Ara passant cinc minuts, de dos quarts de dotze del migdia,
per què li diuen Incur quan volen dir música?
Aquest és el títol de l'espectacle que servirà, podríem dir-ho així,
de Cluenda, de l'Incur, que es va iniciar ahir a la ciutat de Tarragona.
Déu n'hi do, eh?
Avui es projectaran prop de 50 pel·lícules,
bona part d'elles, evidentment, són les que opten a concurs
i en l'espai no competitiu tindrem la primera retrospectiva espanyola,
l'arribada de la democràcia.
Una període del cinema del curtmetratge
que va estar entre, podríem dir, els anys 70, finals del 70,
i fins gairebé l'any 2000.
Precisament, algunes de les músiques que formen part d'aquest espectacle,
de dissabte, espectacle musical,
formen part d'aquella època del cinema del 70,
però n'hi ha d'altres.
I per tenir més detalls, ens hem posat en contacte amb el Raúl Fernández,
que és qui durà a terme aquest retrobament
amb algunes de les bandes sonores més importants
o conegudes del cinema espanyol.
Raúl Fernández, molt bon dia.
Bon dia, què tal?
Jo no sé si t'ha costat molt triar bandes sonores.
Aquí, per exemple, en el que és la programació de l'Incurt,
diu que a Espanya no hi ha una important tradició de bandes sonores.
Probablement no tenim tradició de bandes sonores
com al cinema americà o italià,
però si tenim temes musicals concrets que ens remeten a una pel·lícula en particular.
Home, la veritat és que quan em va trucar l'Incurt per fer-me aquest encàrrec,
jo creia que seria més senzill trobar les peces de bandes sonores espanyoles.
és fàcil trobar les d'aquests últims 10, 15 anys fins i tot,
però en les anteriors és molt complexa.
Sí, realment pots recordar tal pel·lícula de Berlanga o dels anys 60,
però és molt complexa trobar la música,
que jo crec que és la dificultat més gran que he tingut
a l'hora de treballar amb les bandes sonores.
Perquè jo crec que tots recordem...
Potser les peces musicals, ja que sé.
Per exemple, el Pena, penita, pena, sí que és fàcil de trobar.
La Quintero, Leoni Quiroga.
Exacte, però és més cançó.
El que són peces instrumentals és ament complexa de trobar.
És que és això.
Jo tret d'aquell de Badabadà,
típic de les pel·lícules dels 70
que signava gairebé sempre Augusto Algueró,
no recordo bandes sonores i insignes,
recordo temes musicals,
bona part d'ells els estaran a l'escenari del Metropol el dissabte,
però bandes sonores, com deies, jo no les recordo tampoc així.
Home, sí que n'hi havíem, eh, realment.
El que passa és que el que no hi ha,
no es va editar el disc en el moment,
perquè no hi havia una tradició d'editar cap àlbum
amb els temes de les bandes sonores.
Realment, la comercialització de les bandes sonores
no es va dur a terme fins a finals dels 70,
fins i tot en el cinema de Hollywood,
que jo crec que va ser en la Guerra dels Galàxies,
que es va començar a vendre la banda sonora com un producte,
no és que a la gent li interessava com a disco.
I, per tant, si allà ja no es feia, es feia molt poc,
aquí, imagina'ts.
senyor, complicat.
Clar, esmentaves temes tan clàssics
com el Pena, Penita, Pena.
Hi ha, per exemple, també de la pel·lícula de Carlos Saura,
de Deprisa, Deprisa,
Me quedo contigo de los chunguitos.
Si continuéssim parlant de tots els temes
que interpretareu el dissabte,
realment és un programa molt variat.
Jo no sé quin tractament
li donareu a aquestes cançons tan conegudes,
la majoria d'elles.
La intenció ha estat,
tant pel públic com per a mi,
perquè també així m'ho passo millor,
ha estat donar una mica la volta a les cançons
o als temes, a les peces musicals.
