el futur
les coses
potser es compliquen
i ho hauria de tenir
també
en fi
però qui diu això
diu altres serveis
als ciutadans
estem parlant
de serveis als ciutadans
no de qüestions
que tinguin sentit
per si soles
o perquè hi hagi d'haver
més o menys edificis
o més o menys teatres
o més o menys museus
sinó perquè els ciutadans
de Tarragona
tinguin una vida més digna
una millor qualitat de vida
i perquè els visitants
puguin trobar nous alíciens
per venir a visitar
la nostra ciutat