Ara són dos quarts de dotze del migdia i vuit minuts al matí de Tarragona Ràdio.
Parlem de música, d'un concert que tindrà lloc aquest dissabte
i que servirà per tancar el cicle de concerts de Primavera Musical al Palau de Congressos.
Un concert que estarà protagonitzat per la coral de la Universitat Rovira i Virgili
i com a convidat al cor de l'AUSAN.
Montserrat Riós és la directora de la coral de la URB i avui ens acompanya.
Montserrat, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Un espai en el que vosaltres ja heu actuat?
Sí.
Però abans que es reformés tota l'acústica.
Per tant, esteu una miqueta a l'expectativa de com sonarà per vosaltres
perquè referències ja en teniu, no?
Sí, sí, sí.
Teniu ganes, m'imagino.
No sé si heu tingut ocasió d'assajar, de fer alguna prova.
No, no, encara no hem pogut fer cap prova.
El dissabte a la tarda tenim allí una prova llarga.
Tenim temps suficient per trobar-nos i per mirar una mica el que hem de fer.
Però bé, jo he estat escoltant tres concerts del cicle
i més o menys des del punt de vista del públic,
ja m'he fet una mica d'idea de com funciona la sala,
que em sembla que funciona molt bé.
Es nota la diferència, doncs.
Molt, es nota la diferència, sí, sí.
Parlem una miqueta del que és el conjunt coral de la Universitat Rovira i Virgili.
És una coral amb veterana i és una coral amb una projecció fora d'aquí important també.
Heu participat en un munt de certàmens, de trobades, de convocatòries, actuacions.
Ja sou una coral que té més d'una dècada.
Sí, sí, sí.
Vam començar als sassos el 91, sí, sí.
Ja portem uns 13 anys, sí, sí.
I com va néixer?
Perquè clar, estem parlant d'una coral que està integrada en persones amb una formació musical molt sòlida.
No estem parlant d'aficionats que dius,
mira, ja que estem a la universitat, ens enjuntem, fem una coral per entretenir-vos.
El projecte ja va néixer amb molta més ambició, no?
Sí.
Bé, a veure, la idea que jo vaig tenir, jo vaig ser estudiant de la universitat fa ja uns quants anys,
i després vaig estar estudiant uns anys a Ginebra, al Conservatori Superior.
I allà vaig veure que hi havia cors universitaris de molt de nivell,
concretament, per exemple, el Cor de Lausanne, que ara ens acompanyarà,
o el Cor de la Universitat de Ginebra, cors francesos.
I clar, quan vaig tornar vaig pensar,
per què a Tarragona no podem tenir també un cor universitari de qualitat?
no els quatre amics que canten, que també és fantàstic, eh, els quatre amics que canten.
Sí, sí, una cosa no treu l'altra.
Però molt bé, jo sempre he tingut la idea que un cor universitari, en principi,
ha de donar la idea d'una cosa, doncs, d'un treball molt seriós i d'una exigència determinada, no?
En el cas musical, doncs, exigència musical.
I llavors, doncs, vaig tenir la idea de fer una proposta i d'imaginar que aquí també.
Penso que una de les coses importants d'aquesta vida és que quan un veu una cosa que està molt bé en un altre lloc,
posar-se la pregunta a un mateix de dir, i per què això no pot estar a casa meva?
i aquesta va ser, doncs, la meva iniciativa i l'origen, no?
La primera resposta, evidentment, va ser una mica la de dir, oh, és que aquí la gent no canta.
O la universitat no es canta, no?
Ah, la universitat no es ve a cantar.
Això, però bé, després, quan jo vaig poder, doncs, insistir i dir,
i bueno, doncs, evidentment, durant uns anys estar, doncs, amb el tema de la formació
i de la, i d'una mica, doncs, trobar les persones idònies, no?
Que molts, la majoria, han sigut o són estudiants de la universitat, o sigui,
hi ha molta gent que està estudiant Medicina o Químiques o Magisteri o Història,
que, a més, han passat per una formació musical,
i aquest és el moment, per molts, d'aprofitar-ho, no?
I un cop acaben els estudis, s'hi queden, encara?
Molts s'hi queden, molts.
Molts s'hi queden i, a més, fan quilòmetres per venir.
O sigui, hi ha gent que està vivint, doncs, no sé, a la Metlla o a Ginestar
o a Falset o al Vendrell o a Valls o...
I venen els dilluns a sejar a la Coral.
De quantes persones estem parlant que integren la Coral?
Ara són una cinquantena, aproximadament sempre estem al voltant d'unes cinquanta persones.
Home, de fet, una universitat, una Coral, en una universitat també, doncs,
diguem-ne, que li dóna currículum i prestigi a aquella universitat.
