logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
avui dimecres, parlant en clau política del nou curs que comença
amb aquesta zita d'aquí dos mesos, cita electoral,
noves eleccions, eleccions generals al Congrés dels Diputats.
Parlàvem amb Albert Ballbé, el candidat d'Unió Democràtica,
que ocuparà el número dos de la llista de Convergència i Unió
per Tarragona en aquestes eleccions,
i avui també hem convidat a Francesc Enricoma,
tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
diputat al Congrés dels Diputats
i que amb tota probabilitat serà de nou el cap de llista
del Partit Popular a les comarques de Tarragona.
Senyor Enricoma, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia i bon any.
Imagino que serà, deia que amb tota probabilitat,
serà el nou cap de llista del Partit Popular a les comarques de Tarragona.
Bé, no està amb les meves mans decidir-ho.
El que jo puc fer és el que ja he fet,
que és posar la meva feina, el meu treball,
la meva il·lusió, la meva voluntat a disposició del Partit,
i a partir d'aquí el Partit té uns mecanismes de funcionament
que suposo que s'activaran ja per determinar qui ha de ser el cap de llista.
En aquests moments, malgrat la màgia dels Nadals,
jo crec que no podem fer més especulacions que la que acabo de dir
en quant manifestar la meva predisposició,
si el partit ho estima, continua amb aquesta responsabilitat.
No es coneix públicament, com a mínim,
que hi hagi algun altre militant del Partit Popular a Tarragona
que vulgui ser el número d'aquesta candidatura.
Per tant, amb tota probabilitat,
Francesc Ricoma es presentarà com a cap de llista del PP
amb objectius potser un pèl diferents als que hi ha hagut fins ara,
perquè aquestes eleccions també són diferents a les anteriors,
a les de fa quatre anys, o no?
Bé, jo crec que aquestes eleccions a priori no difereixen de les anteriors,
pel Partit Popular, que estic dient.
En el sentit primer que el Partit Popular el que ha de fer
és presentar el que ha estat una tasca de govern,
el que ha de donar a entendre als electors
són els guanys que la societat en general ha tingut en aquests quatre anys.
Aquesta és la nostra primera responsabilitat,
donar comptes del que hem fet en el govern.
En segona instància, el Partit Popular mantindrà la seva coherència
amb un projecte polític que no ha modificat,
que ha mantingut coherent,
ratificar el compromís a través dels nostres programes electorals
que hem tingut en les darreres convocatòries.
I, per tant, al marge que el debat polític pugui ser més o menys intens,
pugui introduir algun factor de novetat,
l'estratègia, si es vol utilitzar aquesta paraula del Partit Popular,
no diferirà gaire de la que hi va haver quatre anys.
Defensar la nostra tasca de govern
i ratificar un compromís de coherència
que hem tingut amb el nostre programa electoral.
Francesc Ricomà és en diputat a Corts
des de fa pràcticament deu anys,
des del mes de juny del 94.
Ha ocupat, per tant, aquest escó de diputat
amb diferents postures i amb diferents situacions pel Partit Popular.
Una primera etapa curta, però amb el Partit Popular a l'oposició,
i després amb el Partit Popular amb majoria minoritària
i després amb majoria absoluta.
Tant ha canviat el Partit Popular en aquesta última legislatura,
com diuen alguns analistes, amb majoria absoluta,
respecte a la primera en què va ocupar el govern?
Jo no penso que hagi canviat,
i això ho lligo amb el que han estat les meves paraules anteriors.
El Partit Popular es presenta davant dels ciutadans
amb un projecte de govern, amb un programa polític,
i el que fa és, un cop assumeix aquesta responsabilitat de governar,
el que fa és administrar-lo,
el que fa és intentar assolir els objectius que s'ha fixat.
Lògicament, quan no tens una majoria absoluta,
aquest programa de govern el tens que amullar
als altres grups parlamentaris, als altres partits polítics,
que poden donar suport a la teva acció de govern,
i si no és així, sense renunciar,
com el Partit Popular en cap cas ha fet
a un diàleg, amb una entesa,
intentar cercar consensos,
el mandat del ciutadà és complir el màxim possible
el que tu has dissenyat en el teu programa electoral.
