Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Desconeixem, penso, malgrat tot, qui coneix el tango, no?
El que passa que, a veure, el fet de fer-ho, doncs, potser perquè, doncs, no sé,
els mitjans, doncs, tampoc n'hi sents, doncs, molt, i és una cosa, doncs,
que ens agrada, igual que ens agrada, doncs, tota mena de música, no?
I aquesta, doncs, va ser, doncs, l'excusa, doncs, per començar.
De fet, va ser el Josep Manel, doncs, que ens va ajuntar, doncs, a tots.
Va dir, què us sembla aquesta idea, tal i qual, doncs, de fer així com a tangos,
com si fos música de cambra, en aquest cas.
I, bueno, doncs, va ser quan va començar la idea.
De fet, el nom d'On Quartet ve una mica, doncs, per això,
que, doncs, que no en són quatre, però era la forma d'incloure el Josep Manel dins del quatre, no?
Sí, ets el número quatre, Josep Manel.
Soc el número quatre.
Però va ser un número, no?, perquè va ser qui va impulsar la idea, no?, de...
Bueno, sí.
Aquí falta un actor, eh?, no ho hem dit, però falta un actor.
Falta Jorge Fornías, que no ha pogut vindre, però que ja s'actua,
és a dir, que dintre de l'espectacle també intervé un actor.
Sí, sí, de fet, és com un musical.
O sigui, ell fa una actuació, que és un monòleg,
i dona peu a que el músic comenci un altre tango, no?
O sigui, al seu monòleg surt el títol de la cançó que ve després.
I llavors, els músics de carrer, que són ells, que estan al mig del carrer,
tocant, doncs, li donen peu a aquesta peça i el canta amb ells.
Sempre i quan pagui la corresponent...
O sigui, la moneda que han de posar, no?
A veure, com ha dit això?
Això són músics de carrer, d'acord?
L'actor, doncs, va passejant, se'ls troba i ha de posar monedes cada vegada que vol cantar amb ells.
Sí, acceptem peticions, però a canvi de...
Clar, hem de menjar.
Creieu que algun dia serà possible, per exemple,
a la Rambla Nova de Tarragona,
amb una parella ballant tango i algú interpretant-ho.
Això per segona passa, no?
Vas per segona i veus parelles ballant tango i músics interpretant-ho.
Aquí serà possible algun dia, això, o què?
Hauria de ser. De fet, clar, no hi ha cap raó perquè no hi sigui, no?
Potser és una miqueta que algú doni el pas i es trenca aquest llel, no?
Jo crec que la gent, quan ho trobi, hi ha massa la Rambla,
que és un espai molt maco per fer-ho.
Això podria ser...
Seria el començament i, a partir d'ahir, una nova cosa, no?
Una nova xispa.
Mira, ho he dit molt bé, donar el pas, eh?
Fem un pas més enllà i escoltem un desmonòleg,
que ens sembla que en tenim un per aquí gravat, no? Escoltem-ho.
Hoy he tenido uno de esos días en que no sé qué sentido tiene la vida.
Qué sentido tiene todo lo que estoy haciendo.
Y supe que sería uno de esos días en cuanto llegué a la oficina
y me encontré con un jefe esperando para darme órdenes.
Tú, prepárame el informe de ventas.
Tú, prepárame un café, por favor.
Tú, envía un FAS diciendo que no aceptaremos ningún tipo de negociación.
No, no nos fusionaremos.
Tú, prepárame otro café, esta vez con un poco menos de azúcar.
Tú, tú, tú, tú.
Y cuando ya hubo preparado los 15 cafés diarios,
estaba de camino de nuevo a casa.
Si es que a una casa vacía se le puede llamar casa.
Si es que a una casa a la que vas a encender el televisor
y a desconectar el teléfono se le puede llamar casa.
Si es que a una casa a la que vas a beberte un par de coñacs
para que te entre el sueño se le puede llamar casa.
Si es que a una casa a la que vas siempre por el mismo camino sin que nada nuevo te ocurra,
se le puede llamar casa.
Buenas noches, señores.
Están tocando melodía de arrabal.
Es un tango precioso.
¿Saben?
Mi sueño siempre ha sido cantar tangos.
Pero mi vida no me ha llevado a eso.
Y hoy he tenido un día tan horroroso
que me encantaría cantar con ustedes.
¿Puedo hacerlo?
No se preocupen.
No les voy a explantar la clientela.
Pero desde el principio.
¿Puedo?
Ah, claro.
Tengo que pagar.
No importa.
Creo que tengo algunas monedas.
Cuando quieran.
Barrio plateado por la luna
Rumores de milonga
Es toda su fortuna
Hay un fuelle que resonga
En la corta de Abistonga
Mientras que una pebeta
Linda como una flor
Que espera coqueta
Bajo la quieta luz de un farol
En Jorge que es argentino
Jorge es argentino
Jorge es argentino
No.
En Jorge es aragonés
Pero bueno
Es aragonés
Van a ir allá
Pero es catalán
O sea, vivo aquí de toda la vida
Y os digo yo
Que tal la casa, la familia, los niños
Es tan típica argentina
¿Lo tengo yo o no?
¿Lo tengo yo o no?
¿Lo tengo yo?
Eso es muy famoso en un anuncio argentino
Que el eslogan es aquí
Bueno, ha tornado el anuncio
Que dice
¿Qué tal la familia?
¿Qué tal la casa?
¿Qué tal los niños?
¿Qué tal?
Te veo que es muy típica allá a Argentina
Cuando truques a alguien
Es tópicos
Sí
Teo todas estas preguntas
Jorge temor ha agafado el tema de l'accent argentí
Porque de fet actúa en Trono Villegas
Aquí de Tarragona
Y va a hacer un paper
Que era un director de corals argentí
Y por eso tenía más por la mano
Lo que es l'accent
Tenía trabajado
Quien repertori portareu avui a les Nits a Minerva
Aquí a les Muralles
Quines cançons teniu previstes tocar
O no teniu previst si aneu sobre la marxa?
No, està previst
Hi ha un guió
Hi ha un guió fet
Perquè clar
Tot i que l'espectacle
De cara al públic
És una mica improvisat
No ho siguis de carrer
Sempre hi ha un senyor que passa
Però clar
Està tot molt treballat
I molt preparat
I les cançons
Que poden dir
Que són els tangos
Més clàssics
Més coneguts
Per tothom
Com El dia que m'aquí eras
Melodia de Raval
Volver
Por una cabeza
Nostàlgia
La media luz
Quina és el millor tango que s'ha fet mai?
Depèn de tots
Suposo
Home, el maco del tango
Penso
Que és que
D'on t'anar a poder triar
Hi ha tanta varietat
De caràcter i de lletra
Que et pots sentir identificat
En qualsevol
I és una mica també la idea que hem volgut donar
No?
Perquè doncs
Aquí doncs es parla
D'amor
De desamor
De...
També ja diríem
Es parla del sexe
Es parla de la política
Doncs bueno
És una mica una crítica
Una reflexió
Doncs que penso
Doncs que
Que val la pena
Ja no només com a tango
Sino doncs com a
Com a espectacle
No?
Vull dir, perquè l'actor
Doncs en aquest cas el Jorge
Doncs bueno
Clar
Què hem de dir?
Ho fa molt bé
És que es pot dir qui ho porta
Tot el pes de l'obra
I a més a més
Doncs s'ha de dir
Doncs que
Que bueno
Ell doncs havia fet música
Però doncs com a cantant
Bueno
Em sembla que havia cantat
Doncs amb corals i tal
Però doncs que
Has hagut un descobriment ara
Sí, sí
I que no ho fa
No ho fa qualsevol penso
No?
Perquè el fet d'actuar
I cantar
I que no hi hagi cap mena de problema
A l'hora de cantar
Si ens escolta l'esteu deixant
No
Està treballant
Està treballant
Millor que no l'hi arribi
Sinó no el podrem aguantar
És que tu d'avui
Li pujarà els fums
Si es canviarà de músics
Después no volverà a pagar
Perquè toqueu
Escolta un tango
Sí
Escolta un tango
El mundo fue y será una porquería
Ya lo sé
En el 506
Y en el 2000 también
Que siempre ha habido chorros
Maquiavelos
Y estafaos
Contentos y amargaos
Valores y duble
Pero que el siglo XX
Es un despliegue de maldad
Insolente
Ya no hay
Quien lo dude
Vivimos revolcaos
En un merengue
Y en un mismo lodo
Todos manoseaos
Hoy resulta que es lo mismo
Ser derecho que traidor
Ignorante, sabio, chorro
Generoso, estafador
Todo es igual
Nada es mejor
Lo mismo un burro
Que un gran profesor
No hay aplazaos
Ni escalafón
Los inmorales
Nos han igualao'
Si uno vive en la impostura
Y otros roban su ambición
Da lo mismo
Da lo mismo que si es cura
Colchonero
Rey de bastos
Caradura
O polizón
Fíjense en esta sociedad
Nos enseña
Que es mejor ser un vividor
Que te lo pases en grande
Mejor que ser un ciudadano honrado
Y si no
Fíjense en nuestros políticos
Con todos nuestros respetos
Cada vez que dicen
Que el país va bien
Se deben estar mirando
El mapamundi que tenemos en el culo
Y estar contentos
Porque no les ha salido
Ningún grano protestón
Siglo XX, cambalache
Problemático y febril
El que no llora no mama
Y el que no afana es un gil
Dale no más
Dale que va
Que en el infierno
Nos vamos a encontrar
No pienses más
Y échate a un lado
Que a nadie importa
Si naciste honrado
Que es lo mismo el que labura
Noche y día como un buey
Que el que vive de los otros
Que el que mata
O que el que cura
O está fuera de la ley
Que la de la ley
En directa
En directa
Per Tarragona Ràdio
Tenim aquí a la cosa
Està cantant aquí mateix
Si es como si estigués
Si es como si estigués
En directa
Una versió diferent
Del cambalache
Del Santos Dicepolo
Bueno
La part del final
Que la lletra
Està adaptada
Als temps moderns
Sí i tant
Això ho fa en totes les cançons
Depèn de
No
El fet de la lletra
Pràcticament és l'original
L'únic que
Clar
Adapta la
El monòleg
El monòleg
Perquè s'adapti a la lletra
I bueno
Voltar-hi-se una mica
Sí
Bueno
I el fet
Nosaltres
Que venim del clàssic
El Miquel i jo
Doncs clar
Quan havíem fet
Alguna cosa
Per separar
A nivell espectacle
A vegades
Hi ha un guió marcat
El que passa
Que conforme
Fas més assajos
Més actuacions
Sempre et permet
Aquella llibertat
I no deixes
D'haver-hi
En cada assaig
Que fem
Una novetat
Quan hi ha la soltura
I llavors
Xalem molt
Perquè a vegades
No sabem
Dins que hi ha un guió establert
Doncs no saps què passarà
Amb el Jorge
En aquest cas
Amb el clàssic
Estàs més
Més encajonat
Sí
El clàssic
És el món de la partitura
Que ho tens tot marcat allà
I que no
No pots sortir
També pots ser compositor
I en fi
En la imaginació
Però vull dir que
Quan interpreta
Exacte
I el respecte absolut
A l'autor
Els tangos
Abans comentava
Que parlen
Una mica de tot
Però en general
Podríem dir que parlen
De la vida
Perquè parlen
És que et trobes
Des de cançons
D'amor
De tendressa
De marrotllos
En fi de tot
És que ja
Sí
A part que hi ha una cançó
Per exemple
Que és Alfonsina i el Marc
Que doncs
Que la m'inclòs
Tot i que no
Doncs no és un tango
Doncs bueno
Pel fet de
El bonic
Doncs que arriba
És una cançó
Doncs molt maca
En aquest cas
Però doncs sí
Sí home
És el que t'he dit
Que et pots sentir identificat
Jo penso que
Que no pots triar un tema
Perquè esclar
Parlen que sigui de polític
Que sigui de sexe
Que sigui de ironia
De joc
També tenim por una cabeza
Que parla
Del que seria
Doncs la vida
Que la vida és un joc
No?
I bueno
I clar
I d'amor
Contínuament
I desamor
I desamor
Bueno
Van juntes
Però l'hora no
Que el mateix temps
Bé
No ho sé
No ho sé
Si no malament
Escolteu-me
Aquesta nit
A les muralles de Tarragona
Aquesta actuació
De la nit
A Minerva
A quina hora per cert?
Digues
A les 10
A les 10
Digues
No, no
Digues
Digues
No, no, no
Res
No, no
Digues
Aquesta nit
Aquesta nit
A les muralles
A les 10
A Minerva
Aquest concert
Del Non Quartet
Hi serem tots
I vosaltres més
El Jorge
I li direu
Que ha quedat molt bé
A la ràdio
I podeu dir
Que ha quedat molt bé
I tothom
Que vulgui
Doncs que va aquí
Va així
Que podran sentir
Aquests monòlegs
Aquestes cançons
Anem escoltarem una
Per acabar
I de retruc també
Doncs ballar
Per què no
Ballar
Doncs mira
Ara que ens veu ningú
Podem ballar
Sí
Anem a ballar-la
La ballem aquesta?
Sí
Doncs vinga
Miguel, Enric, Josep Anel
Gràcies
A tu
Ballar
Ballar
Ballar
A mi el sueño
El suave murmullo
De tu suspirar
Cómo ríe la vida
Si tus ojos negros
Me quieren mirar
I si es tuyo
El amparo
De tu risa leve
Que es como un cantar
Ella quieta mi herida
Todo, todo se olvida
El día que me quieras
La rosa que engalana
Se vestirá
Se vestirá de fiesta
Con su mejor color
Y al viento las campanas
Dirán que ya eres mía
Y locas las fontanas
Se contarán su amor
La noche que me quieras
La noche que me quieras
Desde el azul del cielo
Las estrellas celosas
Nos mirarán pasar
Y un rayo misterioso
Aránido en tu pelo
Lucierna
La curiosa que verás
Que eres mi consuelo
El amor
El amor
Esebió
Clark
Gràcies.