D'aquí a dos minuts, un quart d'onze del matí,
seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Parlem ara de la Universitat de Rovira i Virgili,
que posa en marxa un curs pioner, no és un curs qualsevol,
és un curs pioner d'especialista universitari
en comunicació de risc i de crisi.
Ara mateix en coneixerem els detalls i el per què d'aquesta iniciativa.
En parlem amb la coordinadora del curs,
amb Nani Rodríguez, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Risc i crisi, aquí a casa nostra, amb especial incidència.
No en va, perquè tenim el polígon químic,
que és el segon més important d'Europa.
Tenim centrals nuclears, tenim una mica de tot, no?
Tenim una mica de tot, no ens estem de res, això és veritat.
Tenim un territori que, per les seves especials característiques,
ha tingut una organització territorial una mica sorprenent,
perquè de fet tenim el polígon, com tu bé ho has dit,
el polígon petroquímic, el segon més gran d'Europa,
el primer d'Espanya, i també tenim les centrals nuclears,
i també tenim un potencial econòmic amb el turisme,
que no podem oblidar que Salou, Port Aventura,
és un nucli turístic que porta moltíssima gent a l'estiu
i que tota aquesta gent estan, d'alguna manera,
patint, entre cometes, els riscos que comporta
tenir aquestes instal·lacions industrials tan a prop.
S'ha parlat sovint de la percepció del risc.
S'ha parlat, fins i tot, en fet, s'han fet diferents conferències
parlant d'aquesta qüestió, incidint molt en aquesta qüestió,
perquè hi ha diferents criteris, no?
El que és la percepció del risc i de quina percepció del risc
té la gent del territori, doncs, en un territori com el nostre,
per exemple, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre,
amb aquest veïnatge, no?, amb la química, amb els nuclears.
La gent, veritablement, té una percepció del risc que això comporta?
Real?
Sí, no, real no, la percepció no és mai real.
El que passa és que, a nivell sociològic,
això s'estudia bastant en sociologia,
i a nivell sociològic la percepció del risc i el risc
és la mateixa cosa, és a dir, pensem,
ara és una mica contradictori, això, però intentaré explicar-ho
molt breument.
Per exemple, nosaltres tenim el Port de Tarragona,
és una instal·lació que podríem considerar d'alt risc,
perquè s'emmagatzem en productes tòxics o perillosos.
Ara bé, la percepció que tenim del port
no és d'una zona de risc,
al contrari, és una percepció més aviat romàntica,
més aviat un lloc bonic, on es pot anar a passejar,
perquè tradicionalment el Port no ha sigut considerat com una zona de risc.
En canvi, tenim plantes químiques
que només pel seu aspecte ja generen una percepció molt negativa
i que a vegades no ho és així.
El problema, crec, i per això és la importància d'aquest curs,
és valorar quins són els riscos reals i donar-los a conèixer a la població.
El procés pel qual la població se n'assabenta o valora el risc que té
és bastant complicat i això és el que es pretén estudiar,
sobretot a la primera part del curs, que és bastant més acadèmica,
i és estudiar tots els processos psicològics, sociològics, mentals, econòmics,
que pateix una població que té a prop una instal·lació com la que tenim aquí,
però que en canvi la seva percepció està distorsionada.
És a dir, a vegades tenim la percepció que tenim un risc més elevat
i no és així, i en canvi d'altres.
Et posaré un exemple.
Hi va haver un any, fa no recordo, però 8 o 9 anys,
hi va haver un problema a la fàbrica de gel del Serrallo,
hi va haver una fuita i llavors la zona aquella oloraven una olor tòxica
i es va crear una alarma entre els veïns de la zona.
Quan van saber què era la fàbrica de gel, van dir
ah, bueno, és la fàbrica de gel, no?
Perquè la percepció de tenir una instal·lació durant molts anys allà
els feia pensar que allò no podia passar res,
quan realment aquella fuita podia haver estat perillosa, no?
I una fàbrica de gel pot ser una instal·lació d'un risc elevat, no?
Doncs estudiar aquests processos,
fer que la percepció del risc s'ajusti el més possible al risc real,
que la població conegui i pugui participar en la gestió d'aquest risc,
són alguns dels punts més importants que volem oferir en aquest curs, no?
De totes maneres, com tu has dit, és la primera vegada que es fa.
De fet, a tot Espanya,
la signatura de la comunicació de crisi i comunicació de risc
amb universitats públiques,
que tinguem constància,
la primera vegada que es fa és aquí a Tarragona,
o la primera vegada que hi ha aquesta signatura és aquí a Tarragona,
perquè, bé, doncs perquè ho dona el territori.
