Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Jo sempre dic que la primera vegada és la bona,
les segones no són tan bones.
Però jo vaig amb il·lusió, primer, perquè ha passat un període de 8 anys,
vull dir, he vist moltes coses, he tingut moltes vivències
en aquests temes, i soc president, com heu dit,
de la Confederació Provincial, el qual vol dir,
a la vegada soc vicepresident també de la Federació Catalana del Moble
i també vicepresident, després diré per què dic tants càrrecs,
i vicepresident de la Confederació de Comerç de Catalunya.
Què vol dir això? Això vol dir que no hi he abandonat mai el carro,
vull dir, jo des que vaig començar amb això fa prop de 20 anys,
sempre he estat, diguéssim, amb totes les batalles
i amb totes les guerres del comerç.
El qual, això vulguis o no, encara que no siguis massa llest,
aprens, vull dir, arriba un moment que de tanta experiència
i tant de rodatge, doncs arribes a aprendre.
Jo aquesta vegada vinc amb la il·lusió renovada,
perquè crec que la Federació en aquests moments
no està passant uns temps, o sigui, no està passant una època molt bona.
Potser és una època natural que estan passant totes les associacions,
vull dir, és un canvi, jo crec que és un canvi d'època,
el qual això fa que les coses no vagin el bé que haurien d'anar.
I sempre, ho comentàvem abans, abans a Micrófono Tancat,
que l'enemic el tenim a dintre, o sigui, som nosaltres mateixos.
Els nostres companys, botiguers en aquest cas,
són els principals enemics, vull dir, estan una mica desinflats,
no creuen que la unitat és el tot.
Jo sempre he sigut un convençut que la unitat és el tot,
vull dir, nosaltres som un sector, potser, del que som més gent.
Penseu que a nivell provincial,
a pesar que avui he llegit en un diari que posava 29.000,
això no és veritat, no som 29.000,
sinó que som al redor de 12.000
els que configurem la Confederació Provincial de Comerç,
el qual vol dir que a 12.000 persones no hi ha cap entitat
a la província de Tarragona que tingui tant quantitat de socis,
vol dir que som el número 1 amb això.
I això és el que s'hauríem de creure,
i això ens hauria de donar molt a pensar i a la força que tenim.
I aquesta força, a vegades, la desaprofitem,
ja dic, sempre per pròpies guerres internes,
vull dir, no mai amb un enemic al davant
en el qual el guanyaríem fàcilment.
Però és que si per dintre no tenim aquesta unitat que necessitem,
no serem res.
I jo crec que el comerç ha de ser molt.
Diu que la Federació no està passant segurament per un bon moment.
Aleshores, el problema seria, en fi,
les actituds individualistes dels propis botiguers,
de la falta d'unitat del comerç de Tarragona.
Aquest seria el principal problema.
És el problema, no el principal, és el problema.
El problema que tenim és aquest de fa anys,
vull dir, no és d'ara, vull dir, és una cosa endèmica,
però que ara s'accentua més perquè, doncs, la gent,
jo aquests dies he estat en contacte amb molta gent del sector
i m'en dono compte que estan desanimats, diguem-ho,
o desinflats, no?
I el que s'ha de fer, doncs, és animar.
Aquest és el dels 25 punts que vam marcar a la Junta
per començar a treballar.
Un és aquest, jo el denomino la unitat del sector creant il·lusió.
i hem de crear il·lusió basant-se en aquesta unitat.
I això, per mi, és el més important.
Com es crea il·lusió?
Com...
Doncs treballant, treballant.
Com s'animen els comerciants?
Treballant.
Treballant, treballant, treballant.
O sigui, nosaltres hem de ser una junta activa treballant.
Jo disposo d'hores, de moltes hores,
i les aprofitaré, la major part d'aquestes hores,
les dedicaré a la federació.
Perquè crec que treballant és l'èxit.
Fins ara, l'experiència que jo puc aportar amb això
és que on he estat, s'ha notat,
i s'han fet coses perquè hem treballat molt.
Sempre he procurat reunir-me amb una sèrie de gent
o tindre a la junta una sèrie de gent treballadora.