Si t'hi fixes,
home, és cert que hi ha coses
també com el que tu estaves dient,
des dels chunguitos fins al tema de la comunitat,
que és de Roque Baños,
i és un estil molt Herman,
molt Hitchcock.
I és plenament instrumental,
per sobretot.
Clar, això sí que,
encara que li hagi volgut buscar una continuïtat
i una coherència tot plegat,
hi ha un sal estilístic important,
però que també té molta gràcia.
No ho sé, ja veureu,
hi haurà temes,
hi ha temes cantats,
hi ha dos cantants femenines
que interpretaran els temes,
i després hi ha els temes instrumentals,
que clar,
la majoria estan fets
en una orquestra molt amplia,
una orquestra sinfònica,
de la veritat,
de moltíssims músics,
nosaltres no comptarem amb tant,
i per tant se diu
que fa un tractament més minimalista,
però en aquest sentit
jo crec que és molt interessant.
Ah, però esteu acompanyats
en música en directe,
no?
Perdona, no t'he entès la pregunta.
Teniu acompanyament
de música en directe?
No, no, tot és música en directe.
Tot és música en directe,
per això, no?
No és l'orquestra sinfònica,
com deies,
però jo tinc entès
que teniu, doncs,
acció de corda,
vents, percussió, no?
Sí, per suposat,
però penso que les bandes sonores
de les que estem parlant
en un pressupost brutal
i sonorquestes sinfòniques,
estem parlant de 70, 80 músics
que al mateix temps
nosaltres farem 12 o sobre l'escenari,
que és un nombre interessant,
però no es pot reproduir
exactament tot,
i per tant s'ha de fer
un tractament diferent,
la qual cosa no es desmereix,
jo crec, els temes,
jo crec que tot al contrari,
s'ha buscat una versió diferent,
en alguns moments més íntima,
en altres moments més minimal,
però és una relectura de tot això.
Clar, aquesta actuació
coincideix amb el lliurament
dels premis,
amb la projecció
de fragments
dels curs guanyadors,
ens has parlat ara
del tractament
que doneu musicalment
parlant als temes,
el tractament escènic
de tot l'espectacle
en conjunt,
una miqueta com anirà?
Explica'ns allò que es pugui explicar,
esclar.
Jo, si vols que et digui la veritat,
el tema d'entrega de premis
no sé gaire bé com anirà.
No, la part vostra,
la part vostra.
Jo crec que s'acaba
d'entrega de premis,
llavors nosaltres farem el concert
tot seguit,
que durarà una hora
i on s'interpreten
12 peces de bandes sonores
i, com et deies,
això hi haurà
des de temes estrictament instrumentals
com els que ha citat la comunitat.
Jo he fet una tria
dels que jo crec que són
alguns dels millors
del cinema espanyol,
clar, no tinc per què coincidir
amb la gent,
però jo crec que són temes
molt,
són peces molt,
molt, molt maques.
Ja et dic,
La Comunidad,
Silencio Roto,
és maquíssima,
La Madre Muerta,
del Ving en Mendizábal,
sobretot els temes
instrumentals
només són del cinema
dels últims anys.
I després hi ha peces
clàssiques del cinema,
una que no podia faltar
és l'Escoplias de las Divisas,
que és la famosa
d'Americanos de Marshall,
que jo crec que és el tema
que si tothom pensa
en una cançó del cinema,
espanyol pensa en aquesta.
Hi ha Pena Penita Pena,
hi ha El Mirando al Mar,
hi ha la Janet
de Criacuervos.
Ai, perquè te vas.
Ah, perquè te vas, exacte.
Que es va fer famosa gràcies
a la pel·lícula de Saura
de Criacuervos.
No, no,
un espectacle realment
atractiu,
el que ens portareu
aquest dissabte
al Teatre Metropol.
Raül Fernández,
gràcies per atendre
la nostra trucada,
que sigui tot un èxit.
Moltes gràcies.
I ja us anirem a veure.
Perfecte,
adeu-siau,
molt bon dia.
Bon dia.
Adeu.