Passen tres minuts a dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
canviant de registre, canviant absolutament de tema,
per parlar-vos ara d'un premi i d'una persona afortunada,
d'una veïna de Tarragona que es diu Mercedes Rodríguez Segués
i que, déu-n'hi-do, el premi que tindrà gràcies a les seves compres
al Centre Comercial Acelobert Vieté de Tarragona.
El premi és un sou mensual de 600 euros,
és a dir, 100.000 de les antigues passetes.
Volem parlar amb ella a través del telèfon
i també amb el president dels comerciants de la Vieté, Rafael Olíviar.
Primer saludem per telèfon a la afortunada,
a la guanyadora, Mercedes Rodríguez Segués.
Senyora Rodríguez, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i felicitats una vegada més.
Gràcies.
I aquí als estudis ens acompanya el president dels comerciants de la Vieté,
Rafael Olíviar.
Senyora Olíviar, també bon dia.
Hola, bon dia.
Senyora Rodríguez, em deia divendres que pràcticament ni s'ho creia quan la van trucar.
No, no m'ho creia perquè em pensava que això s'havia sortejat la primera setmana de gener,
després de Reis.
I quan tira una cosa i pensa que li pot tocar el premi,
doncs vaig pensar, durant la setmana no m'han trucat, no m'ha tocat.
Doncs vale.
I després, la setmana passada, em van trucar, em van dir això,
i no m'ho esperava.
La veritat pensava, no pot ser, no pot ser que m'hagi tocat.
Era impossible.
I només havia posat una butlleta?
No, tres.
Tres.
Tres.
Perquè algunes no havia pogut repartir-les,
i després amb algun post-ho no m'havien donat.
No sé per què tenia tan poquetes aquesta vegada.
I per què aquesta desconfiança?
O per què no s'ho creia al principi?
Doncs perquè no m'ha tocat mai res.
I a més és que em creia que ja estava repartit.
No t'ho esperes.
Perquè si hagués sigut la setmana que jo m'ho esperava,
que he dit, calla, que potser sigui veritat.
però em creia que al senyor Olivier em feia una broma.
Al senyor Olivier li feia una broma o no?
No, no, va anar molt en sèrio.
Va anar molt en sèrio.
Imagino que ho devia confondre amb el regal del mercat,
de l'associació del mercat,
que es va fer just a setmana després de Nadal.
Imagino que el C també a la zona centre,
i un altre motor,
m'imagino que el devia confondre.
Evidentment va ser una gran afortunada.
Va fer unes compres a un centre,
un negoci associat a la via T,
a la juria Ramoncita,
i afortunadament li va tocar.
I ja s'ho pot creure,
perquè imagino que l'hauran trucat tots els mitjans.
Sí, sí, m'han trucat.
I llavors, al final ja em vaig creure,
però m'ho vaig posar molt nerviosa.
M'agafava com a calor i tot.
Quantes butlletes hi havia en Rafel?
Unes 40.000.
40.000, aproximadament.
Es va fer alguna cosa de filtres,
quantes butlletes va llançar.
La nostra secretària, afortunadament,
va dedicar-se a casa d'una setmana a fer filtres,
perquè a vegades, no sé si és que ho agafaven,
o hi havia butlletes de 100 totes juntes,
llavors deixava 3, 4 i les altres les apartava.
O sigui que les 40, diguem-ne,
que són bastant reals
o que no és que s'hagin hagut un volum real
de compra aquest Nadal.
I el premi que tindrà la senyora Rodríguez Segués,
quin serà?
600 euros al mes durant tot aquest any.
Durant tot aquest any.
I aquests 600 euros se li van donant a la persona afortunada?
Cada mes donem un taló de 600 euros a la senyora.
Ara, la setmana que ve, m'imagino que farà la primera entrega.
I llavors, bueno, la destinació, evidentment, és lliure.
O sigui, si fa alguna cosa a les compres del centre, perfecte,
però que els diners són xeus i pot fer amb ells el que ella vulgui.
I, Mercedes, què farà amb tants diners, doncs, durant aquest 2004?
Comprar, que és el que m'agrada.
és que és un premi que fa molta il·lusió.
És un premi molt bonic, perquè a vegades, no sé, hi ha premi.
Però aquest és un premi que és un sou,
que et dona la seguretat de dir,
ah, mira, avui regalaré això al meu fill o al meu marit.
El mes que ve tinc per comprar amb un net.
I és un regal molt bonic, perquè és un sou,
és cada mes que et donen alguna cosa així.