És l'important, és treballar.
A més, són històries, eh?
Per molt que diguis i tal,
això s'ha de demostrar,
diu que el moviment ho s'ha de demostrar en Dando,
però és així.
Treballar, treballar, treballar,
i amb això crearem il·lusió.
Molta gent de Tarragona associa el nom de comerç
amb el nom de Rafal Tatay,
perquè justament porta molts anys vinculat al sector comercial,
des de diferents càrrecs.
Vostè ja va ser, com recordàvem al principi de l'entrevista,
president de la Federació d'Unions de Botiguers.
Han canviat molt els problemes,
la problemàtica del sector comercial,
o encara, al capdavant de les reivindicacions,
continuen les mateixes qüestions?
La competència de les grans superfícies comercials,
les comissions, per exemple, de les targetes de crèdit.
Aquests continuen sent, malgrat el pas dels anys,
alguns dels principals problemes que tenen, com a botigues?
Sí, però a més, ara, alguns més que s'han anat afegint
en l'època, també, no?
Com és la formació, vull dir,
els botiguers han d'estar formant-se contínuament.
Vull dir, no és com abans, això, eh?
Avui dia, posar un negoci, se n'ha de saber.
S'ha de tindre una preparació i s'ha de tenir uns estudis.
Abans no calia, això. Ara cal.
Ara ha de ser així, eh?
Vull dir que la gent que creu que un botiguer,
perquè obre una botiga ja es guanya la vida
i que tot li funciona, que no s'ho cregui, eh?
Vull dir, si no està preparat,
si no ha estudiat el tema bé a fons,
en fi, que no tingui una verdadera...
una força interna per tirar endavant allò,
és molt complicat que tingui èxit
i que pugui triomfar a la llarga, no?
Vull dir que això és un problema, diguéssim,
no és un problema, sinó que és una cosa afegida.
Per altra banda, també penseu que continuament
estan sortint lleis,
el qual fa que amb els petits, concretament,
i amb el comerç determinadament,
se'n estan aplicant una sèrie de lleis
que abans no calia,
com és el tema de riscos laborals,
els temes de mena ambient...
Tot això abans no existia,
avui dia existeix,
o sigui, no estava regulat, per dir-ho d'alguna manera,
i avui dia amb tot això ja hem d'entrar de ple.
Vull dir, no pot ser treballar com treballàvem fa 20 anys.
Ha canviat molt la cosa, eh?
Hi ha més temes o més qüestions
sobre les que la nova Junta de la Federació de Botigues de Tarrona
vulgui treballar especialment a partir d'ara?
Bé, jo et dic que vam marcar uns 25 punts,
però entre els principals,
jo crec que la remodelació del mercat central
podria ser el número 1 dintre les nostres demandes,
perquè no és perquè sigui el mercat central en si,
sinó que tot el contorn del comerç,
que és on hi ha la densitat més gran de comerç de Tarragona,
està concentrada en aquesta zona.
Llavors, si el mercat ens falla,
és la locomotora, no?
És la màquina, no?
Si aquesta màquina de tren ens falla,
ens falla tot el contorn.
Vull dir que el mercat hauria d'estar demolat ja fa anys,
hauria d'estar arreglat
i hauria de ser el punt d'atracció
del consumidor de Tarragona
o del client de Tarragona.
Per una raó,
penseu que cada vegada la gent es fa més gran,
que no podem enviar la gent
a comprar les Gavarres o el Carrefourt
o en aquests llocs,
m'enteneu?
Necessitem un mercat al centre de Tarragona.
I què millor a l'espai on està ubicat
i què millor que l'edifici que hi ha, no?
Per tant, estem plenament convençuts
que quan se remodeli el mercat,
Tarragona,
poder no li farà por
que vinguin grans superfícies
o altres històries d'aquestes.
Vull dir, jo estic convençut
que això és el fos o no fos
del comerç de Tarragona.
Com està aquest projecte,
pel que vostè sap?
Home, jo sé que fins ara
els han anat dient que sí,
que es farà, que es farà,
però de moment allí
no s'ha posat cap primera pedra, no?
