...de Tarragona Ràdio, els volem dedicar a parlar del Dia del Donant.
És un dia, un cop l'any, que l'associació Alcer,
l'Associació per a la Lluita contra les Malalties de Ronyó,
surt al carrer, s'instal·la a la Rambla,
per fer-ne difusió de la seva tasca
i, sobretot, per fer una sensibilització de tota la societat
de la importància que té la donació d'òrgans,
que nosaltres ens afegim a aquest gest.
I també, quan ens trobem en la trista o disordada circumstància
i aquí un familiar nostre, amor,
que tinguem aquesta visió, aquesta capacitat de solidaritat
per permetre que aquests òrgans puguin ser transplantats.
Per parlar de tot plegat, ens acompanya Carles Mora,
és el president de la delegació de Tarragona d'Alcer.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut i també, Antonio Prieto.
Antonio, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir i bon dia i quin dia per estar a la Rambla, eh?
Bueno, a mi és el que faci...
Sota el sol.
Sí, sí, sort que també hi ha tros de Rambla que fa ombra
i la gent passeja i ens ve a visitar.
a la local cosa estem molt contents, com cada any.
N'ha passat molta gent aquest matí?
Déu-n'hi-do.
També és cert que circula més gent a la tarda.
Doncs cal veure que les escoles a la tarda
ja deixen de funcionar a sobre la de 5 de la tarda,
llavors els pares circulen per allà.
En fi, passa més gent.
Com que ja teniu experiència,
què és el que us pregunta la gent?
I s'acosten?
Us coneixen?
Saben de què es tracta el tema de l'organització,
de la donàcia d'òrgans?
O veieu que encara hi ha una miqueta de desconeixement?
Sí, sí, perquè si no, potser no caldria que hi fossin,
però jo crec que no podem baixar mai la guàrdia, no?
Però sí, com tu dius,
sempre s'apropa gent per allà a la taula.
Hi ha qui ens ofereix diners,
cosa molt sorprenent,
perquè nosaltres no acceptem mai ni un cèntim.
Nosaltres, és lògic,
que com a associació ens facin falta els diners
per tirar endavant,
però a les campanyes que fem,
no sols avui a Tarragona,
sinó a més de 30 a tot Catalunya,
doncs no demanem mai ni un cèntim.
Per què?
Doncs perquè nosaltres,
el que ens salva la vida,
a la gent que necessita un òrgan,
necessita això,
que la gent es facin donants.
Tot el tema de la donació d'òrgans
està regit, ara que parlaves justament
del tema econòmic,
per una ètica molt sòlida.
Es basa en uns principis ètics,
molt ferms.
Sí, sí, així és.
I en això sempre poseu molt d'èmfasi,
aviam, aquí no hi ha ni cap
traccessió econòmica,
ni n'ha hagut mai.
El que hi ha senzillament
és aquesta voluntat i aquest sentiment,
i hi ha unes prioritats
que són sempre en funció de criteris mèdics.
Aquí està.
Afortunadament, la llei a nivell de l'Estat,
i lògicament aquí a Catalunya,
és molt estricte,
ens diu que tothom són donants d'òrgans,
de per si,
el que passa que nosaltres,
per què tenim un carnet de donant?
Per què fem aquestes campanyes?
perquè la gent a casa,
a la feina, on sigui possible,
parli sobre aquest tema,
faci valdre la seva voluntat de ser donant,
i llavors, doncs,
el fet de tindre el carnet
expressa èticament aquesta voluntat.
També és cert que, desgraciadament,
avui en dia encara hi ha
un 22% de negatives familiars
quant a donar els òrgans.
Això què vol dir?
Que la nostra tasca encara està
a molt camí per fer.
Com repeteixo,
èticament tothom és donant.
El que passa és que, per exemple,
arriba el moment d'una defunció,
doncs, el familiar més directe,
si no vol respectar
la voluntat del difunt,
doncs, no se li estrauran els òrgans.
Aquí cal encara fer molta feina,
tant a nivell d'associació,
com a nivell de coordinadors de trasplants,
que fan molt bona tasca,
i també no,
per què no,
a nivell d'institucions.
I jurídicament no creieu
que té un cert contrasentit
si una persona
la seva última voluntat
expressament ha dit
que vol ser donant?
Potser que la família
intervingui,
tot i que ja parlem de l'ètica,
però també l'ètica
de respectar l'última voluntat
d'aquella persona.
Aquí caldria posar
una mica d'èmfasi, no, Antonio?
Lo que pasa es que cuesta más trabajo,
o sea, a la larga,
si se pone esto,
judicialmente ya es válido,
ya es factible el carnet que se hace,
lo que pasa es que cuesta más trabajo
si cuando es el donante
y no hay problema ninguno
sobre el carnet,
automáticamente y rápidamente
va al trasplante, ¿no?
Lo que pasa es que si la familia,
algún familiar o algo,
no acepta esto,
ya tienen que intervenir
unas terceras personas
que son jueces,
o en fin.
Entonces, retarda
i el trasplantament
s'ha de fer en unes condicions,
també.
Un peligro muy grande,
muy grande para el órgano
y para la persona
que lo tiene que recibir, claro.
Entonces,
lo único que afecta
es entretener
el proceso que hay
para el trasplante.
De totes maneres,
també es dona el cas
i hi ha uns protocols
que aquella persona
que no ha expressat mai
la seva voluntat
en el moment de la defunció,
els metges demanen
l'autorització de la família
i si és positiva,
vull dir,
no hi ha cap problema, no?
Bueno, és com et deia,
aquesta és la tasca
que fan els coordinadors
de trasplantament
en diversos hospitals extractors
i llavors
fan molt bona tasca
perquè no hem d'oblidar
que ens estem mantenint
ja fa uns anys
a primera línia mundial.
Vol dir que estem treballant,
no es baixa la guàrdia,
però
potser mai n'hi ha prou,
sempre hi ha gent
que necessita
un òrgan
per millorar
la qualitat de vida
i seguim
amb aquesta lluita
i amb aquestes ganes
de difondre
aquesta necessitat.
Comentaves
en primera línia mundial
i a tota la vida
i sentit
que l'estat espanyol
és el primer
en nombre de donacions
que es fan.
Així és.
És un motiu d'orgull, no?
Sí, sí.
Som solidaris
en aquest sentit.
Sí, sí, sí.
A vegades potser
pot semblar estrany
perquè estem
en nivells
de tant percent
superiors a Estats Units
i superiors
a tots els països
de la Unió Europea.
Vull dir que
d'això
hem d'estar contents.
Però,
esclar,
per exemple,
l'any passat
encara vam augmentar
els trasplants
de ronyó
i hepàtics
també encara van seguir pujant
i els de pàncreas
també van seguir pujant.
Però, en canvi,
tant els de pulmó
van baixar
i els cardíacs també.
Bé,
això no són més que números
però que en regles generals
ens diuen
que hem d'estar al tanto
que tant
les institucions
com les nostres tasques
d'associació
hem d'arribar
a informar
de tot arreu
i, com no,
gràcies també
amb la vostra ajuda.
Honrau moltes vegades
que els familiars
no vulguin
donar els òrgans.
Una qüestió
evidentment emocional.
És un moment molt difícil
per a aquelles famílies
però quines són
les argumentacions
que poden donar?
Les argumentacions
és estos tiempos
estos días atrás
tuvimos una conferència
en Berviche
y entonces tuvieron
los señores
que están
y señores y señoras
que se dedican a esto
precisamente
estudianto
más o menos
una charla
de cómo se actúa
y es un trabajo
de hormiguita
poco a poco
sin que la familia
vea que tienes
un interés
porque la familia
aunque parezca mentira
lo primero que pregunta
es que
qué le van a dar.
Entonces
lo que no puede
entrar esta persona
es decir
bueno
vamos a darte
esto y esto
y esto.
Lo único que se puede
dar a esa persona
es que
si te dice que sí
pues tú corres
con todo
movimiento
el gasto
que tenga que
hacerse
por el trasplante
y lo que sea
que no hay un dinero
si no hay nada
lo que pasa
es que el señor
o la señora
que está
tratando con el familiar
claro
es un tema
muy peliagudo
muy delicado
y hay que ir
como despreciando
o sea
como diciendo
si me lo das
lo cojo
si no me lo das
sin forzar
como si dijéramos
pero que sepas
que está diciendo
no a mí
está diciendo
no a una persona
que puede vivir
porque hay veces
que según
como le entra
al donante
o sea al familiar
le dice
es que por
si de esta manera
ahora va a vivir
una persona
gracias al
al horario
que damos
esta persona
es reacia
porque tienes
que llevar a nadie
lo que
mi hijo
mi marido
o mi hija
o sea que
mentalmente
todavía no hay
y esto
la prueba
la tenemos
en muchas veces
cuando vamos
a signos de campaña
hay pueblos
en que
que es también
una de las que estamos luchando
porque a mano
nos afecta mucho
donde va a Arcer
siempre hay una esquina
más allá
una esquina
más para acá
alguien que está
aprovechándose
económicamente
de esa
de Arcer
que utiliza el nombre
si porque
Ader
o Afer
siempre hay algo similar
entonces te piden
200 o 300
o sea 2 o 3 euros
por la paleta
porque es para ayudar a esto
no se ha dado el caso
aquí en Tarragona
precisamente hace dos años
fue donde más
más nos cuenta
nos vimos
estábamos ahí puestos
donde siempre
estábamos puestos
y una esquina más allá
había una señora
y un señor
con su buen taco
de tickets
a 20
a 10 euros
esa picaresca
que siempre van
de todas formas
la entidad que ustedes representan
está consolidada
es veterana
es conocida
es pionera
es pionera
en el tema
de la donación
parlàvem del donant
pero parlem del receptor
vull dir
la persona que necesita
un órgan
per poder
pot ser
per tenir una qualitat
tan de vida
perquè està vist
que en el cas del ronyó
pot estar
enganxat
a la màquina
de diàlisi
moltes hores
de la seva vida
molts dies
però també
moltes vegades
és una qüestió
de salvar la vida
o no salvar-la
en funció
d'aquesta donació
d'òrgans
des del moment
que el metge
diagnostica
miri el seu problema
té solució
si trobem
un donant
que s'ajusti
a les seves característiques
a partir d'aquell moment
què passa
aquella persona
resta sempre
a l'espera
que el puguin trucar
per telèfon
com funciona
perquè tinc entès
que hi ha una mitjana
de tres anys
d'espera
és molt de temps
és un punt
molt malo
quan t'avisen
és un golpe
però estàs esperant
i no saps
quant arribaran
jo dico por experiencia
jo estava tomando
yo estaba haciendo diàlisis
quant de temps
havia d'anar
dos anys
i quina era la freqüència
que anava a la mà
lunes, miércoles i viernes
tres horas
tres horas y media
i quatre
amb tot el que això implica
de la diàlisi
i a més
que tengamos en cuenta
que la màquina
te da vida
pero también quita
la màquina cobra su quota
o sea que la màquina
afecta secundaris
i conseqüències importants
els huesos
te la va fastidiando
i quan ahi me dijeron
has de vivir
hasta que poda ser
una màquina
tens que ser
molt fort
mentalment
per no venir te abaix
o sea mentalment
bueno pues
tengo que tirar
para adelante
perquè
jo no puedo
però després
viene otro golpe
más fuerte
que és el trasplante
en mi caso
jo estava
en la diàlisi
i tenia
jo hacía una vida
casi mejor
que con el trasplante
me explico
porque
yo iba
un día así
de tornar a la máquina
y quedaba limpio
no tenía problema
de comida
ni tenía problema
de nada
quedaba limpio
yo estaba decidiendo
trasplantearme
cuando me llamo
a casa
digo bueno
pues esta es tu
oportunidad
un 100%
pero
si dices que no
erróneo
porque ahora
reconozco
que
ya ha cambiado
la seva vida
completament
total
anava a dir
que en Toni
no estic d'acord
amb tu
perquè
jo
si em permeteu
dius
tinc 33 anys
el dia 17
d'aquest mes
em farà 14
que sigues trasplantat
és el meu
segon aniversari
i allò
jo aquí
me'l celebro
com si
complís anys
una altra vegada
i llavors
jo també recordo
que estava a diàlisi
m'ho van dir
et vols trasplantar
i dic
ara mateix
anem
no no espera
que has d'acabar
la diàlisi
i quan acabis
pues aniràs
cap a l'hospital
i faràs les proves
i tot això
la vida
si va bé
millora
molt
molt
fer una vida
pràcticament normal
jo diria que
quasi massa normal
massa normal
i tot
que de vegades
tan oblides
que tens
un trasplantament
aquí està
si diguéssim
perquè nosaltres
estem en aquesta causa
lògicament
ho vivim
i ho vivim molt
no estem en diàlisi
però vivim
amb gent
que coneixem
el problema
veiem gent
que té molts problemes
tant a nivell familiar
a nivell laboral
també aquesta és la nostra tasca
també ajudar-los
en aquest àmbit
oi?
però
sens dubte
la qualitat de vida
amb el trasplant
millora moltíssim
tothom pot ser donant?