Jo crec que els que han canviat han sigut els altres partits,
que possiblement han valorat
que pels seus interessos polítics
els hi anava millor un clima de discrepància,
un clima de confrontació,
i això es pot entendre des de l'òptica
en què crec que els resultats de la gestió del Partit Popular
han estat positius en general
i que, per tant, tenen pocs punts febles
en els que es pugui incidir,
en els que es pugui contraargumentar
i, si més no, en els que es pugui contraposar
un altre programa, un altre projecte diferent
al del Partit Popular.
Atès a això, és fàcil que els partits de l'oposició,
sobretot el partit majoritari, el partit socialista,
el que vulgui és marcar aquestes diferències
a base d'una confrontació.
El Partit Popular està obert a dialogar,
a consensos,
a ofert ja, abans fins i tot,
que se celebrin les eleccions,
la possibilitat que el proper govern del Partit Popular,
si així ho volen els ciutadans,
s'integrin persones d'altres partits polítics
i, per tant, bé, el diàleg ha de ser a dues bandes,
ha de tenir dues direccions
i, evidentment, per la punta que afecta el Partit Popular,
això sempre ha estat present i seguirà present.
En aquests vuit anys de govern central,
de govern del Partit Popular,
vostè com a diputat per la circunscripció de Tarragona,
quina perspectiva, ara que ha passat
i deixem enrere aquest període de vuit anys,
quina valoració, quina contribució
creu que ha fet el govern a les comarques de Tarragona?
Bé, jo crec que ha estat una aportació important
i la podem dividir en aquells aspectes
que tenen una incidència general
i que, per tant, afecten el conjunt del territori
i, en conseqüència, els tarragonins
i, per l'altra banda, en aquells aspectes
que tenen una repercussió directa sobre el propi territori.
En l'àmbit general, bé, jo crec que en aquests moments,
vuit anys després, hi ha una estabilitat,
hi ha una tranquil·litat, hi ha una garantia de progrés,
hi ha unes condicions en el mercat laboral molt més favorables,
hi ha un nombre sensible de menys aturats dels que hi havia,
hi ha una solidesa pel col·lectiu de pensionistes,
hi ha unes expectatives prou interessants pel col·lectiu d'autònoms,
tenim unes hipoteques amb uns percentatges impensables
fa vuit anys i, en conseqüència,
el tarragoní, en general, té unes condicions de vida
i unes condicions de progrés i de benestar
superiors a les que tenia fa vuit anys.
Per l'altra banda, aquelles qüestions que afecten el territori.
Bàsicament, la tasca del govern central
es tradueix en infraestructures.
Jo crec que en vuit anys hi ha hagut una verdadera revolució
de les infraestructures a la demarcació de Tarragona.
Jo crec que s'ha fet un treball global a tots els àmbits,
carreteres, ferrocarril i aviació,
i jo crec que, per primera vegada,
estem en una situació a partir de la qual
puguem començar a parlar
d'adequar la nostra demarcació al que exigeix el segle XXI.
El Partit Popular va agafar el govern
amb unes infraestructures pròpies dels anys 60.
Jo sempre ho he dit.
No és que tinguéssim que fer coses de cara al futur,
és que teníem que pal·liar uns defectes del passat importantíssims.
I en aquests moments, bé, pràcticament,
a nivell de carreteres,
ja estan en serveis moltes variants,
molts desdoblaments.
Pràcticament tota la Nacional 340
des del límit amb la província de Barcelona
fins al límit amb la província de Castelló
té prefixades actuacions,
que estan en diferents tràmits administratius,
però que han de fer que en poc temps
tinguem una carretera diferenta completament
a la que hi havia fa vuit anys.
Hem vist la 240,
hem vist la 420,
les variants de Montblanc,
hem vist la variant sud de Reus,
hem vist obres a límit també amb la província de Tarol.
De definitiva, clar,
hi ha hagut una feina dura, difícil,
que era posar la província
al nivell que el propi dinamisme de la província exigeix,
i sobretot que la pròpia realitat del segle XXI feia.
D'altra banda, estem i estic segur que a la propera legislatura
tindrem l'alta velocitat que arribarà a Tarragona,
i això no es fa amb un cop de vareta màgica,
portem l'alta velocitat, no?