Que després, quan s'acabi, m'hagi acostumat.
Li costarà l'any que ve, no?
El 2005 no tenia aquest al·licient.
Em quedaré sense sou.
En Cosa Olgas, veig que té família
per anar repartint al llarg dels mesos aquest premi.
Sí, sí, sí.
A més, és que m'agrada molt fer regals
i m'agrada molt anar a comprar.
I com que tindré un sou que és així, a més a més,
doncs és per això, és per comprar-lo,
per tornar-lo a gastar a la via T.
La botlleta afortunada, com deia Rafael Oliver,
va ser per una compra que vostè va fer en una jolleria.
A la jolleria Ramoncita.
Era també un regal, doncs, que havia fet.
Sí, vaig comprar diverses coses.
Em vaig comprar un rellotge per mi
i després vaig comprar regals pels meus nets.
I llavors, doncs mira,
anar allà dos o tres vegades
van ser els que em van donar les boletes.
I per cert que em van dir
que era el dia abans de rei,
o la nit de rei,
l'últim dia que es podia recollir.
I com que jo no m'havia trobat gaire bé durant la setmana,
és el Baidu a punt,
el dia mateix que ho recollien.
És a dir, la vigila de reis és quan va deixar les boletes.
Sí, perquè no em trobava bé i pensaven
no les podré omplir prop,
te'l quedes allà mirant i dius
si és un premi tan bonic.
I tot i no trobem gaire bé,
encara les van anar a portar.
I mira, he tingut sort.
Doncs, i tant, que ha tingut sort.
I la família, què li ha dit, per cert?
Bueno, estan encantats.
Estan encantats.
Sí, sí, sí.
I li han demanat molts regals?
Sí, tot.
Què li han demanat, si es pot saber?
Buf!
Hasta un traje.
Moltes coses, m'han demanat moltes coses.
Però ja els hi he dit,
dic, tindré que ser a poc a poc,
perquè com que ho cobraré cada mes,
els tindreu que anar posant a la cua.
Aquesta iniciativa, Rafel Oliver,
en fi, està resultant tot un èxit.
És el segon any que ho feu, no?
El segon any, sí.
L'any passat es va posar en marxa per primera vegada.
Va tindre un ressò relatiu.
Aquest any s'ha consolidat
i vam creure de continuar amb aquesta iniciativa
perquè, evidentment, en el pas
i sobretot amb la propaganda que ens ha fet
la senyora Merced,
ell ha vist amb aquesta il·lusió,
jo crec que ha sigut l'esforç,
el premi a l'esforç,
perquè l'últim dia i trobant-se malament,
ha cregut que podia ser possible
i ho ha fet.
jo m'he quedat sorprès gratament
que aquestes iniciatives calin on
profundament als ciutadans
que compren a les nostres botigues,
amb la qual cosa
ens dona forces per seguir fent
l'esforç de donar aquest premi
any rere any, no?
Perquè vostè, Mercedes,
s'havia enterat del premi del concurs
comprant en alguna de les botigues,
m'imagino.
La Ramoncita va ser el primer dia
que me'n vaig enterar,
que m'ho va dir.
Diu, omple això que és com un sou.
I, a més,
és el dia que vaig veure
que el premi era tan bonic,
perquè això de tenir un sou
era maco el premi.
I em va fer com una il·lusió,
era com un pressentiment.
No sé per què,
vaig pensar que era un dels premis
més macos que es podia fer.
De totes maneres,
a vostè em deia que no li havia tocat mai res.
No, no,
perquè a vegades jugues, no?,
a l'auteria o al sexe o amb alguna cosa,
no soc una persona que em toqui,
no em toca res mai normalment,
i no m'ho esperava,
però és que de cap manera,
de cap manera.
La il·lusió,
a vegades penso,
m'agradaria tenir gravat
el moment que el senyor Olivia m'ho deia
per poder-ho tornar a escoltar,
perquè va ser una il·lusió tan gran,
bueno,
increïble.
Aquest, digui, digui...
Home, jo recordo encara la trucada,
dic, a veure com la podem convèncer
que això és ben cert.
Estàvem al Palau de Congressos,
hi havia la mixta Raúl en aquell moment,
bueno, hi havia tots els patrocinadors,
i li dic, bueno, a veure què li deiem.
Sort que tenia els seus datos personals
de la butlleta,
perquè quan omplen la butlleta
han de donar els seus datos personals,
i m'imagino que amb això
la va ajudar una mica a creure-s'ho, no?