bé
en principi
sobre el paper
com dèiem abans
èticament
tothom és donant
però és cert
que la mort
que la mort s'ha de produir
en un hospital
vull dir
no pot ser
allò que per desgràcia
hi ha un accident
i mor un al carrer
això no és vàlid
per ser donant
té que morir
en l'hospital
té que ser una mort
transefàlica
diguéssim
certificada
per tres metges
d'una unitat
diferent
i després
lògicament
no tothom
qui mora
està sa
per poder donar
els òrgans
com es mou tot aquest protocol
d'un centre a l'altre?
perquè clar
pot haver-hi un òrgan
en un hospital
de Cuenca
i el donant
està a València
per posar un exemple
hi ha un circuit
hi ha un moviment
el programa de Jordi
el programa
que hi ha aquí
en Catalunya
es hacía el trasplante
o sea
se empezó
des que el donant
estava en el hospital
aquí en Berviche
i el donant
en Mallorca
bueno
pues el donant
se va por el hígado
allí
se va por el hígado
se queda el hígado
aquí
i salió
tota
la explicació
correcta
de com es fa
llegas
a Tarragona
o sea
a Tarragona
en Mallorca
quitas
el órgano
tienes para Barcelona
en Barcelona
ya está todo preparado
claro
que hay otra cosa más
que no solamente
hay un receptor
hay dos
o tres
por si este órgano
no le da bien a uno
siempre se pone el órgano
porque puede haber
un rechazo
claro
rechazo
continuamente
estamos expuestos
al rechazo
pero ellos
cogen lo más parecido
o sea
el más similitud
tenga con el paciente
y hay veces
que yo conozco
el caso
de que
de tres personas
dos
no se ha podido
trasplantar
y entonces
el tercero
ya quedaba
el riñón
la vida que tiene
el riñón
le faltaban
un par de horas
claro
y le llegó justo
a uno
que no esperaba
el trasplant
que es el Pedro
que es compañero nuestro
y la duró
y la duró
y la duró
ocho años
nosotros
Diguéssim, estem dins d'una llista, amb un ordinador, diguéssim,
amb el nostre, diguéssim, grup de sang i diversos subgrups que tenim.
Llavors, quan hi ha un òrgan, una possibilitat d'un trasplant,
aquest òrgan, lògicament, s'analitza
i amb qui tingui més coincidències és a qui avisa'm per fer el trasplant.
Hi ha una llista d'espera, però sempre en funció de les característiques de l'òrgan
i del que sigui receptor.
El missatge del CER, un dia com el d'avui, està claríssim.
I és que siguem conscients del que suposa
i que és un gest absolutament generós i solidari.
Jo soc conscient que cada dia hi ha un dia nacional de no sé què
o el dia del que sigui.
Avui ens toca a nosaltres, el qual ens pertoca treballar amb el tema,
demanar que la gent s'informi i simplement aquí a Tarragona
podeu passar per la Rambla Nova, veureu que podeu recollir informació,
us podem parlar dels nostres casos, podem parlar del que vulgueu
i que a casa us segueu conscients d'aquests temes,
en parleu, us podeu fer socis avui o donant avui mateix amb el carnet que podem donar.
I si no és així, vull dir, és que tampoc hi ha presses, però que sí que es parli del tema.
Doncs a nosaltres és el que hem fet avui, tantes vegades com convingui.
És un gest absolutament desinteressat, solidari, que millora la qualitat de vida de moltes persones
del nostre entorn i fins i tot a algunes li pot salvar la mateixa,
no només millorar-la sinó salvar-li la vida.
Així, fer un petit inciso, o sigui, recordar a tot el poble de Tarragona
que Espanya és la primera mundial, Catalunya és la primera d'Espanya
i Tarragona és la primera de Catalunya.
En donacions, Déu-n'hi-do, no?
Estic molt contents, per això dic que sempre que venim a Tarragona és traure pit.
No, no, doncs nosaltres el traurem també, ens sentim partíceps, no?
De tota classe, o sigui, viejos, més joves, de tota classe.
Jo dic que és una plaça en la que triomfem sempre.
Doncs que continuï aquí i a tot arreu aquesta voluntat d'ajudar els altres
a través de la donació d'òrgans.
Moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
Carles Mora, Antoni o Prieto, i que no passin molta calor,
que el dia està...
I estaran allà fins a les vuit del vespre, no?
Aproximadament, sí, sí.
Mirem d'aguantar i aguantarem segur.
Moltíssimes gràcies.
Llama, iendo la donación bien, no importa el calor ni el frío.
A vosaltres.
Adeu-siau.
Adéu-siau.