A veure, jo estic convençuda, perquè, evidentment,
quan un sent l'orquestra de la Universitat de Heidelberg
o el cor de la Universitat de Coimbra,
que són universitats centenàries europees, de les més antigues,
tenen, precisament, aquestes dues universitats,
un cor i una orquestra d'uns nivells altíssims.
I això, clar, evidentment, un diu, ah, clar, és que és el cor de Coimbra.
Bé, a Coimbra podrien tenir un cor, o no tenir-ne,
però quan un sap que és una universitat que té 700 anys
i, a més, tenen un cor molt bo,
on se fa com una mena d'idea de prestigi cultural antic, no?
I, bueno, penso que a Tarragona això és una mica l'objectiu que jo he tingut
i, bé, en aquests anys, nosaltres estem com realment una de les corals,
que és molt lleig que ho digui jo,
però de Catalunya és realment la corala universitària
més important que hi ha en aquests moments.
Home, serà lleig per algun que altre premi heu guanyat,
heu quedat en bons llocs en concursos internacionals
que es fan de formacions corals, vull dir que...
No, no, no, la resposta, evidentment...
No és només que ho diguis tu.
Hi ha proves, hi ha proves escrites.
El vostre repertori ha anat variant a través del temps?
Us heu anat decantant per un estil, per un altre?
No, a veure, clar, el problema, això és un...
El tema del repertori és fonamental per l'evolució d'un grup.
I, clar, la gràcia, diria jo, i al mateix temps una mica la dificultat de mantenir un cor,
és que el cor té una trajectòria.
Hi ha gent, evidentment, hi ha estudiants que han entrat aquest any
i s'han trobat en un programa difícil, dur i molt contemporani.
Clar, quan ells saben que fa sis anys van fer un programa jazz
o que fa vuit anys van fer La passió segons Sant Joan de Bac,
diuen, ai, que bé!
Clar, la qüestió és que s'ha de respectar, i la gràcia, repeteixo,
és aquesta mena de dinàmica entre els que fa temps que canten,
els que tenen l'experiència, els nous, i anar evolucionant amb el repertori.
Vull dir que és...
A veure, l'ocasió d'aquest repertori del concert de dissabte
és una ocasió molt extraordinària perquè fem una estrena
i això és un fet insòlit.
O sigui, estrenes pràcticament avui en dia en el món de la música clàssica
no se'n fan, se'n fan poquíssimes.
Primer, perquè la gent no s'atreveix a cantar-les.
És una aposta molt arriscada, no?
Hi ha precedents, per tant, qui li posa el cascadilla al gat, no?
És això mateix.
Una creació, doncs, un s'ha d'atrevir, no?
I en aquest cas, clar, la cosa és una temptació
i al mateix temps un repte terrible, no?
Però bé, jo estic molt satisfeta.
Doncs parlem del repertori d'aquest dissabte.
Comencem per l'estrena o vols que comencem pel començament,
que és com s'han de fer les coses?
Sí, el començament del concert és l'estrena.
La primera obra que cantem és aquesta obra.
Potser explico una mica l'origen d'on ve això.
De fet, nosaltres amb la coral de la Universitat de Lausanne
havíem fet un intercanvi fa quatre anys.
Vam anar nosaltres a cantar allà
i ells després van venir a cantar aquí, diguem-ne els cors separats.
I a partir d'aquesta relació,
el director, Jean-Christophe Obert,
de la Universitat de Lausanne, del cor,
em va fer una proposta fa ara un any i mig
de fer amb ells aquest programa.
O sigui, ell me va dir, jo faig una creació,
és un encàrrec a Eric Godivert,
que és el professor de composició
del Conservatori Superior de Ginebra,
i després vull fer la Sinfonia de Salts d'Astravinsky.
I m'agradaria convidar-te que vosaltres vinguéssiu
a fer aquests concerts amb nosaltres a Lausanne.
Bé, jo ho vaig pensar una mica,
vaig veure la dificultat,
i al final li vaig contestar que sí.
I aquesta és una mica la raó
de jo després haver intentat,
i al final l'havia aconseguit,
realitzar el mateix concert a Tarragona.
Em va semblar que era una llàstima
fer tot aquest treball només per cantar a Lausanne
i no oferir el concert a Tarragona.
I al final el concert ha pogut entrar dintre del cicle
i és la raó d'aquesta cosa una mica suïssa
ficada aquí dintre, no?
És un fet extraordinari per doble motiu,
perquè parteix d'una col·laboració
entre dues entitats
i a més a més perquè s'estrena també per l'obra.
Comenceu d'aquesta manera.
Com continua el programa del concert de dissabte?
A veure, primer aquesta cantata
que és
Que el ciel éblouissant,
que és una mica cap a quin cel
enlluernador una mica és el tema.
Deixa'm parlar una mica encara de la cantata.
És una obra que està escrita
per 17 instruments d'orquestra i cor.