Mercedes, a partir d'ara,
tindrà aquest sou,
ja li deien que segurament la setmana que ve
podrà rebre la primera mensualitat
de 600 euros.
El primer regal ja l'ha pensat,
o la primera compra ja l'ha pensat o no?
Ai, no ho sé, no ho sé,
perquè no ho sé,
si compres el primer un que amb un altre,
però bueno,
alguna cosa primer pels meus fills.
I després, els netets,
els aniré a comprar a poc a poc.
Després, el meu marit,
que també es queixa,
diu, només dius els fills i els nets,
i a mi què?
I tot.
Home, i per vostè no?
I la dona, eh?
Per mi també,
però em quedarà més temps,
em quedarà més temps.
Els primers seran per ells.
Recordem que el premi és això,
un seu mensual de 600 euros,
però que no està destinat obligatoriament,
senyor Olivier,
a les botigues de la Vieté.
No, no, el concepte és...
En contra del que puguin pensar
o puguin semblar per altres premis
que es fan en altres llocs, no?
on d'alguna manera t'obliguen a...
Exacte, o sigui,
l'efecte és que ens faci conèixer la Vieté.
Evidentment, l'efecte era això,
crear que la gent vingui a comprar la Vieté.
El que vam crear,
vam pensar que podia ser massa condicionat
de dir, bueno, tu has de gastar la Vieté.
Vam dir que no,
que fos una cosa lliure,
i evidentment segur que algú caurà
només per la bona disposició
que compraran els nostres negocis,
però que evidentment en pot fer ús molt lliure.
La guanyadora l'any passat
va destinar cert part del seu premi
a pagar o ajudar a finançar
la boda a la seva filla.
Bueno, doncs el que volem
és crear aquesta felicitat
i ells que s'ho reparteixen
com ben millor vulguin.
Mercedes,
què li sembla això
que no l'obliguin a comprar
en un comerç de la Vieté?
Ideal.
Per això el premi és tan magnífic,
perquè si pots fer regals,
jo ara en aquest moment
dic de fer regals i tot,
però si tingués de pagar una altra cosa
no m'obliguen.
Podria invertir-ho
en alguna altra cosa
que no t'obliguen
i per això el premi és tan bonic.
Hem de recordar que el premi
li ha tocat perquè ja ha comprat
en un negoci.
O sigui, és una persona
o clients que ja tenen
una tendència a vindre a comprar
i d'alguna manera ja això ajuda molt.
De dir, bueno,
com no és que l'hagi comprat
en un altre lloc
i li hagin donat el ballet,
sinó que l'ha omplert
en un dels nostres negocis,
amb la qual cosa
ja crec que és prou
per nosaltres suficient
que continuï així.
Vostè, Mercè,
s'acostuma a comprar
al centre de la ciutat?
Sí, sí.
Bé, a tot arreu.
El que passa és que
hi ha alguns llocs
que la meva filla
també va comprar
amb una peleteria
una jaqueta
i no l'hi van donar.
Llavors, no sé ben bé
si fins...
La meva filla diu
potser no estava adherit
en aquest...
d'això.
I alguna vegada
potser se'n descuiden
han d'adonar-t'ho.
Però normalment
compro per tot això
de la Rambla,
al carrer
del mateix Ramoncita,
per sí,
pel centre comercial
aquest que hi ha
a la ciutat,
diguéssim,
que hi ha zona peatonal,
tot el que és la Rambla.
Per aquí
és normalment
per on compro.
Ja li notem
que li agrada comprar
i que és una
molt bona consumidora
dels centres
o de les botigues
del centre comercial
de Tarragona.
Sí, sí.
I a la jolleria
Ramoncita i baix
sempre que puc
perquè són una gent
molt agradable
i soc clienta d'allà
i, clar,
hi tornaré
un altre cop.
Home, ara li anava a dir,
jo crec que la jolleria
es mereix com a mínim
la destinació
encara que sigui
d'una petita part
d'aquest premi, eh?
Per suposat,
per suposat que sí,
em va donar molta sort
i són una gent
molt maca
que me'ls estimo molt.
Molt bé.
Rafa, l'Olivera,
alguna cosa més
que li vulgui dir
a la Fortunada?
No, ha tornat a felicitar
i, evidentment,
com deia,
no tots els negocis
del centre
estan adherits
a la Vieté,
ojalà fos així,
però, evidentment,
aquells que són
i estan adherits
doncs, evidentment,
donen aquestes facilitats
als seus clients
perquè puguin gaudir
sigui d'això,
sigui del pàrquing gratuït
i sigui d'altres iniciatives
que s'estan fent.