Jo quan llegeixo el diari
i veig que ja es posen primeres pedres
dic, bueno, costarà,
però almenys ja tenim la primera pedra.
Al mercat no tenim la primera pedra encara, no?
Això vol dir que va retreçat.
Però bé, jo crec que ara
amb l'esforç de tots
intentarem pressionar,
pressionar i pressionar
a l'Ajuntament
perquè això ho tiri en banc
i que més que pressionar
en si serà
fer-los veure
l'important que és aquest mercat,
més del que la gent es pensa.
Darrere del tema del mercat,
quines altres prioritats tenen?
Home, darrere, doncs, per exemple,
com sempre els temes de seguretat.
Hi ha sectors,
concretament els de la joieria,
sabeu que abans d'ahir
va haver-hi un atracament
a Reus
i que n'hi ha contínuament
i a Tarragona
cada dos per tres
surten aquestes notícies
en primera plana,
vol dir que tenim poca presència
policial al carrer.
Aquest és el fet.
Nosaltres creiem
que hi hauria d'haver
més policia al carrer.
Clar que quan vas
a les administracions
corresponents
sempre és un drama, no?
No tenim,
no tenim pressupost,
no tenim més policia,
arribaran potser
per l'estiu que ve,
bé,
ens fan passar en peceres,
la qüestió és que
la inseguretat
és molt gran
dintre el món del comerç.
Penseu
que hi ha moltes botigues
que estan regentades
per dones
i això ja és
molt complicat, no?
Perquè una dona
s'acovarda més aviat
i a més
el que entra
en un lloc d'aquests
a robar
o a delinquir,
doncs clar,
si es veu dones
es veu més valent, no?
Si atreveix més
i això és un perill també, no?
O sigui,
està bé
que només parlem
de la gent
que es baralla,
o sigui,
dels matrimonis aquests
que el marit
li pega a la senyora i tal.
En canvi,
no diem això
que també són agressions, eh?
També són agressions
i aquestes pitjors a vegades.
Al marge d'aquestes qüestions
que comentàvem,
la Federació de Botigues
continuarà promovent
doncs
les activitats exteriors,
les activitats al carrer,
siguin passarel·les de moda
com es fan
o fins i tot
com aquella fira de rebaixes
que es va fer el passat mes de febrer
com una primera iniciativa
que es va fer a la Rambla.
Vostè és partidari
de fer tot aquest tipus
d'activitats al carrer?
Home, jo crec que sí.
Jo crec que a la Federació
no hem de canviar gaire les coses,
vull dir, una mica també
amb aquest tema.
diem-li lúdics, entre cometes,
lúdics per nosaltres,
o sigui, lúdics pel consumidor
però que per nosaltres
porten la seva fenya
i jo crec que això
ho hem de seguir fent.
Vull dir, no està mal
i s'ha de seguir fent.
No hi ha cap problema
de tallar.
I les relacions
amb l'Ajuntament de Tarragona,
senyor Tatall,
com creu que haurien de ser?
Està plenament satisfet
de com han anat fins ara?
Home, mireu,
amb l'Ajuntament
en aquests moments
no es podem queixar
i jo només
faig la proposta següent.
Jo vull col·laborar
amb l'Ajuntament.
Vull dir, crec,
no jo,
la Federació de Botigues
li interessa col·laborar
amb l'Ajuntament
però col·laborar amb tot.
Vull dir, volem ajudar.
Volem que el nostre Ajuntament
es vegi recolzat per nosaltres
i volem ajudar
en molts temes.
Per exemple,
en els temes de neteja,
en els temes d'illuminació.
Nosaltres estem sempre al carrer.
Nosaltres fem més
que les associacions de veïns
en aquest cas
perquè estem
des de les 10 del matí
o des de les 9 del matí
fins al vespre al carrer.
Les botigues estan al carrer.
Això és indiscutible.
Per tant,
el nostre control
reconec que hi ha zones
on no hi ha botigues
on les associacions de veïns
lògicament fan aquesta funció.
Nosaltres és al revés.