I són textos d'un poeta
que es diu François de Blu.
Són textos agafats de diferents poemes
del poeta per Eric Godivert.
I llavors forma com una mena d'evolució
la cantata
on hi ha com una mica una filosofia
de vida de l'home explicada dintre, no?
És una mica un nen,
la història d'un home
que neix,
que té una evolució a la vida
i que al final
arriba en aquest cel
que és enlluernador,
que és una mica el final de la seva vida.
És una cantata una mica filosòfica,
amb uns textos molt profundes,
amb uns textos molt bonics,
evidentment en llengua francesa,
i que té una instrumentació
molt particular
perquè el que va fer,
evidentment,
el compositor ha estat
utilitzar part de la instrumentació
que utilitza Estravinsky
a la Sinfonia de Salms,
que després,
ara parlaré,
és una instrumentació també
molt característica,
no és en absolut
l'Orquestra Sinfònica Clàssica.
Llavors, clar,
és molt difícil programar
Estravinsky
amb una altra obra,
perquè té una instrumentació
Estravinsky
completament diferent.
Llavors,
la comanda
va ser
per fer
amb la Sinfonia de Salms,
o sigui,
és una obra escrita,
pensada
per un programa
on també hi ha Estravinsky.
Està molt bé
que la Montserrat
expliqui tot això,
perquè algú va pensar
mira,
la Coral Universitària
està allà
i dissabte s'acostaran
al Palau a cantar.
Darrere d'aquest concert
hi ha una feinada
importantíssima,
per això està bé
que la detalli.
Em sembla perfecta.
Amb l'Orquestra Sant Jordi
hem dit que actuareu.
Sí, amb l'Orquestra Sant Jordi.
Que no ens passi
de desapercebut.
Doncs serà una cantata
que jo imagino
que mantindreu
al repertori
durant un quant temps, no?
No,
aquesta cantata
malauradament
és molt difícil
que la tornem a interpretar,
molt.
Primer,
per la despesa
que suposa
baixar al concert.
L'orquestra
és una orquestra
gran,
sobretot la Vestravinsky,
i és una obra
molt difícil
de fer,
de realitzar
i després,
sobretot
una qüestió econòmica.
Vull dir que
tornar a aconseguir
una altra vegada
subvenció,
diners,
per poder,
costa molt, no?
Llavors, clar,
jo vendre aquesta cantata
ja sé
que és pràcticament impossible.
Té un preu molt elevat,
comprobar-la.
Això mateix.
Serà una oportunitat,
aquest dissabte.
Ja el valor
del concert de dissabte
és importantíssim,
però encara podem afegir
altres interpretacions
en el repertori, no?
Sí, sí, sí.
Després, a veure,
hi ha una part al centre,
és un concert en tres parts.
Això és important.
La cantata té tres parts,
el concert té tres parts,
la Sinfonia d'Stravinsky
té tres moviments
i la part central
són tres obres.
O sigui que,
diguem-ne que
està pensat...
És el vostre número de la sort,
eh?
El número tres.
Està pensat realment,
això ve dels suïssos
i la proposta,
són tremendos aquests suïssos.
No, ara faig broma.
A veure,
la part central
són tres motets,
dos motets de Mendelssohn
i un motet de Bach.
I això,
doncs són obres
a capela,
això vol dir sense orquestra
i són, doncs,
motets fantàstics,
diguem-ne,
doncs de la polifonia clàssica,
no?
Són obres extraordinàries.
La més difícil
d'aquestes obres
d'interpretar
és el motet de Bach,
Com i és-ho com,
és un motet a doble cor
i, bueno,
és un motet funerari.
Bach ho va escriure
per la mort,
per fer els funerals,
no és de la mort
d'una persona molt important
i és un motet
realment esperançador
dintre dels textos
d'aquest final
de la vida
d'una persona.
Tornem una mica
al tema Godivert,
al tema de la cantata
i, bueno,
en fi,
és Bach,
ja no cal dir masses coses més,
no?
De Joan Sebastià Bach,
és una obra fantàstica.
I es tanca
el programa
amb Stravinsky.
Això mateix,
i Stravinsky,
que és ja,
llavors ja és la traca final,
Stravinsky
és un compositor
extraordinari,
un compositor
que ha escrit
molta música
sinfònica
instrumental,
però que ha escrit
també moltes obres
religioses.
Stravinsky
és un compositor rus,
però que de seguida
va marxar de Rússia
abans de la Revolució,
es va instal·lar
a Suïssa,
després va viure a França.
La Revolució russa
el va agafar
quan ell vivia a França,
va perdre
tots els diners,
tota la fortuna,
i a partir d'aquí
ell es va dedicar
a composar tota la vida.