De la mateixa manera que tenim una bona facultat d'enologia,
i l'enologia és una joia de la corona,
i també tenim una facultat,
bé, uns estudis d'arqueologia que són punters,
doncs també penso que la comunicació de crisi i la comunicació de risc
han de ser un altre dels pilars d'aquesta zona,
doncs perquè el territori ens ho dona així,
tant si ens agrada com si no, no?
Quan hi ha algun episodi de perill,
de risc...
Sí, de risc.
Tot i que perill i risc són qüestions diferents,
ara els en parlarem.
Però quan hi ha algun episodi de perill,
no ho sé, algun incident amb algun,
posem per cas la petroquímica,
alguna central,
perquè habitualment els mitjans de comunicació
ens hi trobem.
Hem de treballar amb aquest episodi,
hem d'informar sobre aquest episodi,
hem de comunicar,
i ho hem de fer amb uns paràmetres molt delimitats,
per no caure, doncs,
en fer un accés a l'armisme,
donar mala informació,
que també pot tenir conseqüències molt importants,
però no només nosaltres,
sinó també, suposo que les administracions,
les diferents administracions,
des d'Ajuntaments,
de Consells Comarcals,
Govern Central i Govern Català.
Com s'ha de canalitzar la informació,
les paraules que s'han d'utilitzar
amb aquestes informacions,
amb aquestes comunicacions de cara a la població?
Com s'han de reagir?
Sí, jo sempre dic que els experts
en comunicació de crisi o de risc
no som apagafocs.
El que no es pot pretendre
és en un moment determinat
tenir la terminologia,
les claus,
per difondre una informació
si no s'ha fet un treball previ.
Aquest és el problema.
Pensem que aquí hi ha quatre grans sectors
que poden ser, per una banda,
les empreses,
per altra, les administracions,
els mitjans de comunicació
i el públic en general.
Llavors, les empreses,
durant un cert temps,
des de fa, aproximadament,
des del 78,
que s'estan posant les piles
i se les estan posant seriosament
per controlar els riscos potencials
que genera aquella planta determinada.
És a dir, cada vegada hi ha més filtres,
cada vegada hi ha més sistemes de seguretat,
però jo diria que ho fan una mica de cara endins.
És a dir,
sense explicar-ho a la gent.
Per altra banda,
les administracions,
que legalment,
segons la normativa europea,
l'adaptació a la normativa de l'Estat,
l'autonòmica i la local,
són les administracions
les que tenen per llei
l'obligació d'informar la població,
doncs en aquest cas,
que m'estàs plantejant tu,
del que s'ha de fer
i el que no s'ha de fer
en un cas de fuita
o de qualsevol altre incident
que pugui passar a la petroquímica.
Llavors,
les administracions potser
s'han preocupat molt
de controlar les empreses,
de posar-hi filtres,
de posar-hi sistemes de seguretat
dins de les pròpies empreses,
i en canvi,
aquest aspecte d'informar la població
l'han tingut una mica més de banda.
Doncs ha estat una mica més
poc cuidat.
Han tingut poca cura
d'informar la població.
I llavors,
ens trobem amb això,
que potser,
i jo considero
que els serveis d'emergència,
per exemple,
de la Generalitat
han millorat moltíssim,
que les instal·lacions
que tenen allà
a la carretera de Reus
són fantàstiques,
tenen una tecnologia
i una preparació molt bona,
que les empreses,
les pròpies petroquímiques,
les pròpies empreses,
plantes industrials d'aquí,
també s'estan posant molt
les piles
en sistemes de seguretat,
però falla
aquesta
aquest pont informatiu
entre el que és
la indústria química
i els mitjans de comunicació
per una banda
i el públic en general
per una altra.
Pensem que els periodistes
sempre diem,
i jo també ho soc,
i com a col·legues
sabem de tot
i no sabem de res.
A més,
jo penso que és
un aspecte positiu
del món dels mitjans.
Donem una visió
no tant d'expert,
sinó de
membre de la societat.
Llavors parles
amb un llenguatge que tu coneixes,
però a Tarragona
considero que és molt important
que els mitjans
estiguin preparats,
coneguin
aquesta terminologia
que tu em deies,
coneguin com es pot dir
una veritat
sense crear alarmisme,
sense espantar la gent.