On hi ha comerç
no hi ha associació de veïns.
Per tant,
volem cobrir aquest espai
perquè l'Ajuntament
tingui notícies ràpides
i constants
del que està passant al carrer.
Perquè d'aquests aspectes
que no som estrictament comercials,
neteja, il·luminació,
en tema de voreres
o de pavimentació de carrers,
hi ha alguna cosa
que els preocupi especialment?
Doncs molt, molt, molt.
Penseu que, per exemple,
tenim les zones peatonals
amb una llum,
i això ho ha vist tothom, no?,
amb una llum pobríssima.
Tenim els carrers,
seguim tenint els carrers bruts.
S'adona la paradoja
que hi ha determinats bars a Tarragona
en els quals a l'estiu
tenen les terrasses posades
i quan arriba l'hivern
la pilen tot al mig del carrer.
Això fa que no puguin passar
les màquines que netegen.
Vull dir, hi ha una sèrie de problemes
que jo estic segur
que l'Ajuntament
és que no se'n donen compte
o no ho volen saber.
Hi ha vegades dubtes
que no hagin passat mai
per determinats carrers
i vegin com està el tema, no?
Després també els temes de circulació.
Hi ha carrers que són
verdaderament horrorosos.
Aquesta Guàrdia Urbana que tenim
que només serveix per posar multes
perquè veus cada embotellament
pels carrers
i veus quatre
i ahir mateix m'hi vaig trobar.
Perdó, el divendres,
a migdia,
als despullats,
a davant dels despullats
hi havia un cotxe aparcat
de la Guàrdia Urbana
en un lloc que no deixava passar,
o sigui, al costat dels despullats mateix,
la coca central,
que no deixava passar els cotxes.
O sigui, era el primer culpable
que hi hagués l'embotellament que hi havia.
Hi havia quatre urbanos
i jo no he vist mai
que hi hagués un embús tan gran.
Vull dir, crec que és un tema
que també s'ha de denunciar
i s'ha de dir
que facin la feia que hagin de fer,
que no es pot exposar multes,
que la circulació també ha de funcionar
en aquesta ciutat,
perquè, si no,
com volem que la gent ens vingui a comprar?
Quina mobilitat tenim a Tarragona
si sempre estem col·lapsats?
Parlàvem de les relacions amb l'Ajuntament
i amb la Generalitat,
senyor Tadai,
tenint en compte que a més
tenim canvi de conseller,
que Pere Esteve ha deixat
el càrrec de conseller
de Comerç, Consumir i Turisme
per motius de salut
i que ja ha pres possessió
del càrrec
el seu substitut Josep Oguet.
Què esperen de la Generalitat?
Bueno, miri,
nosaltres esperem
el mateix que ens va prometre
el Pere Esteve, eh?
I el mateix que ens va prometre
el Pere Esteve
suposo que és el que farà
el senyor Oguet.
Jo, personalment,
no el conec.
Sí coneixia ja el Pere Esteve.
Pere Esteve,
per nosaltres,
ha sigut un bon conseller.
Va ser un dels que va forçar
més el tema
dels horaris comercials,
la qual ha sigut
una bona notícia
i una bona cosa
pel comerç.
I el senyor Oguet
suposo que seguirà
la mateixa política
amb els temes comercials
que ha seguit,
que ha fet
el Pere Esteve.
Per cert,
i ens sap molt greu
que hagi plegat
per temes de salut.
Això és el que
més ens preocupa
amb la persona d'ell.
Temes,
ja per acabar,
el Corte Inglés,
aquell projecte
de futura instal·lació
del Corte Inglés
a Tarragona,
a l'espera
del que pugui decidir
precisament
la Generalitat.
Com ho veu
com a nou president
de la Federació?
Home, mireu,
jo el que tinc que dir
és que el Corte Inglés.
No.
Això,
bàsic per mi.
Per altra banda,
hem de ser raonables.
Vull dir,
si Tarragona
necessités un Corte Inglés,
no el vull anomenar més
perquè no li vull fer propaganda,
no?
Si Tarragona necessités
una gran superfície,
potser fórem nosaltres
mateixos que diríem
que es posés,
vull dir,
o no posaríem
cap tipus de pega.
En aquests moments,
Tarragona no està per això.
O sigui,
les botigues
estem en crisis
i això s'ha de veure.
Vull dir,
aquí no ens a sobre la cosa.
Hi ha molta més oferta
que demana.
Després,
això que sigui
la panacea
per la ciutat,
com a vegades
sent-ho dir
amb membres de l'Ajuntament
que diuen
que això
és el tot.
Es veu que ara
només pensem
en aquestes grans superfícies
que ho ha de solucionar tot.
Penseu que aquesta gran superfície
és la més cara
que hi ha al mercat.
Aquesta és la pitjor
en qüestió de preus.
Vull dir que si argumenten
que el consumidor
comprarà més barat
o és mentida.
I per altra banda,
això l'únic que fa
és crear
que ve una multinacional,
perquè el Corte Inglés
és una multinacional,
que ve aquí,
els diners que guanya
se'ls emporta fora de Tarragona
i se'ls gasta allà
on hi convé
i mentrestant
aquí
nosaltres seguim
amb la crisi.
Vull dir que
això avantatge
no en té cap.
De totes maneres
sabem que les modes,
que les tendències,
que a la gent
els agrada anar
amb aquests llocs
és una moda.
Pot ser que d'aquí uns anys
això també vagi
davall.
S'està demostrant
que a França,
a Alemanya,
això va davall allà.
Vull dir que això
pot ser una moda.
Ara,
quant durarà aquesta moda?
Però no ho sabem.
No ho sabem exactament.
I contra les modes
no es pot lluitar.
Això també ho sabem.
Jo no diria
avanço
sinó modes.
Contra això
no es pot lluitar.
Però, vaja,
nosaltres en principi
tenim unes lleis
i el que volem
és que respectin les lleis.
O sigui,
no diem ni sí ni no,
diem que respectin les lleis.
Ara,
si m'ho pregunta personalment
dic que no,
perquè haig de dir que no,
no perquè ho haig de dir,
sinó perquè estic convençut
que això no és bo
per la nostra ciutat,
no pel sector comercial,
sinó per tota la ciutat
no és bo.
En fi,
el futur del comerç
ho anirem fent
al llarg dels propers mesos
amb el nou president
de la Federació d'Unions
de Botigues de Tarnal.
El senyor Rafael Tatay
torna
amb alguna novetat
per acabar.
Què més, senyor Tatay?
Jo voldria,
avui aprofitar
que he vingut en aquests estudis,
d'una proposta
que volem tirar endavant
que és
l'oficina d'assessorament,
diguem-ho així,
al botiguer.
Aquesta oficina
estarà ubicada
a la Rambla 95,
que és on tenim
en aquests moments
la seu de la Federació
de Botigues,
on tots els botigues
podran vindre allà
a presentar queixes,
reclamacions,
tot això que he dit abans,
tot això podran vindre allà.
A la vegada,
des d'allí farem enquestes
i des d'allí
s'enviarà als corresponents
d'apartaments
totes aquestes queixes.
Per altra banda,
també oferim
uns serveis
molt oberts
i uns serveis
que creiem
que són importants
per part de CEPTA,
que estem també ubicats,
jo sí,
jo estic ubicat
per CEPTA allí,
on tots aquests serveis
volem fer els extensius
a tots els botigues
de Tarragona.
Vull dir que el que tingui
un problema
que vingui allà
que intentarem solucionar-lo.
I aquesta oficina
ja està en marxa?
La posarem en marxa.
Ben aviat.
Sí, sí, sí, ràpidament.
Una oficina,
en fi,
per assessor...
d'atenció al comerciant,
cosa que no s'ha fet
fins ara en cap lloc.
És una novetat,
aquí a Tarragona,
jo diria una novetat
a nivell de Catalunya.
Doncs,
tant de bo funcioni
i sigui una bona iniciativa
per ajudar
el sector comercial
de la ciutat.
Segons detall,
gràcies i molta sort
en la nova responsabilitat.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.