Aquesta obra,
la Sinfonia de Psalms,
és una comanda
de l'Orquestra Sinfònica
de Boston
pel cinquantè aniversari,
i ell,
Stravinsky
la va escriure
el 1930
a Nissa,
i és un període
on ell
havia tornat
a la religió,
o sigui,
ell va néixer
evidentment
en una religió...
Un període molt místic,
no?
Molt.
I va agafar l'autor.
Molt.
Primer ell,
evidentment,
era un compositor rus
ortodoxa,
després va deixar
la religió,
i uns anys abans
d'escriure,
uns tres o quatre anys
abans d'escriure
la Sinfonia,
ell va tornar
una altra vegada
a ser
completament
una persona religiosa,
profundament religiosa,
fins al punt
que l'obra,
quan la va acabar
d'escriure,
va escriure la partitura
al començament.
Aquesta obra
està dedicada
a la glòria
de Déu
i a la Boston
Symphony Orchestra
en motiu
del cinquantè aniversari.
Va agafar uns textos
fantàstics
dels salms,
de diferents salms,
i la va composar
en tres moviments,
el segon
és més llarg
que el primer
i el tercer
és més llarg
que el segon,
té una evolució
en la durada.
Utilitza
una orquestra
amb uns 40 instruments
i aquesta orquestra
típica,
que és la que
estava explicant abans,
és una orquestra
que no té ni primers,
ni segons violins,
ni violes.
Té cinc flautes,
cinc oboes,
fagots,
contrafagots,
trompetes,
trombons,
tuba,
percussió,
arpa,
dos pianos,
violoncels,
contrabaix.
I és una orquestra
molt particular
i la seva escriptura
com en general
la que utilitza
per altres obres
és molt rítmica
amb molts
de contratemps
i molts jocs
d'accents fora de lloc
i és molt efectista.
Al mateix temps
té també
moments de calma
i d'una espiritualitat
immensa.
Hi ha una unitat
en quant al contingut
de les obres
de tot el concepte.
Aquesta profunditat,
el dàstia de l'ésser humà,
l'espiritualitat...
Absolutament.
No està triat a l'atzar
aquest programa.
No,
és un programa
molt pensat
i molt treballat.
Ho dèiem
en el temps del sumari.
Hi ha un concert
aquest dissabte
al Palau
que no se'l poden perdre
i les proves
ens les ha donat
la Montserrat Rios
que és la directora
de la Coral Universitària
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Quins projectes
té més immediats
per als propers mesos?
Tret d'aquesta cita
importantíssima
de dissabte a Montserrat.
Bé,
els propers mesos...
A veure,
ara ja,
clar,
nosaltres sortim d'un programa
i estem pensant
sempre en un altre.
Tenim una proposta
d'una celebració
d'un 50è aniversari
de l'amor d'un compositor francès
que és
Joseph Gui-Ropards.
És un compositor organista
i tenim una proposta
per un festival d'orgas
a Toulouse
per el 2005
per participar
en un concert
allà
com a homenatge
d'aquest compositor
molt desconegut,
fins i tot a França
també és molt desconegut,
però és un compositor
fantàstic.
I, bueno,
sempre seguir una mica
amb aquesta línia
de buscar
coses,
diguem-ne,
noves
però meravelloses,
no?
I la coral
continua creixent
cada curs
que comença,
cadres nous alumnes
que s'incorporen?
Sí,
a veure,
la coral,
diguem-ne,
que no té un canvi
enorme
com altres corals universitàries,
que al final de curs
marxa mig cor
i al setembre
entra mig cor nou.
Diguem-ne que cada any
hi ha unes,
entre 5 i 10 persones.
Això és positiu,
no?
Això és positiu,
clar,
evidentment.
I dona continuïtat.
Sí, sí, sí,
dona continuïtat
i no,
jo estic molt contenta
del treball,
del nivell del cor
i, bueno,
aquest programa
és molt difícil
però hem treballat molt
i jo crec que el cor
també l'ha disfrutat molt.
De fet,
aquests concerts,
la setmana,
o sigui,
fa 15 dies
vam estar a Los An
fent el repertori,
no?,
amb la coral,
vam anar a fer els concerts
i ja tenim una mica
la impressió
del que és això,
no?
I, bé,
a Tarragona
jo penso que serà
el tercer concert
i jo tinc moltes ganes
de fer-lo,
espero que vagi bé.
I nosaltres d'escoltar-ho,
per això no ens perdrem
aquesta ocasió
el dissabte
al Palau de Fires i Congressos
a l'Auditori
a la ciutat de Tarragona
a partir de dos quarts
de 10 de la nit.
Montserrat Riós,
enhorabona.
Gràcies.
I moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
al matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
I nosaltres ara el que farem
serà una pausa molt breu
i després els convidarem
a aquest concert.
Tinc aquí a la taula
unes quantes entrades
que regalaré
als oients
que ens truquin
al 977 24 47 67.