Això requereix unes condicions econòmiques,
una estabilitat i una voluntat política,
que fa vuit anys també era totalment impensable,
perquè no hi havia ni condicions econòmiques,
ni va haver voluntat política,
com es va veure que les línies ferroviàries d'alta velocitat
es van prioritzar en uns sentits
que no tenien massa sentit, valgui la redundància.
Tenim en l'àmbit de l'aviació
un pla director de l'aeroport de Reus,
que ha de fer que l'aeroport vagi creixent
en funció del seu volum de passatgers.
Té garantit aquest creixement,
i per tant jo crec,
i em sembla que ha estat reconegut,
fins i tot no fa massa ho reconeixia el Salvador Sedó,
que va ser, dic va ser,
perquè ell mateix ha anunciat
que no serà diputat de Convergència
durant 20 anys especialitzat en temes d'infraestructures,
que el canvi que s'havia produït
amb el govern del PP era considerable.
Si entrem dintre del medi ambient,
bé, des de resoldre problemes puntuals,
que estaven totalment embossats
en l'època socialista,
com va ser, per exemple,
el tema del riu Francolí,
passant per la modernització
i la regeneració de platges,
passejos marítims,
estem veient com a Tarragona tenim Rebassada,
tenim Miracle,
Tarragona Ciutat,
i ara ja tenim pressupost aquest any 2004
per tirar l'últim tram del passeig marítim
entre la Sabinosa i la Punta de la Mora.
En definitiva,
el govern ha fet el que ha de fer,
que és que els territoris siguin competitius,
que els ciutadans puguin gaudir
d'unes infraestructures al nivell dels temps,
i que això els garanteixi unes possibilitats
de progrés en el futur.
En aquest sentit, lògicament,
entenc que el balanç ha estat prou interessant.
Això és el que ha passat
o el que ha fet el govern del Partit Popular,
segons la perspectiva del propi diputat Francesc
i com a les comarques de Tarragona.
Mirant de totes maneres el futur
un altre cop més immediat,
que són aquestes eleccions al mes de març,
és evident que hi ha una dada molt significativa
i molt important pel propi Partit Popular,
que és el canvi de lideratge.
José María Aznar deixa la presidència del govern
i el seu substitut com a candidat a aquesta presidència
és Mariano Rajoy.
Això li dona un aspecte, evidentment,
diferent però també especial
al Partit Popular en aquestes eleccions?
Jo crec que la garantia del Partit Popular
no són les seves individualitats.
La garantia del Partit Popular
és el projecte que representa,
la coherència en relació a aquest projecte
demostrada durant vuit anys
i un equip de persones.
Està clar que dirigir un país
no és qüestió del carisma d'un líder,
i fa molt,
però, evidentment,
tot el que hi ha darrere les eines
amb les quals tu vas treballant al país dia a dia
són les que et donen solidesa.
I el gran actiu del Partit Popular
ha estat precisament això,
tenir les idees molt clares a tot nivell,
saber quin tipus de país vol,
saber quin paper ha de tenir
cada sector dintre d'aquest país,
modernitzar-lo,
adequar-los als temps
i comptar amb un conjunt de gent
que, fruit de la pròpia inèrcia
que dona el tenir un projecte sòlid
i el mantenir una coherència amb aquest projecte,
l'ha de guiar a bon port.
Jo recordo els debats
previs a la designació de Mariano Rajoy,
i és que es parlava de tres persones,
però és que també se n'havien arribat
a anomenar, a part d'aquestes tres,
quatre o cinc més.
I això què vol dir?
Doncs vol dir que el Partit Popular
té un bagatge humà important
i, per tant, està en perfectes condicions,
un cop hagi marxat el president Aznar,
de seguir amb aquesta línia de progrés
i de modernitat en el futur.
Donant exemple, també,
del que sempre s'ha demanat,
que és la permanència
dels màxims responsables en el càrrec.
El senyor Aznar va dir
fa vuit anys que estaria vuit anys,
ningú s'ho va creure,
tothom va dir que quan arribessin els vuit anys
es buscaria alguna excusa per continuar,
i el senyor Aznar ha donat un exemple
de lo que és servir
i de lo que és treballar,
no per un interès personal,
sinó com una aportació
que ha de donar la màxima rendibilitat
en un projecte en un moment determinat,
i que ara, evidentment,
la incorporació d'una persona nova
afegirà amb aquesta força
del projecte i de la coherència
la frescor que comporta
que sigui un nou personatge,
en aquest cas amb molta experiència,
el que tiri del carro,
si així volen els ciutadans,
del proper govern d'Espanya.