Mercedes,
alguna cosa?
Bueno,
de moment no,
que estic molt contenta
i molt agraïda.
Doncs,
nosaltres també ens alegrem
que estigui tan contenta
i que, en fi,
Benaviat ja pugui disfrutar
d'aquest sou mensual
de 600 euros
i el pugui destinar
allò que vostè vulgui,
a comprar
en alguna d'aquestes botigues
de la Vieté
o, en fi,
allò que vulgui destinar
aquest premi
que realment és important.
Mercedes,
en Rodríguez,
següent,
moltes gràcies
per atendre
aquesta comunicació en directe
del matí de Tarragona Ràdio
i una altra vegada
l'enhorabona.
Gràcies a vosaltres
i, bé, bueno,
que estic molt contenta
i que continuïn fent
aquests premis.
Molt bé, doncs gràcies
i felicitats.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a aquesta veïna
de Tarragona,
Mercedes Rodríguez
que per fer una compra,
en aquest cas
en una enjulleria,
doncs ha tingut
aquest premi.
Perquè tot això,
recordem,
formava part
d'aquesta campanya.
Rafael,
què vau fer
durant les setmanes
prèvies a Nadal?
Sí, sí,
era una mica
la campanya de Nadal
i la campanya de Nadal
va reforçada
per l'atorgament
d'aquest premi.
Una iniciativa
que va començar,
recordem,
el Nadal anterior,
és a dir,
aquesta era la segona edició
i que suposo
que voleu mantenir,
no?,
per l'èxit que ha tingut.
Exacte, exacte.
Vam valorar
l'experiència
del primer any,
vam veure
que havia sigut
molt positiva,
potser el resó
no havia sigut
el que esperàvem,
però evidentment
aquestes iniciatives
del primer any
ojalà volguéssim
tindre tots els resultats.
Hem vist
que aquest segon
ja en mateixos botiguers
quan comentàvem
la jugada
els deien
que ja la gent
ja demanava,
com aquesta dona
ja no era tan oferir
com el primer any,
ompli, ompli, ompli,
sinó que ja la gent
comprava i de...
Ei, la bolleta,
què me la podeu donar
per omplir?
O sigui,
que la gent ja es va consolidant
amb el que és
aquest premi
i evidentment
volem que sigui
una mica,
com diuen els de màrqueting,
una mica l'estrella,
el premi estrella
de l'associació de la Vieter, no?
Sens dubte
que l'època de Nadal
és una de les millors èpoques
pels comerciants
i per tant
aquesta campanya
té aquest atractiu...
Especial.
Afegit i especial.
Valga,
sí, sí, sí.
Com està la Vieter
més enllà de la campanya
en què esteu treballant ara?
Estem en aquest mateix procés,
o sigui,
s'està consolidant,
la gent ja
quan li sens parlar
o veu els monòlits
de la Vieter
ja sap el que és,
que al principi
què és això de la Vieter,
doncs ja en sap
què és el centre
de la Seu Grava a Tarragona
i evidentment
això,
doncs,
el fet que es consolidi
és ajudar
a que es cregui,
perquè és la filosofia
de la Vieter,
una inèrcia
cap a les compres
de Tarragona
al centre de la ciutat, no?
Evidentment
hem de donar les gràcies
a totes les institucions,
sigui Generalitat,
Ajuntament,
sobretot,
i Cambra de Comerç
que ens apoyen
sigui mentalment,
sigui financerament
a donar suport
a que això
tiri endavant, no?
Perquè els mateixos botiguers,
doncs,
a poc a poc
també anem creiant
en aquesta cultura
que és necessari
associar-se
perquè puguem
treballar plegats
i fer força
contra el que pugui
vindre a fora,
sigui centres comercials,
siguin altres ciutats
que tenen atractiu
de comerç,
Tarragona,
se la coneixia,
per al port,
per als monuments
i ara se la comença
a conèixer també
perquè també
es pot comprar
comerç de qualitat.
L'objectiu
és que aneu incrementant
justament
les botigues,
els comerços associats?
Sí, sí,
vam començar,
o sigui,
ara estem sobre el 100,
entre 90 i 100 comerços,
vam començar
sobre una setantena,
estem intentant
que altres associacions
es vagin adherint
per crear un nucli
ben potent
al centre de Tarragona.
evidentment que l'històric
no ens ajudava
perquè a Tarragona
l'associacionisme
en quant a comerç
no estava massa relat,
però veiem
que és necessari,
la gent a poc a poc
va entrant
i evidentment
hem de fer força
pel futur.
