logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Això va començar ara fa un any i mig, quan s'ha creat aquesta web,
que és art-tarragona.org,
i aleshores és una web que intenta activar la faceta, la façana artística de Tarragona.
En aquesta web hi ha diferents apartats,
dedicats a artistes, crítics, exposicions, debats, fòrums, etc.
Aleshores, per intentar d'alguna manera donar una mica més de protagonisme,
ara fa un any i mig, més o menys, es va inaugurar la primera exposició,
que sota del títol d'In Situ es va convidar a diferents artistes
perquè des dels seus particulars punts de vista s'impliquessin en el territori,
o sigui, intentessin d'alguna manera donar el seu punt de vista
sobre diferents aspectes del nostre territori,
encara que fos d'una manera molt personal i tangencial.
La cosa va anar bastant bé i ara s'ha intentat d'alguna manera potenciar
amb una altra intervenció.
Fa uns quants mesos em van demanar que preparés una altra intervenció.
Aleshores, vaig recollir el treball iniciat en la primera exposició
i aleshores el que volia d'alguna manera és potenciar per una banda
aquesta pàgina i intentar fer un treball obert a la participació ciutadana.
Aleshores, la idea més fàcil per dir-ho d'alguna manera és la que ha sorgit
i era intentar crear dintre d'aquest portal de troa un plano del terme municipal de Tarragona
que fos navegable.
Dintre d'aquest plano de Tarragona, aleshores, amb un seguitzell de zooms,
es va aproximant a diferents carrers, diferents places i en alguns llocs, diguem-ne,
hi ha el logotip del projecte que es troba, que és com un senyal de trànsit de color vermell
en diferents dissenys i aleshores quan s'aplica, bé, allí surt la intervenció de l'artista en concret.
De l'artista que vulgui i ho desitgi perquè val a dir que aquesta iniciativa de l'Angel Pomerol,
si m'equivoco em rectifiques, està basada en el mail art, que conceptualment i com a base
és un espai de llibertat, tradicionalment es feia pel correu ordinari, el correu epistolar,
que és l'intercanvi de qualsevol expressió artística arreu del món sense posar cap tipus de censura
ni barreres, parteix d'aquesta base, aquesta proposta, no?
Per tant, és un espai d'absoluta llibertat per expressar allò que es vulgui dins del món artístic.
Sí, vaja, una de les coses que es pretén és que, bé, per una banda, diguem-ne,
puguin haver intervencions que hi hagi interferències, transversabilitats,
punts de contacte amb la ciutat real o que, per dir-ho d'alguna manera,
també la persona, l'artista, l'aficionat, pugui penjar les seves obres.
Aleshores, diguem-ne, dintre de la pàgina ja hi ha les indicacions de com accedir
per penjar l'obra en concret.
Quan l'artista, diguem-ne, l'aficionat, la persona que ho vulgui,
vulgui penjar una obra, aleshores, doncs bé, seguint aquestes indicacions,
ja podrà fixar el seu producte.
Aleshores, explicarà i allí s'ho veurà.
No només els artistes que tenen aquest espai per fer el seu treball,
sinó aquelles persones que habitualment visiten les sales,
doncs també poden visitar aquesta web.
Sense pública seria de vosaltres, les coses com siguin, eh?
Us hem de visitar i us hem de conèixer.
Sí, una de les coses que diem aquí, a l'enganxina, que es anirà repartint per diferents llocs de Tarragona,
per intentar publicitar, i que també forma part de l'estratègia del projecte,
és que, bé, és imperiós, necessari, que la gent hi participi,
perquè si no, com diem aquí, bé, la ciutat es pot convertir en una ciutat fantasma.
Aleshores, bé, una ciutat fantasma, doncs no... és inexistent.
És invisible, encara que ens agradaria, per una altra banda, que fos invisible.
Interessant per als que vivim aquí, però, clar, és el que té internet i el que té la xarxa.
Pot donar una imatge de Tarragona completament innovadora a qualsevol persona del món
que entri en aquesta pàgina, en aquesta traua.
Això també és un...
Esperem que sigui així.
Una de les coses que estem fent és intentar establir links
perquè el projecte i aquesta Tarragona que es anirà formant,
i que, la veritat, no tinc ni idea com...
Com quedarà.
Com quedarà, clar.
A tu ja has posat algun fonament, eh? Ara ho explicaré.
Sí, bé, he intentat d'alguna manera triar una sèrie d'intervencions
perquè no solament es veigués el projecte, el plano, i naveguessi sense res,
sinó que ja es veigués una sèrie de logotips
i quan es cliquessin hi hagués una sèrie d'intervencions.
Aleshores, he decidit crear algunes intervencions,
algunes una mica més polèmiques, una mica més provocatives,
per, bé, intentar que hi hagi aquest interès d'entrada
per la gent que vulgui formar part, empadronar-se, vaja,
empadronar-se en aquesta ciutat, en aquesta ciutat virtual.