Aquestes eleccions generals
també hi ha des d'un punt de vista
més territorial,
pel que fa a les comarques de Tarragona.
Poden ser un pèl també diferent
pel Partit Popular,
tenint en compte
que durant aquesta passada legislatura
s'ha aprovat el Pla Hidrològic Nacional
i hi ha la intenció clara
per part del govern central
de tirar endavant
les obres del transbassament d'aigua de l'Ebre.
I això és evident
que ha causat una certa polèmica
o molta polèmica
i rebuig a les comarques de l'Ebre.
Creu que això li pot passar factura
a vostè i a la seva llista,
a la seva candidatura
del Partit Popular aquí a Tarragona?
Bé, és la tercera vegada
que em fan aquesta pregunta.
Me la van fer davant
de les eleccions municipals,
me la van fer davant
de les eleccions autonòmiques
i en aquest sentit
jo tinc que dir
que a les eleccions municipals
es va mantenir el tipus molt bé,
a les eleccions autonòmiques
es va pujar
i jo tinc la seguretat
que en aquestes properes eleccions generals
mantindrem la tendència
a l'alça.
També vull assenyalar
que, per exemple,
del Tebre,
ja que parlem del Pla Hidrològic
que era el Delta de l'Ebre,
a les eleccions municipals
va mantenir el nombre de regidors
que tenia fa quatre anys.
En això estic dient
que,
d'una banda,
la gent sap
el que és el Pla Hidrològic,
la gent sap
com s'està treballant
el tema del Pla Hidrològic,
la gent
entén perfectament
que el govern
ha de prendre responsabilitats
que tenen una afectació
a tot el territori,
que trobar els equilibris
és una obligació
per part del govern
i que si això
a damunt serveix
per cobrir
dos grans problemes
que té la zona de l'Ebre,
que els ha tingut
des de fa 40 anys,
com són
la regressió del Delta
i la salinització
i que si no es fa alguna cosa,
evidentment,
acabaran amb el riu.
La gent també entén
que a través del Pla Hidrològic
és una oportunitat
amb totes les garanties
que té l'aplicació
d'aquest pla
de poder subsanar
aquests dos problemes.
A partir d'aquí,
evidentment,
es pot entrar
en discrepància
o es poden veure
les coses
d'una forma diferent.
Evidentment que sí,
però el que està clar
és que primer
hi ha l'obligació
per part del govern
d'aconseguir
d'una vegada
per totes,
tothom ho aposa
als programes polítics,
però ningú ho fa,
els equilibris
hídrics
en el conjunt
de l'Estat
i d'altra banda
subsanar
aquells
problemes
derivats
de l'aigua,
derivats
de les peculiaritats
que tenen determinades zones
amb la seva integració
amb la natura,
com pot ser
el delta de l'Ebre,
solucionar-les
perquè és obligació
del govern
no que l'Ebre
sigui una zona
tal com és ara,
sinó que dintre
de 50, 60, 100 anys
l'Ebre,
el delta segueixi sent,
l'Ebre segueixi sent
el delta.
si només cridem,
si només ens posem
darrere unes pancartes
dient que estem en contra,
bé,
la postura queda clara,
estem en contra,
però quina solució
s'aporta,
què va passant?
Doncs que al mateix temps
la cunya salina
segueix avançant
i el delta
segueix patint regressió.
Hi ha anàlisis
científics
i tècnics
que demostren
que amb l'aplicació
del pla hidrològic,
amb les condicions que està,
pot arribar a arreglar
aquests problemes
i per tant pot donar
una garantia
de manteniment
del que és una zona
tan important
a les nostres comarques
com és el delta.
Com tots els partits,
imagino que el PP
també vol mantenir
com a mínim
o millorar si és possible
els resultats
en les pròximes eleccions.
En el cas de Tarragona,
conservar com a mínim
aquest escó de diputat
que ocupa actualment
Francesc Ricomà
i a nivell general de l'Estat,
doncs mantenir
si és possible
la majoria absoluta.
Però si no s'aconsegueix
aquest objectiu
de la majoria absoluta
i el PP necessita
altres suports parlamentaris,
creu que Convergència i Unió
tornaria a estar disposada
a donar-li aquest suport
o després del que ha passat
a les eleccions catalanes
canvia molt el panorama?
Bé, jo he de dir
que els objectius
del PP
són més ambiciosos.
No és mantenir
el diputat que té
sinó que és mantenir
els dos diputats que té.
Perdó.
Que recordo
que la circunscripció
fa quatre anys
per primera vegada,
això sí,
vam assolir
dos diputats.
En conseqüència,
lògicament,
hem de partir d'aquesta base,
hem de partir
de salvar
el que tenim
i a partir d'aquí
hem de
projectar
el nostre creixement
el més llunyà
que puguem.
Per tant,
jo tinc la convicció
que
podrem mantenir
evidentment
els dos diputats
i fins i tot
podrem ser
segona força política
conjunt de la demarcació
i primera força política
en moltes poblacions
de la demarcació.
No hi vam estar massa lluny
fa quatre anys
i jo tinc la convicció
que ara ho podem ser.
En aquest sentit,
aquest és el nostre objectiu
a nivell local
i a nivell estatal.
Ja ho he manifestat abans.
Tenim un compromís
amb el ciutadà,
que és el nostre programa
i si el ciutadà
ens manifesta
majoritàriament
el seu suport
la nostra obligació
és aplicar
aquest programa.
A partir d'aquí
els contactes
que es puguin tenir
o la traducció
a la realitat
de les manifestacions
dels altres partits
polítics de col·laboració
estarà en mans
dels altres partits
polítics.
Nosaltres haurem fet
el que teníem
que fer
que era ser coherents
amb el nostre programa
i demostrar
que és el que
majoritàriament
en aquest país
es vol.
Mariano Rajoy
ho ha manifestat
en moltes ocasions
que ell està obert
i que li agradaria
fins i tot
que hi hagués presència
per exemple
d'un partit
en el que hi ha
moltes coincidències
com és
una coalició
com és
Convergència i Unió
i per tant
amb una expressió popular
jo diria
que la pilota
està a la seva teulada
i a partir d'aquí
en pocs dies
hem sentit de tot
hem sentit
que no volien saber res
i ara ja comencem
a sentir
que estan disposats.
és una prova més
de qui no canvia
qui es manté coherent
i que per tant
és una garantia
de cara
a l'elector
i de qui
es va bellugant
una mica
en funció dels aconteixements
el que
no deixa
de denostar
o de demostrar
una mica
d'inseguretat
o d'incertesa
de cara
a la gent
que pugui
depositar
la confiança
ja no parlo
del PSOE
perquè jo crec
que encara
s'està retrobant
amb ell mateix
i que
en conseqüència
és difícil
opinar
sobre què farà
fins i tot
sobre què dirà
per tant
jo m'he de senyir
amb el que
em correspon
que és
ratificar
un projecte
que representa
el Partit Popular
conegut
per tothom
ja no és sorpresa
i que damunt
ha donat uns resultats
tal com
ja esmentat abans
que jo crec
que en el seu conjunt
són positius
en les coses pràctiques
en les coses quotidianes
en allò
que el ciutadà nota
dia a dia
després podem entrar
en els debats
de profunditat
que es vulgui
i si s'entra
com
d'alguna mesura
s'està entrant
és precisament
perquè el de cada dia
va bé
i aquest és
jo crec
que el gran guany
que el Partit Popular
ha aconseguit
i ha portat
en els seus
vuit anys de mandat
fins ara
de qüestions
programàtiques
en fi
del programa electoral
del Partit Popular
i de les altres forces polítiques
tindrem temps
de parlar
durant les pròximes setmanes
avui hem conversat
durant uns minuts
amb Francesc Ricoma
diputat a Cors
per Tarragona
amb tota probabilitat
encara que no
oficialment
no ho sigui
serà el cap de llista
d'aquesta formació política
a les comarques
tarragonines
en les eleccions generals
que s'hauran de convocar
ben aviat
segurament seran
el diumenge 7
o el diumenge 14 de març
senyor Ricoma
moltes gràcies
molta sort
i que vagi bé aquest 2004
gràcies a vosaltres
i molt bon any
a tots els drets
adeu-sia
bon dia
Gràcies.