I per això sí,
vaja,
per això animo
a tots els mitjans
que s'apuntin
en aquest curs,
perquè ja et dic,
no és una cosa
de pagar focs,
no tenim un llibre
d'instruccions
que cal seguir
i ja trobem
les claus de tot,
sinó que és un procés
que té una part acadèmica
important
i que després
té una aplicació pràctica
que no és senzilla,
no és senzilla.
És un camp molt nou
i bastant complicat,
bastant complicat.
I s'explicarà
com gestionar el risc
per tal de reduir
la por dels ciutadans.
Clar, evidentment.
És que la por
és generada
per la manca d'informació.
Si tu li expliques
a la gent,
jo també explico sempre
que en unes jornades
de les portes obertes
de les químiques
una de les coses
que es fa
és explicar a la població
en què consisteix
un matxero.
Aquelles columnes
que al final
tenen una flama
i quan els expliques
a la gent
que allò realment
és com els ploms
de la planta química,
és a dir,
que quan passa alguna cosa
en comptes de crear
un problema
simplement es disparen
els ploms,
és a dir,
simplement es dispara
el matxero
i per allà
es cremen els gasos
que d'altra manera
haguessin sortit
d'una manera incontrolada,
doncs allò
és un sistema
de seguretat.
Llavors la gent
es queda molt més tranquil·la
i quan està a casa seva
i veuen un matxero,
bueno, sí,
evidentment saben
que en aquella planta
hi ha alguna cosa
que no acaba de xutar
però que precisament
per això
s'ha disparat el matxero.
Llavors aquest tipus
d'explicacions
dona molt més tranquil·litat
a la població
que això és el que cal.
Això és el que cal.
Calen la instal·lació
de sirenes
per tota la població,
cal fer simulacres,
cal no tenir-li por
als simulacres
que això és una cosa
també que els polítics
tenen.
Els polítics tenen por
als simulacres?
Els polítics tenen por
de la informació.
No, tenen por
que es vinculi Tarragona
amb...
En perill.
Amb missatges, exacte,
amb missatges negatius,
no?
Però jo penso
que realment
és tot el contrari,
és tot el contrari.
És, doncs, per exemple,
posem l'exemple
del Japó
on els simulacres
de terratrèmols
estan a l'ordre del dia
que els nens saben perfectament
que quan toca aquell pit
ho han de fer això
i han de fer allò
i ho tenen com
una cosa molt natural
i precisament
perquè ho tenen
com a molt natural
la percepció del risc baixa.
En la revisió del Pla Secta
es van establert
tot un seguit de paràmetres
a l'adaptar-lo
a la normativa CBS2,
normativa europea.
Sí.
Creus que el ciutadà
és conscient
del que s'ha de fer
en cas d'un accident?
No.
Allò que preveu
el Pla Secta,
aquesta revisió?
No, mira,
jo abans de venir
m'he estat mirant
unes enquestes
que es van fer no fa gaire,
potser fa sis mesos,
a nivell de,
no només de Tarragona
i barris,
sinó de tots els pobles
del voltant
que d'alguna manera
podien estar afectats
per un accident
a la petroquímica
i entre el 75%
i el 80% de la gent
no saben,
no estan informats
del que han de fer.
I això em sembla molt greu
perquè tampoc
són coses tan complicades,
tampoc es tracta
de posar-nos mascaretes
i no,
simplement són unes mesures
molt senzilles
de confinar-se a casa,
de tancar,
de no fugir,
sobretot.
Escoltar la ràdio?
Escoltar la ràdio,
sí,
però saps què passa?
Que també penso
que aquí
hi hauria d'haver
algun conveni
en el qual,
com a Estats Units,
per exemple,
a Estats Units
funciona de manera
que quan hi ha
una alarma d'aquestes,
una alarma social
de tot el conjunt
de la població,
es tallen automàticament
totes les emissores
de ràdio
i totes les cadenes
de televisió
que tenen
influència
en aquella zona
i es donen
uns avisos determinats,
uns avisos concrets.
Això donaria
molta més tranquil·litat
a la gent,
perquè si tu els dius
a la gent
i amb un simulacre va passar,
que han de sintonitzar
una emissora determinada,
doncs bé,
hi ha gent que ho sap fer,
però hi ha molta gent
que tenen posada
la emissora que tenen,
vull dir,
que en aquell moment
sonava la cançó,
vull dir,
això suposo
que tots som molt conscients
i costa,
doncs una senyora gran,
de trobar un dial determinat.
Llavors,
aquest tipus de sistema
són els que s'han d'anar
perfeccionant
i no ens podem dormir gaire
perquè els estudiosos
d'aquest tipus
d'instal·lacions
diuen
que, per exemple,
una central nuclear
a un polígon petroquímic
com aquest
són instal·lacions
tan complicades
en les que intervenen
tants factors
que fins i tot
es considera normal
que hi hagi incidents,
vull dir,
alguna cosa ha de fallar
en algun moment determinat,
no?
I després,
doncs,
hi ha
les probabilitats,
no sé,
per exemple,
hi ha una central nuclear
als Estats Units
que es diu
Three Miles Island,
bueno,
que hi va tenir
un problema molt greu
fa bastants anys
i els enginyers
van calcular
que aquell problema
determinat,
que el fallo
d'aquella peça
només es podia donar
una vegada
cada 17.000 anys
i va passar
el cap de 3 mesos
de fer la valoració.
Clar,
una vegada
cada 17.000 anys
però va tocar,
no?
Va tocar.
Llavors,
bueno,
doncs,
aquestes coses
s'han de tenir presents,
no s'ha de tenir por,
no s'ha de tenir por,
jo no tinc gens de por,
però d'alguna manera
sí que has de conèixer
on vius
i tens el dret,
és un dret ciutadà
i una responsabilitat
de tota la societat
que estiguem ben informats.
Aquí en partirà el curs
seran professors
d'aquí del territori
que per tant
en coneixement
de la zona
i del que hi ha
hi haurà una mica de tot,
gent d'aquí,
gent de fora.
Hi ha una mica de tot,
sí.
Recordem quan es fa,
perquè em sembla
que no ho hem dit,
per qui vulgui apuntar-se
que ho tingui present.
Sí, doncs comença el 16 d'octubre,
és a dir,
molt de dia tèc.
16 d'octubre, sí.
Són els dimarts
i els dijous a la tarda
a la Facultat de Periodisme.
Bé,
que no es diu
a la Facultat de Periodisme,
però així ens en tenim tots.
De 5 a 8
i algun dissabte també.
Llavors,
el professorat
ja,
com et comentava abans,
una primera part
molt més acadèmica,
una primera part
que dona,
hi ha un acostament teòric
i després hi ha
una segona part
que jo penso
que potser
és com a més interessant,
o menys rotllo,
perquè ens entenguem,
en el que volem
que hi participin
totes les persones
que tenen
algun tipus de relació
amb gestionar riscos.
Doncs caps de comunicació
de les plantes químiques
i no oblidem
que també hi ha
altres riscos,
doncs com pot ser
el risc sanitari,
que també és important,
el risc
pel que fa referència
a tot el turisme,
a tots els hotels de Salou,
pensem doncs
en una epidèmia
de la Junela,
o que m'enténs,
les fórmules
per comunicar,
això funciona
a tots els tipus
de riscos
que podem corregir
a la societat actual.
Obert a tothom?
Obert a tothom,
això és important,
perquè a vegades ens diuen,
no és que jo no em puc apuntar
perquè no soc llicenciat.
Val,
doncs com és una disciplina
tan nova,
hem decidit
que no cal tenir
cap diplomatura universitària
per apuntar-s'hi,
sinó simplement
l'interès
o la dedicació professional
a gestionar riscos,
a treballar
amb empreses de risc.
No creus que
si que us veureu desbordats,
vindrà més gent
que podeu atendre?
Esperem,
esperem,
perquè és la primera vegada
i això costa molt bé.
Per això t'ho deia,
perquè és pioner,
però no s'ha fet mai fins ara,
i perquè segurament
desperta l'interès
a moltíssima gent.
Tenim 18 places
i encara hi ha lliures,
vull dir que tothom
que vulgui s'hi pot apuntar
i esperem tenir overbooking
i no poder donar l'abast.
Però costa,
realment la gent
sí,
ho troba molt interessant,
però els hi fa mandra,
tothom té una feina molt complicada.
Quan dura?
240 hores,
que és aproximadament
fins al mes de juny de l'any,
vull dir un curs,
un curs normal,
d'octubre a juny.
Doncs ja ho saben,
és aquest curs,
un curs pioner,
especialista universitari
en comunicació de risc i de crisi,
és especialment interessant
si tenim en compte
allò com som,
el camp de Tarragona.
Per això s'ha fet,
intentem acostar
la universitat a la societat.
Dani Rodríguez,
gràcies per explicar-nos-ho
i fins aviat.
A vosaltres,
fins aviat.