Aviam, si parlem de provocacions, per exemple, si visitem aquesta ciutat,
passegem per la Rambla, difícilment, segons en quin nivell ens trobem,
podrem fotografiar la famosa estàtua dels castellers.
Per què? Perquè en aquesta ciutat resulta que l'han soterrat,
han creat com una mena de superfícies diferents.
L'Àngel ens ha portat unes fotografies de les que es poden trobar a la xarxa,
les ha imprès perquè les tinguem aquí a l'estudi.
realment impressiona, perquè és aquesta Tarragona que és de Rambla
que tots coneixem, veiem la maneta de l'enxaneta
que treu l'ama pel terra de la Rambla, no?
Aquesta és una...
Perquè em deia, la gent, escolta, perquè la gent participi,
s'ha de trencar una miqueta el gel.
I jo, doncs, faig unes propostes que no necessàriament
els artistes que s'afegeixin a Draua
doncs hagin de seguir la meva línia, ni de bon tros.
Poden estar totalment en contra, li es pot no agradar...
Però tu ja has agafat aquests elements, a més,
amb aquest vessant provocadores,
has agafat elements molt característics i molt topics de Tarragona.
Per exemple, què has fet amb l'estàtua?
Has creat la Tarragona Zona Zero, que fins i tot la títol és així.
Sí, el nom també és una miqueta provocatiu.
Aleshores, com bé, la Zona Zero, diguem-ne, de New York,
que és un forat,
i el que han fet, diguem-ne, en aquesta intervenció
ha sigut soterrar l'escultura dels castellers.
Aprofitant que hi ha un pàrquing en el subsol,
aleshores s'ha inclòs l'escultura dels castellers
en els tres nivells.
De manera que en cada nivell del pàrquing,
en els tres nivells, es pot veure una part.
No l'hem fet desaparèixer, l'hem soterrat
i la podem visitar des del pàrquing.
És una escultura real i de baix cost,
que és una de les coses interessants d'aquesta ciutat,
que és barata, per dir-ho d'alguna manera.
Aquesta ciutat és barata
i en un moment determinat sempre es pot modificar
algun projecte urbanístic, és el que permet.
Aquest formigó es pot moure amb una certa facilitat.
Ja no entro jo.
No, dic en la virtual, en la traó es pot escoltar,
amb la tecnologia.
Hi ha una altra traó, que és entre dos aigües,
entre aigües, i aviam, de lluny de lluny
podríem pensar que ens han traslladat l'estàtua de la llibertat
al litoral tarragoní, però no, no, no és l'estàtua de la llibertat,
és el nostre estimat Maginès,
per la canya, que està allà posat.
No sé si està al costat de l'espigó del moll,
a algun lloc així, no?
Sí, al final mateix de l'espigó.
Al final.
Sí, aleshores la proposta és, que s'explica també,
hi ha un petit text en aquestes intervencions,
aleshores s'explica que és un element definitori
de la Tarragona del segle XX.
Aleshores s'aproposa augmentar a escala el famós Maginet,
de manera que tindria uns 30 metres,
hi hauria un ascensor que portaria els espectadors
fins a una planta, fins a una estança situada a l'alçada del cap,
i aleshores tindria una vista panoràmica
de tot l'entorn de Tarragona.
Aleshores, a part de saludar, per alguna manera, els espectadors
i convertir-se en un element mediàtic de referència en altres ciutats,
doncs bé, donaria una altra visió de l'entorn de Tarragona.
Àngel, tu te has plantejat entrar en algun moment
que algú, de forma real, no virtual,
agafi idees de tots aquests projectes
que puguin sortir en aquesta ciutat virtual, t'imagines?
Seria interessant, no sé si seria interessant.
No, no, però cridaria molt l'atenció, no?
Perquè, clar, alguna de les obres que puguin arribar-hi
també podrien ser perfectament realitat.
Bé, no se sap mai?
No ho sé, no m'ho he plantejat, la veritat.
Perquè, clar, hem parlat de les teves aportacions
que m'imposa d'aquest projecte,
però volem insistir molt en aquest punt, no?,
que tots els artistes estan convidats a participar-hi.
i és l'interessant,
i que cada cop n'hi hagi més artistes i més obres.
Aquest projecte té un termini, no té un termini,
és a dir, està allà obert i vinga, que entri,
i ja veurem com evoluciona, no?
Exacte.
L'anirem modificant sobre la marxa.
La idea, diguem-ne, era ambiciosa,
però com que no sabem quina serà l'acceptació,
els resultats...
Aleshores, si hi ha moltes intervencions,
potser segurament es té que demanar més càrrega
i fer més gran, diguem-ne, la pàgina,
hi ha molts aspectes, diguem-ne,
que s'anirem treballant sobre la marxa.
No sabem l'abast,
no sabem si es convertirà en una ciutat fantasma,
si dins de dos mesos passarà un projecte com a tants,
que quedarà bé amb una anècdota,
o que potser dins de sis mesos
resulta que hi ha prou intervencions
com per, bé, que hi hagi veritablement
una ciutat transformada.