Després d'iniciativa
del mercat
que aquests dies
s'han estat parlant,
doncs creiem
que és important
que es faci
quan més aviat possible
perquè ajuden molt
a ser un comerç
del centre de Tarragona.
Perquè ara
els establiments
de la Via T
on són?
Sabem que estan
al voltant de la Rambla
però en fi,
el marc geogràfic
encara és gran.
El nucli principal
és tota la Rambla,
tota la zona
del mercat,
els carrers
adiacents del mercat,
tota la zona
d'aquí de Ponent
i la part alta.
la part alta
és la que potser
tingui menys
associats
però estem treballant
amb allò
i evidentment
és una mica
les delimitacions
geogràfiques
del que podria ser
la Via T.
La Via T
ha anat creixent
en participació
de comerços
també en la senyalització.
N'esteu prou satisfets
ara que ja ha passat
un temps
que això ja indiqui
a partir de diferents
punts
del centre de la ciutat
que s'indiqui
on hi ha aquest centre
comercial de la ciutat?
Exacte,
l'important era
que la Via T
queda una mica
com una referència
de comerç de Tarragona
la gent que pugui ser
de fora de Tarragona
digui
bueno
han d'anar a comprar
què fem?
I ja pensar directament
la Via T
pot ser un bon punt
llavors
afortunadament
també s'ha fet
una política
a nivell
de municipi
de pàrquings
que ens ha facilitat
perquè per nosaltres
era una cosa importantíssima
poder aparcar
a prop dels nostres comerços
s'han creat
molts pàrquings
i nosaltres
com a botiguers
donem la facilitat
que amb les compres
els donem
el tiquet
del pàrquing gratis
com la qual cosa
això ens fa
i ens ajuda
a afavorir
l'afluència
de gent
cap als nostres comerços
evidentment
la política
fins a aquest
era de fer conèixer
tenim algun problema
per arribar
als nostres pàrquings
perquè quan un
arriba a Tarragona
arribar al centre
encara és una mica
a nivell urbanístic
complicat
però evidentment
s'ha facilitat
moltíssim
i això nosaltres
ho estem notant
uns anys d'ençà
han arribat també
motors de comerç
importants a Tarragona
i això fa que
la qualitat
dels nostres negocis
també s'hagi millorat
en quant a imatge
en quant a producte
i en quant a servei
i no ens podem queixar
o sigui
hem de treballar molt
perquè s'ha de treballar
moltíssim
però estem en un moment
en el comerç de Tarragona
interessant
Acabem de parlar
fa uns minuts
amb aquesta veïna
tarragonina
que tindrà en guany
aquest sou mensual
de 600 euros
durant tot el 2004
gràcies a aquesta campanya
de la Via T
n'hi haurà una altra campanya
evidentment ja ho anunciem
per les properes festes de Nadal
però no sé si abans
també faran alguna altra campanya
o han algú
Sí, bueno
tenim cada dos mesos
cada temporada
diguem-ne
si primavera
tardor
hivern i estiu
tenim una campanya
ara col·laborarem
amb el que és
les rebaixes
de la Rambla
que es faran properament
amb la FUT
i altres associacions
és una mica
la iniciativa més propera
que tenim
amb la que
la Via T
i els comerciants
de la Via T
s'abocaran una mica
a fer les rebaixes
al mig de la Rambla
que crec que serà un
sentit molt interessant
i que, bueno
per mi que crearà
bastant caliu
el centre de Tarragona
el dia que es faci
aquesta primera fira
de rebaixes
es presenta avui
públicament
i segur que d'això
també en parlarem
en els pròxims dies
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
Rafael Olivier
president dels comerciants
de la Via T
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
per poder saludar
també
a través del telèfon
a la guanyadora
la Fortunada
ja havia parlat
amb ella
amb la Mercedes
Rodríguez
però volíem fer també
això a través de la ràdio
per explicar justament
als nostres oients
aquesta iniciativa
tan interessant
gràcies
enhorabona
perquè la campanya
ha anat prou bé
i en fi
que continuïn molt bé
també les pròximes iniciatives
gràcies a vosaltres
per ajudar-nos
a se conèixer molt més
al comerç de Tarragona
gràcies Rafael Olivier
i que vagi molt bé
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia